L'asteroide 2024 YR4 ja és la roca espacial registrada amb més probabilitats de col·lidir amb la Terra. L'objecte detectat per primera vegada aquest desembre té una llargada d'entre 40 i 90 metres —la mida exacta encara està per determinar– i es preveu que passi molt a prop del nostre planeta durant el 2032. Ara mateix, les probabilitats d'impacte se situen en un 3,1% i, en cas que es produís, el xoc es donaria el 22 de desembre d'aquell any.

És possible que sentiu parlar d'un gran asteroide que es dirigeix cap a la Terra. No us espanteu. Just després del dia de Nadal, els astrònoms van observar alguna cosa que s'allunyava de la Terra: una roca d'entre 40 i 100 metres de llarg que van anomenar 2024 YR4. Durant les setmanes següents, van simular les seves possibles òrbites futures. Ara, basant-se en la informació més actualitzada, els investigadors diuen que hi ha entre un 1,3% i 2,3% de probabilitats que aquest asteroide impacti en algun lloc de la Terra el 22 de gener del 2032. Fins dimecres parlaven de poc més d'un 1%. Aquest dijous se situen ja en més d'un 2%.

Un asteroide classificat com a potencialment perillós, detectat el 2008 per l'Observatori Astronòmic de Mallorca, està desaparegut des del 2014, ara fa deu anys. Des d'aquell any, els observatoris del món capaços de detectar en les aproximacions d'aquest cos celeste a la Terra no han aconseguit fer-ho. Cada tres anys, aproximadament, l'asteroide —anomenat 2008 OO per la Unió Astronòmica Internacional (IAU)— travessa l'òrbita terrestre, però les efemèrides de la seva posició han fallat contínuament. Ara, la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca ha posat a punt dos telescopis robòtics d'alta velocitat per poder captar-lo. L'asteroide 2008 OO fa 500 metres de diàmetre, com cinc camps de futbol en pla i per amunt i, en el cas que impactàs contra la Terra, podria "provocar una devastació continental", segons expliquen fonts de la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca (FIAMM).

La Unió Astronòmica Internacional (UAI) designa dos grans asteroides de quatre quilòmetres de diàmetre, descoberts per l'Observatori de Costitx, amb els noms del matemàtic, geògraf, astrònom i metge Joan Binimelis Garcia (Manacor) i el geògraf i cartògraf Abraham Cresques (Palma).

La comunitat científica internacional no renuncia a poder resoldre la incògnita més inquietant i apassionant de la ciència: com va aparèixer la vida a la Terra? Una de les grans hipòtesis que es plantegen és que els ingredients orgànics bàsics perquè ara hi hagi vida al planeta blau van arribar a bord de meteorits rics en carboni des de l'espai. I ara les mostres de pols i gas portades des de l'asteroide Ryugu reforcen la tesi que les bases del nostre ARN són d'origen extraterrestre.

Els caçadors d'asteroides que podrien vaporitzar una ciutat –o fins i tot esterilitzar la superfície de la Terra– han detectat una nova amenaça potencial. Ara bé, no cal preocupar-se immediatament: passaran moltes generacions fins que pugui suposar un perill real per al nostre planeta. Hi ha roques espacials inexplorades que la resplendor del sol sufoca i amaga de la vista dels astrònoms. L'any passat, precisament amb l'esperança de trobar roques espacials invisibles a causa de l'excés de la llum solar, un equip internacional va dissenyar una càmera especial i, aquest dilluns, els investigadors han anunciat el descobriment de tres nous projectils ofegats per la llum. Un d'ells, batejat com a 2022 AP7, té 1,6 km de llargària i la seva òrbita travessa el camí de la Terra al voltant del Sol. Això vol dir que és "l'asteroide potencialment perillós més gran trobat en els últims vuit anys", segons Scott Sheppard, astrònom de la Carnegie Institution for Science, de Washington, i autor de l'estudi, publicat a The Astronomical Journal.

Èxit total. L'asteroide Dimorphos, el camp de proves del nou sistema de defensa planetària de la NASA, i en el qual també participa l'Agència Espacial Europea, s'ha desviat de la seva òrbita més del que els equips de científics nord-americans havien previst. Si realment hagués estat un meteorit que amenacés la Terra, l'hauríem esquivat. Així ho ha anunciat aquest dimarts la NASA, després d'analitzar durant dues setmanes totes les dades de trajectòria de Dimorphos, que va patir l'impacte de la sonda DART (sigles en anglès de double asteroid redirection test) el 27 de setembre.

Si algun dia un asteroide amenaça amb impactar contra la Terra, com passa a la pel·lícula Don't look up, la vida al nostre planeta tal com la coneixem no estaria necessàriament condemnada. I tampoc no caldria enviar-hi Bruce Willis perquè introdueixi una bomba nuclear dins la roca, com a Armageddon. Ni tan sols caldria destruir l'asteroide. N'hi hauria prou aconseguint que l'astre en qüestió es desviés una mica de la seva ruta i passés de llarg de la Terra. Amb aquesta premissa és que la NASA ha iniciat amb èxit la seva missió DART (Double Asteroid Redirection Test), la primera missió espacial de prova per salvar la Terra d'una catàstrofe com la que va acabar amb els dinosaures.

Ed Lu, un antic astronauta de la NASA doctorat en física aplicada, vol salvar la Terra dels asteroides assassins. O si més no, si una gran roca espacial se’ns acosta a gran velocitat, vol veure-la abans que xoqui amb la Terra, amb sort amb prou anys d’antelació perquè la humanitat pugui desviar-ne la trajectòria.

La Unió Astronòmica Internacional ha posat el nom de 185101 Balearicuni a un asteroide que va ser descobert per l'Observatori Astronòmic de Mallorca el 2006, com a homenatge a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

"La primera missió de prova per defensar el planeta Terra". Així ha presentat la NASA la seva nova sonda DART, que s'ha enlairat aquest dimecres per tal de posar a prova una nova tecnologia que permetria desviar un meteorit en cas que la seva trajectòria el portés directe a la Terra. La DART (Double Asteroid Redirection Test) impactarà contra un asteroide de 160 metres l'octubre del 2022 per tal de confirmar si la tecnologia funciona i és capaç de fer variar el rumb d'una roca espacial. Un coet Falcon 9 de l'empresa Space X ha estat el responsable del llançament, des d'una base de la NASA a Califòrnia, la matinada passada.

Llançada fa dos anys, el 31 de desembre passat la sonda espacial Osiris-Rex de la NASA va entrar en l’òrbita de l’asteroide Bennu. La seva missió és estudiar l’asteroide i després recollir de la seva superfície uns fragments intactes del sistema solar per enviar-los a la Terra d’aquí uns anys. La nau havia començat la fase d’aproximació a l’agost, quan era a gairebé 2 milions de quilòmetres de Bennu i a principis de desembre es va situar a 20 quilòmetres de distància.

L'octubre de l'any passat, un telescopi instal·lat a Hawaii va registrar el pas pel Sistema Solar d'un gran asteroide. Però no era un asteroide qualsevol: el van batejar amb el nom d'Oumuamua, que en hawaià significa 'primer missatger'. Un grup d'astrònoms de Harvard va suggerir que aleshores el cos celeste podria ser d'origen artificial, enviat per una "civilització alienígena" avançada, una teoria que ara una nova investigació del centre d'astrofísica Harvard-Smithsonian reforça.

Un asteroide de la mida de l’Empire State Building va passar ahir, dia de Halloween, pel costat de la Terra a una velocitat de 126.000 quilòmetres per hora. Era vint vegades més gran que el meteorit que l’any 2013 va caure a Rússia i va provocar centenars de destrosses i un miler de ferits. A diferència d’aquell meteorit, però, la Gran Carabassa -així és com s’ha batejat l’asteroide- no va suposar cap perill per a la Terra. En el seu moment de màxima aproximació, a les 16.14 hora catalana, la Gran Carabassa va passar a 1,3 vegades la distància que ens separa de la Lluna. Així i tot, la seva arribada va generar una gran expectació entre els astrònoms. Feia nou anys que un asteroide d’aquestes dimensions no s’acostava a la Terra. De fet, caldrà esperar 12 anys, fins a l’agost del 2027, per presenciar un esdeveniment semblant. Serà l’asteroide 1999 AN10, de 800 metres de diàmetre, uns 200 més que la Gran Carabassa, el nom oficial de la qual és en realitat 2015 TB145.

Es diu 2015 TB145, va ser descobert fa només deu dies, té la mida de l'Empire State Building —una grandària notable—… i s'apropa a la Terra a tota velocitat: 126.000 quilòmetres per hora. Però en l'espai el concepte de proximitat és sempre relatiu. L'asteroide que es desplaça per l'espai en direcció a la Terra passarà a 1,3 vegades la distància que ens separa de la Lluna. El seu moment de màxima aproximació serà el dissabte 31 a les 16.14, hora a Catalunya.

Un equip internacional de científics, dirigits per Jens Ormö, del Centre d'Astrobiologia (CAB-INTA-CSIC), ha determinat que, fa uns 458 milions anys, la Terra va sofrir l'impacte de dos asteroides, que van original els cràters de Suècia. Els experts consideren aquest esdeveniment "una de les catàstrofes còsmiques més grans en la història del Sistema Solar". L'impacte va provocar que els asteroides es trenquessin i s'escampessin grans trossos de roca. Dues d'aquestes peces es van estavellar en mars poc profunds que cobrien l'actual Escandinàvia, provocant l'aixecament de l'escorça terrestre.

A les deu del vespre d'aquest dimarts, hora de Catalunya, l'asteroide 2014KH39 passarà a una distància de 438.480 quilòmetres de la Terra, un 10 per cent més de la distància que ens separa de la Lluna. La roca espacial passarà a una velocitat d'11 quilòmetres per segon per la constel·lació de Cefeu, prop de l'Óssa Menor. La seva magnitud fa que el cos no pugui ser detectat pels telescopis d'aficionats. Amb tot, el projecte Telescopi Virtual oferirà imatges en temps real i comentaris en viu durant el sobrevol.