L'advocat Ricardo Gómez de Olarte, que va representar Josep Montané –també conegut com a Sansa–, ha presentat una demanda milionària contra el periodista i empresari Carles Porta i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Segons Crónica Global, la demanda reclama una multa d'1,2 milions d'euros i una altra de 12 milions d'euros a True Crime Factory (la productora de Carles Porta i creadora de la sèrie Tor), la CCMA i les altres dues productores de la minisèrie: Goroka i Ikiru Films. L'advocat argumenta que es van utilitzar imatges d'ell sense el seu permís per a una sèrie "amb ànim de lucre" i malgrat que va demanar explícitament que no ho fessin.

Ensumant-se potser el que podia passar després de les europees (quan, després d'uns mals resultats del seu partit, Macron va convocar les legislatives), la revista parisenca Le Point va publicar el trimestre anterior un número titulat L'autorité. És un recull de textos de pensadors occidentals de totes les èpoques, de Plató i Aristòtil fins a Hannah Arendt o Hans-Georg Gadamer, sobre la noció d'autoritat. La idea, evidentment, és que aquesta noció es troba en crisi en els nostres dies turbulents. “Certs diputats no dubten a posar en qüestió la integritat del Consell Constitucional, la jurisdicció encarregada de verificar la conformitat de les lleis amb la Constitució, perquè els seus judicis no coincideixen amb els seus desitjos”, lamenta la redactora en cap, Laurence Moreau, com a exemple més jeràrquicament concloent d'un desgavell generalitzat en què ningú escolta ningú, tret de qui confirmi els propis prejudicis. 

Uns amics andorrans em van regalar fa anys l'edició facsímil d'un llibre ben curiós però poc conegut: el Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra, del 1748, escrit pel jurista d'Ordino Antoni Fiter i Rossell (1706-1748). És una recopilació històrica un pèl desordenada dels privilegis, franquícies, etc., del país i que acaba amb unes màximes o reflexions. Són molt interessants i, tangencialment, també solen fer referència a la veïna Catalunya. La número 28, que es troba a la plana 505 de l'esmentada edició facsímil, diu (la transcric en català modern): "Tolerar alguna cosa i fer-se'n el desentès a fi d'evitar algun gran dany o aconseguir algun profit". Al comentari posterior afegeix que això és "fer-se l'andorrà", com se sol dir a Catalunya "per expressar taciturnitat i prudència". M'has insultat, però com que soc molt més petit que tu faré veure que no t'he sentit. El Principat d'Andorra té 800 anys d'història independent de França i d'Espanya gràcies, en part, a aquesta actitud. Vaig pensar en el consell mentre veia els vuit capítols de Tor, de Carles Porta. El llogarret és a tocar d'Andorra i ha sobreviscut gràcies al contraban. Fixem-nos que la història tràgica de Tor sorgeix, justament, de no voler "fer-se l'andorrà" i optar per la via –diguem-ne– siciliana (dobbiamo vendicarci!) que és tot just el revers de la màxima citada.

El món i els selenites ens miren. El que passa avui a Catalunya és seguit amb sismograma i llargavistes a Malibú i a Mercuri. La fractura és la factura. Catalunya és pornogràfica, per exhibicionista, descarnada. Catalunya és topless existencial malgrat que jugui a dur rebequeta moral. Som el ganivet i el satisfyer quan ja no queda res. Per això, el globus terraqüi i la confederació extraterrestre han entès que la cosa només va d’això: Tor i Fórmula 1.

Després de set episodis seguint la història de Tor i el misteri de la mort de Sansa, aquest dilluns els espectadors s'han acomiadat de la sèrie documental de Carles Porta amb un vuitè capítol que ha barrejat sorpreses i moments emotius. Des de l'inici de la docusèrie, Porta ha deixat clar que els espectadors havien d'exercir de jurat popular i, després d'avaluar tota la informació recopilada, prendre una decisió sobre qui era el responsable de la mort de Sansa.

Entre el primer i el segon capítol de la sèrie documental Tor de TV3, ens hem passat una setmana preguntant-nos per quin motiu no hi havia ni una sola mosca en el cadàver d’en Josep Montané Sansa, assassinat el 1995. “Això ho sabrem més endavant”, ens assegurava el creador, director, guionista i, a aquestes altures, gairebé un personatge més d’aquest true crime rural. Tor és, sens dubte, la història de Carles Porta, la que sembla haver determinat el seu destí. La va cobrir per al Telenotícies fa gairebé tres dècades, després en va fer un 30 minuts, n’ha fet un pòdcast, dos llibres i, ara, la sèrie documental. Només li falta el musical i l’escape room.

Crims suma un nou format. 3Cat, la marca que engloba els mitjans públics de Catalunya, ha anunciat que l'espai de true crime de Carles Porta tindrà el seu propi videojoc, que sortirà al mercat el febrer del 2024 arran de l'estrena de la cinquena temporada del programa. El nou format de Crims és la primera pedra del pla de la corporació per entrar en un mercat que considera "estratègic" perquè un de cada dos catalans es declara consumidor de videojocs. Des de la corporació consideren essencial tenir continguts propis per "aportar els valors de 3Cat a la dimensió dels videojocs".

La història que explicaré ha seduït a Carles Porta i hauria entusiasmat a Umberto Eco: qui no recorda El nom de la rosa? Els fets que ara m'ocupen van passar fa 670 anys a les nostres terres.

La docusèrie de true crime Crims fa al salt a tot l'Estat a través de Movistar+, que ha anunciat avui que ha comprat els drets d'emissió de les temporades que ja s'han pogut veure a TV3. La plataforma oferirà a principis del 2022 les dues temporades de la producció adaptades al castellà.

"Andorra, estació d'esquí d'Arinsal. A l'altre costat de serra hi ha la muntanya de Tor. Al registre de la propietat diu que són 4.800 hectàrees, gairebé 10.000 camps de futbol". Era l'inici de Tor, la muntanya maleïda, una peça de no-ficció emesa l'any 1997 al 30 Minuts. Aquí va començar tot. Considerat el pare, el fill i l'esperit sant del true crime català, el seu director, Carles Porta, va trobar en la crònica negra el gènere que li ha donat fama i prestigi i que avui està més de moda que mai. Aquesta setmana ha publicat La farmacèutica (La Campana), el relat del cas del segrest d'Olot.

Després de l’èxit televisiu de Crims, Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963) engega un nou projecte a Catalunya Ràdio, El segrest, un podcast que recorda els mesos de captiveri de Maria Àngels Feliu i que estrena el seu primer episodi avui. Al llarg de cinc setmanes, Porta aproparà als oients els 492 dies de segrest que va patir la farmacèutica d’Olot.