La federació de Serveis Públics d'UGT Balears ha sol·licitat un pla d'inversions en la climatització i ventilació dels centres educatius perquè "no depengui de les famílies, ni del personal". Aquesta és una de les reivindicacions plantejades per l'organització sindical davant la notícia publicada aquest divendres a l'ARA Balears, en la qual s'explica que famílies i docents han finançat "de la seva butxaca" la compra de ventiladors i equips de climatització.

La calor intensa de juny i setembre impacta en la rutina dels centres educatius. La majoria d’aquests edificis, en molts casos antics i mal aïllats, no disposen d'una climatització adequada: façanes sense protecció tèrmica, finestres de vidre simple o mal ajustades, i només alguns tenen ventiladors per intentar alleujar la temperatura. En aules de 40 metres quadrats, on es concentren més de 25 infants i un professor, el confort tèrmic és gairebé impossible d’assolir. Pocs centres educatius poden presumir de sistemes moderns de refrigeració o d’aïllament exterior que mantinguin una temperatura òptima sense dependre exclusivament dels aparells. Davant d’aquesta realitat, marcada per edificis obsolets i on l’augment de temperatures extremes és una constant, són les famílies, els docents i l’alumnat qui estan prenent la iniciativa per cercar solucions. La Conselleria d'Educació té en marxa el Pla de climatització, però trigarà anys a arribar a tots els centres.

La plataforma La Pública no es toca ha denunciat aquest dijous el tancament d'aules de 3 anys a diversos centres educatius de les Balears previst per al curs 2025-2026. L'entitat ha alertat que, per primera vegada en molts anys, alguns municipis han experimentat una davallada significativa de la matrícula de 3 anys —4t d'Educació Infantil—, i que, en lloc d'aprofitar aquesta disminució per mantenir els grups i millorar l'atenció a l'alumnat, l'Administració ha optat per suprimir línies i eliminar grups en diversos centres. Una decisió que la plataforma considera una “pèrdua d'oportunitat històrica” per millorar la qualitat del sistema públic i reduir les ràtios escolars.

Trenta-sis centres educatius de Mallorca han participat aquest dimecres en una acció coordinada per donar suport al poble palestí davant la intensificació del genocidi per part d'Israel.

L'associació Trencats contra la violència a les escoles ha acusat un institut del Migjorn de Mallorca de no actuar davant un cas continuat d'assetjament escolar a una alumna i del qual es té coneixement des de setembre de 2023. El president de l'associació, José Manuel López Viñuela, ha alertat dels continus episodis d'assetjament escolar soferts per una alumna a la qual els companys diuen "puta" davant la passivitat del claustre. "Els professors no hi fan res", ha advertit.

El Govern de les Illes Balears ha explicat aquest dilluns que el procés d'escolarització 2025-2026 de Palma tindrà un canvi molt significatiu. A partir del curs que ve a Ciutat hi haurà només dues zones d'escolarització, enfront de les tres del curs passat i les vuit del curs 2023-2024. Aquesta decisió ha aixecat polseguera i crítiques des del moment del seu anunci, tot i que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que permetre que els pares triïn és "democratitzar l'educació".

La implicació de les famílies als mètodes preventius i de detecció dels centres, a més de l’ús dels dispositius mòbils com a eina principal d’assetjament, esdevenen els principals reptes per reduir els casos d’assetjament escolar a les Balears, segons Rafel Covas, coordinador del programa de policies tutors.

El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Balears (Codnib) ha sortit en defensa de la mare que va denunciar que el menjador escolar del centre escolar es negava a oferir-li un menú vegà al seu fill i, de fet, s'ha mostrat partidari dels menús vegans en els menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic. A més, han remarcat que introdels aliments d'una dieta vegana no suposen un augment en el preu del menú ni interfereixen en la gestió del menjador escolar.

El sistema educatiu de les Balears any rere any s’enfronta a reptes educatius estructurals als quals cap Govern ha sabut donar una solució. L’abandonament escolar, malgrat que ha baixat en el darrer recompte, continua sent el més alt de tot l’Estat. Pel que fa a les infraestructures, en falten i moltes de les existents estan obsoletes. L’inici del curs és un bon moment per fixar els reptes de l’any i recordar les fites essencials. Donam a conèixer alguns dels centres de les Illes que ja fa anys que fan bona feina per fer front a aquests grans objectius i que han aconseguit progressos importants o els han assolit.

Des de dilluns els docents ja han tornat a les aules per preparar l'inici de curs l'11 de setembre. Aquests dies s'empren per fer horaris, actualitzar llistats d'alumnes i tramitar sol·licituds de transport escolar, entre altres accions. Per fer-ho, és indispensable emprar l'eina de Gestió Educativa de les Illes Balears (GestiIB). Però aquesta està fallant: "Es penja cada dos minuts i és impossible. Has de sortir-ne i tornar-hi a entrar, i va fatal", assenyala Miquel Bujosa, director del CEIP Es puig de Lloseta. "Feia anys que anava una monada, i ara ja no". Bujosa considera que el problema no és l'aplicació en si, que fa molts anys que està en funcionament amb prou solvència, sinó que no pot assumir tant volum d'accessos ni d'informació. A causa del col·lapse de l'eina hi ha centres educatius que estan contactant amb les famílies a través del correu, a l'espera que els serveis d'informàtica en restableixin el funcionament, pel que fa a l'accés dels usuaris.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha informat que Antoni Vich Coll serà nomenat nou director de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit). Han detallat que el seu nomenament serà efectiu a partir del dia 1 d'agost, quan s'incorporarà al càrrec.

L'STEI Intersindical i nombrosos professors d'educació infantil han duit a terme una proposta que suposaria un canvi dràstic en la primera etapa de l'educació a les Illes Balears. Segons han sol·licitat, a través d'un comunicat, demanen la creació de centres educatius només per a nins de 0 a 6 anys per tal d'incrementar las "coherència pedagògica i la gestió dels més petits durant aquesta etapa".

La secretària d'Educació del PSIB-PSOE i diputada del Grup Parlamentari Socialista, Amanda Fernández, ha denunciat aquest divendres que en la majoria dels centres de Palma la xifra de famílies que aconsegueixen el centre triat en primera opció es troba al voltant del 70%, mentre que en el conjunt de les Balears seria del 92%. Segons ha informat la formació en una nota de premsa, Fernández ha advertit que aquest problema s'agreujarà perquè el Govern ja ha anunciat que "encara reduirà més les zones escolars i que Palma passarà a ser zona única, per la qual cosa els problemes de mobilitat, sostenibilitat, d'arrelament a les barriades, entorns segurs i conciliació seran encara pitjors".

En Marcos i en Toni (nom fictici) són professors de secundària a dos instituts de Mallorca. Els dos, obertament gais, viuen lliurement la seva orientació sexual, però només el primer és visible a la feina. Són la cara i la creu de com la societat o, en aquest cas, els alumnes i la comunitat educativa, tracten la diversitat. Han passat gairebé 20 anys de l'aprovació del matrimoni igualitari i els alumnes d'en Marcos –nascuts tots després de la llei socialista– adoren la seva manera d'ensenyar. Parlen amb normalitat sobre l'orientació sexual del professor i miren les seves xarxes socials on comparteix fotografies amb la seva parella. Saben que és gai i està integrat, absolutament normalitzat.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha licitat el contracte per uns 72.400 euros per dotar els centres educatius de les Balears de 2.250 ventiladors el curs vinent. És una de les mesures immediates que es varen prendre després que la Fundació Universitats-Empresa de les Balears (FUEIB) entregàs a la Conselleria l'informe preliminar del pla pilot de climatització als centres educatius.

Alí té 11 anys i camina per un carrer de Son Gotleu amb les seves germanes petites i una amiga. Parla molt de pressa i obre els ulls quan vol emfatitzar alguna cosa. Va venir a Mallorca amb la família des del Pakistan i ara viu a aquesta barriada palmesana on va a escola, hi té la mesquita, s’encarrega de les germanes i hi juga. “De gran vull ser doctor”, afirma sense pensar-ho dues vegades, mentre que la seva germana Ishal, que té vuit anys, diu que vol ser mestra. Ishal explica que, malgrat que a casa hi viuen sis persones, tenen una taula per estudiar i assegura que a ella a escola li va “superbé”. “M’agrada el meu barri, però amb aquesta baralla [els altercats de finals de maig] m’he preocupat molt, perquè el meu pare torna a casa al vespre i em fa por que li passi alguna cosa”, diu Alí, mentre que Ishal fa gestos amb el cap per refermar el que diu el seu germà. Quant a què caldria per millorar el barri, Alí ho té clar: “Que aturin de barallar-se i que reciclin més”.

La comunitat educativa de les Illes Balears dona l'esquena al Pla pilot de lliure elecció de llengua pactat entre el PP i Vox. Segons una enquesta duta a terme per l'STEI, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'afegiran al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. D'aquesta manera, el 94% dels centres tanca la porta a aquesta possibilitat, mentre que només el 7% es planteja l'opció d'adherir-se al pla. Cal recordar que el pròxim dilluns acaba el termini de 30 dies hàbils que han tingut els centres per mostrar la seva voluntat de participar-hi. De moment, l'escola concertada guarda silenci.

La depressió i l'ansietat són les causes principals de baixes mèdiques dels docents balears, segons ha explicat aquest dimarts el sindicat CCOO. De fet, l'augment de problemes de salut mental entre els professionals de l'educació no és un problema únicament a les Illes, sinó que també preocupa el sindicat a escala estatal. "L'administració ha plantejat posar orientadors als centres educatius per atendre l'alumnat, però el professorat queda desprotegit", ha lamentat el secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO a les Balears, Mario Devis. En la mateixa línia, Devis ha recalcat que uns dels principals problemes dels docents illencs és la falta d'un protocol en casos d'agressió al professorat –que es troba actualment en elaboració.

A les Balears el percentatge d’alumnes estrangers no ha aturat d’augmentar en els darrers vint anys. Entre el curs 2003-2004 i el 2022-2023 es va passar de 14.867 alumnes no nascuts a les Illes a 34.468, que representaven, en aquest darrer cas, el 17,6% del total d’estudiants. De fet, al curs actual, 7.136 estrangers s’han matriculat a les Balears per primera vegada.

L’increment dels costos de l’energia i dels preus dels materials i serveis ofega l’economia dels instituts de les Illes Balears. Les assignacions anuals que reben de la Conselleria no s’han incrementat al mateix ritme que ho han fet els preus, una situació que ha agreujat l’infrafinançament històric que pateixen. Aquesta situació els ha obligat a estrènyer-se, i molt, la corretja, per evitar deixar el compte corrent a zero i mantenir un romanent per fer front als imprevistos que es produeixen habitualment dins els centres. Cal tenir present que, amb els doblers que reben, els instituts assumeixen totes les despeses que generen: consum, petites reformes, manteniment quotidià o dipòsits de combustible per a la calefacció, entre d’altres. Per tot plegat, n’hi ha que no arriben a finals de mes i han de prescindir de béns i serveis.