Fins ara abandonar o renunciar un animal domèstic al municipi de Manacor no tenia cap cost econòmic per al propietari i la recollida i assistència de l'animal era abonada exclusivament per l'Ajuntament. Ara, però, amb la modificació de l'ordenança municipal les coses canvien i serà el responsable qui haurà de fer front a una sèrie de taxes.

L’Ajuntament de Sencelles ha iniciat un cens genètic caní amb l’objectiu de millorar la convivència al municipi, fomentar la tinença responsable i avançar cap a un poble més net. La iniciativa, pionera al municipi, permet identificar tots els cans mitjançant una simple mostra de saliva i és gratuïta per als propietaris.

L’Ajuntament de Llubí ha posat en marxa la inscripció en el cens municipal obligatori per a tots els animals de companyia. Aquest cens s’estableix en el marc de l’ordenança municipal reguladora del benestar animal de Llubí, que va ser aprovada definitivament el mes de juliol.

Els animals de Sant Joan tenen un aliat en les noves plataformes de comunicació. En el municipi del Pla s'ha posat en marxa el grup de WhatsApp 'Ajuda animals de Sant Joan' en el qual ja hi ha més de 150 persones.

La Confederació Empresarial Veterinària Espanyola (CEVE) ha advertit aquest dimarts que la manca de medicament a les farmàcies podria provocar la mort d'animals. Segons han explicat, tot el mercat farmacèutic destinat a l'animal de companyia significa un 1% del mercat farmacèutic, i la venda de l'antibiòtic per a aquestes espècies representa un 0,08%. Els veterinaris vinculen aquest fet amb la falta d'estoc de medicaments. De fet, han fet referència a la cussa que va morir aquest dilluns a Galícia, després que l'antibiòtic per tractar la sepsis que patia arribàs dies després de la mort.

El lligam entre un gos (i també un gat) amb el seu responsable pot ser tan intens que quan es mor la persona que el cuidava l’animal –especialment si és un gos– “ho sent terriblement perquè, a part d’una dependència alimentària i fisiològica, també hi havia un vincle emotiu”, assegura el veterinari Ricard Adán. A partir d’aleshores, qui serà el seu nou tutor? En el testament o bé en el document de voluntats anticipades, o bé en un contracte, es pot deixar per escrit que se’n faci càrrec un familiar, un amic o, per exemple, un refugi, atorgant-los fins i tot una quantitat de diners per a les seves cures, entre altres opcions. La realitat, però, dista molt d’això: els centres d’acollida, les protectores i els refugis són els que realment se n’ocupen, perquè la majoria dels animals acaben abandonats. En canvi, els diners o les propietats –si se n’han dipositat per atendre’l– van a parar, majoritàriament, a la butxaca dels hereus o legataris.

María Gomila enumera els punts de sutura que marquen el seu cos. "20 al braç dret, vuit al turmell, cinc a la mà esquerra, quatre a la cuixa, dos al pit, quatre a les costelles...". I així continua fins a superar-ne els 40. Amb ells, els metges varen tancar les ferides que li va causar Thor, el seu ca d'un any i quatre mesos. "El meu dòberman em va atacar i gairebé em mata. Som viva de miracle", resumeix. Com cada horabaixa, va baixar amb l'animal a passejar pels carrers de Binissalem, però ell va estirar les dues corretges i el morral que li permet menjar i beure per dirigir-se a un descampat. "Ja havia intentat controlar-me al portal i vaig corregir-ne l'actitud. Vaig tornar a fer-ho en aquell moment i a la segona vegada se'm va llançar. Jo li deia: 'Thor, atura, atura, que som mamà!'", relata.

Edgar Rufo i la seva família són a l’estany de Banyoles. No pas per casualitat. Han vingut fins aquest espai natural per donar noves experiències a la Tosca, un cadell que acaben d’adoptar. Tampoc és fruit de l’atzar que el cànid hagi entrat ara, precisament, a les seves vides. Rufo és mestre de l’escola de Sant Esteve de Guialbes i és durant les vacances d’estiu quan ell, principalment, gaudeix de més temps per compartir amb aquest nou membre de la família. “És la millor època per fer-li l’acompanyament que necessita. És ideal tant per al gos com per a nosaltres”, admet Rufo.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha assegurat aquest dijous en una roda de premsa que el Govern no "controlarà" que es compleixi la part dels animals de companyia de la Llei de benestar animal que entra en vigor aquest divendres. Simonet ha assegurat que no destinaran recursos a "patrullar per les Illes per comprovar si els propietaris dels animals compleixen la normativa". En aquest sentit, ha explicat que només actuaran en el cas que es rebin denúncies.

A un gat millor que no el treguin de casa. I a un gos, depenent del seu caràcter, no tot li anirà bé. El cuidador és el referent. No tenir a prop aquesta figura ni l’entorn habitual suposa un canvi per als animals de companyia, a vegades fins i tot traumàtic. Existeixen diverses opcions entre emportar-se’ls de vacances i deixar-los a casa (amb assistència, perquè la nova llei del benestar animal deixa ben clar que, almenys en el cas dels gossos, no poden quedar-se sense supervisió més de 24 hores consecutives). Les plataformes digitals ho posen fàcil per trobar una persona que cuidi l’animal, però no és or tot el que llueix. Dedicar un temps a trobar el que s’adapti millor al seu caràcter, destriar el gra de la palla –sobretot si el cuidador és desconegut– i compartir estones amb la persona o anar al lloc on es quedarà perquè s’hi adapti són alguns dels consells per no equivocar-se.

El ple de l'Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dimarts modificar l'Ordenança reguladora sobre la tinença d'animals de companyia, que datava de 1999. Segons han informat en una nota de premsa, d'acord amb el nou text, les persones que passegin animals de companyia, com ara cans, pel carrer, hauran de diluir en aigua i vinagre els orins per fer-los nets, i dur bosses per a la recollida dels excrements. La modificació també preveu sancions que poden arribar fins als 3.000 euros.

És l’hora de tornar cap a casa, també per al Baloo. El cànid podrà viatjar en avió des de Barcelona fins a Nova York. N'hi ha prou amb una frase per dir-ho, però per a Ryan Drewsy, el responsable del gos, ha suposat setmanes de converses amb companyies aèries. “Delta Air Lines o altres aerolínies americanes diuen que pel coronavirus ja no transporten gossos de races grans”, indica. El seu animal de companyia pesa 65 quilos. “Et deriven a empreses que cobren una gran quantitat de diners per la gestió i l’únic que fan és utilitzar les mateixes companyies que faries servir tu”, exposa Drewsy. Finalment, han pagat 6.000 dòlars a una d’aquestes firmes gestores. “Ha estat l’única solució per traslladar en Baloo”, apunta. Van venir a Barcelona per passar aquí la pandèmia i ara que marxen esperen arribar tots bé de nou perquè, segons explica, “hi ha moltes històries de gossos morint en avions”, especialment quan han d'anar a la bodega de les aeronaus. 

Quan la calor i la humitat comencen a pujar amb força, les persones podem patir una insolació, un estat al qual arribem quan la temperatura del cos augmenta més enllà del que seria saludable. El que molts no saben és que aquesta reacció també pot passar amb les mascotes. De fet, segons expliquen els experts, els animals poden ser més susceptibles a patir un cop de calor, perquè els és més difícil refrescar-se i no suen com fem les persones. Gagandeep Kaur, professora de medicina veterinària a la Universitat Pomona, a Califòrnia, explica que l'estiu passat van rebre a urgències centenars de casos de mascotes que havien patit insolació. “No és una cosa excepcional, sinó que ens anem trobant casos”, afirma l'especialista.

Mentre a fora els petards il·luminen la nit de Sant Joan i els carrers s’omplen d’espetecs, a casa hi ha algú a qui aquest soroll espanta. S'amaga darrere la tassa del vàter. ¿Serà una amenaça de la qual caldrà protegir-se? ¿O potser caldria arrencar a córrer per fugir encara que sigui saltant per la finestra? N’hi ha que ho fan perquè la por –i en molts casos el pànic– domina la situació. Anomenada Ona, aquesta boleta de pèl, arraulida i tremolosa, ficada en el seu cau improvisat, i en companyia de la seva responsable, Carole Conforti, busca recuperar la tranquil·litat davant d’aquests petards que no pot predir ni entendre.

Ja tenia tres gossos a casa però al veure aquells ulls tan tristos de l’Ària li va ser difícil quedar-se impassible. Va avisar el centre que s’emportaria la gossa, de només un any –afectada per una malaltia greu al cor, rinitis crònica i leishmaniosi–, amb la idea que passés els últims tres mesos de vida que suposadament li quedaven en companyia. I ja han passat més de tres anys. “Ara té prohibit morir-se, almenys fins d’aquí una dècada –bromeja Esther Sánchez–. Cada dia que viu és un regal”, assegura aquesta voluntària, que també va acollir en el seu moment un gat de tan sols 15 dies de vida i uns quants gossos fins que van trobar un lloc d’adopció definitiu. Oferir temporalment la pròpia llar per acollir animals de companyia encara continua sent una opció poc coneguda, però aquest tipus voluntariat s’ha incrementat en refugis i entitats, en alguns casos fins al 80%.

A la Núria Gómez el trajecte en autobús, des de casa seva fins a la consulta de la veterinària, se li va fer molt llarg. Quinze minuts de patiment al veure que aquest ésser tan estimat se li esvaïa als braços mentre intentava reanimar-lo. I això que el dia abans havien sortit a passejar per la muntanya i es trobava prou bé. A l'arribar a casa, però, va empitjorar i, a la nit, va tenir fins a set atacs epilèptics. La Núria va demanar al conductor del vehicle que obrís la porta abans d’hora per sortir corrents cap a la consulta veterinària. Allà van posar-li oxigen i una manta tèrmica. Tot i entreveure’s que tard o d’hora arribaria el moment de l’eutanàsia, aquest va ser el principi d’un comiat precipitat. Un dol inesperat, amb buidor inclosa, que ha deixat les seves responsables, la Núria i la seva mare, sense en Kenny: aquest yorkshide-pequinès, enèrgic i juganer fins a l’últim dia, que escoltava tant Vivaldi com Chopin. Uns atributs que va regalar-los-hi durant gairebé 17 anys.

E ls cargols són els nous animals domèstics. Alguns analistes de tendències els consideren la mascota de la pandèmia. D’altres, un fenomen purament estètic. L’escriptora Patricia Highsmith tenia devoció per aquests llimacs amb closca des del dia que, comprant en una peixateria, en va veure dos d’entrellaçats i la imatge la va fascinar. En va arribar a acumular tres-cents a casa. La seva dèria la va plasmar en un dels seus relats més famosos, L’observador de cargols. Un relat grotesc d’un agent de borsa que considerava que els seus èxits professionals eren gràcies al relaxament que li provocava la contemplació d’aquests animals tan fràgils. Expliquen que Highsmith, de caràcter més aviat aspre, s’emportava els cargols dins la bossa de mà amb una fulla d’enciam a dins quan havia d’assistir a alguna festa. Si s’avorria, els treia per distreure’s i observar-los.

El confinament no només ha canviat els nostres hàbits, sinó també els dels animals amb els quals convivim. Molts s’han acostumat a estar més acompanyats durant els últims mesos, ja que les seves famílies han passat més temps a casa, i potser, en el cas dels gossos, a sortir més vegades al carrer. Ara que a poc a poc anem tornant a les rutines d’abans, és important assegurar-se que els nostres companys animals visquin aquests canvis de la millor manera. “Per a molts animals la pandèmia els ha proporcionat una relació més positiva amb la seva família, ja que hi han pogut conviure més. Si ara desapareix de sobte, els pot afectar negativament. Els animals són molt receptius al seu entorn”, comenta Carme Méndez, presidenta de l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), ubicada a Barcelona. “Els primers dies poden tenir la sensació de pèrdua de la companyia i de la convivència, dos dels factors que més els omplen, i sentir-se enyorats i tristos”. Méndez assegura que els animals noten els canvis que s’estan produint però no entenen per què i recomana “estar alerta de com se senten i com ho estan vivint, i acompanyar-los perquè en cap cas sigui un procés traumàtic”.

És millor tenir un gat o un gos? En general, qui ha de triar una mascota té pocs dubtes sobre l’animal, ja que gairebé tothom té una preferència entre una o altra espècie. Ara bé, també hi ha persones a qui agraden tots dos animals i d’altres que dubten per les condicions en què haurà de viure l’animal. No és el mateix un pis al centre de Barcelona que una casa de camp al Pirineu, per exemple, i això afecta l’animal i el seu desenvolupament. Però, a l’hora de triar, per a alguns també pot ser important saber quants diners ens hi haurem de gastar.

El decret de l'estat d'alarma permet que les persones que tinguin animals de companyia, especialment gossos, puguin sortir al carrer a passejar-los i, d'aquesta manera, facin seves necessitats fisiològiques. Des del 15 de març, però, la Fiscalia ha detectat "un important nombre" d'adopcions de gossos que l'ha fet sospitar que l'únic objectiu que hi ha al darrere és poder sortir al carrer mentre dura el confinament decretat pel govern espanyol arran de la crisi pel coronavirus. Així, el ministeri fiscal vol esbrinar les raons que s'amaguen darrere d'aquest increment d'acollida d'animals de companyia.