Va ser en una nit de tertúlia i de licors que es va decidir el futur del català. Un grupuscle de "lletraferits, ensopits, incandescents i borratxos" van decidir, el 1859, recuperar els Jocs Florals que s’havien celebrat a la cort provençal els segles XIV-XV. I, a sobre, van acordar fer-ho només amb obres escrites en català i occità, no en el castellà que tots feien servir a les aules, als poemes i a la correspondència. No ho feien pas per salvar la llengua, sinó per enterrar-la dignament. En tot moment van ser inconscients de la fita que aconseguirien: ni més ni menys que "convertir aquella parla pagesa i cantonal en una llengua de primera divisió, que té una gramàtica, que té un estàndard, que s’ensenya a les escoles, que s’hi escriuen mitjans...". Aquest és el relat, dramàtic i èpic, que Alfred Bosch (Barcelona, 1961) novel·la a Obriu pas! (Columna), en què narra "l’epopeia dels que van salvar el català... a pesar d’ells mateixos".

D'aquí dues setmanes farà un any que l'ARA va destapar el cas de presumpte assetjament sexual a la conselleria d'Exteriors del govern català. Però no ha sigut fins aquest dimarts i, malgrat que tant el presumpte assetjador, Carles Garcias, com el llavors conseller, Alfred Bosch, ja no formen part del Govern, que l'executiu no ha activat finalment la via de l'expedient sancionador. Serà exclusivament contra Bosch per no haver activat el protocol de la Generalitat, obligatori quan es detecten possibles casos d'assetjament, en aquest cas dirigits a treballadores de la conselleria.

Les conclusions de la investigació interna d’ERC en el cas del presumpte assetjament sexual a la conselleria d’Exteriors es van aprovar per unanimitat de l’executiva a principis d’octubre, però no van convèncer a una part de la militància. Segons fonts consultades per l’ARA, diverses integrants de la secretaria de dones es van mobilitzar quan van veure que el partit tancava l’expedient sense cap sanció a l’exconseller Alfred Bosch, exonerant-lo de qualsevol responsabilitat de les actuacions que hauria comès la seva mà dreta, Carles Garcias. Van ser elles les que, internament, van fer una crida per recopilar qualsevol detall que no s’hagués valorat amb prou atenció durant la investigació, i les que van pressionar perquè l’executiva republicana tornés a obrir un expedient que ja donava per conclòs. Com va avançar aquest dimarts El Temps i va confirmar el president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, el partit s’ha obert finalment a “analitzar” les “noves informacions” que ha rebut sobre el cas, sense explicar ni quines són ni de quina manera s’han aconseguit.

L'executiva d'ERC ha tancat aquest dilluns definitivament la carpeta dels presumptes assetjaments sexuals destapats per l'ARA a la conselleria d'Exteriors sense imposar cap sanció a Alfred Bosch. La comissió de garanties del partit ha conclòs que l'exconseller no va encobrir la seva mà dreta, Carles Garcias, i la direcció republicana ha decidit arxivar l'expedient que se li havia obert al partit. "La instrucció duta a terme constata que el senyor Bosch va actuar guiat pel principi de prudència, i ha quedat provat que va recollir indicis per poder actuar si s’esqueia, com va fer el 24 de gener cessant el senyor Garcias, molt abans que el cas es fes públic. L’expedient, finalment, exonera el senyor Bosch per presumpta negligència en l'abordatge del cas", descriu Esquerra en un comunicat. El mateix Bosch, però, insisteix públicament que ell no tenia cap indici que vinculés Garcias amb algun cas d'assetjament perquè, si fos així –va dir en una compareixença recent al Parlament–, no hagués participat en la seva festa de comiat ni hagués fet un tuit lloant la seva figura.

Després de mesos d'investigació interna, ERC ha donat per tancada aquest dilluns la carpeta sobre els casos d'assetjament sexual al departament d'Exteriors. Ho ha fet obrint expedients disciplinaris a l'exconseller d'Exteriors Alfred Bosch i al seu cap de gabinet, Carles Garcias, ja que, segons ha pogut saber l'ARA, els republicans consideren que la investigació "acredita de manera inequívoca i reiterada conductes que vulneren el codi ètic i de conducta del partit". Ara la comissió de garanties dels republicans haurà de decidir en els pròxims dies si l'expedient acaba amb conseqüències per a Bosch i Garcias, que podrien arribar fins i tot a ser expulsats del partit –Garcias ja està suspès cautelarment de militància–. Bosch ja va haver de dimitir del seu càrrec a principis de març quan l'ARA va destapar que ERC l'havia forçat a cessar el seu cap de gabinet per haver assetjat sexualment diverses treballadores del departament.

Alfred Bosch va dimitir dilluns empès per la situació “insostenible” que ell mateix va reconèixer que s’havia generat a la conselleria d’Exteriors des de la publicació del cas d’assetjament sexual que afectava la seva mà dreta. Però aquesta no era la seva intenció. D’una banda la pressió d’ERC però també de JxCat i, de l’altra, la d’alguns treballadors i alts càrrecs de la conselleria, van contribuir-hi. Segons ha pogut saber l’ARA, diversos treballadors del departament es van plantar aquell dia exigint que el conseller assumís responsabilitats.

Feia algunes setmanes que la Júlia -un nom fictici, com el de la resta de testimonis que recull aquest article- rebia missatges de Carles Garcias quan va sentir per la ràdio que ERC l’havia cessat enmig d’una investigació per un possible cas d’assetjament. “Escoltava la notícia mentre ell m’estava escrivint per WhatsApp”, explica a l’ARA. Ella també es considera una víctima. Rebia missatges de manera constant, “cada dia més pujats de to”, tot i les seves negatives. És una de les set dones amb les que ha contactat aquest diari arran de la publicació de la notícia dilluns.

"No vaig actuar prou bé ni prou ràpid". El ja exconseller d'Exteriors Alfred Bosch ha admès aquest dilluns que no va fer una gestió diligent del cas de presumpte assetjament sexual a dones del seu departament per part del que era el seu cap de gabinet, Carles Garcias, i va presentar la seva dimissió a l'executiva d'ERC, reunida d'urgència per analitzar les repercussions de la publicació de la notícia per part del diari ARA. Recordem que, segons la informació recopilada per aquest diari, va haver de ser el partit, i en concret el seu president, Oriol Junqueras, el que va forçar la dimissió de Garcias el 24 de gener passat, davant la quantitat d'indicis que hi havia en contra seu i malgrat que la investigació independent oberta pel partit no estava acabada.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comunicat aquest dilluns al conseller d'Exteriors, Alfred Bosch, que obre una investigació interna per abordar el cas d'assetjament sexual a la conselleria. Arran de la informació publicada per l'ARA que revelava que la mà dreta de Bosch, Carles Garcias, havia sigut acomiadat per haver assetjat almenys vuit dones del departament, Torra ha convocat d'urgència el conseller a primera hora del matí. A la reunió li ha retret que no s'hagués activat en cap moment el protocol de la Generalitat pels casos d'assetjament a l'administració i l'ha informat que ja havia activat la inspecció de serveis de personal de Funció Pública per aclarir els fets. Hores després de la trobada Bosch ha activat el protocol.

En només unes hores la situació a la conselleria d’Exteriors s’havia tornat “insostenible”. Diumenge Alfred Bosch no es plantejava dimitir i ERC considerava que el cessament del cap de gabinet del conseller el 24 de gener era, de moment, suficient. Però diumenge encara no havia transcendit que el motiu d’aquell cessament eren els indicis d’assetjament sexual de la mà dreta de Bosch, Carles Garcias, a moltes dones del departament. La informació publicada per l’ARA ha fet “insostenible”, en paraules del mateix Alfred Bosch, que el conseller es mantingui en el càrrec i, tot i que al matí el partit havia fet pinya amb ell, al vespre, a la seu d’Esquerra i no pas a la de la conselleria, el conseller Bosch anunciava que dimitia.

“El senyor Carles Garcias Hernández cessa com a cap del gabinet del conseller, i se li agraeixen els serveis prestats”. Un any i dos mesos després de fer el salt de la política municipal a la conselleria d’Exteriors al costat d’Alfred Bosch, Garcias va ser cessat el 24 de gener. Per a molts dels que el coneixien, per sorpresa: mai fins ara se n’han argumentat els motius. Però no pas per als treballadors i alts càrrecs de la conselleria, que feia setmanes que estaven a l’expectativa. Segons ha pogut saber l’ARA reconstruint el cas a partir de desenes de trucades i trobades amb els protagonistes, ERC va decidir cessar la mà dreta del conseller per un cas continuat d’assetjament sexual a diverses treballadores del departament. Contactat pel diari, Garcias assegura que la decisió de deixar la conselleria la va comunicar ell al novembre per la seva voluntat de retornar al sector privat.

Espanya s'ha examinat aquest dimecres a Ginebra sobre quin és el seu grau de compliment amb els drets humans i ho ha fet sotmetent-se a l'Examen Periòdic Universal que fa les Nacions Unides. En una sessió de tres hores, primer ha sigut el torn de la delegació espanyola, i després han pres la paraula tots els estats membres que ho han volgut. Espanya ha rebut diverses advertències, entre les quals "l'ús excessiu" de la força policial i el retrocés d'algunes llibertats. Fins i tot la situació de Catalunya ha tingut una part de protagonisme en la sessió.

L'estira-i-arronsa entre els executius català i espanyol per les delegacions del Govern a l'estranger continua. Després que el passat mes d'octubre el ministeri d'Exteriors advertís que prendria mesures contra les tres noves oficines que la Generalitat preveia endegar a l'Argentina, Mèxic i Tunísia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment els tres decrets d'obertura. La decisió de la sala contenciosa administrativa de l'òrgan judicial ha arribat a instàncies del ministeri d'Exteriors, encapçalat fins ara per Josep Borrell, que al·lega que l'activitat d'aquestes delegacions "és nociva per als interessos de l'Estat".

Reunió de tota la xarxa exterior del govern de la Generalitat a Brussel·les amb l'objectiu de donar una imatge d'unitat i de reforç de l'acció exterior del Govern. El conseller del ram, Alfred Bosch, s'ha trobat a la delegació catalana davant la UE amb la seva responsable, l'exiliada Meritxell Serret, i amb el mateix president Quim Torra, que ha donat el "mandat" a la desena de delegats també presents a la reunió de ser "els altaveus de la llibertat, la democràcia i els drets civils" i ha posat especial èmfasi en la voluntat que difonguin l'informe del grup de treball de l'ONU que demana l'alliberament dels presos polítics en presó preventiva.

El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, va enviar fa "unes setmanes" una carta a sis ministeris per insistir al govern espanyol que aturi la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per la seva implicació en la guerra al Iemen. Arran d'una moció del Parlament de Catalunya que instava el Govern a "fer les gestions oportunes davant del govern espanyol" amb l'objectiu de suspendre la venda d'armes, Bosch va alertar en una missiva a Madrid que "les exportacions a l'Aràbia Saudita podrien ser utilitzades en el conflicte del Iemen" i que aquest armament "podria ser utilitzat per cometre o facilitar violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari".

Un doble pin amb la bandera de Catalunya i la d'Anglaterra (la creu vermella de Sant Jordi sobre fons blanc), gentilesa dels serveis de 'relacions públiques' de la Generalitat, em rep a l'entrada de les dependències personals de l''speaker' de la Cambra dels Comuns, als budells d'un Palau de Westminster que no acostuma a sortir mai per televisió. Me'l col·loco a la solapa com a símbol de complicitat, i per passar desapercebut entre els membres del suposat orde de cavallers de Saint George / Sant Jordi, i m'endinso en el que històricament són les habitacions privades del president del Parlament, l'ara famós John Bercow ("Ordeeeeer, ordeeeer!!!"). No són tan privades com sembla, però.