Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències viscudes durant el dia. Les hores de descans, per tant, són fonamentals en la preparació física i mental per afrontar el nou dia. Tanmateix, la realitat és que un de cada tres nens i adolescents no descansa les hores de son necessàries, la qual cosa incideix en la seva salut física i mental i en el seu estat emocional. Segons l'últim informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 17% dels infants van a l’escola amb son i el 4% s’adormen a classe. En el cas dels adolescents, les xifres són encara més alarmants, ja que el 52% confessen que van a classe havent dormit menys de 8 hores i el 84% tenen dificultats per despertar-se.

L'adolescència és una època determinant per al desenvolupament cognitiu, i les hores de son influirien en el funcionament de la memòria, l'atenció o el llenguatge. Això és el que planteja un nou estudi de la Universitat de Cambridge i de la universitat xinesa de Fudan en què es detalla que els joves que dormen durant més temps (fins i tot per uns pocs minuts de diferència) poden tenir una millor funció cerebral. Els resultats es publiquen aquest dimarts a la revista Cell Reports.

Tenir un fill et transforma i canvia el món que coneixes. La manera d’explicar aquesta metamorfosi va ser convertir els personatges d’El futur és una petita flama en animals. Vaig fer que la família protagonista fossin eriçons. Em va semblar una bona metàfora de com em sentia. M’havia construït una cuirassa de punxes, però no per fer mal a ningú, sinó per protegir-me'n.

Dormir, descansar, és important per a la salut. La Marina és més tranquil·la i no cal insistir-hi gaire, però al Pau sempre li falten hores per fer allò que vol fer. Per sort, un cop s’adorm, és estrany que es desperti. La petita encara ens crida gairebé cada nit perquè anem a fer-li companyia.

La falta de son afecta la nostra salut mental i física. Els trastorns com l'insomni, les apnees i la narcolèpsia condicionen el dia a dia de qui els pateix, ja que mentre dormim es produeixen un conjunt de processos imprescindibles per al nostre cos. Cada vegada més gent està acostumada a fer servir pantalles al llit abans d'anar a dormir, cosa que altera el nostre son i, per extensió, la nostra salut. Un estudi de l'Institut Noruec de Salut Pública ha determinat que utilitzar el mòbil una hora abans d'anar al llit augmenta el risc d'insomni un 59% i redueix el temps de son gairebé mitja hora cada nit, uns 24 minuts. Aquestes són les conclusions que publica aquest dilluns la revista Frontiers in Psychiatry.

Hi ha persones a qui els costa deslliurar-se dels pensaments o els records emocionalment incòmodes, mentre altres ho poden fer amb una facilitat major. Normalment, als primers els apareixen de forma sobtada, involuntària i intrusiva, sovint de manera persistent, i interfereixen amb la seva activitat mental o emocional. Acostumen a ser de contingut negatiu, preocupant o estressant, i poden ser difícils de controlar o ignorar. Els pensaments intrusius són característics de diverses malalties psicològiques com l’ansietat, el trastorn d’estrès posttraumàtic i l’obsessivocompulsiu; i, al mateix temps, el fet de tenir-los afavoreix estats mentals de tristesa, ansietat, angoixa i depressió. A escala neuropsicològica encara no es tenen massa dades de per què hi ha persones que tenen molts més pensaments intrusius que d’altres, especialment pel que fa a la capacitat que podem tenir de bloquejar-los de manera conscient.

Odile Romero és cap de secció de neurofisiologia i coordinadora de la unitat del son de l'Hospital Vall d'Hebron.

El canvi d'hora va arribar fa quasi un mes i al principi aixecar-se del llit podia resultar més difícil del que és habitual: de fet, està demostrat que el canvi sobtat del nostre rellotge biològic altera el son. Però per a molts adults la falta de son és un problema que dura tot l'any i que pot afectar tant la salut física com la mental. Les investigacions suggereixen que dormir malament de manera crònica augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i problemes metabòlics, i ens pot fer més propensos a patir infeccions. Alguns estudis també han relacionat la falta de son amb la depressió, l'ansietat i altres trastorns mentals. En canvi, dormir prou bé pot ajudar a reduir l'estrès, aguditzar l'atenció i fins i tot reforçar el nostre sistema immunitari.

Descansar bé i durant les hores adequades és una necessitat de les persones, però no totes ho aconsegueixen. Hi ha un segment de població a qui afecta especialment la privació del son: els adolescents. Segons les estadístiques de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, el 38,5% de les persones d’entre 10 i 19 anys tenen el son de mala qualitat, i el 23,1% té una latència de son –quan costa adormir-se– que supera la mitja hora. Les conseqüències són diverses: “Experimenten més irritabilitat, problemes de conducta, més risc de fracàs escolar i dèficit d’atenció”, enumera Maria Mora, pediatra al Centre de Salut de Santa Catalina. Docents consultats expliquen que, si abans era habitual que alguns joves a primera hora estiguessin un poc cansats, ara directament n’hi ha que estan completament adormits. “És una epidèmia d’insomni”, resumeix Mora.

Un migdia de principis d’estiu el meu fill Ricard va tornar del casal i es va trobar amb una sorpresa a la seva habitació: el llit de matrimoni en què havíem estat dormint plegats des que el vaig treure del bressol havia estat substituït per un llit individual amb llençols i coixins de Spiderman. “Uala, que guai!”, va exclamar amb la seva permanent veueta de nas tapat (algun dia deixen de tenir mocs, els nens?). En Ricard està a punt de fer quatre anys i la seva obsessió durant els darrers dotze mesos ha estat aquest superheroi amb poders aràcnids que viu a Nova York i que, quan no està participant en alguna missió, treballa de fotògraf en un diari. M’ha fet comprar joguines de Spider, Legos de Spider, contes de Spider, samarretes, pijames i banyadors de Spider, motxilla de Spider, gorra de Spider, motlle de pastís de Spider... “Mamà, anirem a Nova York algun dia?” “Sí, esclar”. “I estarà l’Spider?”

Derek Antosiek es considera una mena d'expert del son. S'ha posat esparadrap a la boca, s'ha obert les fosses nasals amb dilatadors i s'ha segellat les orelles amb taps. Ha provat un ventilador que bombeja aire fresc sota els llençols i ha col·locat matalassos separats per a ell i la seva dona, un al costat de l'altre, perquè els moviments d’ella no el molestin. Ha provat llums de fototeràpia, monitors de qualitat de l'aire, rastrejadors del son i ulleres de llum blava. Amb cada nou experiment, l'objectiu que tenia era el mateix: trobar el son perfecte.

Per fi arriba l'estiu, amb la seva caloreta, el seu gaspatxo fresquet, les amanides acolorides i la corresponent dosi de migdiada, platja i sol. Vaja, que deixem enrere el cru hivern i les intermitències primaverals per submergir-nos en aquesta lleugera sensació de relax estival i nits al fresco.

És possible que tot estudiant, en un moment o altre, hagi sentit, per boca dels seus pares, el consell que cal dormir bé en època d’exàmens per recordar-ho tot millor. En aquest cas, la saviesa popular està totalment alineada amb la realitat biològica, descoberta sobretot durant aquest segle: dormir ajuda a fixar els records del dia anterior a les zones del cervell encarregades de mantenir la memòria a llarg termini, tot i que els motius no estan del tot clars. Un estudi publicat recentment a Nature ha aportat noves pistes al misteri després d’estudiar el fenomen invers: com la manca de son impedeix la formació de records.

Hi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

En la recerca constant de la felicitat, sovint passem per alt un component fonamental del nostre benestar: el son. La connexió entre el son i la felicitat és profunda i complexa i entendre-la pot ser clau per millorar la nostra qualitat de vida en general. Nombrosos estudis científics han demostrat que la qualitat i la quantitat de son que obtenim afecten directament la nostra salut mental i emocional. Quan dormim prou i gaudim d'un son de qualitat, és més probable que experimentem emocions positives durant el dia. Per altra banda, la privació crònica del son està estretament relacionada amb un risc més gran de depressió, ansietat i trastorns de l'estat d'ànim.

Roncar: un malson per qui ronca, per la parella o per tots dos?

La roncopatia (com anomenem al fet de roncar) és causada per obstruccions parcials del pas de l’aire en la part posterior del nas i la boca. Aquesta obstrucció fa que l’aire passi amb més dificultat, provocant aquest so tan característic (i molest). Roncar pot influir significativament en la qualitat del son, tant per a la persona que ronca com per al seu company de llit. Quan la teva parella ronca fort o amb regularitat, els roncs poden ser molestos i interrompre el teu descans, i es converteix en un dels principals problemes de dormir en parella.

]]>

Fa dues setmanes, la cantant Beth publicava en el seu Instagram que el seu nadó de dos mesos dorm set hores seguides. Això, però, no era cap excepció, ja que, segons explicava, amb els seus dos fills grans va viure exactament el mateix. Deia que no ho explicava per generar "enveja ni ràbia", sinó per mostrar que aquesta altra realitat "també existeix". El seu perfil es va omplir de seguida amb comentaris d’altres mares reconeixent que a elles també els hi passa, però que no gosaven compartir-ho per no generar "mal rotllo" amb altres pares.

]]>

Et proposo un exercici: pregunta a vint persones del teu entorn com dormen. Quantes d’elles et responen que dormen malament? I tu, com dorms?

]]>

Jesús tenia 33 anys quan va acudir al metge perquè la falta de descans condicionava la seva vida. “Roncava molt. Moltíssim. Sempre estava cansat, encara que hagués dormit les vuit hores de rigor. Durant el dia no podia seguir el ritme”, relata abans de confessar que va estar a punt d’estavellar-se al volant, vençut per la somnolència. “No m’agradava conduir per autovia. Quan havia de fer-ho, prenia cafè, obria la finestreta perquè em pegàs l’aire a la cara i apujava el volum de la ràdio”. Els seus amics li deien “la marmota”, un contrasentit, perquè no era algú que dormís molt, sinó que dormia malament.

]]>