"La independència no es fa només desitjant-la molt fort". El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha respost així a l'ANC un dia després de la Diada, en què l'entitat va reclamar circumscriure la negociació amb el PSOE a la independència i que el Parlament aixequi la declaració unilateral del 2017. "No és una qüestió de proclamar-la i prou [...]. Podem sortir al balcó 15 vegades. La qüestió és com es fa efectiva i cal reconeixement internacional", ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. "Una DUI no serviria de res ara mateix si no va acompanyada d'un reconeixement internacional", ha reblat. El mateix argument ha utilitzat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa després del consell executiu: "El Govern aposta per la via de la negociació per assolir un referèndum acordat amb reconeixement internacional perquè les coses es puguin fer bé". La contrarèplica de la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, no ha trigat a arribar. "El reconeixement internacional vindrà quan Catalunya es reconegui", ha dit, entrevistada a Ràdio 4 i Rac 1.

La proclamació de la república el 27 d’octubre del 2017 va ser un dia agredolç per a l’independentisme. Just després d'aprovar la declaració d'independència a l'hemicicle, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va assegurar que s’acabava de fer un pas “llargament esperat” que representava la “culminació d’un mandat”, però no van passar gaires hores perquè s’evidenciés que el Govern no el tiraria endavant. Aquest dijous, cinc anys després d’aquell 27 d’octubre, el mateix Puigdemont –des de l’exili– ha dit que la DUI és “vigent” i que ara ha arribat el moment de "preparar-se" per "desplegar-la", malgrat que en el seu moment no va tenir cap efecte i que aquell mateix dia el Senat va liquidar l’autogovern de Catalunya. El 155 es mantindria fins a la constitució del govern de Quim Torra, l'any 2018.

Admesa a tràmit amb urgència, superades dotze hores de tens debat -amb contínues interrupcions perquè es reunís la mesa del Parlament- i aprovada de matinada per evitar la suspensió del Tribunal Constitucional (ho faria cinc dies després). El naixement de la llei de transitorietat jurídica feia presagiar que la seva entrada en vigor, prevista per dos dies després de la victòria del sí en el referèndum, seria conflictiva. Però no hi va haver ocasió de comprovar-ho: la majoria independentista va decidir que no l'aplicaria mai. Hauria estat la "norma suprema" de la república catalana durant el procés de transició cap a la redacció de la Constitució i preveia els passos, més o menys detallats, de com s'estructurava des del primer moment la nova Catalunya independent. Com havia de ser, doncs, l'endemà de la seva entrada en vigor amb la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre?

després que un politòleg de referència en l'univers independentista com Jordi Muñoz reconegués el dèficit de legitimitat que arrossega l'independentisme des que va perdre les eleccions plebiscitàries del 2015 (a Principi de realitat, editat per L'Avenç), diferents líders independentistes han assumit públicament la conveniència de resoldre aquest dèficit tot superant el 50 per cent dels vots a les properes eleccions autonòmiques, una fita que no s'ha assolit en cap de les set eleccions celebrades després del plebiscit fallit d'ara fa cinc anys. Per a alguns d'aquests líders, atènyer aquest 50 per cent suposaria el primer pas en un renovat camí cap a una independència sense data; per a altres, superar el llistó seria l'últim pas per proclamar la República catalana durant la propera legislatura, amb el possible interludi d'una mediació europea.

"Vaig parlar amb molta gent durant aquells dies. No recordo amb quanta ni com. Però aquí mai hi va haver un mediador de res", va declarar el testimoni Mariano Rajoy el 27 de febrer del 2019 al judici del Procés quan l'advocat Jordi Pina li va preguntar per la mediació del lehendakari Iñigo Urkullu. L'endemà, Urkullu, des de la mateixa cadira, va narrar la seva tasca per "arribar a una solució política pactada". Un dia abans, havia dipositat les proves de la seva mediació al monestir de Poblet, a la Fundació Sabino Arana i a l'Arxiu Històric d'Euskadi.

QUIXOTS. A la localitat de Mijas (Almeria), el PSOE i Ciutadans han subscrit un acord de govern que té com a primer punt la defensa de la unitat d’Espanya i l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. És una anècdota, sens dubte, tot i que Mijas té més de 80.000 habitants i un 16% d’atur, entre altres problemes. La resolució del nou Ajuntament entronca amb certa tradició quixotesca de la política espanyola, que s’identifica amb aquell alcalde de Móstoles que, el 1808, va declarar la guerra directament a Napoleó. Però sobretot té a veure amb un fenomen especialment acusat a l’Espanya central i meridional, que és el de la catalanofòbia, i amb el seu ús irresponsable per part del partit que millor representa el populisme i el patrioterisme a l’Espanya actual, que és Ciutadans. La deriva del partit d’Albert Rivera, competint en el podi del nacionalisme espanyol amb el PP i Vox, ha propiciat episodis ridículs com el de Mijas. Però, a més, està tenint efectes importants en la política espanyola, ja que obliga el PSOE a mirar cap a l’esquerra a la recerca d’aliats.

L'exsecretari d'estat d'Administració Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, encarregat de gestionar a Catalunya l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha lamentat que el govern espanyol va perdre el relat sobre el referèndum de l'1-O: "El principal error nostre com a executiu va ser que vam perdre el relat absolutament, nacional i internacional".

"Ens la fotran! Ens la fotran un altre cop!", esclata el president Puigdemont des del seu despatx de la Generalitat davant la falta de garanties que el govern espanyol no apliqui el 155 si convoca eleccions i suspèn la DUI. Falten pocs minuts per dos quarts de tres del migdia del 26 de setembre, el dia abans que es proclami la independència, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que exerceix de mediador, reconeix al president que no ha pogut arrencar el compromís d'evitar la suspensió de l'autogovern si el Govern aparca la via unilateral. Visiblement alterat, Puigdemont decideix fer un gir i cita ERC i la CUP per celebrar el ple. Els partidaris de convocar eleccions perdien, d'aquesta manera, la batalla. La DUI es votaria l'endemà. Un canvi de guió que ningú s'esperava a primera hora del matí.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest diumenge en una entrevista al diari italià 'La Repubblica' que la independència no "és l'únic camí" i que està disposat a treballar en "altres models per arribar a un acord". Puigdemont ha afirmat que el 10 d'octubre "havíem previst proclamar la independència", però va decidir suspendre els efectes de la DUI per deixar la porta oberta al diàleg amb el govern espanyol.

Carme Forcadell va dir durant la seva citació davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que el 27 d'octubre, quan es va fer la declaració unilateral d'independència, no es va aprovar. "Jo no vaig proclamar res", ha assegurat l'expresidenta del Parlament, segons ha publicat 'La Vanguardia'. A més, Forcadell va atribuir la lectura de la declaració a una petició del llavors portaveu adjunt de Junts pel Sí, Roger Torrent, quan va dir que ella es va limitar a llegir un text que li va demanar el grup parlamentari. "L'hi va demanar Torrent, Roger Torrent?", li va preguntar el fiscal, a la qual cosa va respondre afirmativament. "Entenc que va ser una petició com moltes altres vegades n'hi han hagut en aquest sentit", ha assegurat.

L'expresident de la Generalitat José Montilla ja fa setmanes que ha recuperat part del protagonisme que tenia al capdavant del Govern. Totes les mirades van estar posades sobre ell quan el Senat, on l'expresident ocupa l'únic escó del PSC, va donar llum verda a l'aplicació del 155 a Catalunya. Per no donar el 'sí' a la suspensió de l'autonomia, Montilla va abandonar la cambra en el moment de la votació, si bé el seu partit mai ha amagat el suport a la mesura davant al proclamació de la República.

"S'hauria entrat per terra, aire i subsòl". Ho explica una de les tres fonts policials que relaten a la revista 'Interviú' un dels plans que s'havien dissenyat per respondre a un possible atrinxerament del Govern al Parlament després de la DUI. Centenars d'agents d'elit estaven preparats per ocupar el Parlament, fins i tot en cas que centenars de persones els ho haguessin intentat impedir. El pla -previst ja el 10 d'octubre- consistia en el fet que agents antiavalots de la Policia Nacional "netegessin" de possibles manifestants el Parc de la Ciutadella per deixar via lliure al Grup d'Acció Ràpida. Segons 'Interviú', els Mossos, que encerclaven aquell dia el Parlament, havien rebut "advertències molt clares" que haurien de permetre l'accés a les forces de seguretat de l'Estat en cas que els ho haguessin requerit.

La fiscalia no recorrerà la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ahir va dictar presó eludible amb una fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i de 25.000 per als membres de la mesa Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet, per la seva banda, va quedar en llibertat sense mesures cautelars. Així n'ha informat en un comunicat en què ha considerat "correctes" les decisions del tribunal.

Després de conèixer la sentència del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llanera, que ha decretat presó eludible amb una fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont ha reaccionat a Twitter lamentant que la presidenta del Parlament faci nit a presó "per haver permès el debat democràtic. Per permetre parlar i votar! Així és la democràcia espanyola", s'ha queixat.