Aquest dimarts es compleixen tres anys de la declaració d’independència al Parlament, una proclamació que no es va arribar a aplicar mai i que ha donat peu a un debat profund en els partits sobre l’abast de la via unilateral. Pocs segueixen on eren aquella tardor del 2017.

El 27 de setembre, poc després de la declaració d’independència, el sentiment que flotava al Parlament no era d’eufòria: era d’incògnita per un futur que alguns intuïen -molts consellers temien unes conseqüències personals que s’han concretat en presó i exili- però que la majoria eren incapaços de calibrar. Un any després, les rèpliques del que va ser aquella jornada, amb la DUI i l’aplicació del 155, han afectat, en major o menor mesura, tots els partits. Els canvis en l’independentisme són evidents. Després de mesos fiant-ho tot a la unilateralitat, l’abisme a què el van abocar la repressió, els recels entre l’exili i la presó i la pugna electoral han fet impossible una estratègia conjunta. L’espai que abandera el president Carles Puigdemont està decidint què vol ser: el president va superar ERC amb una marca personalista (Junts per Catalunya) i la promesa incomplerta de tornar a Catalunya, i ara està definint un espai (la Crida) amb objectius encara difusos i de la mà de l’ara president Quim Torra, que fa un any no era ni diputat. ERC, la més combativa a favor de la DUI, va prometre fer efectiva la República, però de seguida va virar l’estratègia cap a la recuperació de la proposta d’un referèndum acordat que, fins al 21-D, considerava impossible. Els rumbs dels dos han motivat que la CUP passi de ser la tercera pota al Parlament a fer oposició des de l’independentisme.

Ha passat un any de la declaració d’independència que va aprovar el Parlament, i aquests dies es parla molt de les intrigues de Palau que ens hi van portar, de les 48 hores prèvies i també del que va passar immediatament després. La relativa opacitat i la intensitat del moment fan inevitable que l’atenció se centri en el que van fer, o deixar de fer, els governants i altres líders polítics. Són històries atractives, i que tenen la seva transcendència. Però possiblement aquesta insistència en el que va passar a la plaça Sant Jaume posa excessivament el focus en el que feien les elits polítiques, i fa que ens oblidem d’analitzar la recepció social que va tenir tot allò.

El Tribunal Constitucional anul·la definitivament la declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 de setembre. Fa poc més d'una setmana l'alt tribunal ja va suspendre cautelarment les resolucions de JxSí i la CUP per a la declaració de la independència i l'obertura del procés constituent, la primera de les quals es va aprovar a la cambra amb una votació secreta dels diputats de les forces independentistes i de Catalunya Sí que es Pot. En el ple ordinari d'aquest dimarts, també ha declarat inconstitucional la llei de transitorietat, aprovada en el segon ple maratonià del 7 de setembre.

Els diaris i televisions internacionals han desplegat els seus corresponsals al Parlament català i al Senat, a Madrid, per seguir els crucials esdeveniments del dia. Gairebé al minut, tota la premsa internacional ha informat de la declaració d'independència i inici del procés constituent que ha aprovat la cambra catalana. Igualment, amb poc temps de diferència, també han informat de l'aprovació per part del Senat de l'article 155, que permetrà a l'executiu de Mariano Rajoy prendre control de l'autonomia catalana.

Onze de Setembre del 2014. Aquesta és la data límit que ha fixat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) perquè o bé el Parlament o bé una assemblea d'electes catalans declarin la independència política de Catalunya si l'Estat veta l'autodeterminació, es nega a reconèixer els resultats d'una eventual votació o suspèn l'autonomia. Així ho ha explicat aquest dijous a la tarda la presidenta de l'entitat independentista impulsora de la Via Catalana, Carme Forcadell.