L’expresident de la Generalitat Quim Torra no ha comparegut aquest dijous al seu segon judici per desobediència per haver penjat una pancarta en defensa dels presos polítics al Palau de la Generalitat. Torra, que ja va ser inhabilitat pel mateix motiu, ha difós un vídeo a les xarxes assegurant que no legitimaria "una nova farsa, una nova escenificació repressiva disfressada de justícia". "Demano empara als tribunals internacionals, perquè no reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes catalans només podem trobar la justícia a Europa”, ha dit. El judici s'ha celebrat igualment malgrat la seva absència, perquè la llei permet fer-ho en els casos de condemnes baixes, i ha quedat vist per a sentència.

Gener del 2022. Aquesta és la data en què l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, podrà tornar a exercir un càrrec públic. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una resolució que especifica els termes de la condemna d'un any i mig d'inhabilitació per haver desobeït la Junta Electoral i haver mantingut al Palau de la Generalitat la pancarta demanant la llibertat dels presos polítics. El Tribunal ha tingut en compte el temps que Torra ja va estar suspès com a diputat del Parlament (entre el 27 de gener i el 28 de setembre del 2020) i li descompta un dia d'inhabilitació per cada tres que no va poder exercir com a parlamentari, dos mesos i vint dies en total.

Hi ha paraules que han agafat una connotació pejorativa. Per exemple, formigó. S’ha convertit en sinònim de disbarat, de desordre urbanístic, d’arquitectura errònia. En canvi, quantes obres mestres de l’arquitectura no es deuen a aquesta matèria del tot desprestigiada. Només diré un nom: Le Corbusier. Sense el formigó no existiria un espai sagrat com la capella de Ronchamp, ni el convent de La Tourette, per exemple. Una altra cosa és l’ús que se’n fa. S’han perpetrat molts disbarats amb formigó. Però també amb totxo, que a algú li sembla sostenible, que diuen, més ecologista. Una altra paraula d’aquestes és plàstic. Ara, el plàstic és l’enemic número u del planeta. Contamina el fons del mar, mata les pobres tortugues, omple el sotabosc d’embolics indestructibles. Jo també li tenia mania, fins fa molt poc. Però ara ja no. I això des que m’han operat de cataractes i he adquirit una visió del cent per cent, d’àliga, vaja. I és que les lents que m’han posat en lloc del cristal·lí són de plàstic. Sense el plàstic, doncs, els milions de persones a tot el món que poden tornar a veure-hi bé no ho farien. Haurien d’arrossegar aquells culs de got que pesaven un quilo. De vidre, això sí. Material ecològic. O sigui que tot depèn de l’ús que se’n fa. Hi ha formigó ben usat i plàstic que fa meravelles. Hem d’anar en compte a demonitzar les paraules i a condemnar el que signifiquen.

El Tribunal Constitucional (TC) manté la inhabilitació del president Quim Torra. L'alt tribunal ha desestimat aquest dimarts la petició de la defensa de suspendre de manera cautelar la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar la setmana passada la inhabilitació de Torra. El ple del TC ha rebutjat aquesta mesura cautelaríssima, però ha admès a tràmit el recurs d'empara interposat per la defensa de Torra. Fonts jurídiques han informat que l'alt tribunal ha pres la decisió per unanimitat.

A part de pactar la transició fins a les noves eleccions, JxCat i Esquerra van acordar també, com a resposta a la inhabilitació del president, Quim Torra, que hi hagués un ple per denunciar l'actuació de l'Estat. Aquesta denúncia ha arribat aquest dimecres en forma de proposta de resolució en què els dos socis de govern han declarat que mantenen "la confiança en Quim Torra com a president" malgrat la inhabilitació i que no reconeixen la "legitimitat" de la sentència del Tribunal Suprem. El Parlament ha aprovat la iniciativa aquesta tarda. També ha tirat endavant una proposta de la CUP, crítica amb el mateix Govern: els cupaires denuncien la "seva falta de resposta antirepressiva" davant la inhabilitació.

Ser inhabilitat implica haver d’abandonar de manera forçada el Palau de la Generalitat i no tenir seient reservat al Parlament. Però Quim Torra també ha comprovat que és sinònim d’aplaudiments, crits de "president" i copets a l’esquena, els quals durant el temps que va estar al capdavant del Govern probablement havien sigut més escassos del que hauria volgut. Més d’un minut ha durat l’ovació dels diputats independentistes -menys dels habituals per les mesures contra la pandèmia- a la cambra quan l’han vist aparèixer, a l’altura dels grans moments de la legislatura. Com el dia de la investidura, per exemple. O com el dia que li van retirar l’escó, tot i que aleshores la imatge icònica va resultar ser la del vicepresident, Pere Aragonès, assegut amb cara de pomes agres i sense aplaudir mentre els diputats i consellers de JxCat sí que picaven de mans. Aquest dimecres el ja president suplent, com la resta d’ERC, ha aplaudit de principi a final.

Mentre es resol el contenciós obert sobre si Quim Torra ha sigut el 131è president de la Generalitat -com s'havia dit fins ara- o el 133è -com sosté un estudi de la Universitat Pompeu Fabra-, el que és segur és que des d'aquest dimecres Catalunya té el seu primer president substitut. A les nou del matí s'ha reunit un consell executiu extraordinari que ha aprovat el decret que li encomana al vicepresident, Pere Aragonès, les facultats que tenia el president Torra fins dilluns passat, quan va ser inhabilitat. Totes menys la de convocar eleccions, nomenar i cessar consellers i sotmetre's a una qüestió de confiança. Després que s'hagi publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), la "substitució" s'ha fet oficial.

L'última vegada que Quim Torra va comparèixer al ple del Parlament va ser en el debat de política general. Era el dia abans d'acudir a la vista del Tribunal Suprem a Madrid, el 17 de setembre, i que descartés convocar eleccions abans de la seva inhabilitació. Dues setmanes més tard Torra ja ha estat cessat del càrrec, condemnat a un any i mig d'inhabilitació per desobediència, i ha comparegut aquest dimecres a la cambra catalana com a expresident per denunciar la situació i enviar un missatge a la cambra que sorgeixi dels pròxims comicis: "Que sigui fidel al mandat de les urnes. Seré al vostre costat si lidereu la ruptura democràtica". Una manera de dir, també, que creu que en aquest mandat no s'ha respectat cap mandat i d'evidenciar la decepció que arrossega per no haver complert els objectius del Procés que es va posar quan va aterrar al Palau.

El primer dia de la nova vida de Quim Torra va ser més relaxat que l’anterior, tot i que va tornar a tenir l’agenda plena. No es pot dir que no estigués preparat per assumir la vida d’expresident un cop inhabilitat pel Suprem. Dilluns mateix, tan bon punt abandonava el Palau de la Generalitat per últim cop com a cap de l’executiu, el seu equip de comunicació li obria un canal a Telegram: “President 131è de la Generalitat”. I és que a partir d’ara Torra vol exercir d’entrada d’expresident, opinant i tenint presència pública en la política catalana. Ahir n’hi va haver un primer tast, en què ja va enviar dos missatges clars: l’única solució per als presos i exiliats és l’amnistia, i la taula de diàleg no pot tornar a ser una fotografia “inútil” amb la Moncloa. Avui seguirà amb una compareixença al Parlament, com a convidat, a les tres de la tarda, en un ple monogràfic per denunciar la seva inhabilitació per part de la justícia espanyola.

La sentència del Tribunal Suprem per la qual es condemna el president de la Generalitat pel delicte de desobediència coneguda aquest dilluns suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola. I no un pas qualsevol, sinó d'una entitat extraordinària.

La defensa del fins ara president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts un recurs d'empara al Tribunal Constitucional demanant la suspensió de la inhabilitació com a mesura cautelaríssima. I l'alt tribunal ja ha anunciat que es reunirà dimarts vinent en un ple extraordinari per abordar el recurs. La defensa de Torra intenta frenar el cessament –està inhabilitat però encara no s'ha formalitzat als butlletins oficials–, perquè si el Tribunal Constitucional acceptés les mesures que demana Torra podria continuar sent cap de l'executiu fins que no es resolgués el fons de la qüestió.

La tarda no presagiava res de bo. La inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, estava dada i beneïda des de feia dies i, sense cap jugada mestra d’última hora per evitar-la, l’estocada final de l’esquadró de les togues ha arribat en el moment anímicament més baix de l’independentisme. En unes altres circumstàncies el cop d’ahir hauria causat un terratrèmol polític, perquè és el primer president de la història cessat per un tribunal, però la gesticulació de les últimes setmanes ha anat diluint l’efecte d’aquest atac institucional sense precedents.

Seria just afirmar que fins que no va arribar el coronavirus Quim Torra (Blanes, 1962) no va trobar el seu paper com a president de la Generalitat, un càrrec al qual havia arribat arrossegant els peus, ja que ell no era partidari de nomenar un govern efectiu. Amb la legislatura esgotada i frustrat el somni de ser el líder que dugués Catalunya a la independència, Torra va viure des de principis de març obsedit pel combat contra la pandèmia. Els que el coneixen expliquen que se n’anava a dormir amb les xifres de contagiats i morts martellejant-li el cap i que es desesperava amb la lentitud dels mecanismes de l’administració a l’hora de prendre decisions.