A Sarrià hi fan una biblioteca nova i, esclar, bé l’han de batejar. Aquesta biblioteca només podia portar un nom: el de J.V. Foix, un dels més grans poetes catalans de tots els temps. Al costat del seu nom, tots els noms dels altres candidats, sarrianencs de naixement o d’adopció, empal·lideixen. Foix va néixer a Sarrià en aquells temps que els sarrianencs baixaven a Barcelona, hi va viure tota la vida, i hi va morir. La seva família hi tenia dues pastisseries, una al carrer Gran i l’altra a la plaça de Sant Vicenç (la V del seu nom és perquè sant Vicenç és el patró de Sarrià), a quatre passos de l’església dedicada al sant. Malgrat les dues pastisseries, que encara hi són, Foix no era pastisser. No n’havia après l’ofici, em va dir un dia, ell era tipògraf. 

El 4 d’abril de 1998 em van fer una pregunta que no vaig saber respondre. Recordo. El micro als morros. Un segon. Ja em perdonareu, però ara reviso el guió. Tinc desat tot el que he fet en aquesta vida i en la de més enllà. Cinta en brut. Llegeixo. Ell diu que per què li faig l’entrevista en castellà. Que per què no la faig en català i subtitulem en castellà. No sé respondre. Dic que jo, que jo això ho faig per una tele espanyola. Hola? Davant tinc Jordi Madern, cosí de J.V. Foix. 

Dilluns comença la consulta perquè els veïns empadronats a Sarrià-Sant Gervasi, majors de 14 anys, decideixin el nom de la nova biblioteca que l’Ajuntament ha construït a la plaça de Sarrià. Ens ho va explicar ahir la Sílvia Marimon, i era un goig llegir-ho, perquè el districte va sobrat de candidats amb mèrits indiscutibles, com els que tenen els “finalistes” J.V. Foix, Núria Pompeia, Carme Serrallonga i Emili Teixidor. I també s’hi van considerar els noms de Dolors Monserdà, Clementina Arderiu i Carme Karr. 

Aquest mes de novembre es compleixen cent anys de l’agregació de Sarrià, un dels últims capítols d’un procés que havia començat molt abans, quan l’organització de l’Exposició Universal del 1888 va propiciar la idea que la ciutat havia de créixer engolint les poblacions limítrofes. La gran Barcelona necessitava trencar les costures dels seus límits per projectar-se com una metròpoli moderna. Així, l’any 1897 s’hi incorporaven sis localitats del seu entorn: les Corts, Gràcia, Sant Andreu, Sant Gervasi, Sant Martí de Provençals i Sants, a les quals s’afegiria Horta l’any 1904.

L a llum natural no era un valor que entrés amb la casa quan la va adquirir una parella amb dues nenes. La llum s’havia de conquerir. Aquest apartament dúplex a la zona de Sant Gervasi era originalment un habitatge fosc, molt compartimentat, i orientat a nord cap a un interior d’illa en el qual a pocs metres hi ha uns edificis molt alts que fan ombra a les seves finestres. Amb aquestes condicions, bona part del projecte de reforma integral fet per Arquitectura-G, un estudi de Barcelona fundat el 2006 pels arquitectes Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes i Igor Urdampilleta, tenia l’objectiu de dotar l’habitatge d’una gran lluminositat i que fos, en tots els sentits, l’accent de la vida a la casa. Guanyar llum és al darrere de la majoria de les decisions, des de les més radicals a les que afecten els petits detalls. Avui la claror és present a tots els racons. I no hi és només perquè s’han obert les vies perquè hi arribi, sinó perquè són molts els elements del nou habitatge que també en desprenen.