La millor notícia religiosa d’aquesta Setmana Santa és la possible santedat d’Antoni Gaudí. Perquè pugi d’escalafó i passi de beat a sant caldrà, esclar, acreditar-ne dos “miracles”. Els supervisarà un comitè mèdic (poden ser una curació) i membres de l’Església. No estem parlant de grans miracles, com el de convertir l’aigua en vi de Jesucrist (el meu preferit de tots), ni de miracles espaterrants, com els que podria semblar que realitza, avui en dia, algú com el Mago Pop. Estem parlant de miracles més contemporanis i subtils.

El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, ha fet aquest dilluns al vespre a Londres una defensa a ultrança de la independència i la trajectòria de l'entitat, al mateix temps que ha refusat, una vegada més, l'opa del BBVA, perquè tindria "un impacte especialment negatiu en el segment de les Pimes". Oliu, que considera que els dos bancs "ofereixen més valor per separat que no junts", ha fet aquestes afirmacions en un discurs durant el sopar de gala de la Spanish Chamber of Commerce in the United Kingdom, que ha celebrat així el seu 137 aniversari.

La banca espanyola frega ja una xifra dramàtica que prova la contundència de les crisis que ha encadenat des del 2008. Des de l’any de l’inici de la Gran Recessió, les entitats financeres ja han reduït les seves plantilles en quasi 100.000 treballadors. Aquell any, abans de la caiguda de Lehman Brothers, hi havia 270.855 empleats a l’aleshores vigorós sector financer. El 2020 es va iniciar amb poc més de 176.000 treballadors, amb una retallada de 94.000 en onze anys.

La fusió fulminant entre CaixaBank i Bankia va convèncer el món financer català que el Banc Sabadell seria absorbit de manera imminent, abans que s’acabés el 2020. Però la situació ha canviat i ara per ara el pronòstic en què coincideixen les diferents fonts consultades ja és un altre: l’operació no es produirà fins a l’any vinent.