Moviment de peces a Catalunya Ràdio de cara a la nova temporada, que arrencarà al setembre. Elisenda Carod, que fins a la seva baixa de maternitat presentava La tarda de Catalunya Ràdio, conduirà al migdia una nova versió de La solució, que s'emetrà de 13 h a 14 h, la franja que fins ara ocupava El búnquer. L'espai d'humor presentat per en Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell ja estava previst que s'acabés després d'aquesta temporada. El salt de Carod al migdia implicava que la posició de conductor de La tarda de Catalunya Ràdio quedava vacant, però l'emissora ha anunciat avui mateix que serà Francesc Garriga qui assumirà el repte de liderar aquesta franja, especialment difícil perquè té el Versió RAC1 de Toni Clapés com a principal competidor. Durant la baixa de maternitat de Carod ha sigut Agnès Marquès qui ha estat al capdavant del programa de les tardes de Catalunya Ràdio.

Les audiències de la ràdio en català són extraordinàries. Segons l’Estudi General de Mitjans publicat ahir, la quarta emissora més escoltada (el camp de treball és Espanya) és RAC1, amb un milió d’oients, més que Ràdio Nacional a tot Espanya, i la setena és Catalunya Ràdio, amb 777.000. Per entendre la força de la ràdio feta en català a Catalunya, aquestes dades poden servir: els dos canals bascos sumats fan 270.000 oients, Canal Sur arriba als 239.000 i Radio Galega als 118.000. Qui vulgui adreçar-se a la societat catalana ha de passar per canals catalans.

El porter del Barça, Marc-André ter Stegen, va emetre un comunicat molt dolgut amb els presentadors del programa Que no surti d’aquí, perquè van difondre un rumor –dolorós– sobre el seu divorci.

El comunicador Quim Morales ha nascut en una família d’emprenedors. “El meu avi tenia una fàbrica famosa aquí a Badalona que va caure als anys 80 amb la crisi del petroli. I el meu pare va aconseguir un crèdit i va aixecar una empresa important”, explica en declaracions a l’Empreses. Així doncs, Morales va començar a treballar fent connexions de cables a l’empresa familiar: “No era una cosa esplèndida però era per tenir una pagueta de 10.000 pessetes al mes (l’equivalent a 60 euros)”. Suficient per comprar-se els còmics de Mortadel·lo i Filemó i algun llibre per aprendre tècniques de dibuix.

Recordo un viatge en avió que vaig fer amb la Gina, un vol amb turbulències i cada cop que l’avió queia, mentre la majoria del passatge es moria de por, ella esclatava a riure i se m’encomanava. Encara somio amb ella i quan soc al somni no vull tornar. La trobo a faltar, m’agradaria tant que fos aquí, i quan veig una noia de la seva edat de vegades sento una punxada de tristesa.

Vaig acabar, amb delit, el llibre Solito, de Javier Zamora, traduït per Marta Marfany. És la història real de l’autor, que als 9 anys va emigrar il·legalment del Salvador, passant per Guatemala i Mèxic, fins a la frontera dels Estats Units, on vivien els seus pares, als quals gairebé no coneixia. La història del viatge pel desert, amb els Coyotes o els Polleros, que són els “transportistes”, maldant perquè no els enxampi La Migra l’explica un nen. Aquest nen. Me’l va recomanar el periodista Adolf Beltran, del programa Ciutat Maragda, un dia que ens vam trobar pels passadissos de Catalunya Ràdio. En el viatge, el nen, Javierito, que encara té por d’anar sol al vàter i no se sap cordar les sabates, ha de fingir ser família d’una mare i una filla, i d’un home, que farà veure que és el seu pare. La relació entre ells, de solidaritat i bondat, en aquest viatge, et fa patir, tota l’estona, pensant en el vincle, encara no creat, amb els pares de veritat.

Amb només 24 anys s’ha fet un nom en el món de la comunicació gràcies a un verb àgil i esmolat, sense por de mostrar els seus compromisos i ideals. I ha pencat molt en programes com Adolescents.cat, XL, Món Maker, Tot són problemes i Tot es mou. El seu últim projecte, amb els companys d'armes Marta Montaner i Roger Carandell, és Que no surti d’aquí, d'1 a 2 del migdia a Catalunya Ràdio: un programa tenyit de rosa que vol fer safareig en català com a punt de partida per parlar de tot plegat, amb un accent jove, de generació Z.

La 70a edició dels premis Ondas han guardonat El búnquer de Catalunya Ràdio, presentat per Jair Domínguez, Peyu i Neus Rossell, com a millor programa de ràdio de proximitat. El jurat dels guardons impulsats per Ràdio Barcelona ha destacat que es tracta d'un format transgressor. Entre els guanyadors catalans també hi ha Marc Giró amb Late xou, de RTVE, que ha estat reconegut amb el premi a millor contingut de proximitat per haver sabut "recuperar de forma brillant el format del late show".

Quina relació teniu el vi i tu?

Llegim un article a La Vanguardia sobre la temporada de Catalunya Ràdio que suggereix que els equips dels programes, com el Tot costa, El matí o La tarda són tots externs. No és així.

Kílian Sebrià (Igualada, 1964) porta la ràdio a les venes. Va ser dels primers treballadors de Catalunya Ràdio –va entrar-hi el 1987– i des del 2002 presenta l'informatiu vespertí de l'emissora, el Catalunya nit. Durant dues dècades, Sebrià ha marcat una línia pròpia protagonitzada pels sons de l'actualitat, les entrevistes al carrer i les músiques pensades per explicar tot allò que estava passant. A principis de juny, l'ARA va revelar que la direcció de Catalunya Ràdio havia decidit no renovar Sebrià com a presentador del Catalunya nit la temporada vinent.

Avui a Catalunya assistim a un lliscament, inquietant, de la política petita a la política empetitida. A la política petita li correspon la gestió de qüestions importants no estratègiques. La política empetitida, al seu torn, és la versió pobra i contrafeta de la política petita. És una política gremial, gesticulant, superficial i, en molts casos, irresponsable. És una forma d’erosionar —encara més— la dignitat d’una activitat que, per a mi, és la més honorable que existeix en una societat. Posaré només dos exemples recents de política empetitida.

A jutjar pels missatges que he rebut les últimes 24 hores, la paraula que defineix la reacció dels oients de Catalunya Ràdio que van estar seguint la celebració dels 40 anys de l’emissora és emoció.

El dia que Catalunya Ràdio va fer la seva primera emissió, ja feia mesos que els professionals que treballàvem en altres emissores vèiem a venir el tsunami. Per poc que el talent que la nova emissora anés incorporant fos proporcional a la quantitat de recursos materials que el govern de la Generalitat de Jordi Pujol estava disposat a abocar-hi, Catalunya Ràdio arribaria a ser la primera emissora del país.

La sorpresa de les eleccions generals el 23 de juliol ha deixat a quasi tothom amb ulls com taronges i els periodistes no han estat cap excepció. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest matí, poc abans de les 11.30 h, mentre tots els programes de ràdio i televisió estaven fent l’anàlisi i el balanç del 28-M. Cap dels professionals no esperava aquest avançament electoral i ha agafat a tothom desprevingut. Ha sigut tanta l'estupefacció dels conductors d’aquests espais que algunes de les seves reaccions s’han fet virals.

Cada vegada que es diu que cal despolititzar la ràdio i televisió públiques catalanes recordo el vell consell que donava el dictador Franco: “Haga como yo, no se meta en política”. Encara que de veracitat incerta, Jaime García Añoveros –antic ministre d’Hisenda d’Adolfo Suárez– suggeria que Franco ho havia dit a l’escriptor José María Pemán. Però, sigui com sigui, la frase és molt bona: la millor manera de fer invisible un statu quo polític és acceptar-lo passivament, “no ficar-s’hi”. Despolititzar, doncs, és acomodar-se a la política del règim, i no fer nosa.

Van aparèixer a la televisió fa tres dècades, però l’amor per elles mai s’ha esgotat. Les eternes Teresines acaben d’encetar una inesperada segona vida en forma de podcast per a Catalunya Ràdio, estrenat aquesta setmana. Mercè Comes, Mont Plans i Montse Amat són aquelles "dones d’empenta, d’una edat estupenda" que van enamorar els catalans, que ara podran seguir les seves aventures veïnals de forma sonora a través de Les Teresines, pim, pam, pum. "Això ha sigut un experiment. Teresina S.A. també va ser un experiment televisiu perquè no s’havia fet mai una sitcom igual", explica Mont Plans, que va tenir una primera vida professional com a fotoperiodista. L’actriu recorda que, malgrat el furor que encara hi ha per la sèrie, inicialment molta gent se sentia atabalada quan veia els capítols. "Deien: «Criden molt, passen moltes coses». A la gent li va costar, però amb el temps s’hi van acostumar i va acabar esdevenint una sèrie de culte", diu Plans, que valora el paper de La Cubana en la creació dels personatges.

El clàssic d’aquest dijous (19 h, DAZN) entre el Madrid i el Barça de bàsquet es podrà seguir a través de Catalunya Ràdio i RAC1, dues emissores que fa quatre temporades que retransmeten tots els partits de l’equip blaugrana a l’Eurolliga. “La nostra proposta és fer una retransmissió que no només sigui per a gent de bàsquet, sinó per a tothom, per divulgar l’esport. Tenim una analista d’alt nivell com la Carme Lluveras que ens dona un valor diferencial”, argumenta Macià, el locutor de l’emissora pública. “Volem ser els ulls de la gent perquè el bàsquet s’emet a la televisió en tancat i molta gent, que ho està passant malament econòmicament, no el pot veure perquè no s’ho pot permetre. El Barça de bàsquet desperta un gran interès i volem portar aquest producte a la gent a través de la plataforma RAC+1. Cobrim un buit per acostar el bàsquet a la gent”, afegeix Mundet, la veu de la ràdio del Grupo Godó.

El periodista Roger Escapa i l’actriu Diana Gómez es van conèixer en una entrevista en directe a la ràdio. “La vaig entrevistar a ella i a la meva futura sogra”, explica Escapa. Resulta que a El suplement de Catalunya Ràdio feien una secció anomenada Amor de mare, on la persona convidada venia al programa acompanyada de la seva progenitora. La mare havia de respondre a unes quantes preguntes i l’audiència havia d’endevinar qui era la seva filla. L’entrevista, recorda Escapa, va anar bé: “Hi va haver bon rotllo i vam intercanviar els contactes”.