El Govern de les Illes Balears destinarà 1,59 milions d’euros l’any 2026 a una nova convocatòria d’ajudes per a persones treballadores autònomes, coneguda com a Quota Zero, que subvenciona part de les cotitzacions a la Seguretat Social durant els primers anys d’activitat.

El Consell de Mallorca exigirà finalment un mínim de cinc anys de residència legal per poder optar a les ajudes socials incloses en el paquet destinat a pal·liar els efectes econòmics derivats de la guerra a l’Iran. Inicialment, la institució insular havia previst fixar aquest requisit en tres anys.

El Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous en ple la primera fase del pla Mallorca Protege, que preveu destinar 12,6 milions d’euros de romanents a sufragar part de les ajudes per pal·liar els efectes de la guerra a l’Iran i al Pròxim Orient. La mesura ha tirat endavant amb els 20 vots favorables del PP, Vox i El PI, mentre que el PSIB i MÉS per Mallorca, amb 13 representants, s’han abstingut.

El Parlament ha donat llum verda a una Proposició No de Llei (PNL) en què sol·licita al Govern que incrementi l'import de les deduccions i bonificacions autonòmiques per naixement o adopció de fills, i que exclogui les persones sense residència legal a Espanya de rebre'n. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots a favor del PP i Vox, informa Europa Press.

Hi va haver un temps en què una de les crítiques més habituals al sector cultural era que n’hi havia molts que “vivien de subvencions”. Superat aquell debat i una vegada entès i acceptat que l’àmbit de la cultura, com el de la pagesia o el de la indústria, ha de menester inversions públiques, al llarg de la darrera dècada a les Balears s’han consolidat nombrosos ajuts de diverses institucions. I si bé amb ells s’ha contribuït a la professionalització del sector, els debats que es generen al voltant del seu funcionament i del teixit cultural que se n’ha derivat són molt diversos: des de la transformació de molts creadors en gestors, fins al disseny de programacions i accions culturals en funció dels requisits de les subvencions, entre d’altres.

La Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència destinarà 1.620.000 euros a ajudes directes per a persones afectades d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) durant els anys 2026 i 2027. L’objectiu és finançar l’atenció integral i les cures que requereix aquesta malaltia, segons estableix la resolució publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha presentat aquest dilluns un acord de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Mallorca, amb el qual aportarà una mica més de 360.000 per a una campanya de bons per al consum de producte local en la qual el consumidor podrà descomptar-se 10 euros per cada 20 de compra, fins a un màxim de 60 euros.

MÉS per Palma ha criticat aquest dimecres que el PP "continua sense pagar les ajudes del curs 2024-2025 perquè les famílies puguin pagar una escoleta 0-3", una situació que la portaveu de la formació a Cort, Neus Truyol, ha qualificat d'"indignant, inacceptable i absolutament impresentable".

De les 7.976 tones de plàstic que l'activitat agrària necessita per funcionar, 1.333 es converteixen en residus cada any. El sector agrari de Mallorca genera un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions, segons les dades de l'estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, elaborat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va assegurar aquest dimecres, durant la presentació del balanç dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2024, que el sector primari de les Balears està “més conscienciat amb el canvi climàtic”. Segons va dir, els pagesos pateixen cada vegada més els efectes d'aquesta crisi i apliquen pràctiques respectuoses amb el medi ambient per pal·liar-la. Per implantar aquestes pràctiques voluntàriament —anomenades eecorrègims—, els pagesos poden rebre ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea. De fet, a les Balears hi ha hagut un augment de les sol·licituds per a la PAC 2025 respecte de l’any passat. Concretament, les cobertes vegatals espontànies o sembrades han crescut un 12% respecte del 2023. En la sega, l'increment ha estat del 7,7%, i en els espais de biodiversitat, del 7,6%. Aquest augment s'associa a l'increment dels ajuts per al 2024.

Els pagesos de les Balears han rebut 36,5 milions d'euros en ajudes directes de la Política Agrària Comuna (PAC) durant 2024, 900.000 euros més que el 2023. D'aquesta xifra, ja els han abonat més del 95% amb un ritme de pagament que és un 14% més ràpid que el de l’any anterior. 

L'Obra Cultural Balear (OCB), CineCiutat, Joves per la Llengua i Casa Planas rebran 430.000 euros d'ajudes del Ministeri de Cultura. Concretament, l'OCB obtindrà un total de 300.000 euros per l'impuls de la seva "tasca imprescindible" per la llengua i la cultura catalanes a les Balears en "un moment històric especialment delicat". Així ho ha assenyalat el diputat de Sumar MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, que ha destacat la "bona feina" feta per aconseguir que el Ministeri atorgui aquests doblers a diferents entitats culturals de les Illes, segons ha recollit Europa Press.

El dijous 12 de juny, el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, juntament amb el CEO del Mallorca Live, Álvaro Martínez, va presentar l’escenari Mallorca - Govern de les Illes Balears que el Mallorca Live Festival ha estrenat durant la seva vuitena edició, celebrada entre l’11 i el 14 de juny a Calvià. És la darrera mostra –una més– del suport institucional que rep un esdeveniment que ha estat promocionat a les principals cites turístiques com un dels emblemes de la vida cultural de les Balears.

Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

A propòsit de l’anunci de Salvador Illa, que venia del govern de Pere Aragonès, de donar un ajut a les famílies amb dos fills que cobrin 3.700 euros entre tots dos, els lectors de l'ARA s’han posat les mans al cap. “3.700 euros és poc? Què ens hem tornat, ximples?”, deien.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha anunciat aquest dimecres un pla de xoc de sis milions d'euros durant els pròxims quatre mesos per pal·liar l'impacte dels aranzels imposats pels Estats Units sobre les empreses i l'economia de les Balears, que se centrarà en tres línies d'actuació.

El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un decret amb algunes de les mesures que Pedro Sánchez va anunciar per mitigar l’impacte econòmic de la política aranzelària de Donald Trump sobre empreses i treballadors. Malgrat que la Unió Europea està fent mans i mànigues per arribar a un acord amb els Estats Units que suposi una sortida de la guerra comercial, l’Estat, amb l’objectiu d’enviar un missatge de tranquil·litat als sectors més afectats, ja ha promès la mobilització de fins a 14.100 milions d’euros. Una part són partides pressupostàries ja anunciades amb anterioritat, com és el cas del Pla Moves III, mentre que d’altres es reorienten o s'aproven de nou. Dels diners anunciats, el consell de ministres d'avui dimarts n'ha activat 7.720 milions.

MÉS per Palma denuncia la “greu situació que pateixen les famílies més vulnerables” pel retard en la convocatòria dels ajuts de l'escolarització 0-3. Segons la regidora Kika Coll, ara com ara el curs ja es troba a un punt “molt avançat” (a tres mesos i mig d’acabar) i el fet que l’Ajuntament no hagi convocat els ajuts provoca que moltes famílies es trobin en una “situació límit”.  

La publicació de la llista provisional de les subvencions per a inversions a les explotacions agràries del 2024 ha generat polèmica en el sector primari. Els treballadors han denunciat que "un 70% dels pagesos professionals que varen demanar aquesta ajuda han quedat sense dret a cobrar-la” i que "set empreses s'enduen el 35% del total de les subvencions, mentre que els 72 pagesos restants s'han de repartir el 65% que queda". Unió de Pagesos, cooperatives i organitzacions professionals agràries varen demanar una reunió amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural per redistribuir millor les ajudes. Després d'aquesta trobada, els pagesos no varen sortir satisfets, segons explica el coordinador d'Unió de Pagesos, Joan Gaià. “Volíem que s’afegissin recursos a la convocatòria del 2024, però no es pot fer res perquè ja està tancada. Agraïm la bona voluntat de la Conselleria, però aquest sistema no ens pot satisfer.”, lamenta.

El sindicat agrícola Unió de Pagesos ha denunciat aquest dilluns que "un 70% dels pagesos professionals que varen demanar subvencions per a inversions a les explotacions agràries el 2024 han quedat sense dret a cobrar-les". L'entitat ha criticat que "entre set empreses s'enduen el 35% del total de les subvencions, mentre que els 72 pagesos restants s'han de repartir el 65% que queda" –s'han atorgat subvencions a 79 expedients.