Walter Bagehot va viure al segle XIX a Anglaterra i va esdevenir l’editor principal de The Economist el 1861, càrrec que va ocupar durant disset anys. La revista havia estat fundada per l’economista escocès James Wilson el 1843. Bagehot, que s'havia casat amb la filla de Wilson el 1858, va ser un prolífic i influent escriptor. Entre les seves obres destaca Lombard Street sobre finances i banca. Bagehot ha tingut un gran predicament entre els bancs centrals sobretot per la recepta per afrontar una crisi financera: el banc central ha de prestar sense límits als bancs que tinguin problemes de liquiditat però que siguin solvents i que puguin aportar garanties (col·lateral en l’argot bancari). A més, el préstec ha de ser a un tipus d’interès prou alt perquè els bancs que realment no ho necessitin no ho demanin, per evitar l’anomenat “risc moral”. L’atractiu d’aquesta política consisteix en el fet que, si és creïble, no s'ha de fer servir! Això és així perquè està dirigida a atacar les crisis d’entitats que siguin solvents, que els seus actius cobreixin els passius, però que pateixin retirades de dipòsits per un pànic. Els dipositants ja no correran a treure els diners del banc quan sàpiguen que el banc central li prestarà diners sense límit per evitar la fallida de la institució.

Un conegut em pregunta, a boca de canó, què és pitjor, que el Banc Central Europeu apugi els tipus d’interès o que deixi de comprar deute públic espanyol. Per sortir del pas, li responc que ve a ser el mateix, però això no és del tot cert.

La reunió dels ministres de finances dels països de la zona euro ha estat marcada aquest dijous pel retorn del deute públic com un dels riscos principals de l’economia del Vell Continent.

El Banc Central Europeu iniciarà l'elaboració d'un nou sistema per evitar l'escalada dels interessos que paguen alguns països –sobretot els perifèrics, com Espanya i Itàlia– pel seu deute públic, segons ha indicat l'organisme en un comunicat emès aquest dimecres. El cost dels bons espanyols i italians havia augmentat de manera notable des de dijous, quan el consell de govern del BCE va anunciar una pujada dels tipus d'interès bàsics i el final dels programes de compra massiva de deute aquest mes de juliol.

El consell de govern del Banc Central Europeu es reunirà aquest dimecres d'urgència davant de l'encariment del deute dels països perifèrics, com ara Espanya i Itàlia. Els interessos que paguen aquests països van créixer de manera substancial a partir de dijous passat, quan l'organisme monetari va anunciar que posaria fi al programa de compra massiva de deute públic i que apujaria els tipus d'interès.

Les principals borses europees han registrat caigudes aquest dilluns davant el risc cada cop més alt que Rússia llanci una invasió militar sobre Ucraïna. Els principals parquets del Vell Continent han reaccionat a l'avís del govern dels Estats Units, que aquest cap de setmana ha declarat que les forces armades russes podrien atacar territori ucraïnès de manera "imminent".

La irrupció d’una inesperada crisi econòmica ha deixat al descobert la fragilitat del Banc Central Europeu. L’últim a obrir una esquerda dins de la institució ha sigut el governador del Banc Central d’Àustria, que ha dit que “la política monetària ha arribat al seu límit”. Traducció: que el Banc Central Europeu no pot fer gran cosa per combatre la paral·lització de l’economia que ha provocat el coronavirus.

La borsa espanyola ha reaccionat amb una lleugera caiguda al resultat de les eleccions generals d'aquest diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les 35 empreses més grans del mercat borsari espanyol, perdia un 0,24% a les 10.30.

L'Íbex-35 ha tancat la sessió d'aquest dilluns, l'endemà de les eleccions generals, amb una lleugera pujada del 0,12%. Els inversors han reaccionat amb una relativa calma a la victòria del PSOE de Pedro Sánchez, que no obté la majoria absoluta però podria governar tot sol. Més de la meitat dels valors han acabat la jornada en positiu, amb increments notables dels bancs.

Nova jornada de dubtes als mercats. La prima de risc espanyola ha obert la sessió d'aquest dimecres disparada, per sobre dels 140 punts, un nivell al qual no arribava des de l'abril de l'any passat. En canvi, pocs minuts després de començar la jornada s'ha relaxat, i ha baixat ja fins als 131 punts per situar-se al final del dia en 122 punts.

La política torna a fer trontollar la borsa. Només una hora després que obrissin els mercats, les 35 empreses de l'Íbex ja s'havien passat al color vermell i, en conjunt, el selectiu ha arribat a caure més d'un 2,3% aquest matí, fins a perdre la barrera dels 9.600 punts. La tensió s'ha mantingut també durant la tarda, i finalment el selectiu espanyol ha tancat amb un 2,5% de pèrdues i ja acumula una davallada de més del 6% en una setmana.

L'acord entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga ha generat certesa sobre la seva aproximació per formar govern a Itàlia, però a la vegada ha generat incertesa respecte a la situació econòmica. La màxima prova sobre la desconfiança que genera al mercat el pacte es demostra amb l'evolució de la prima de risc italiana, que ja els últims dies ha crescut i ho ha continuat fent avui. Se situa actualment en els 174 punts bàsics, la xifra més alta des de l'octubre i un repunt del 31,8% des de dimarts passat.

El tresor públic ha col·locat 4.165 milions d'euros en lletres a 6 i 12 mesos, a prop del rang màxim previst de 4.500 milions, i ho ha fet a tipus més negatius que l'última vegada en els dos casos, d'acord amb el descens de la prima de risc, que aquest dimarsts s'ha col·locat per sota dels 93 punts bàsics, una fita que no assolia des del mes de juliol.

El govern espanyol continua defensant el 155 com el remei als presumptes mals econòmics provocats per Catalunya. La prima de risc espanyola pel bo a deu anys ha baixat aquest dilluns dels 100 punts bàsics, un nivell similar al de l'agost. Fonts del ministeri d'Economia citades per Europa Press atribueixen aquesta caiguda no només a la "percepció de solidesa del mercat" per part dels inversors, sinó també a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, que ha "normalitzat" la situació.

L'agència de qualificació Moody's va decidir aquest dimarts mantenir la nota creditícia de la Generalitat en el grau Ba3 i en perspectiva negativa perquè considera que l'aplicació de l'article 155 redueix els riscos provocats per la sortida d'empreses i la incertesa política. Segons Moody's, "el control reforçat del govern central sobre la regió després de la invocació del 155" compensa els "riscos augmentats" que observa a Catalunya pel "clima de negocis en ràpid deteriorament".

La prima de risc espanyola s'ha moderat cap a les dues de la tarda després de la reacció a l'anunci del govern espanyol d'activar l'article 155 de la Constitució aquest dissabte, quan s'ha arribat a situar per sobre dels 125 punts. Aquest migdia la prima ja s'ha estabilitzat i s'ha quedat en 123,30 punts, tot i que encara lluny els 117 punts amb què va tancar ahir.

Després que ahir el Sabadell aprovés el trasllat de la seu social i que CaixaBank n'anunciés la intenció, les cotitzacions de les dues entitats es disparaven a l'Íbex-35. Aquest divendres, però, la situació es repeteix. Els dos bancs catalans han començat la jornada amb pèrdues superiors al 2%. A les 11.30 h el Sabadell era el valor del selectiu que més queia, amb números vermells d'un 2,96% i CaixaBank, el segon, amb un 2,09%.

L'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, ha obert aquest dilluns amb pèrdues i es desmarca de la resta de borses europees, ja que la majoria de mercats evolucionen a l'alça. Els dos bancs catalans de l'Íbex-35, el Sabadell i Caixabank, lideraven les pèrdues.

El Tresor espanyol va pagar, de mitjana, un 0,8% per emetre deute durant el 2015, segons ha informat aquest dilluns el Banc d'Espanya. Això suposa una rebaixa de gairebé la meitat del preu mitjà pagat l'ant anterior, quan el nou deute espanyol es va pagar a l'1,46%, destaca l'organisme presidit per Luis María Linde.