La normalització dels preus energètics, en especial del gas, es nota en els resultats empresarials de les grans energètiques espanyoles dels primers tres mesos del 2024, que veuen com els beneficis extraordinaris registrats l'any 2022, el pitjor moment de la crisi energètica, però també del 2023, queden en un segon pla. Endesa n'és l'últim exemple.

Trimestre rodó per a CaixaBank, que va tancar els tres primers mesos de l'any amb un benefici net de 1.005 milions, un 17,5% més que en el mateix període del 2023. Aleshores el conseller delegat de la companyia, Gonzalo Gortázar, va assenyalar que els resultats suposaven la recuperació de "la normalitat" després d'"una travessia pel desert llarguíssima”. Dotze mesos després, els comptes de l'entitat continuen disparats. Així ho ha reconegut Gortázar en la presentació del balanç del primer trimestre de l'any, que s'ha celebrat aquest dimarts a València.

Brots verds també al BBVA. El banc que presideix Carlos Torres ha començat el 2024 amb un fort augment dels guanys, de la mateixa manera que el Banc Sabadell i Bankinter. L'entitat bilbaïna ha anotat un benefici de 2.200 milions d'euros durant el primer trimestre de l'any (de gener a març), la qual cosa suposa un 19,1% més que els beneficis registrats el primer trimestre del 2023, tal com ha informat aquest dilluns al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tot i la millora dels comptes, el mercat no els ha rebut amb entusiasme. Aquest migdia l'entitat queia més d'un 2% a la borsa, deixant l'acció lluny dels 11 euros.

És l’hora de la veritat. Un moment que el barcelonisme esperava des de feia molts anys. Per fi el Barça tornarà a sentir-se gran, podrà defugir el complex d’inferioritat que arrossegava des de feia temps. I, en part, això es deu a Xavi.

El Banco Santander ha superat la meta que fa anys s'havia fixat Emilio Botín: guanyar en un sol any més de 10.000 milions d'euros. L'entitat que ara presideix Ana Botín ha assolit un nou rècord de beneficis i tanca el 2023 amb uns guanys de fins a 11.076 milions, un 15% més que l'exercici anterior. La xifra equival a uns 30 milions d'euros de guanys al dia. El banc d'origen càntabre se suma d’aquesta manera al BBVA i Bankinter, que també han obtingut resultats històrics el 2023. Alhora, supera amb escreix totes les previsions.

Fa uns dies vaig conèixer el professor Denis Fraser, catedràtic emèrit de matemàtiques de la McGill University de Mont-real. Al fil de la conversa que manteníem li vaig preguntar: de què parlen exactament les matemàtiques?, una pregunta oportuna precisament avui, que acabem de conèixer els resultats de l'informe PISA. Després d’un moment de reflexió, em va contestar: les matemàtiques parlen dels models. Darrere de cadascun d’ells, va seguir dient, hi ha una estructura matemàtica que és calculable.

L'anunci de PSOE i Sumar de "readaptar i mantenir" els impostos a la banca i a les energètiques no ha passat desapercebut entre les principals companyies d'aquest sector i menys la setmana en què moltes d'elles presenten resultats. Aquest dimecres, el Banco Santander demanava "eliminar-lo", mentre que avui dijous la principal petroliera d'Espanya, Repsol, ha amenaçat directament de retirar inversions de l'Estat si l'impost que afecta el sector energètic es manté. L'advertència de la companyia que presideix Antonio Brufau coincideix amb la presentació dels seus resultats fins al setembre: un benefici net de 2.785 milions d'euros, el seu segon millor resultat de la història durant els nou primers mesos de l'any.

L'empresa catalana d'alimentació Casa Tarradellas va tancar el 2022 amb una facturació rècord de 1.161 milions d’euros, un 8,5% més que l'any anterior, i consolida més de dues dècades augmentant vendes. Segons l'empresa, es tracta d'un augment basat en el creixement en mercats exteriors i en la consolidació a Espanya dels nous productes, a més dels productes tradicionals, segons ha explicat l'empresa aquest dimarts.  

Bufen vents de popa a Naturgy. Després d'uns dies sent el focus d'atenció per la fallida reestructuració interna amb el nomenament d'un conseller delegat, l'energètica d'origen català torna a ocupar titulars per la seva xifra de negoci. La companyia ha obtingut un benefici net de 1.045 milions d'euros durant els sis primers mesos de l'any, cosa que gairebé duplica els resultats obtinguts durant el mateix període del 2022. En concret, es tracta d'un increment d'un 88%, segons ha comunicat Naturgy a través d'una nota publicada a la Comissió Nacional dels Mercats i Valors (CNMV) aquest dilluns. El resultat brut d'explotació (Ebitda) també augmenta fins als 2.849 milions d'euros, un 39% més respecte al primer semestre de l'any passat.

Des de la crisi financera del 2008 la banca espanyola ha fet mans i mànigues per millorar la rendibilitat. I ho ha intentat, entre altres estratègies, reduint la seva estructura a còpia d'aprimar la plantilla per aprofitar millor el vent a favor del Banc Central Europeu (BCE) i les seves pujades de tipus.

El 2022 passarà a la memòria dels ciutadans com l'any en què la llum i el gas van arribar a nivells mai vistos, en què la inflació es va enfilar per sobre del 10%, com feia tres dècades que no passava, com l'any en què l'Euríbor va viure la pujada més abrupta mai registrada. Per a la banca, també serà l'any en què el sector va fulminar rècords, per situar-se en uns nivells de beneficis que no es vivien des del 2007, amb l’eufòria que va precedir la Gran Recessió.

Per al Banc Sabadell, l'any 2023 "fa bona pinta". Així ha tancat el conseller delegat de l'entitat, César González-Bueno, la presentació aquest dijous dels resultats del tercer trimestre. El cert és que les xifres presentades avui a Madrid són satisfactòries per a l'entitat catalana amb seu a Alacant: ha guanyat 709 milions d'euros fins al setembre, i dobla els 309 milions d'ara fa un any. "Tanquem el tercer trimestre amb una activitat comercial intensa i complint tots els nostres objectius", ha destacat González-Bueno.

L'aerolínia Ryanair torna a beneficis després de la pandèmia en un moment en què es troba en ple conflicte laboral. Segons ha informat la companyia aquest dilluns, va obtenir un benefici net de 170 milions d'euros en el primer trimestre fiscal, d'abril a juny, davant les pèrdues de 273 milions d'euros del mateix període del 2021, encara impactat per la pandèmia. Aquestes xifres encara no arriben als nivells prepandèmia del 2019, quan va obtenir 243 milions d'euros en aquest mateix període.

El nou CaixaBank comença a enlairar-se. L'entitat catalana amb seu a València ha superat del tot la crisi del covid i ha tancat el 2021 amb un benefici net de 2.359 milions d'euros, xifra molt superior al millor resultat de la seva història, els 1.985 milions del 2018. Però aquests guanys es disparen fins als 5.226 milions si s'hi inclou el fons de comerç o badwill, concepte que es deriva de la fusió amb Bankia i que és una obligació comptable que apareix al compte de resultats tot i no ser ingressos reals. Les xifres són d'impacte: el 2020 els guanys eren de 1.381 milions; la xifra de 2.359 és un 70% més elevada, i la de 5.226 milions, quasi quatre vegades superior.

L'any 2020 el Banc Sabadell va tocar fons des de diferents punts de vista: la seva acció va arribar al mínim històric, per sota dels 30 cèntims, el BBVA en va descartar la compra, va tancar l'any amb un ínfim benefici de dos milions d'euros i va posar punt final a l'etapa de Jaume Guardiola com a conseller delegat. Només en 12 mesos, el banc ha capgirat una situació que venia molt marcada per la crisi del covid: l'entitat catalana amb seu a Alacant ha anunciat aquest dijous que l'any passat va guanyar 530 milions d'euros. La xifra, anunciada pel nou home fort del banc, César González-Bueno, i pel també nou director financer, Leopoldo Alvear, no arriba encara als guanys del 2019, de 768 milions, però sí que deixa clar que el Sabadell ha abandonat la zona de perill aquest 2021.

CaixaBank ja és l'entitat financera espanyola que més guanya. Ho revelen les dades fetes públiques aquest divendres per l'entitat, que ha informat que en el primer semestre de l'any ha obtingut un benefici de 4.181 milions d'euros, vint vegades superior al del 2020, en què en va aconseguir 205. L'increment té l'origen en els impactes extraordinaris associats a la fusió amb Bankia, amb el fons de comerç inclòs, i en la desaparició de les provisions per fer front a la pandèmia. Amb aquestes xifres, CaixaBank ha superat al Banco Santander, que ha assolit en aquest primer semestre 3.675 milions llastat per la despesa de 530 milionsen la reestructuració de la seva presència al Regne Unit i Portugal.

El primer semestre del conjunt de la banca va camí de ser històric per l'allau de pèrdues que s'hi estan produint. Després que el Santander anunciés unes pèrdues de 10.798 milions, aquest dijous ha sigut el torn del BBVA, que ha anunciat un resultat negatiu de 1.157 milions d'euros. La causa de la davallada ha sigut, de nou, l'actualització comptable del valor d'una de les seves marques: el banc que presideix Carlos Torres s'ha anotat 2.084 milions en negatiu pel deteriorament de la seva filial nord-americana. No ha sigut l'únic cop que ha acusat el BBVA al marge de l'operativa normal: ha hagut d'augmentar les dotacions en 644 milions per fer front a problemes derivats del covid-19.

"Ha estat un any molt sofert". "I el que ve?" "Ho serà més, però estem en millor forma". Així s'expressava en privat aquest divendres un alt directiu de CaixaBank quan passava balanç al 2019. L'entitat catalana va presentar uns beneficis de 1.705 milions d'euros en el conjunt de l'any, cosa que suposa una caiguda del 14% respecte als guanys del 2018. En aquest cas, la caiguda respon al cost de l'ERO (que ha suposat 978 milions als comptes de l'entitat catalana) i és la primera reducció de beneficis respecte a l'any anterior a CaixaBank des del fatídic 2012.

Els beneficis de CaixaBank van caure en el primer semestre de l’any a la meitat respecte als del 2018, fins als 622 milions d’euros. Al darrere d’aquesta forta davallada hi ha l’aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que reduirà durant les pròximes setmanes el nombre de treballadors del banc en 2.023, passant de 37.000 a 35.000. Si s’obviés la despesa de l’ERO, amb un cost de 978 milions d’euros (685 milions nets), l’entitat hauria guanyat 1.307 milions, un 0,7% més que ara fa un any.