Amb els opositors més destacats i milers d'altres dissidents tancats a la presó o a l'exili, aquest diumenge Bielorússia, l'última dictadura d'Europa, ha celebrat una mascarada electoral. L'únic dubte era amb quin percentatge de vot guanyaria Aleksandr Lukaixenko. Segons els sondejos oficials a peu d'urna, ha estat reelegit amb un 87,6% dels vots. D'aquesta manera, amb 70 anys, l'aliat més pròxim de Vladímir Putin engega el seu setè mandat de poder absolut al país. Si l'acaba, superarà els 35 anys en el poder, més que cap altre dirigent europeu. La líder de l'oposició a l'exili, Sviatlana Tsikhanóuskaia, ha titllat les eleccions de "farsa" i les ha descrites com "un procés més militar que democràtic". La Unió Europea i els Estats Units també han deixat clar que aquests comicis no compleixen les garanties democràtiques.

Una de les maleses que té al cap Vladímir Putin des de fa unes setmanes és instal·lar míssils hipersònics Orexnik a Bielorússia per poder intimidar l’OTAN. Per al Kremlin, Bielorússia no és un estat sobirà sinó una mena de diputació provincial, un espai operatiu destinat a servir els interessos de Moscou. El mateix que voldria fer amb Ucraïna. Quan el 1991 l’URSS esclata, Bielorússia aconsegueix una sobirania que serà efímera: només tres anys. L’arribada al poder d’Aleksandr Lukaixenko el 1994 representarà la resovietització política i la russificació cultural i lingüística. Serà el restabliment del totalitarisme que es viu ara mateix, i que pateixen més que ningú els ciutadans bielorussos que no es resignen, i aspiren a tenir un país en pau i amb democràcia.

Volha Takarchuk era una dissenyadora bielorussa amb un canal de YouTube amb molt pocs seguidors el 2020, fins que a les manifestacions massives després de les eleccions d'aquell estiu es va convertir en activista i va ser de les últimes que van continuar informant de les protestes des de primera línia. Va ser condemnada a un any i mig de presó i després va fugir a Lituània, on viu amb els seus fills. Gràcies a l'organització de drets humans Viasna i a l'Associació Razam Bielorussos de Catalunya, la família ha passat uns dies a Catalunya. Parlem amb ella de la situació a Bielorússia, a menys de tres mesos d'unes noves eleccions que no hi ha dubte que tornarà a guanyar Aleksandr Lukaixenko.

Ja fa anys que L’estaca va deixar de ser un himne exclusivament català. El cant a la llibertat i contra el franquisme que Lluís Llach va compondre el 1969 ha servit d’inspiració per a les lluites d’alguns pobles arreu del món: de la Primavera Àrab a la dissidència cubana, passant per l’oposició russa a Putin. L'últim cas en què un artista ha estat reprimit és el d'Aleksei Petrin, un músic de carrer bielorús que ha estat detingut aquest dilluns per tocar la cançó a Hrodna. Segons apunten mitjans locals, agents de la GUBOPiK, el cos del ministeri de l'Interior bielorús que actua contra el crim organitzat i la corrupció, van arrestar l'artista mentre actuava per la "distribució de materials extremistes".

Vladímir Putin no perd el temps. Quaranta-vuit hores després que el president rus es trobés amb el líder nord-coreà Kim Jong-un al cosmòdrom de Vostotxni, a l'est del país, aquest divendres Putin s'ha reunit amb el més fidel dels seus aliats, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko. La trobada ha tingut lloc a la ciutat balneari de Sotxi. En les declaracions que ha fet Putin abans de procedir a la reunió, i que han recollit les agències locals, el president rus ha dit que informaria Lukaixenko sobre l'estat de l'economia russa, "estable i fiable", segons les seves paraules; sobre la reunió amb Kim Jong-un i la discussió de la "situació de Rússia a la regió", així com a Ucraïna. Putin ha admès que "és el tema més urgent" per al Kremlin.

Les escoles imparteixen classes de patriotisme i ensenyen els alumnes a acoblar rifles, mentre que els llibres de text s'han reescrit per afavorir la visió russa de la història. Les fàbriques produeixen uniformes per als soldats que lluiten contra Ucraïna. Els campaments d'estiu que administren grups empresarials propietat de l'estat reben nens dels territoris ocupats d'Ucraïna.

El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat aquest dissabte un acord amb el seu homòleg bielorús, el dictador Aleksandr Lukaixenko, que li permetrà instal·lar armes nuclears estratègiques en territori d'aquest país europeu, que comparteix frontera amb Ucraïna i amb Polònia. Segons Putin, però, aquest moviment no viola els acords de no proliferació nuclear.

La visita oficial del president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, a la Xina mostra les bones relacions de Xi Jinping amb un dels principals aliats de Vladímir Putin. La imatge dels dos presidents donant-se la mà augmenta les diferències amb els Estats Units i la Unió Europea, que acusen Pequín de manca de neutralitat en el conflicte d'Ucraïna. Lukaixenko ha donat suport al pla de pau que divendres passat va presentar la Xina i que demana un alto el foc, però no preveu la retirada de tropes russes de sòl ucraïnès.

Oposar-se a l'últim dictador d'Europa es paga car. El règim d'Aleksandr Lukaixenko, que va ofegar les protestes prodemocràtiques de l'agost del 2020 amb el suport decisiu de Vladímir Putin, ara ataca la diàspora. Les dones i homes bielorussos que l'han denunciat a fora de les fronteres del país s'arrisquen a perdre la nacionalitat i quedar com a apàtrides. És el cas de l'Alena, l'Anna i la Margarita, de l'Associació Razam de Bielorussos a Catalunya.

El president rus Vladímir Putin ha viatjat aquest dilluns a Bielorússia per reunir-se amb el seu aliat, Aleksandr Lukaixenko, que dirigeix l'última dictadura d'Europa. Fa setmanes que les autoritats ucraïneses adverteixen que Rússia podria tornar a utilitzar el territori bielorús –com va passar a l'inici de la invasió, al febrer– per atacar Ucraïna obrint un nou front des del nord. Empantanat a l'est i al sud, si Lukaixenko decideix implicar-se en la guerra o facilitar el trànsit de les tropes russes donaria aire al Kremlin i posaria en dificultats l'exèrcit ucraïnès.

Rússia ha llançat una onada d'atacs amb míssils contra una dotzena de ciutats d'Ucraïna, inclosa la capital, Kíiv, que després de mesos en una calma relativa ha patit l'impacte de quatre projectils, en plena hora punta, que han deixat almenys vuit morts. També hi ha hagut atacs amb víctimes a les ciutats de Lviv, Odesa, Mikolaiv, Ternopil, Dnipró, Ivanofrankiv, a l'oest i al centre del país, i molt lluny del front. Alhora han continuat els atacs sobre Zaporíjia, la capital d'una de les províncies que el Kremlin es vol annexionar, i a Khàrkiv i Izium, a l'extrem oriental d'Ucraïna. Segons les xifres provisionals dels serveis d'emergència en tot el país els míssils russos han deixat almenys 14 civils morts i 97 ferits.

Alena Turava forma part de la diàspora bielorussa. Porta 20 anys vivint al nostre país i és la presidenta de l'associació Razam Bielorussos de Catalunya. El règim del dictador Alexandr Lukaixenko reprimeix els activistes fins i tot a l'estranger, i Turava hauria de fer front a una condemna de 12 a 15 anys de presó en cas que decidís tornar al seu país. Per això ha demanat l'asil polític. Des de Barcelona ha rebut amb molta alegria la notícia del premi Nobel de la pau per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna.

El bloguer bielorús Serguei Tikhanovski, un dels principals opositors al president Aleksandr Lukaixenko, ha estat condemnat aquest dimarts a 18 anys de presó, una de les penes més llargues de la història moderna de Bielorússia. Tikhanovski és el marit de Svetlana Tikhanóvskaia, que va ser la principal candidata a substituir el president bielorús a les eleccions de l'estiu de l'any passat, justament després de substituir la seva parella, que havia estat detingut al maig quan preparava la seva campanya.

Aleksandr Lukaixenko i Vladímir Putin, amics? Ni de bon tros. Paio vulgar, ordinari, estrambòtic i qualificatius semblants han estat llançats durant anys pel president rus a la cara del bielorús, que ha considerat des de primer dia el seu veí -i aliat a la força- com una pedra a la sabata. Una pedra, però, de la qual l’amo del Kremlin ha arribat a treure profit com es veu ara en la crisi de refugiats a la frontera de Bielorússia amb Polònia. Una situació que potser estava a l’agenda de Putin des de feia mesos i l’única cosa que calia era triar el moment. Un episodi que forma part de l’estratègia de Moscou de desestabilitzar la Unió Europea incidint en els seus flancs més fràgils i vulnerables, i mirant de transformar les escletxes en esquerdes. I si cal, fabricant el conflicte amb un pont aeri.

Un partit d'hoquei sobre gel a Sotxi, Rússia, acaba 13-4. Entre els jugadors de l’equip guanyador destaquen el número 11, Vladímir Putin, que marca tres gols, i el número 1, Aleksandr Lukaixenko. Els acompanya, entre d’altres, el fill del mateix president bielorús, Nikolai. Fora del gel, Putin i Lukaixenko també són jugadors del mateix equip. Així ho demostren, per exemple, les maniobres militars conjuntes dels dos països, el suport que Putin i altres membres del govern rus donen a les accions de Lukaixenko o la bona relació comercial entre Rússia i la “Rússia Blanca”, textualment, la traducció de Bielorússia. 

A Brussel·les el to contra el règim d'Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia s'eleva cada vegada més. Ja fa mesos que Polònia, Letònia i Lituània alerten que milers de persones s'amunteguen a les seves fronteres empeses pel règim de Bielorússia. Però els últims dies la situació s'ha agreujat i la Unió Europea té encara més clar que Lukaixenko busca fer xantatge després de les diverses rondes de sancions decretades tant contra ell com contra el seu entorn per haver vulnerat els principis democràtics i els drets humans al seu país. Després d'haver-lo acusat de "cinisme" i d'"instrumentalitzar" les persones migrants, aquest dimarts la Unió l'ha qualificat directament de "gàngster" perquè juga "amb la vida de la gent amb propòsits polítics".

L'últim any de Maria Kolesnikova ha sigut una successió de canvis sobtats. Des de ser la cap de campanya de l'opositor bielorús Viktor Babariko –també detingut– i aglutinar esforços amb altres dones opositores per a les eleccions presidencials, fins al seu arrest quan es va negar a abandonar el país i va arribar a estripar el passaport. I la conclusió, fins ara, és la condemna a 11 anys de presó per “extremisme”. Veus del seu entorn ja havien avançat el 31 d’agost quina seria la condemna i aquest dilluns les autoritats judicials bielorusses l'han confirmada. Amb aquesta sentència, Kolesnikova es converteix en una opositora més condemnada pel règim bielorús.

Fa un any semblava que l’escalada opositora contra el frau electoral podia obrir una esquerda profunda en el règim bielorús. Però tot allò que es mou al voltant de Lukaixenko sempre ha “semblat” més que no pas ha estat. Fa 26 anys, l’autòcrata -llavors president de la comissió parlamentària contra la corrupció-va emergir com a home providencial contra l’estancament. Un cop president va córrer per treure la bandera blanca i vermella de la Bielorússia democràtica per posar-hi la vermella i verda de la Bielorússia soviètica. Va ressuscitar el KGB i, sense esmentar-lo, va restablir el nacionalisme de veneració a l’URSS, amb la llengua russa com a eina cultural. D’aleshores ençà cada convocatòria electoral ha estat un festival de detencions i cops de porra. Enfilat al poder el 1999, Putin no ha dissimulat hostilitat a la barroeria de Lukaixenko, però l’ha de suportar perquè Bielorússia li fa d’escut amb l’OTAN. Sembla, doncs, que els destins de l’un i de l’altre estan interconnectats. Putin vol durar fins al 2036. I Lukaixenko sembla que vulgui estar-s’hi per sempre.

Hores després d’observar, des d’un helicòpter, una de les multitudinàries manifestacions que es van repetir l’agost de l’any passat a la ciutat de Minsk, Alexandr Lukaixenko arribava al palau presidencial. Ho feia vestit de fosc, amb una armilla antibales i amb un kalàixnikov a la mà. Abans d’entrar a l’edifici, es va dirigir als policies antiavalots que rodejaven les tanques del palau per protegir-lo. “No patiu que ens ocuparem d’ells”, els repetia en referència als milers de persones que portaven dies mobilitzant-se en contra dels resultats de les eleccions del 9 d’agost, que van donar al mandatari una victòria aclaparadora gràcies a un denunciat frau electoral. A Lukaixenko se’l veia desafiant, molest. Però només era el principi: en els dies següents passaria a ser habitual que el president es referís a aquesta part de la ciutadania, que demanava uns nous comicis i la seva dimissió, com a “rates”.

El cap d’un grup de suport a refugiats bielorussos establerts a la veïna Ucraïna, i que ajuda els opositors del règim d’Aleksandr Lukaixenko a fugir del país, ha aparegut mort aquest dimarts al matí penjat d’un arbre en un parc, a prop de la seva residència de Kíev. Vitali Xixov, de 26 anys, que va marxar a l’exili la tardor passada, estava desaparegut des de dilluns, quan va sortir del seu domicili per practicar fúting i ja no va tornar. La policia de la capital ucraïnesa investiga si es tracta d’un assassinat o d’un suïcidi. El cos ha aparegut amb el telèfon mòbil de l’activista i els seus objectes personals a sobre.