S'ha embargat un avió de Ryanair de manera cautelar a l'aeroport de Linz, a 180 quilòmetres de Viena, després que l'aerolínia irlandesa no pagàs una indemnització de 890 euros a una passatgera per un vol amb més de 13 hores de retard, ha informat aquest dimarts l'emissora pública austríaca ORF. La mesura cautelar dictada per la Justícia es va executar amb la col·locació sobre l'aeronau estacionada a l'aeroport d'un adhesiu que identifica els béns embargats a Àustria.

Almenys onze persones han mort aquest matí en un tiroteig a l'institut professional Borg de Graz, a Àustria, segons ha confirmat l'alcaldessa de la ciutat, Elke Kahr. L'incident ha tingut lloc cap a les 10 del matí, al districte de Lend, quan un jove exalumne del centre, ha obert foc contra els estudiants que hi havia a dues aules amb una pistola i una escopeta. Set noies i tres nois han mort víctimes de l'atac i 12 persones més, estudiants i professors, han quedat ferides i han estat ateses en centres hospitalaris de la ciutat.

El Partit Popular d'Àustria (ÖVP), el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (SPÖ) i el partit liberal NEOS han arribat finalment a un acord de coalició per formar govern. Després d'intenses negociacions, els partits han aconseguit el pacte que buscaven per deixar fora de l'executiu la formació d'extrema dreta Partit de la Llibertat (FPÖ), que va ser la força més votada a les eleccions del 29 de setembre, amb el 28,8% dels vots. L'ultradretà Herbert Kickl va fracassar en el seu intent de formar govern amb els conservadors.

El govern austríac ha titllat aquest diumenge d’"atemptat islamista" l'atac d'ahir dissabte en què un jove de 23 anys de nacionalitat siriana va apunyalar en ple carrer amb un ganivet diversos vianants a la localitat de Villach, prop de la frontera amb Itàlia i Eslovènia. Un menor de catorze anys va morir i cinc persones més van resultar ferides. Arran de l’atemptat, el ministre de l'Interior d'Àustria, el conservador Gerhard Karner, ha anunciat en una roda de premsa aquest diumenge que es faran controls massius sense motiu previ als sol·licitants d'asil de Síria i l'Afganistan, perquè cal “tancar” i “deportar”.

Un menor de catorze anys ha mort i quatre persones més han resultat ferides aquest dissabte a la tarda després que un home els hagi apunyalat en ple carrer a la localitat austríaca de Villach, a uns 350 quilòmetres al sud de Viena, prop de la frontera amb Itàlia i Eslovènia. L'agressor és un home de 23 anys de nacionalitat siriana que tenia permís de residència i que ha estat detingut. La policia desconeix de moment els motius de l'agressió i està investigant si l'atacant ha actuat sol o tenia un còmplice i també si tenia alguna relació amb les víctimes. Segons l'agència de notícies APA, l'home no tenia antecedents policials.

El líder d'extrema dreta austríac Herbert Kickl ha passat de ser considerat “un risc per a la seguretat”, en paraules de l'excanceller Karl Nehammer, a estar en camí de convertir-se en el nou “canceller del poble” i en el pròxim maldecap de Brussel·les. Volkskanzler (canceller del poble, en alemany) és un terme polèmic a Àustria i Alemanya perquè la propaganda nazi el va fer servir a la dècada del 1930 per referir-se al dictador d'origen austríac Adolf Hitler, que el 1938 va annexionar Àustria a l'Alemanya nazi.

El president federal austríac, Alexander van der Bellen, ha encarregat aquest dilluns al controvertit líder d'extrema dreta Herbert Kickl la tasca de negociar amb el Partit Popular d'Àustria (ÖVP) per formar govern, després que els conservadors s'obrissin aquest diumenge a negociar amb els ultres, malgrat les reticències inicials. S'obre així la porta perquè Àustria tingui per primera vegada en democràcia un cap de govern d'extrema dreta.

El president federal austríac, Alexander Van der Bellen, es reunirà aquest dilluns amb el controvertit líder d'extrema dreta, Herbert Kickl, per buscar una sortida a la crisi política que viu Àustria des de fa tres mesos, l'endemà que els conservadors austríacs hagin obert la porta a negociar amb el Partit de la Llibertat, d'extrema dreta, la formació d'un nou govern.

El canceller austríac, Karl Nehammer, ha anunciat aquest dissabte que dimitirà en els pròxims dies, després que les converses entre els dos partits de centre més importants d'Àustria per formar un govern de coalició sense l'extrema dreta hagin fracassat. L'anunci arriba després que aquest divendres el tercer partit que formava part de les negociacions, el liberal NEOS, es retirés de les converses, culpant les altres formacions de no haver tingut prou ambició de país.

El partit de centre La Nova Àustria i Fòrum Liberal (Neos, per les sigles en alemany) ha anunciat per sorpresa aquest divendres que posava fi a les converses per formar un govern de coalició a Àustria amb el conservador Partit Popular (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ).

El febrer del 2000 vaig aterrar a Viena per cobrir l’arribada de l’extrema dreta austríaca al govern del país gràcies a un acord amb el Partit Popular d'Àustria de Wolfgang Schüssel. Es tractava d’una coalició sense precedents en la història de la integració europea. El Parlament Europeu va aprovar una resolució que advertia que el nou executiu “legitimava l'extrema dreta a Europa”, i països com França o Bèlgica, preocupats per la seva pròpia realitat política, van pressionar la UE per aprovar unes sancions diplomàtiques contra Viena que van quedar superades en qüestió de mesos. La ràpida erosió del consens europeu contra l'FPÖ (Partit de la Llibertat d'Àustria) de Jörg Haider ja deixava intuir, però, les profundes divisions entre les elits polítiques europees que marcaria les dues dècades posteriors. 

Herbert Kickl no és tan carismàtic com l'històric dirigent ultradretà austríac Jörg Haider, però ha aconseguit segellar una victòria històrica per al Partit de la Llibertat (FPÖ), només tres anys després de prendre les regnes d'aquest partit d'extrema dreta. L'FPÖ, fundat per exnazis el 1959, ha guanyat les legislatives de diumenge amb el 28,8% dels vots, per davant dels dos grans partits tradicionals del país: el democristià Partit Popular Austríac (ÖVP) i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ), que han obtingut el 26,3% i el 21,1%, respectivament.

L’èxit d’aquesta nit de l’extrema dreta a Àustria està basat en el disc ratllat que explota a tot el món, que és la immigració. Bé, per ser precisos, el que explota és la por a la immigració.

Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, l'extrema dreta s'ha imposat en unes eleccions parlamentàries a Àustria. El Partit de la Llibertat (FPÖ), liderat per l'ultranacionalista Herbert Kickl, ha estat la formació més votada en els comicis que s'han celebrat aquest diumenge per renovar la cambra baixa del Parlament austríac. L'FPÖ ja va guanyar les eleccions europees del juny, però mai no havia quedat en primera posició a escala nacional. Kickl ha aconseguit el millor resultat nacional d'aquest partit ultradretà, superant fins i tot el que va tenir el 1999 l'històric dirigent Jörg Haider (1950-2008).

Els austríacs votaran aquest diumenge en unes eleccions generals en què el Partit de la Llibertat (FPÖ), una formació ultradretana i ultranacionalista, parteix com a favorit en els sondejos. El controvertit Herbert Kickl, líder de l'FPÖ, aspira a aconseguir la primera victòria electoral nacional per a aquest partit ultra i a convertir-se en el pròxim canceller federal d'Àustria.

Viena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

L'ecologista Alexander van der Bellen ha tornat a ser escollit president d'Àustria, després d'haver aconseguit una majoria suficient a la primera volta de les eleccions per elegir el cap d'estat. L'actual president federal, de 78 anys, s'ha imposat còmodament als altres sis candidats, entre els quals hi ha populistes de dretes, experts en teories de la conspiració, antivacunes i el fundador del satíric Partit de la Cervesa. D'aquesta manera, s'assegura un segon i últim mandat de sis anys.

Àustria vota aquest diumenge el seu nou president federal, ni més ni menys que el cap d’estat. Més de sis milions d’austríacs estan cridats a les urnes amb més opcions de vot que mai. Set homes –inclòs l’actual ocupant del càrrec–, cap dona. Quatre dels candidats estan arrelats al marge dret de l’espectre polític. Dos es poden considerar d’esquerra i un és de difícil definició ideològica.

Fa un parell de setmanes a Marlene Engelhorn li van començar a arribar titulars. La majoria eren de mitjans espanyols i italians, per la qual cosa va haver de recórrer a Google Translate per esbrinar per què el seu nom captava de cop tanta atenció al sud d’Europa. “Té 29 anys i es nega a rebre una herència de 4.000 milions de dòlars, per què?”, “L’hereva que ha rebutjat 4.000 milions d’euros: «No vull ser tan rica»”, “La jove que renuncia a una herència de més de 4.000 milions d’euros perquè no vol ser tan rica”. Cap d’aquests tres enunciats, però, és cert.