Gerard Figueras i Anna Caula han fet efectiu aquest dimarts el traspàs de funcions al capdavant de la secretaria general de l’Esport i de l’Activitat Física. “Entomo aquest repte amb il·lusió i respecte. És un món que conec i que m’estimo. Arribo amb la voluntat d’escoltar el sector i de coconstruir. L’esport és tothom, sigui d’una manera o d’una altra. Buscarem recursos i complicitats per trobar les eines necessàries. L’esport ha de ser un pilar del país”, ha dit l'exentrenadora de bàsquet.

El Govern de la Generalitat va aprovar un decret llei que permetrà a les entitats esportives de Catalunya utilitzar mitjans electrònics per reunir-se i que els seus òrgans de govern puguin prendre acords en els casos d’assemblees ordinàries, reunions i renovació de mandats de les juntes de govern, sempre que els seus estatuts no ho prohibeixin expressament. El Govern ho ha fet introduint un nou article, el 31 bis, al decret legislatiu que regula la llei de l’esport. Segons el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, s’ha fet “amb la voluntat de garantir el funcionament de les entitats esportives, peça clau del sector de l’esport i de l’activitat física de Catalunya” en una època marcada pel covid-19. Així es podran celebrar assemblees generals de les entitats esportives de Catalunya a distància, però en cap cas es podran fer per modificar els estatuts de l’entitat, elegir membres de la junta directiva, aprovar un vot de censura, acordar la fusió o l’escissió de l’entitat ni dissoldre-la. És a dir, si la moció de censura que diferents grups de socis del Barça intenten tirar endavant aquests dies aconsegueix les signatures necessàries per fer una votació, s’hauria de fer de manera presencial, com sempre. En canvi, l’assemblea de compromissaris del Barça sí que podria ser telemàtica.

El Govern destinarà 14,5 milions d’euros per donar suport a l’activitat de les federacions esportives i els consells esportius de Catalunya. "Els ajuts ajudaran a pal·liar els efectes econòmics que la pandèmia del covid-19 ha tingut en aquestes entitats esportives", ha assegurat Meritxell Budó, consellera de la Presidència i portaveu del Govern.

La secretaria general de l’Esport i de l’Activitat Física ha acordat aquest dijous amb el sector esportiu català l'impuls d'un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya davant els efectes del covid-19. Aquest acord comptarà per part del Govern amb la injecció de 61,5 milions d'euros durant el 2020 en forma de subvencions, programes i línies de finançament per preservar l'activitat esportiva i la viabilitat dels agents que la fan possible.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, s'han reunit per videoconferència aquest dilluns, Dia Mundial de l'Activitat Física, amb diferents agents del món de l'esport. "L'esport va ser un dels primers sectors afectats per la crisi del coronavirus

El secretari general de l’esport de la Generalitat, Gerard Figueras, va ser la setmana passada a la seu del Comitè Olímpic Internacional (COI), d’on va tornar optimista de cara al futur de la candidatura d’uns Jocs d’Hivern Pirineus-Barcelona que el govern prepara des de fa dos anys i mig. “La sessió del COI ha servit per escollir la seu dels Jocs del 2026, Milà i Cortina d’Ampezzo, i per obrir la porta a projectes de cara al 2030. Però també ha servit per a l’aprovació de les noves normes de qualsevol procés de candidatura d’uns Jocs”, va explicar ahir Figueras, que va afirmar: “Amb les noves normes ja no és cap problema organitzar dos Jocs consecutius a Europa. A més, no se n’han fet mai cap als Pirineus. L’Olimpisme té un deute històric amb els Pirineus”. Inicialment, la candidatura catalana va arribar a estar pendent de si podia optar a la cita del 2026, però ara la idea és lluitar per al 2030. “La candidatura està a punt. Aquesta tardor la presentarem oficialment, emplacem les institucions a estar unides per fer-ho”, va explicar Figueras. En aquests moments consten com a possibles competidors Sapporo (Japó), Salt Lake City (Estats Units) i una possible candidatura conjunta entre Àustria i Alemanya.

El president de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, i el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, s’han reunit aquest dimecres amb el director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional (COI), Pere Miró. La trobada també ha comptat amb la presència dels presidents de les diputacions de Girona, Miquel Noguer; Lleida, Rosa Maria Perelló, i Tarragona, Josep Poblet.

El secretari general de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982), s’ha convertit en la cara visible de la renascuda candidatura olímpica per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern a Catalunya el 2026 o el 2030. Després de passar tres dies acompanyant el suís Gilbert Felli, enviat pel Comitè Olímpic Internacional per valorar sobre el terreny les opcions d’aquesta proposta, Figueras es mostra optimista tot i els equilibris polítics que acompanyen aquesta candidatura.

El cotxe de Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982) és un dels que fa més quilòmetres dels de la Generalitat. Més que el d’alguns consellers. El secretari general de l’Esport ha trepitjat el territori com pocs i ara se sent amb força per repensar el sector.

El secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, ha plantejat aquest dimarts en una reunió celebrada al Consell Superior d'Esports (CSD) els arguments de l’esport català per derogar la llicència única a través de la modificació del text actual d’aquesta norma.

Després que el president de la Federació Catalana de Pàdel, Pere Hernàndez, la culpés de forçar amb irregularitats la seva destitució com a vicepresident de la Federació Internacional, la Federació Espanyola ha emès un comunicat en què acusa el dirigent català "de falta de lleialtat, coherència i responsabilitat institucional". A més, insinua que va ocultar milers de llicències.

El president de la Federació Catalana de Pàdel, Pere Hernàndez, acusa la Federació Espanyola de forçar amb irregularitats la seva destitució com a vicepresident de la Federació Internacional. “El 5 de setembre de l’any passat vaig assistir a l’assemblea del Comitè Olímpic de Catalunya. La foto de família va arribar a la Federació Espanyola i el seu president, Alfredo Garbisu, em va demanar que dimitís. Em va cessar telefònicament. Després de set mesos, no he rebut cap notificació oficial, però aquest senyor va iniciar un seguit d’accions per aconseguir que la Federació Internacional em fes fora. El 12 d’octubre va presentar un escrit en nom del Consell Superior d’Esports en què demanava el meu cessament”, explica Hernàndez.

Gerard Esteva, president del Comitè Olímpic de Catalunya (COC) i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), va anar a votar a l’IES Pau Claris, però es va veure sorprès per les càrregues dels antidisturbis de la Policia Nacional. “Quan estava fent cua, han aparegut i han començat a agredir-nos amb les porres i els escuts, amb escarni i sense discriminar les persones grans. He viscut l’odi i la violència en primera persona, com tanta gent”, va assegurar Esteva en declaracions a l’ARA. El dirigent va acabar votant a la tarda al Centre Cívic Parc-Sandaru. “L’Estat espanyol ha creuat una línia vermella i recuperar la normalitat ja serà impossible. És inacceptable el que ha passat. Han agredit gent pacífica, persones dels barris que baixaven a votar. Les experiències que hem viscut no les oblidarem mai perquè són d’una gran càrrega emocional”, va lamentar.

El Comitè Olímpic de Catalunya (COC) ha enviat una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI). L’objectiu és explicar a l'organisme internacional l’escenari actual i recordar-li els processos anteriors, que daten del 1991. A més, el COC posa el COI en preavís per al que pugui passar diumenge. "Si el resultat del referèndum recull una àmplia majoria a favor que Catalunya esdevingui un Estat, el COC iniciarà els tràmits per ser sol·licitar el seu ple reconeixement internacional i el seu dret a esdevenir membre del COI", ha explicat Gerard Esteva, president del COC.

El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ha presidit aquest dijous l’acte de signatura del Pacte Nacional de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

L’INEFC de Barcelona ha acollit aquest dimecres la sessió inaugural del Crans Montana Forum 2017, dedicada a la potencialitat de l’esport com a agent per a la pau mundial. Tots els ponents han coincidit en la seva importància a l’hora d’omplir de valors la joventut de tots els països, que ha de ser l’encarregada de tancar, en la mesura del possible, les diferències geopolítiques actuals.

La Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha presentat aquest dimecres l''Impacte econòmic de la independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes', un complet estudi realitzat per Toni Garcia i Vicente Javaloyes. L'anàlisi conclou que la independència generaria més ingressos econòmics (93 milions d'euros), més llocs de treball (705), accés als programes de solidaritat olímpica i increment dels resultats esportius. Catalunya, segons els autors, aspiraria a aconseguir entre 8 i 9 medalles en uns Jocs Olímpics, on hi podria haver uns 129 esportistes catalans.

Catalunya està explicant aquests dies el seu potencial com a país esportiu a la fira Sport Accord, que va començar dilluns a Aarhus (Dinamarca) i que s’allargarà durant tota la setmana. Es tracta de la cita més important d’àmbit internacional per tot el món de l’esport, on Catalunya té un estand propi amb el lema "Catalonia, a sports country" amb l’objectiu de mostrar a tot el sector el seu talent esportiu i les infraestructures de primer nivell del país.