Amb menys de dos mesos al càrrec, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, capeja un dels moments més complicats per a la cultura: un nou tancament dels espais escènics i dels cinemes acotat als propers quinze dies, a més de mesures restrictives d'aforament per a la resta d'espais. Ponsa defensa que la cultura ha fet els deures però que ha de tancar per doblegar la corba. També assegura que hi haurà ajudes per a tots els damnificats. Aquesta tarda una manifestació davant de la conselleria expressava l'enuig del sector. Minuts abans, responia a l'entrevista per via telefònica.

Tal com va avançar la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, aquest dimarts el Govern ha declarat la cultura "bé essencial". Segons el Govern, "l'acord ha de servir com a punt de partida per elaborar el marc normatiu que garanteixi i reguli l’accés a la cultura i els drets culturals de la ciutadania, que permeti accelerar la represa dels diversos sectors culturals i que doni resposta a les necessitats dels professionals i dels sectors esmentats, per dignificar tant els perceptors com els emissors de la cultura".

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha estrenat el càrrec amb dues notícies que responen a algunes de les demandes de l'ecosistema cultural. Divendres, en la inauguració de la 69a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, que s'està celebrant al passeig de Gràcia de Barcelona, Ponsa va avançar que el Govern "té molt a punt" l'aprovació d'una mesura que suavitzarà la limitació de l'aforament dels espais escènics que no són a l'aire lliure, que podran passar del 50% al 66% o al 70%. Segons Ponsa, ja hi ha l'acord entre els departaments de Salut i Interior, que és necessari perquè ho aprovi el Procicat. "És una bona notícia, tot just comencen les temporades escèniques i no és el mateix fer-ho amb un aforament o l'altre", va dir la consellera, que també va explicar que preveu portar dimarts al consell de govern la declaració de la cultura com a bé essencial.

"La cultura és un servei essencial i així ha de ser considerada a Catalunya", ha dit aquest dimarts al migdia, al Saló Sant Jordi del Palau, el president de la Generalitat, Quim Torra, en l'acte de presa de possessió de la nova consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Torra també ha recordat que és "el quart pilar de l'estat del benestar, juntament amb la sanitat, l'educació i el sistema de pensions".

Convergència i la cultura

Quim Torra, en temps afegit, fa una crisi de govern i remodela l’executiu. Treu tres consellers del seu bàndol i en posa tres més. Els d’Esquerra, esclar, ni tocar-los, així ho tenen acordat. A Cultura, Torra ha substituït la criticada Mariàngela Vilallonga per Àngels Ponsa, de qui tothom parla bé. Fins avui, esclar. Més enllà del nom, del perfil i de la idoneïtat, cada vegada que Convergència o les seqüeles que han vingut al darrere han hagut de nomenar un conseller de Cultura han tingut un problema perquè, entre els de la seva corda, no han tingut gaire on triar. D’una banda perquè la intel·lectualitat de dretes és més aviat escassa a Catalunya, a diferència d’Espanya. I, aquí, quan sorgeix algun candidat, sovint no es vol distreure en la vida pública. De l’altra, perquè la cultura i la creació acostumen a ser -per dir-ho amb brotxa peluda- més d’esquerres. Així, la cultura portada des de la Generalitat convergent mai ha semblat gaire moderna. Ha estat molt pendent del teixit folklòric del territori, però, per comparació, ha semblat acomplexada davant la flamarada cultural socialista de l’altra banda de Sant Jaume. La gran aportació cultural del pujolisme, més enllà de construir biblioteques o el Teatre Nacional -fets gens menyspreables-, han estat TV3 i Catalunya Ràdio. Han estat eines bàsiques per a la llengua, per a la integració, per a la creació d’un imaginari col·lectiu i per a la construcció nacional. Però els mitjans públics també han estat un altaveu imprescindible per a la cultura catalana. Sense la tele i la ràdio, la nostra creació artística hauria quedat reclosa a un àmbit molt més esquifit. Què hauria de fer un bon govern amb la cultura? Conèixer el sector. Saber on va a mitjà i, sobretot, a llarg termini. Pensar en gran. Estimular la creació. Ajudar la indústria cultural i situar-nos al món. Àngels Ponsa no tindrà temps per fer res de tot això. Molta merda, tanmateix.

]]>