"Mentre no torni la mili...", es resigna una dona que llegeix el diari en una cafeteria. El rearmament a Europa copa ara el debat polític, i la seguretat és la principal preocupació dels governs. "No és que sigui el debat actual. És el debat més important de les generacions que avui estan vives", comentava un alt representant diplomàtic espanyol en una trobada recent, en la qual també apareixia el dubte sobre si el servei militar obligatori podria tornar a Espanya. No és una qüestió que estigui sobre la taula a la majoria de països del sud d'Europa, però la situació és molt diferent en els estats nòrdics, els bàltics i els de l'est d'Europa, que per motius geogràfics i històrics senten més a prop l’amenaça que suposa l’expansionisme del règim de Vladímir Putin. Sense anar més lluny, el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va anunciar la setmana passada que el seu govern planeja una formació militar a “gran escala” per a “tots els homes adults” del país. “Encara que no entrin a l’exèrcit, seran soldats fets i drets en cas de conflicte”, va dir el dirigent en un discurs al Parlament polonès.

El clima bèl·lic que s'ha imposat a Europa arran de la invasió russa d'Ucraïna ha fet revifar debats que fa poc més de dos anys haurien sonat anacrònics i, potser, fins i tot provocadors. Enmig dels missatges cada cop més freqüents d'alerta sobre les possibilitats d'una guerra més àmplia al continent, els estats disparen les inversions en defensa i en producció d'armament, repensen les seves estructures militars i cavil·len sobre com aconseguir més soldats, després de tres dècades de relaxament post-Guerra Freda. En aquest context, un dels debats que està agafant embranzida és el de la conveniència de recuperar el servei militar obligatori.

Suècia busca més reclutes per al rearmament de les seves forces armades. L'entrada del país escandinau a l'OTAN el mes de març passat ha anat acompanyada de l'augment en un 28% del pressupost en defensa per aquest any, i així es compleix amb les exigències de l'Aliança Atlàntica de destinar el 2% del PIB. Però, com en altres països europeus, el principal problema de les tropes sueques és que hi falten soldats.

Està a punt de començar una nova etapa en la vida de l'hereva al tron de la monarquia espanyola, la princesa Elionor de Borbó. Després d'acabar el batxillerat a l'exclusiu institut gal·lès on ha passat els darrers dos anys, Elionor començarà la seva formació militar aquest dijous. Seguint els passos del seu pare, el rei Felip VI, la princesa es prepararà els anys vinents per poder assumir el comandament suprem de les forces armades. La seva formació començarà a Saragossa, i consistirà en un any a cada una de les acadèmies de l'exèrcit de terra, l'armada i l'exèrcit de l'aire.

Aquesta setmana ha fet vint anys que un govern del Partit Popular va suprimir el servei militar obligatori. No fa tant, però sembla que quedi molt lluny. A l'estil Brainard o Perec, he provat de veure què recordo d'aquell any de mili. Era el 1988, i era Berga.

E l 5 d’abril, en ple confinament, Horacio Seguí va fer noranta anys. Va rebre un devessall de trucades. Setanta o vuitanta, no les va comptar. Tothom li volia transmetre confort i, de passada, assegurar-se que tot li anava bé, que tot era al seu lloc malgrat les condicions adverses de la conjectura mundial. L’Horacio viu sol però no se sent gens desvalgut. Els seus fills i els seus nets n’estan molt pendents, i de feina no n’hi falta. El Col·legi de Periodistes prepara una exposició sobre la seva vasta i fascinant obra fotogràfica i ell, amb el cop de mà de la Gemma, la seva incondicional ajudant, no para de classificar i documentar fotos i més fotos. No debades, Seguí és un dels fotoperiodistes catalans del segle XX d’obra més extensa i prolífica, tant en el terreny cultural com, sobretot, en l’esportiu.

El govern suec planifica reintroduir el reclutament militar per tal de reforçar les forces armades del país. A partir de l'1 de gener, fins a 13.000 joves nascuts el 1999, o més tard, optaran a servir el país, tal com ha fet saber un portaveu del ministeri de Defensa. El país escandinau està preocupat per la presència i activitat militar de Rússia al Bàltic, així com pel "deteriorament de la seguretat" a la zona.

El partit del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha donat suport unànime a la reforma legal per posar fi a les exempcions al servei militar per als jueus ultraortodoxos i els àrabs israelians. El gest del Likud obre el camí perquè la coalició de govern impulsi ja l'esborrany de la nova llei.