El govern de Keir Starmer ha arribat a la conclusió que no només ha de dir què fa en matèria immigratòria, amb dades concretes sobre com combat les arribades irregulars al país, sinó que també ha d'oferir imatges a l'opinió pública de la mà dura amb què tracta aquells que són al país sense papers.

Quan es tracta de migració i de com fer front al que és un debat sense aturador a tot Europa, l'esquerra i el centreesquerra han decidit abraçar els postulats de la dreta. També al Regne Unit, com es desprèn del viatge que aquest dilluns ha fet a Roma el primer ministre britànic, Keir Starmer, que s'ha entrevistat amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, davant la qual ha elogiat l'acord a què va arribar amb Albània per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil: "El govern del Regne Unit ha mostrat un gran interès en aquest acord", ha dit Meloni en una conferència de premsa conjunta.

Almenys dotze persones han mort ofegades aquest dimarts, i dues més es troben en parador desconegut, després de l'enfonsament d'una pastera en aigües del canal de la Mànega, davant de les costes de Le Portel, al nord de França. Cinquanta-tres de la setantena d'ocupants que han estat rescatats amb vida, la majoria dones migrants provinents de la Banya d'Àfrica, han requerit assistència mèdica d'urgència, segons els portaveus de la guàrdia costanera francesa citats per l'agència Reuters. La majoria de les víctimes mortals també són dones, i també hi ha menors d'edat.

Picabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres a propòsit de la llei de deportació de migrants a Ruanda, aprovada la setmana passada pel Parlament britànic. El govern de la república acusa Downing Street que la nova legislació ha disparat el nombre de refugiats que arriben a Irlanda i, en conseqüència, pretén retornar-los al Regne Unit.

Victòria simbòlica del primer ministre britànic Rishi Sunak contra els més febles, en un intent desesperat de treure'n profit electoral. Després de cinc mesos de picabaralles i un tens estira-i-arronsa entre la Cambra dels Comuns i la Casa dels Lords, el Parlament britànic ha aprovat finalment, en les primeres hores de la matinada d'aquest dimarts, la polèmica legislació per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil que hagin entrat al Regne Unit sense documentació.

Hores després que la Casa dels Lords hagi aprovat dilluns a la mitjanit la polèmica nova llei de fronteres del Regne Unit, amb què el primer ministre Rishi Sunak vol demostrar als britànics que no li tremola la mà per aturar l'entrada de migrants sense papers al país, aquest dimarts al matí ha arribat al port de Portland, a Dorset (sud-oest d'Anglaterra), el primer vaixell-presó per allotjar refugiats mentre no es resol la seva situació administrativa a les illes. La iniciativa, de què han fet bandera tant Sunak com l'ultra ministra de l'Interior, Suella Braverman, ha sigut molt criticada per les organitzacions de drets humans. També l'han criticada les organitzacions veïnals de Portland, pel possible impacte a la ciutat.

De les pasteres a les barcasses, passant per les antigues bases aèries de la Royal Air Force (RAF). El govern de Rishi Sunak ha comunicat aquest dimecres a la Cambra dels Comuns una altra mesura amb la qual castigar els refugiats que arribin a través del canal de la Mànega al Regne Unit, i que es complementa amb la llei que ja tramita al Parlament per impossibilitar-los demanar asil i fins i tot privar-los de l'elemental dret a la defensa davant dels tribunals si entren il·legalment el país.

Un jutge del Tribunal d'Apel·lació del Regne Unit ha dictaminat, aquest dimarts, que un grup de sol·licitants d'asil arribats al Regne Unit que estaven a l'espera de ser deportats a Ruanda podran recórrer la decisió del ministeri de l'Interior per no haver tingut en compte el risc per la seva vida si acabessin al país centreafricà. Nicholas Underhill, president adjunt de la sala civil de l'esmentat tribunal, el segon en autoritat del país, per sota del Suprem, ha facilitat així que tant els refugiats com les associacions que els donen suport posin encara més bastons a les rodes a una molt controvertida política del govern, impulsada sota el lideratge de Boris Johnson i continuada per l'actual primer ministre, Rishi Sunak.

Acord de compromís de la BBC amb un Gary Lineker que no té cap mena d'intenció de callar. La corporació acaba d'anunciar aquest dilluns que l'ex davanter centre de la selecció anglesa i del FC Barcelona tornarà a presentar el programa resum de la Premier, Match of the Day, el proper dissabte, després d'un cap de setmana caòtic, en què la programació esportiva de la cadena s'ha vist interrompuda, tant en la ràdio com en la televisió, en protesta per la suspensió a què se'l va sotmetre, arran d'una piulada contra la política migratòria del govern conservador. La BBC, a més, es compromet a revisar les normes d'us de les xarxes socials per al seu personal, espcialment els col·laboradors externs i freelancers. En un comunicat, Lineker assegura: "M'alegro que hàgim trobat un camí a seguir. Dono suport a aquesta revisió i estic desitjant tornar a les emissions".

La BBC s'ha plegat a les pressions del govern britànic i de la ultradreta mediàtica del Regne Unit. Aquest divendres a la tarda, la corporació ha anunciat en un ambigu comunicat que Gary Lineker, conductor del programa Match of the day –el resum setmanal dels partits de futbol de la Premier League–, deixa de presentar-lo: "La BBC ha decidit que es retiri de presentar Match of the day fins que tinguem una posició clara i acordada sobre el seu ús de les xarxes socials". La cadena considera que aquesta recent activitat és un "incompliment de les nostres directrius".

Victòria judicial per al govern britànic i la seva política antiimmigració. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha dictaminat aquest dilluns que la política d'expulsió a Ruanda dels refugiats arribats amb pastera a través de les aigües del canal de la Mànega és legal.

El govern de Rishi Sunak necessitava un cap de turc ara que una vaga de trens paralitzarà tot el Regne Unit al llarg d'aquesta setmana, i almenys la vinent, i més que de turc, ha triat el cap dels albanesos per desviar l'atenció de l'enorme quantitat de problemes que se li acumulen a la porta del 10 de Downing Street. Perquè no només hi ha vaga de trens, sinó que també n'hi ha d'infermeres, de correus, de conductors d'ambulàncies i de personal de control de fronteres, entre d'altres.

L'embarcació inflable, amb una trentena de persones a bord, havia sortit de la platja francesa de Dunkerque la nit del 23 de novembre del 2021 i havia d'arribar al Regne Unit. Però la barca va acabar naufragant i van morir gairebé tots els immigrants, 27, la majoria kurds iraquians, dos d'ells menors d'edat. És la pitjor tragèdia al Canal de la Mànega des que hi ha registres dels immigrants que moren al mar. A punt de fer un any del drama, Le Monde ha publicat aquesta setmana detalls de la investigació judicial i dels àudios de les trucades d'auxili que van fer els nàufrags. El relat és esfereïdor i demostra com el servei de rescat marítim francès va ignorar repetidament i deliberadament les trucades d'auxili dels immigrants i va esperar que l'embarcació arribés a aigües britàniques per rentar-se'n les mans. El Regne Unit també hauria ignorat les peticions de rescat.

El Brexit no ha servit per frenar la immigració al Regne Unit: des de principis d'any, 40.000 migrants –la majoria d'Albània, l'Afganistan i l'Iran– han arribat al país travessant el canal de la Mànega, una xifra rècord que suposa un augment molt notable (el 2021 n'hi van arribar 28.500).

Una decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans del juny va frenar en el darrer minut l'inici dels anomenats vols de la vergonya, el programa de deportacions a Ruanda dels sol·licitants d'asil que arriben al Regne Unit, la gran majoria a través del canal de la Mànega. Tot i així, i mentre Londres encara intenta desfer-se de la jurisdicció d'aquest tribunal internacional per poder tirar-les endavant, la ministra de l'Interior britànica, Suella Braverman, ja planifica l'ampliació dels mateixos vols a dos països de Sud-amèrica, el Paraguai i el Perú; a un de Centreamèrica, Belize, i a un quart, també a l'Àfrica, a més de Ruanda. D'acord amb la premsa londinenca, el Paraguai és el país amb el qual les negociacions estan més avançades.

Fracàs de Boris Johnson. Un més. La intervenció a última hora del vespre d'aquest dimarts del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i d'altres organismes judicials del Regne Unit, l'anomenat Upper Tribunal, equivalent al Tribunal Superior (High Court), entre altres, ha paralitzat i ha deixat en ridícul el programa de deportació de migrants a Ruanda impulsat pel govern de Boris Johnson per externalitzar, a gairebé 10.000 quilòmetres de distància, la gestió de les demandes d'asil, en especial la d'aquelles persones que arriben en pasteres a través del canal de la Mànega. En les hores prèvies a l'enlairament, que estava previst per a les 22.30 h, hora local, la llista de set deportats ha caigut a quatre, posteriorment a un i després a zero. El govern ha confirmat que suspèn el vol però també que continua compromès amb un programa que l'Església anglicana considera "immoral".

Els migrants homes que creuin el canal de la Mànega en pasteres, i que hagin arribat al Regne Unit després de l'1 de gener "il·legalment", en paraules del primer ministre britànic, Boris Johnson, seran enviats a Ruanda en un vol d'anada, sense possibilitat de retorn, i mai no podran sol·licitar asil al Regne Unit.

Un avió de l'agència europea Frontex patrullarà el canal de la Mànega a partir d'aquest 1 de desembre, dimecres que ve, per detectar i interceptar les embarcacions d'immigrants que intenten creuar cap al Regne Unit. Ho ha anunciat aquest diumenge el ministre francès d'Interior, Gérald Darmanin, després de la reunió que han mantingut a Calais els ministres de Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i França amb la comissària europea d'Interior i representants de Frontex i l'Europol.

Emmanuel Macron i Boris Johnson han decidit cremar les naus pel que fa a la relació bilateral. Almenys fins que s'adonin que malfien l'un de l'altre gairebé tant com es necessiten mútuament. L'última disputa ha tingut lloc arran de la tragèdia viscuda dimecres passat al canal de la Mànega, en què van morir 27 persones. Mentre les patrulleres franceses encara treien cossos de l'aigua, al primer ministre britànic, Boris Johnson, li va faltar temps per aparèixer en un despatx de Downing Street i –després d'expressar el dolor que sentia per la pèrdua de vides humanes– començar a disparar contra París, acusant-la de tota la responsabilitat de l'incident. Era un missatge de consum intern. Macron és el pim-pam-pum preferit dels tabloides i dels brexiters. Responent a l'estímul atiat pel premier, l'endemà el Daily Mail no decebia a l'audiència: "Depèn de tu, Macron!", titulava.

Els centenars o milers de persones que s'amunteguen als improvisats camps de refugiats de la rodalia de Calais i Dunkerque, al nord de França, es veuen sotmeses a un foc creuat entre París i Londres, cancelleries que travessen un dels moments més baixos de la seva relació diplomàtica dels últims anys. La mort de 27 persones dimecres en aigües del canal de la Mànega ha provocat un seguit de retrets mutus entre els governs d'Emmanuel Macron i Boris Johnson.