Aquesta és la meva última columna per al New York Times, on vaig començar a publicar les meves opinions el gener del 2000. Em retiro del Times, no del món, així que seguiré expressant les meves opinions en altres llocs. Però em sembla una bona ocasió per reflexionar sobre el que ha canviat en aquests darrers 25 anys.

Les Balears sumen un quart trimestre més d'increment de la confiança empresarial després que en el tercer trimestre d'enguany s'hagi arribat a una taxa del 18,6%. Segons ha informat Europa Press a partir de les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística, l'Arxipèlag lidera aquest increment i li segueixen La Rioja i Castella i Lleó.

L'índex de confiança empresarial ha augmentat un 7,1% a les Balears el segon trimestre amb relació al mateix període de l'any anterior. És el tercer major increment de l'Estat, segons ha informat Europa Press.

La societat catalana -com gairebé totes les altres- viu ara mateix sotmesa a la gran tensió produïda per l’impacte del covid-19. Una tensió que s’expressa de moltes maneres, però en què destaca la que provoca la confrontació entre llibertat i seguretat. D’una banda, hi ha una progressiva imposició de normes coercitives que alteren profundament les rutines dels nostres estils de vida i que tenen una greu afectació en l’activitat econòmica i de retop en la nostra subsistència. I d’altra banda, tenim l’evidència que hi ha un significatiu nombre d’individus que reben aquestes normes de molt mala gana i que no semblen pas disposats a fer-ne cas.

Fa uns anys, en una visita acadèmica al Japó, vaig descobrir un fenomen social que vaig trobar fascinant. En algunes zones rurals on molta gent gran viu sola, els veïns més joves eren molt conscients de la vulnerabilitat de la gent gran. Per això van demanar a la gent gran que posés senyals a les finestres cada matí perquè els seus veïns sabessin que estaven bé i que no necessitaven ajuda. Cada matí, els joves feien una ronda pel poble perquè la gent pogués actuar si la gent gran necessitava ajuda. Aquesta forma de solidaritat, anomenada capital social, pot salvar vides.

Ara que podem sortir al carrer per torns i esquivant-nos, tenim clar com mai per a qui són les primeres abraçades que farem. Per moltes ganes que en tinguem, ens contenim fins que puguem estalviar-nos la distància prudencial, però així que tinguem el permís serà difícil deixar-nos anar. Pel camí, hem après a estimar-nos encapsulats en les pantalles que ens rodegen. La pregunta és si tots aquests hàbits confinats són temporals o han vingut per quedar-se.

La justícia europea està desemmascarant el relat judicial, polític i mediàtic que defineix el sobiranisme com un moviment violent que es va alçar en una rebel·lió. Els fets són indiscutibles i sempre hem mantingut alta i clara la bandera de la democràcia, la pau i la llibertat, així que ens cal mantenir la serenitat i confiança intactes.

La banca espanyola està "en hores baixes". Així ho ha reconegut María Dolores Dancausa, consellera delegada de Bankinter, durant la seva intervenció a la junta general d'accionistes de l'entitat. Ha admès que aquest comportament "és natural", ja que el negoci dels bancs, que consisteix en prestar diners a canvi d'interessos "no és una pràctica grata per naturalesa".