Ja ha sortit la grossa, i no ha calgut esperar a Nadal ni a Cap d’Any. Dos de l’octubre del 2023 s’ha acabat haver de pagar peatges a les autopistes de l’Estat! Digueu adeu al Teletac; s’ha acabat la ràfega de tramuntana que se t’emportava el rebut que havies demanat per a l’empresa; mireu-vos amb desdeny, ara sí, les velles i abandonades cabines de pagament que en dos anys encara no han tingut temps de retirar. El govern ho ha dit ben clar: espanyols, les autopistes seran sempre vostres. L’emoció es desborda perquè aquesta loteria ens ha tocat a tots. Això sí que és una grossa ben repartida!

Espanya no tindrà, per ara, un sistema de pagament alternatiu als peatges de les autovies. Aquest dilluns, la Comissió Europea ha confirmat la modificació del punt del pla de recuperació espanyol que incloïa "la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals" i que s'havia d'implementar a partir de l'any 2024. Finalment, aquest element desapareixerà del pla i serà substituït per mesures que incentivin l'ús del transport sostenible i, en particular, el transport de mercaderies per ferrocarril.

El psicòleg Walter Mischel va fer, ja fa molts anys, un interessant experiment conegut com la prova del núvol de sucre. Consistia a oferir a nens i nenes d’uns quatre o cinc anys una llaminadura, amb la promesa que si no se la menjaven i s'esperaven tranquils uns quinze minuts, llavors en rebrien una altra i podrien menjar-se-les totes dues. Cada nen estava tot sol en una cambra, en la qual rebia el dolç i s’havia d’esperar.

Entrevisten Pere Navarro, 13 anys com a director general de Trànsit (entre el 2004 i el 2012, i del 2018 fins ara) als Matins de TV3, i explica que Brussel·les li ha dit a Espanya que els diners que li ha enviat no són per finançar carreteres sinó per fer altres coses, i que si vol rebre més diners, que posi peatges. I que PSOE i PP farien bé de treure aquest tema de la campanya, perquè, al capdavall, l’un o l’altre els hauran d’acabar posant l’any que ve. Sento Navarro parlar amb aquella franquesa experta que ja no s’estila, i em sento tractat com un adult.

Aquesta setmana s’han suprimit els peatges d’una part molt important de les autopistes existents a Catalunya. Això obre una nova etapa i cal negociar i decidir com es finançaran aquestes infraestructures de transport en el futur. Abans d’entrar en el tema, espero que perdoneu que no pugui evitar compartir uns records personals.

Ara sí. S’acosta el debat polític i social sobre l’homogeneïtzació del model de finançament de les autopistes. Bé. I encara serà millor si el debat es tradueix en política. Aquest procés de decisió es pot estructurar en cinc grans qüestions: 1) Per què pagar (el problema); 2) Com pagar (les alternatives); 3) Quant pagar; 4) Com decidir-ho; i 5) Com gestionar-ho. Som-hi.

Espanya té un dèficit de gairebé 8.000 milions d’euros en la conservació de les carreteres estatals, un deute públic del 120% del PIB, i la necessitat que els fons europeus del Next Generation s’activin al més aviat possible. Això ha fet que, en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les s’hagi inclòs la proposta d’implantar un “mecanisme de pagament” per fer ús de la xarxa d’alta capacitat, és a dir, d’autopistes i autovies, a partir de 2024. No ens ha de sorprendre que aquesta mesura hagi generat un gran rebuig. Transportistes, associacions de conductors i fins i tot Unides Podem s’hi han mostrat en contra. Però, per altra banda, recordo que el meu avi preguntava per què havia de pagar ell els aeroports si mai agafaria una avió. Quelcom similar passa amb les carreteres: ¿cal que les paguem entre tots quan només alguns les utilitzen?

Els peatges a les autopistes catalanes tenen la virtut de ser una de les coses que més irriten els ciutadans. No és, ni de bon tros, la injustícia més greu, però a la vida ja passa que, tenint problemes importants, acabem saltant per un detall aparentment insignificant.

La intenció del govern de l'Estat d'implantar un model de peatge de pagament per ús a totes les vies ràpides de l'Estat –autopistes i autovies– ha generat el rebuig generalitzat de les comunitats autònomes, del sector del transport i de les associacions de consumidors, i fins i tot ha obert noves diferències en l'executiu de Pedro Sánchez, ja que Unides Podem, que forma part de la coalició de govern, s'hi ha posicionat en contra.

Feia temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l'ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. Ara ja hi ha posat data: 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i que ha presentat aquest dimecres Nadia Calviño. En el pla s'afirma literalment que el govern "podria implantar" un mecanisme d'aquest estil a partir d'aquell any.

El govern espanyol ho ha anat dient amb la boca petita, però ara ja s’hi ha compromès de manera oficial amb la Unió Europea: vol implantar un sistema de peatges a les autopistes quan queda menys de mig any perquè s’aixequin les barreres que queden a l’AP-7, l’autopista més important i més rendible d’Espanya, i a l’AP-2, que uneix Barcelona amb Saragossa.

El 31 d'agost serà l'últim dia que es pagaran els peatges de l'AP-7 entre Salou i la Jonquera; a l’AP-2, l’autopista que uneix l’AP-7 amb Saragossa passant per Lleida, i al tram nord de la C-32 entre Montgat i Palafolls i la C-33, entre Barcelona i Montmeló. El que de cara a l'usuari sembla una bona notícia no ho és per als treballadors. Segons ha pogut saber l'ARA, l'aixecament de barreres suposarà la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per extinció per part d'Abertis, que finalitza aquestes concessions, per a 408 treballadors, la majoria dels quals es dediquen al cobrament de peatges.

Des que van comprar Abertis el 2018, Atlantia i ACS han impulsat una agressiva política de dividends que els permetés recuperar tota, o gairebé tota, la inversió realitzada quan van adquirir la companyia.

Cop de porta del govern espanyol a la proposta d'Abertis d'allargar les concessions de les autopistes de peatge durant el mateix temps que duri l'estat d'alarma. Tal com va avançar l'ARA, l'empresa vol que se la compensi pel descens de trànsit que ha provocat la declaració de l'estat d'alarma, fet que ha retallat dràsticament la facturació dels seus peatges.

Una de les conseqüències del confinament obligatori per combatre el covid-19 ha estat la caiguda en picat del trànsit, cosa que ha rebaixat els ingressos de les concessionàries d’autopistes en la mateixa proporció. Per compensar aquest forat, Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma, segons ha pogut saber l’ARA.

Canvi de propietaris a l'empresa que gestiona els túnels de Vallvidrera i el túnel del Cadí. El banc francès Crédit Agricole s'ha convertit en el segon principal accionista, amb un 49,99% de les accions, segons ha confirmat a l'ARA la mateixa concessionària. Fins ara aquesta participació estava en mans d'una altra empresa francesa, el fons Ardian.