La mitologia grega ens regala nombroses metàfores per entendre les tensions del món contemporani. Una de les més conegudes és la història de Pandora, la primera dona mortal, a qui els déus van regalar una capsa amb la condició que no l'obrís mai. Però, consumida per la curiositat, Pandora va acabar obrint-la i va deixar escapar tots els mals que contenia: la guerra, la pobresa, les malalties... i només va quedar l'esperança al fons. Aquest mite ens serveix per il·lustrar el conflicte permanent que genera el sistema de finançament autonòmic a l’estat espanyol, que sempre té Catalunya com a principal damnificada i, alhora, com a principal ase dels cops.

El fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.

"L'economia, estúpid". Se'n recorden? El 1992, el demòcrata Bill Clinton va ser candidat a la presidència dels Estats Units amb una campanya basada, essencialment, en tres frases breus que el seu assessor James Carville havia escrit en una pissarra: “Canvi o més del mateix”, “L'economia, estúpid” i “No oblidar el sistema de salut”.

“Siguem seriosos. De veritat algú creu que és comparable el Procés amb el terrorisme que va patir Espanya durant dècades? El que tots entenem per terrorisme, el que va patir Espanya durant dècades, està fora de l’amnistia”, ha dit el ministre de Justícia i Presidència, Félix Bolaños, a la presa de possessió del fiscal general de l'Estat.

Les diferències entre Emiliano García-Page i la direcció del PSOE eren conegudes i constants, però no hi havia hagut mai fins ara cap crítica com la que el president de Castella-la Manxa va expressar aquest dimecres en una conversa amb els presidents del PP del País Valencià, Carlos Mazón; de Múrcia, Fernando López Miras, i d'Andalusia, Juanma Moreno. "A mi estan a punt d'extradir-me... Jo pateixo, no t'ho imagines... El que ha fet el PSOE és d'una tensió màxima, fer fora tot Déu que s'hi oposa", va dir des de Fitur, en una minicimera informal amb els barons conservadors captada per Antena 3 en la qual parlaven de com fer front comú per denunciar infrafinançament a les seves comunitats. Han sigut moltes les reprimendes al president manxec per part de dirigents del PSOE, però de moment a Ferraz no es plantegen emprendre accions disciplinàries.

Un dels problemes que té el PSOE amb la derogació de la sedició no són només les escomeses de la dreta, sinó també els recels que els canvis en el Codi Penal generen en alguns dels seus barons. Malgrat els dubtes, els principals dirigents territorials socialistes han fet pinya amb Pedro Sánchez perquè prefereixen aquesta posició que no pas fer-li el joc al Partit Popular. La derogació de la sedició va iniciar aquest dijous el tràmit al Congrés i, per ara, el PSOE es manté unit per arribar fins al final d'aquesta operació política.

Si algú ha capitanejat l'estratègia del govern espanyol pel que fa els indults és el mateix president espanyol, Pedro Sánchez. Va ser ell qui dilluns mateix va aplanar el camí per la mesura de gràcia, de la mateixa manera que a finals de l'any passat va rebatre els arguments de la Fiscalia per oposar-se a la concessió dels indults als presos polítics, igual que el Tribunal Suprem. La decisió no és en va: és una forma d'intentar evitar massa soroll intern a les seves files i marcar l'argumentari per a la resta del PSOE. És un fet que l'indult no agrada a una part del partit –la mateixa vicepresidenta primera, Carmen Calvo, evita parlar de l'assumpte, i encara ho fa menys la ministra de Defensa, Margarita Robles, que com a jutge del Suprem va defensar la doctrina contra els indults arbitraris–, però des de fa mesos l'equip de Sánchez treballa per evitar una revolta interna. La decisió arriba en un moment en què el president espanyol controla bona part de l'aparell –té pendent acabar amb Susana Díaz en les primàries a Andalusia el 13 de juny després d'haver impulsat l'alcalde de Sevilla per ser el candidat si hi ha anticipades– i Ferraz descarta una revolta interna, més enllà de les declaracions en contra de les veus crítiques habituals, que no s'han fet esperar.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, insisteix que la reforma del finançament autonòmic s'ha d'abordar des del pla multilateral i assegura que "sota cap concepte" acceptarà una negociació directa de l'Estat amb la Generalitat en matèria de finançament. A més a més, avisa que negociar un concert amb Catalunya suposaria "revisar la Constitució per la porta del darrere".