Els gegants tecnològics ianquis han anunciat aquests dies tot un seguit d'assistents virtuals especialitzats que utilitzen eines d’intel·ligència artificial (IA) generativa i els complementen amb visors i ulleres de realitat ampliada, fusionant d’aquesta manera el món real amb el món sintètic en les plataformes multimèdia més populars. Se suposa que els consumidors i els professionals hem de tenir companys virtuals que ens ajudin en la vida quotidiana, proporcionant-nos a l’instant la informació que ens calgui, sigui textual, sonora o visual.

Dos milions captats en dues hores; 10 milions en set hores; 30 milions en només un dia; 70 milions en dos dies. Les altes de nous usuaris a Threads, el servei de microblogs que Meta Platforms va activar dijous en més de 100 països, progressen a un ritme insòlit. Si es manté així, aviat situarà la nova plataforma en posició destacada entre les xarxes socials basades en apunts breus de text, un segment que fins ara domina Twitter. El propietari d’aquesta última, Elon Musk, ho deu estar observant inquiet.

No es comenta gaire, però el negoci de la pornografia ha impulsat o accelerat moltes innovacions tecnològiques que els més veterans hem vist néixer i passar, com les videocassets i els canals de TV codificats, i d’altres que encara ens acompanyen: l’explosió de les pàgines web, els sistemes de pagament per internet, les videotrucades, el vídeo a la carta en streaming –YouTube és de l’any 2005, però 11 anys abans l’empresa holandesa Red Light District ja servia vídeos pornogràfics per internet.

La pluja d’habitatges socials que el primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, està anunciant com a gran argument preelectoral té un aspecte que m’intriga. Una part d’aquests futurs pisos es construiran en terrenys que actualment ocupen instal·lacions militars, i estic molt a favor de substituir els usos militars pels civils. Ara bé, Sánchez va explicar que l’organisme públic que gestiona l’operació comprarà les finques al ministeri de Defensa, amb diners que aquest destinarà a la seva modernització.

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

Va néixer l’any que IBM va combinar una màquina d’escriure amb una cinta magnètica que emmagatzemava allò que s’escrivia. N’hi van dir processador de textos. Era el 1960. Albert Cuesta viu a Cardedeu però està connectat, digitalment, amb el món. Té 12 adreces de correu electrònic, se li pot escriure per Signal, per Telegram o a través de SMS, però no vol saber res de WhatsApp. Si li telefones, respon des d’un Samsung que no és l’últim model. Es considera més tecnòleg que tecnòfil. És un estudiant de telecos fent de periodista. Tenim la sort de llegir-lo a l’ARA des del primer dia. Informa de les primícies, esbudella els nous ginys i opina sense embuts. Sempre, això sí, amb coneixement de causa. Les companyies tecnològiques el temen i el respecten. És la gràcia de no casar-se amb ningú. Gràcies a la seva brega i tossuderia, fa anys que tenim Twitter en català.

Com a ciutadà gens interessat en les competicions anomenades esportives -que són en realitat negocis d’entreteniment-, em crida l’atenció la disposició de moltes entitats a vincular-se per la via del patrocini a règims dictatorials o empreses de moralitat dubtosa, com les d’apostes i les d’especulació en criptomonedes.

Tot i que la planta de muntatge que Tesla té a Xangai va ser la primera de l’empresa fora dels EUA i que allà es produeixen gairebé la meitat dels cotxes que la marca va vendre l’any passat al món, durant aquest mes i el que ve tots els automòbils Tesla tenen oficialment prohibit circular pel districte de Beidaihe. El motiu: cada estiu es reuneixen en aquest enclavament turístic costaner, a menys de 300 quilòmetres de Pequín, els màxims dirigents del Partit Comunista Xinès, i les autoritats volen evitar que les càmeres i altres sensors incorporats en els vehicles captin imatges indiscretes del que allà s’esdevingui i les transmetin a altres països.

Les vendes de càmeres fotogràfiques comencen a recuperar-se després d’haver arribat al seu nivell més baix l’any passat arran de la pandèmia. Ara que fa bon temps i la gent pot tornar a viatjar –encara que sigui relativament a prop– i a estar amb les seves famílies ve de gust prendre imatges i guardar els records a l’ordinador. Els smartphones han ensorrat totalment el mercat de càmeres compactes, sobretot les de preu més baix, però les destinades als aficionats a la fotografia, siguin càmeres compactes avançades o d’objectius intercanviables, continuen tenint unes possibilitats que els smartphones no poden igualar.

Fins fa un parell d’anys, els auriculars de botó o intraaurals –en contraposició als de diadema o supraaurals– es feien servir sobretot fora de casa: anant a la feina o fent esport. Tanmateix, els confinaments pandèmics han portat molts consumidors a adoptar-los també dins de casa per disposar d’una certa privadesa en el teletreball, l’estudi a distància i el consum multimèdia sense destorbar les persones amb les quals comparteixen sostre. Així, les vendes d’aquesta categoria s’han disparat més d’un 30% respecte a l’any anterior, segons xifres d’IDC, i els anomenats hearables (escoltables) representen ara més de la meitat del total de wearables o dispositius electrònics per portar posats, que també inclouen els rellotges intel·ligents i els braçalets d’exercici.

El televisor continua sent el rei de la llar, impulsat per les nombroses plataformes digitals de cinema i sèries a la carta. Només l'smartphone li disputa una gran part del pressupost familiar en aparells electrònics. Les dues pantalles, la grossa i la de butxaca, són cada vegada més complementàries i l’extensió l'una de l’altra.

Gairebé la meitat dels consumidors catalans, el 47,7% segons una enquesta de la direcció de Política Lingüística de la Generalitat, fan servir la veu per relacionar-se amb els dispositius tecnològics. Val a dir que la majoria ho fan mitjançant el telèfon mòbil, on aquesta funció ja els ve donada en forma de funcions com Google Assistant als models amb sistema Android i Siri a l’iPhone, però un 4% de la població consultada assegurava fa un any tenir ja un altaveu dels anomenats intel·ligents, mentre que un 34% expressava el desig de tenir-ne. També sabem que a escala mundial es tracta d’un mercat que creix: en el primer trimestre d’aquest any se’n van vendre al món 28,2 milions d’unitats, un 8,9% més que en el mateix període del 2019. Per comparar-ho, en els mateixos tres mesos es van despatxar gairebé 350 milions de smartphones, i això que parlem d’un trimestre dolent per culpa de la pandèmia.

Els clients més fidels d’Apple, els que esperen cada mes de setembre per canviar-se l’iPhone pel model més nou, aquest any hauran de tenir una mica de paciència. En la presentació de novetats d’aquest dimarts la firma no va mostrar els esperats iPhone 12, que seran els primers compatibles amb les xarxes 5G. La pandèmia i altres factors n’han endarrerit el cicle de producció respecte al que és més habitual i s’espera que arribin durant el mes que ve, a temps per al lucratiu període de les vendes nadalenques.

Fa dues dècades, tan aviat com la quantitat d’ordinadors connectats a internet va començar a ser substancial, els propietaris d’alguns d’aquells aparells van posar-los a buscar extraterrestres o, més concretament, signes de la seva existència, participant en la iniciativa SETI@Home, impulsada per la universitat californiana de Berkeley. Instal·lant una aplicació que s’activava en forma de salvapantalles -és a dir, mentre l’ordinador no es feia servir-, el processador es dedicava a analitzar petits paquets de dades procedents dels grans radiotelescopis nord-americans d’Arecibo (Puerto Rico) i Green Bank (Virgínia), tractant d’identificar patrons potencialment corresponents a emissions de ràdio. Des d’aleshores, tot i la participació acumulada de més d’1,8 milions d’usuaris i un pic històric de potència conjunta de càlcul a finals de novembre del 2016, aquesta cerca d’intel·ligència extraterrestre (SETI, per les seves sigles en anglès) no ha aconseguit trobar cap rastre d’àliens i el projecte va quedar formalment aturat al mes de març, amb menys de 100.000 participants actius.

Aquests dies he comprovat que el meu rellotge -un Fitbit Versa ja descatalogat- no només em renya si no camino prou per assolir l’objectiu diari de passes, sinó que també em diu cada matí com ha evolucionat durant la nit el meu nivell d’oxigen en sang, un indicador vinculat a la presència d’apnees del son. El gràfic horari es troba amagat discretament al final d’una pantalla de l’aplicació mòbil de Fitbit a la qual només s’arriba després de passar per diversos menús, però d’ara endavant me’l miraré habitualment amb interès, si més no mentre es mantingui el risc de contraure una malaltia respiratòria tan greu com el covid-19. I, si mai hi veig alguna cosa anormal, trucaré al 061 i els hi explicaré.

Aquestes setmanes molts ciutadans es declaren en contra que els seus governs rastregin la posició dels telèfons mòbils per analitzar els moviments de la població i intentar contenir la pandèmia de covid-19. Una reticència a ser vigilats que contrasta fortament amb la despreocupació amb què els mateixos ciutadans cedeixen de manera continuada les seves dades personals als gegants digitals. Aquestes empreses acumulen prou informació per construir un perfil detallat dels nostres interessos i orientacions, generalment amb finalitats comercials però també amb ramificacions polítiques. Per a Google, Facebook i els nombrosos majoristes de dades, la nostra personalitat és com un llibre obert.

Tot i la insistència de les plataformes digitals en què descarreguem i instal·lem les seves aplicacions mòbils per accedir-hi –i per poder capturar així més informació sobre nosaltres–, el navegador web continua sent la porta principal d'accés als serveis d'internet. Segons StatCounter, aquesta categoria de programari està dominada per Google Chrome: a escala mundial el fan servir el 65% dels internautes. A Espanya la proporció s'inclina encara més a favor del navegador de Google: té un 71,3% dels usuaris, que s'enfilen fins al 74,4% si es consideren només els usuaris de mòbil, degut al domini aclaparador del sistema Android.

Aalguns no ens ha sorprès l’enrenou que l’interès d’Àlex Hinojo per parlar en català amb la seva torradora ha aixecat en alguns sectors refractaris al nostre idioma. Els qui portem temps batallant discretament amb les empreses per millorar la presència de la llengua en els productes i serveis tecnològics sabem molt bé que els catalanoparlants som una anomalia que fa nosa, fins i tot després d’aconseguir progressos. Fa un parell d’anys, el director de màrqueting de mòbils al mercat espanyol d’una destacada multinacional d’electrònica em va dir sorprès “ ¿Ah, tienes el teléfono configurado en catalán? ” quan li vaig ensenyar alguna cosa en la pantalla del meu telèfon de la seva marca, que ja portava anys incloent el català entre les opcions del sistema Android. La sorpresa del directiu es devia probablement al fet que la seva empresa no inclou el nostre idioma de manera proactiva, sinó perquè no els costa res, literalment: només els cal abstenir-se de retirar-lo del paquet complet que Google proporciona als fabricants.

APPLE SURT AMB RETARD. Qualcomm ha sigut el primer fabricant que ha posat xips compatibles amb 5G a disposició dels fabricants de telèfons, i sembla disposada a aprofitar a fons el MWC per treure suc a aquest avantatge. El seu president, Cristiano Amon, va destacar ahir que els únics telèfons compatibles amb 5G són els que fan servir el sistema Android (foto 01) ; una manera com una altra de recordar que Apple no té previst treure iPhones amb 5G fins a l’any que ve. De tota manera, tothom té clar que les primeres aplicacions de la cinquena generació no seran els telèfons, i per això Qualcomm va anunciar un adaptador mòbil que es connecta a la xarxa 5G i reparteix la connexió als terminals mitjançant wifi, i un xip per a ordinadors portàtils 5G que Lenovo ja ha dit que farà servir. Però el xip més important de tots és el futur processador Snapdragon amb mòdem 5G incorporat, que l’empresa començarà a servir el trimestre que ve als fabricants perquè al pròxim MWC es puguin presentar telèfons 5G a un preu assequible.