El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

"Proceda"

Aquesta setmana hem conegut dues sentències més del trencaclosques que conforma la causa general contra els drets i les llibertats de l’independentisme. Dilluns ens llevàvem amb la notícia de la condemna d’inhabilitació als quatre membres de la mesa del Parlament processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i dimarts anàvem a dormir sabent -per una filtració, com és costum- que l’Audiència Nacional absoldria l’endemà el major del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula del departament d’Interior durant el referèndum de l'1 d'Octubre.

La sentència del TSJC que condemna per desobediència els membres independentistes de la que era la mesa del Parlament l'octubre del 2017 no és només un atac al parlamentarisme, com han destacat els partits sobiranistes, sinó que mostra de manera descarnada i crua l'acarnissament que ha patit la que era presidenta de la cambra, Carme Forcadell, per part de la justícia espanyola. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats pels mateixos fets que va protagonitzar Forcadell a un any i vuit mesos d'inhabilitació. En canvi, l'expresidenta de l'ANC va ser jutjada en un altre judici, al costat de polítics i activistes, i condemnada a la brutal pena d'onze anys i mig de presó per un delicte de sedició.

En els moments més decisius del Procés, els lletrats del Parlament han estat a l'ull de l'huracà. La legislatura passada van ser una de les veus que es van escoltar contra la tramitació de les lleis de desconnexió i es van oposar a molts dels moviments que aleshores van emprendre JxSí i la CUP a favor de la independència. Aquest dimecres el lletrat major del Parlament d'aquella època, Antoni Bayona, i el secretari general de la cambra i cap dels lletrats, Xavier Muro, han declarat com a testimonis al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que jutja per desobediència els membres independentistes de la mesa del Parlament del 2017. Bayona i Muro han dit que la mesa sí que podia frenar algunes tramitacions i debats a la cambra si eren inconstitucionals, la tesi contrària a la que van defensar ahir dimarts els acusats.