L'escriptor francès Jean-Baptiste Andrea va néixer el 4 d'abril del 1971 a Saint-Germain-en-Laye i va créixer a Canes. Assegura que se sent sobretot mediterrani i que, quan és lluny d'aquest mar, ho veu tot en blanc i negre. Durant vint anys, va treballar com a guionista i director de cinema a París i a Londres, i en fa sis va iniciar una carrera literària fulgurant. Amb Vetllar per ella (Empúries/ADN), que Mercè Ubach ha traduït al català, va guanyar l'any passat el prestigiós premi Goncourt. Els herois de la seva última novel·la són el petit Mimo, amb un talent extraordinari per esculpir la pedra, i la Viola, extremadament intel·ligent i independent. El Mimo ve d'un entorn molt pobre i la Viola d'una poderosa família italiana. La novel·la recorre la infància dels dos i la seva vida adulta enmig d'una Itàlia que viu l'ascens del feixisme.

Les novel·les guanyadores del premi Goncourt solen ser una garantia de qualitat (una cosa similar passa amb l’Strega italià). I, un cop més, el Goncourt no decep: l’any passat va premiar la novel·la Vivre vite, de Brigitte Giraud, nascuda a Algèria i resident de fa molts anys a Lió. L’ha traduïda Imma Falcó i el títol en català és Viure ràpid.

L'escriptora francesa Brigitte Giraud (Sidi Bel Abbès, 1960) va guanyar el premi Goncourt 2022 amb Viure ràpid (Ara Llibres; traduït per Imma Falcó), en el qual intenta trobar una explicació a la mort sobtada del seu marit, Claude, que descriu com un seguit de coincidències fatídiques. Presenta el llibre a Barcelona el 22 de juny del 2023, el mateix dia que va succeir l'accident de moto el 1999, una més d'aquestes casualitats inquietants que considera "senyals".

Quan, a finals de l'any passat, Mohamed Mbougar Sarr (Dakar, 1990) va guanyar el premi Goncourt, es va convertir en el primer autor senegalès que el rebia en gairebé 130 anys d'història del guardó literari. "És el primer senegalès que l'aconsegueix, però no és cap debutant: abans ha publicat quatre llibres", diu Jordi Martín Lloret, editor de Més Llibres. Traduïda al català per Oriol Valls, La memòria més secreta dels homes arrenca amb la fascinació d'un autor africà jove pel llibre El laberint de l'inhumà i el seu autor, T.C. Elimane. Poc després de publicar-lo, l'escriptor va desaparèixer sense deixar cap rastre.

“Visc entre el desig de fugir de la societat i el meu amor a la literatura. Vull amagar-me, però alhora vull escriure. Vull viure al desert, però alhora vull publicar llibres. Enyoro les muntanyes, però també les llibreries”, diu Sylvain Tesson (París, 1972). Geòleg de formació, Tesson és un escriptor que ha viscut aventures extremes i porta trenta anys recorrent el món, a peu, en bicicleta o a cavall. Entre moltes altres proeses, va seguir els passos de Slavomir Rawicz, que el 1941 es va escapar d'un campament al Gulag soviètic i va viure sis mesos de solitud, silenci i fred en una petita cabana a la vora del llac Baikal, una experiència que explica a Dins dels boscos de Sibèria (Símbol Editors), Premi Médicis d’Assaig el 2011. Guanyador del Goncourt amb Una vie à coucher dehors, una de les seves últimes expedicions ha estat als terrenys glaçats del Tibet, on va anar a buscar la pantera de les neus. Va ser una experiència “mística”, segons ell, que narra a La pantera de les neus (Angle/Taurus).

"Reconèixer un autor jove significa tornar a les bases fonamentals del premi Goncourt. Mbougar Sarr té 31 anys, però ja ha publicat diversos llibres. Esperem que el Goncourt no li tregui les ganes de continuar escrivint". Amb aquestes paraules s'expressava Philippe Claudel, escriptor i secretari del jurat d'un dels guardons més antics i prestigiosos del món, que es va atorgar per primera vegada el 1903.

Un avió d'Air France travessa unes turbulències no registrades en els mapes sobre la costa est dels Estats Units. Després de patir molt, i d'experimentar les sensacions del Shambhala elevades a n, sense xarxa de seguretat ni assegurança de vida, finalment aterra a Nova York amb els 260 i escaig passatgers a bord sans i estalvis. És el mes de març del 2021. Tres mesos després, al juny, un avió idèntic d'Air France aterra també a Nova York. Els viatgers s'han doblat i són genèticament idèntics als que hi havien aterrat noranta dies abans.

L'escriptor Mathias Enard –exresident a Barcelona, un erudit repàs poètic que pretén desmuntar els clixés sobre l'Orient. Narrada amb la veu de Franz Ritter, un universitari orientalista musicòleg que viu a Viena i està afectat d'una malaltia greu que el porta a fumar opi, l'obra evoca els records de la infantesa de l'autor en la comunitat jueva del Caire. La publicarà Random House el 2016: 'Brújula'.

L'Art français de la guerreDu domaine des murmures