Canvis al capdavant de la Federació d’Associacions de Famílies d'Alumnes de Mallorca (FAPA). El docent de Secundària i pare Xavier Ferriol n’assumeix la presidència i substitueix Cristina Conti, la qual ha estat vinculada a la Federació de forma intensa els darrers 15 anys. Durant el seu període a FAPA, entre d'altres fites, va participar en la mobilització de les famílies per fer front als atacs del Govern de José Ramón Bauzá contra l’escola pública i la llengua, fet que va culminar amb la multitudinària manifestació contra el TIL del 29 de setembre de 2013 amb una assistència de més de 100.000 persones.

La federació d'associacions de pares FAPA Mallorca ha reclamat a la Conselleria d'Educació que reverteixi el canvi en la zonificació en el procés d'escolarització per al curs 25-26, que redueix Palma a dues zones, i asseguri l'escolarització de proximitat al domicili familiar o a la feina dels pares.

Les federacions de famílies de totes les illes (COAPA Balears) i l’STEI han recorregut als tribunals dos dels criteris que inclou el nou Decret d’admissió, i que els centres poden tenir en compte voluntàriament: el punt per fills d’antics alumnes i, en el cas de l’escolarització 0-3, el punt que rebran les famílies on tots dos progenitors tinguin feina. Els demandants reclamen la suspensió cautelar d’aquests dos criteris per evitar que entrin en vigor durant el procés d’admissió del curs 2025-2026 encara que el procés complet es podria allargar un o dos anys. Amb relació al punt d’antic alumne, el director de FAPA Mallorca, Miquel Àngel Guerrero, ha defensat que és “discriminatori i pot ser inconstitucional”. Des del primer moment en què es va anunciar, la major part de la comunitat educativa va expressar el seu rebuig. Davant aquesta situació, el conseller d'Educació, Antoni Vera, es va mostrar obert a no implantar-lo, però finalment s'aplicarà.

Les associacions de famílies de les Balears no fan una valoració positiva del curs 2023-2024, perquè consideren que els trets que l'han definit són l'aposta per l'escola concertada i una situació d'immobilisme pel que fa a les millores educatives. En un comunicat, COAPA (federació que agrupa totes les associacions) critica les retallades de personal a l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar i assegura que els canvis de directors generals, i també en l'estructura de la Conselleria, "han generat dubtes sobre a quins problemes realment volien donar resposta, amb la creació d'una Direcció General de Centres Concertats i la divisió del servei d'atenció a la diversitat".

Les Federacions d’Associacions de Famílies d’Alumnes de les Illes Balears treballen per emprendre mesures legals contra el Decret d'escolarització del curs 2024-2025, que incorpora mesures com el punt d'antic alumne i l'adscripció al primer i segon nivell d'Infantil, entre altres novetats: "Una vegada llegida la Memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu del projecte de decret d’admissió d’alumnes, en resposta a l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears votat per majoria dels seus membres, estudiarem dur als tribunals la Conselleria d’Educació i Universitats. Al mateix temps, volem manifestar la nostra sorpresa davant la resposta de la Conselleria d’Educació a la consideració del Consell Escolar de les Illes Balears sobre la precipitació i tramitació d’urgència del decret, que n'ha dificultat la tramitació, participació i debat, segons la qual “en la tramitació de la norma s’ha seguit el procediment establert que garanteix la participació de tots els membres de la comunitat educativa. S’ha debatut a la Mesa Sectorial d’Educació, a les diverses meses de participació: de directors, de famílies...” , cosa que és falsa", diuen les federacions en un comunicat.

La Federació d'Associacions de Famílies de Mallorca (FAPA) ha expressat el seu suport al manteniment del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a la Direcció Escolar (CFIRDE): "Consideram molt necessari un centre específic de formació i recerca que sigui un espai obert on tota la comunitat educativa participi del debat sobre la funció directiva, i que permeti desenvolupar-ne la formació". El reglament del CFIRDE es va aprovar al Consell Escolar de les Illes Balears el mes d'abril de 2023, per majoria de la comunitat educativa, segons recorden els pares i mares.

FAPA Mallorca ha denunciat la "vulneració de les lleis d'educació" amb la incorporació del punt per ser fill d'un antic alumne d'un centre a l'esborrany del nou decret d'escolarització que ha redactat la Conselleria d'Educació i que, a més, "vulnera el principi d'equitat" en la adscripció al primer i segon nivell d'Educació Infantil. En una nota de premsa, FAPA ha exposat que, durant les darreres setmanes, la comunitat educativa representada en el Consell Escolar de les Balears ha estat revisant l'esborrany del nou decret d'escolarització d'Educació per substituir el Decret 64/2019, actualment en vigor.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar aquest dimecres que les 11 comunitats autònomes del PP impulsaran una Avaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU) comuna per al curs 2025, en continguts i data. Segons va dir, "no té sentit" tenir 17 proves diferents". D'aquesta manera, va instar el govern estatal a aplicar la proposta a tot Espanya, perquè "camina cap al sistema d'igualtat d'oportunitats" a l'hora d'accedir a les facultats. La Federació d'Associacions de Pares de Mallorca (FAPA), però, posa en quarantena el pla popular.

L'esborrany i la memòria del decret d'escolarització del curs 2024-2025, en període d'esmenes, i que va avançar l'ARA Balears, han aixecat polseguera entre la comunitat educativa que, en general, considera que la lliure elecció de centre contribuirà a accentuar la segregació escolar i a l'agreujament de la desigualtat entre els alumnes. Precisament, el sindicat UOB considera que "la malentesa lliure elecció de centre no és més que una forma de segregació per classe social".

FAPA Mallorca ha denunciat que els centres educatius sostinguts amb fons públics demanen el justificant de pagament de la matrícula per permetre que els alumnes es matriculin. Aquesta situació no és legal, pel fet que la Llei orgànica d'educació (i les successives modificacions) estableixen de manera "clara" que no es pot imposar a les famílies el pagament de cap import. "Són les administracions educatives les que han de finançar els centres amb els recursos necessaris", assenyala la FAPA en un comunicat.

El pròxim divendres, 23 de juny, 172.970 alumnes finalitzaran el curs acadèmic 2022-2023 i donaran pas a les vacances d'estiu. Enguany, el curs ha estat marcat per la implantació de la LOMLOE als cursos de principi de cicle de Primària i ESO, a primer de Batxillerat i al primer curs d'FB Bàsica. Aquesta situació ha suposat un procés d'adaptació a correcuita per part dels docents i també de les famílies, amb nous currículums, metodologies i criteris d'avaluació extensos i de difícil comprensió, tant per als docents com per als pares. Professors, pares i sindicats coincideixen a assenyalar que ha estat un curs intens, amb canvis profunds que han posat al límit la capacitat dels professionals de tirar endavant el dia a dia de les aules.

La incorporació progressiva de banys mixtos als centres educatius que encara no en tenen ha despertat una resposta ideològica per part d'aquells pares que qüestionen la mesura. "S'està coartant el dret que els nins puguin pixar drets". Aquesta és una de les frases que es van sentir durant la reunió entre un grup de mares i l'equip directiu d'un centre educatiu públic de Mallorca. Durant la mateixa reunió, en ser informades les mares sobre els beneficis d'aquests lavabos (que també inclouen la igualtat entre els alumnes i el foment de la convivència), la seva resposta va ser més agressiva. "Que hi hagi un bany per a nins, un per a nines i un per als rarets –en al·lusió a les persones trans".

Quan falten pocs dies per celebrar la d'enguany, la Plataforma per un Oci de Qualitat de les Illes Balears (POQIB) reivindica la revetla de Sant Joan del 2022 a Palma com a referent per evitar el consum d'alcohol entre menors. Segons la membre d'Irefrea (l'Institut Europeu d'Estudis en Prevenció), Montse Juan, –membre de la POQIB–, la col·laboració de l'Ajuntament de Palma va ser clau perquè es fes una revetla, a les Voltes, "sense cap incident" d'aquest tipus. Tant Juan com la resta de representants de la POQIB –PIMEM, FLIB i FAPA– han insistit aquest dilluns en una roda de premsa que, davant la manca de llei estatal per fer front al consum d'acohol –a diferència del tabac–, els ajuntaments són la unitat administrativa definitiva per prevenir el consum entre menors.

L'alta temperatura que s'ha viscut als centres de Mallorca aquest inici de curs ha esdevingut una de les preocupacions de la Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Mallorca (FAPA). La vicepresidenta, Cristina Conti, assenyala que la solució no és "comprar ventiladors", com va passar a algunes escoles. Així, la FAPA reclama una "adaptació climatològica dels centres, perquè ni l'alumnat ni els docents no pateixin les onades de fred ni de calor".

La FAPA demanarà a la Conselleria d'Educació que no canviï els llibres de text el curs 2022-2023, "a l'espera de consolidar" els canvis curriculars i metodològics que implicarà la nova llei educativa espanyola, LOMLOE. Així ho varen acordar en la seva assemblea anual, dissabte passat, de manera presencial després de dos anys d'encontres telemàtics.

La Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes de Mallorca (Fapa) ha demanat que tots els estudiants puguin tornar a les aules de manera presencial, especialment els de segon d'ESO i els de segon de Batxillerat, segons ha informat l'agència Efe. La federació assegura que aquests dos nivells són els que més poden patir les conseqüències "negatives" de no anar a classe.

Les federacions de famílies d'Eivissa, Menorca i Mallorca, agrupades en la confederació COAPA Balears, han expressat preocupació per la "falta de concreció" de la Conselleria en aspectes claus sobre l'inici del curs. Ho han fet en un comunicat emès aquest dimarts en què demanen que s'estableixin uns criteris homogenis a tots els centres educatius per aplicar la semipresencialitat.

La Federació d'Associacions de Famílies d'Alumnes, FAPA Mallorca, ha exigit a la Conselleria d'Educació que les famílies puguin participar en la preparació de l'inici del curs que ve i ha recordat al conseller Martí March que, segons la llei educativa, ha de promoure la conciliació.

Les federacions d'associacions de famílies de Menorca, Eivissa, Formentera i Mallorca, agrupades en COAPA Balears, han demanat que es redueixin temaris i currículums per al pròxim curs per poder reprendre el que ha quedat pendent del curs 2019-2020 i consolidar les competències bàsiques, segons ha informat l'agència Efe.

La possibilitat d’estudiar la religió islàmica als centres públics no ha tardat a generar preocupació entre les associacions de pares de les Balears. El president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA), Albert Lobo, apunta que aquesta mesura entra en conflicte amb “els acords d’escolarització equitativa”, amb els quals pretenen distribuir de manera equilibrada els alumnes als centres. Per la seva banda, el secretari de la Confederació de Federacions i Associacions de Famílies d’Alumnes d’Escola Catòlica de Balears (CONFAECIB), Miquel Bernat Puigserver, recorda que el percentatge d’estudiants que professen l’islam varia molt entre municipis i que amb això poden acabar “fent guetos sense voler-ho”.