L’Espanyol trenca el malefici a domicili. Els blanc-i-blaus van patir de valent per acabar sumant la primera victòria de la temporada fora de casa (0-1), un triomf d’or que no només allunya els espanyolistes del descens, sinó que també envia un missatge: l’Espanyol està molt viu, també lluny de Cornellà-El Prat, i seguirà lluitant fins al final. A partir d’ara, a més, ho farà sense la pressió de ser un dels cinc equips de les cinc grans lligues europees que encara no havia aconseguit el primer triomf en camp contrari. Gairebé dos anys després, la primera victòria visitant ja és aquí. 

Vola alt, el Barça. Cada cop que Lamine Yamal agafa la pilota, aquest equip sembla capaç de tot. La realitat, però, és més complicada. Per derrotar l'Alabès ha tocat picar pedra i mastegar sorra. Però la defensa basca ha caigut i el Barça ja és a tot just quatre punts del Reial Madrid. La Lliga, que per moments semblava perduda del tot durant aquella inexplicable mala ratxa de resultats, torna a quedar ben oberta. Calia aprofitar l'ensopegada dels deixebles d'Ancelotti al camp de l'Espanyol. I s'ha aprofitat en un partit que tampoc passarà a la història, en part per la bona defensa dels vitorians, en part per la permissivitat arbitral amb les faltes visitants.

El Barça de Hansi Flick marxarà a l'aturada de seleccions de la mateixa manera que en l'anterior: sent el líder indiscutible de Primera Divisió. El conjunt blaugrana ha signat una nova golejada (0-3), aquest cop davant un Alabès que a Mendizorrotza acostuma a fer-se fort esperonat per una afició que no escatima esforços en esgargamellar-se animant. Amb el triomf davant l'equip vitorià, el Barça confirma que la derrota a Pamplona va ser només un accident i que la maquinària continuada greixada i funcionant a ple rendiment després de golejar el Young Boys suís i l'Alabès sense pietat.

Quins dies tan estranys al Barça. Sigui un efecte de l’adeu anunciat de Xavi Hernández o no, l’equip encadena dues victòries consecutives unint moments de bon joc amb altres de frustració, aconseguint que els aficionats per moments es rendeixin i que després s’il·lusionin amb aquell futur millor que no acaba d’arribar mai. Però que sembla més proper cada cop que Lamine Yamal fa de les seves, demostrant un talent que per moments, recorda a cert jugador argentí. Seguir el Barça és així, és una muntanya russa emocional en què se salta de l’odi a l’amor fàcilment, en què tens molts noms per lloar i molts per criticar. Començant pels àrbitres, esclar, responsables d’una expulsió de Vitor Roque ideal per als que creuen en teories conspiranoiques.

El que té més mèrit del lideratge del Girona, perquè l'equip de Míchel torna a ser líder en solitari de la Primera Divisió gràcies a la seva victòria contra l'Alabès (3-0), és el fet d'aconseguir convertir en quotidià allò que és extraordinari. Com a extraordinari s'entén el que és fora de l'habitual, del comú. Com a quotidià, el que és diari. Que l'equip blanc-i-vermell meravelli d'aquesta manera pels llocs capdavanters de la taula, envoltat de gegants, no era normal. Era, en passat. Ara ja sí que ho és.

A la sisena jornada, i després d’un partit que ha hagut de mastegar de valent, l’Espanyol ha aconseguit el primer triomf de la temporada (1-0). Contra el cuer, l’Alabès, els blanc-i-blaus no han tingut la tarda més lluïda, però han aconseguit l’objectiu desitjat. Sumar de tres en tres és l’única manera d’evitar tornar a caure a l’infern. I a falta de bones sensacions, benvinguts són els punts que han d’ajudar un equip que encara peca d'excés d'indecisió.

L’Espanyol no vol esperar més per aconseguir la primera victòria d’aquesta Lliga. Després de cinc jornades plenes d’alts i baixos, tant pel que fa al joc com als resultats, els blanc-i-blaus necessiten espantar fantasmes del passat aquest dimecres amb la visita de l’Alabès (19.30 h, M. LaLiga). Els vitorians arriben a Cornellà-El Prat com a cuers de Primera, i són l’únic equip que encara no ha sumat cap punt al seu caseller. Només han marcat un gol i n’han rebut 10, uns registres que fan perillar el càrrec del seu tècnic, Javier Calleja, qüestionat. 

Després de jugar com els àngels a Torí, el Barça va tornar a la realitat a Vitòria. Si l’equip de Koeman sembla ballar desenfadat a Europa, a la Lliga s’ofega i després de deixar-se dos punts al camp d’un Alabès molt defensiu (1-1), queda perdut al mig de la classificació, després de sumar tot just dos dels darrers dotze punts. A la lliga, ja s’ha encès la llum vermella d’alarma, alertant de la manca de regularitat d’un equip que per moments engresca, però acaba penalitzant per una preocupant falta de punteria i errades claus, com la del gol local.

“Si guanyes un partit com el de dimecres contra el Juventus, es nota en l’ambient al vestidor. Després de la derrota al clàssic estàvem tristos, i l’altre dia, a Torí, vam acabar contents: pel resultat i sobretot pel joc”. Així va descriure Ronald Koeman com, en qüestió de pocs dies, es va passar del pessimisme després de caure contra el Reial Madrid al bon joc exhibit contra la Juve. A Europa, el Barça somriu amb dos triomfs en dos partits. A la Lliga, cal revertir la dinàmica: l’equip només ha sumat un punt dels últims nou després d’encadenar un empat contra el Sevilla (1-1) i dues derrotes: Getafe (1-0) i Madrid (1-3). És per això que la visita d’avui (21 hores, Movistar LaLiga) a l’Alabès, el setzè classificat, esdevé una gran oportunitat per sumar el triomf també al campionat domèstic. “Hem analitzat el rival a consciència, com fem amb tots. La clau serà donar un ritme alt al partit”, va avisar el tècnic neerlandès.

El Reial Madrid rep aquest divendres la visita de l’Alabès a Valdebebas (22 h, Movistar+ LaLiga) en el partit corresponent a la jornada 35 de la Lliga Santander. Els blancs buscaran una victòria que els permeti recuperar el seu avantatge de quatre punts al capdavant de la classificació.

Al tècnic de l'Espanyol, David Gallego, no l'ha preocupat gaire que el seu equip només hagi sigut capaç de completar un xut entre pals en l'empat contra l'Alabès (0-0). "L’equip ho vol i ho intenta, estem en un procés. Ens falta per estar al nivell que volem. Aquest equip creixerà molt, veurem un gran Espanyol". Gallego ha qualificat de "just" l'empat a Mendizorrotza i ha recordat que si encara no es veu la millor versió del seu equip és perquè els pesen les prèvies europees. "Ens falta entrenament. Tenim marcat un camí, tinc molt clara l’evolució que hem de fer. El fet de puntuar i anar sumant farà que anem creixent. Des del cos tècnic tenim molt clar quin és el procés que s'ha de seguir".

L’Espanyol marxa de Mendizorrotza amb un empat bo (0-0) pel que fa a les ocasions d’uns i altres, però més discret pel que fa a la imatge. Els blanc-i-blaus han anat de més a menys en un duel on, tot i tenir més pilota, han sigut incapaços de trencar el mur de formigó que han plantejat els vitorians, que han pogut guanyar el partit en dues claríssimes ocasions al temps afegit. Aleshores, però, a l’Espanyol se li ha aparegut un sant, Diego López, que ha evitat que el seu equip marxés amb les butxaques buides en el primer desplaçament de la temporada dels espanyolistes en aquesta Lliga.

Mendizorrotza acostuma a ser un escenari força exigent per a qualsevol visitant. L’Espanyol, que hi tornarà aquesta tarda (17 h, M. La Liga), hi va encaixar el curs passat la primera derrota a la Lliga en un partit foll, ple de girs de guió patrocinats pel VAR, gran protagonista d’aquella cita. Aquest diumenge, l’Alabès posarà a prova les rotacions d’un David Gallego que segueix decidit a donar oportunitats a tothom. No vol titulars ni suplents, sinó una plantilla competitiva on tothom lluiti per un lloc. Visitar Vitòria sol ser sinònim d’un desplegament físic força considerable, pel que difícilment el de Súria apostarà per repetir titularitat per jugadors que arrosseguin gaire cansament de dijous.

El màxim accionista de l'Alabès, Josean Querejeta, ha confirmat la matinada d'aquest dimarts que Abelardo Fernández no continuarà al capdavant de la banqueta del conjunt de Vitòria la temporada vinent.

Rubi es resisteix a tirar la tovallola i no vol que el seu equip ho faci. El tècnic de l'Espanyol ha celebrat que la victòria contra l'Alabès els permeti no haver de renunciar a res de cara al tram final de curs: "Cal reconèixer que Europa és difícil, però tenir aquesta motivació agrada molt. Nosaltres parlem de fer-ho". L'entrenador de l'Espanyol ha destacat que han guanyat un rival "sòlid i rocós" contra el qual mai és "còmode" jugar. "Hem tingut fases de bon futbol i d'altres de defensar-nos com podíem, però en línies generals crec que hem merescut guanyar".

L’Espanyol es resisteix a perdre l’últim tren que el pot acostar a les posicions nobles de la Lliga. El conjunt blanc-i-blau ha derrotat l’Alabès (2-1) en un partit amb dues parts molt desiguals: la primera ha sigut un monopoli espanyolista i la segona un fart de patir pel bombardeig d’un equip, el d’Abelardo Fernández, que no s’ha rendit i, tot i perdre 2-0 al minut 55, ha sabut escurçar distàncies i acabar el partit posant la por al cos a l’Espanyol. Els de Rubi sumen la segona victòria consecutiva i s’aproximen a la setena posició, que en el pitjor dels escenaris els quedarà a cinc punts quan finalitzi la jornada.

El Reial Madrid va caure derrotar ahir contra l’Alabès després d’encaixar un gol en l’últim minut del temps afegit (1-0). En una jugada estranya, el migcampista basc Manu García va donar els tres punts al conjunt vitorià -que no coneix la derrota a Mendizorrotza aquesta temporada- i va aprofundir en la crisi d’un Reial Madrid que es podria cobrar aviat el cap d’un primer responsable: Julen Lopetegui. Els blancs només han guanyat un partit (de sis) a domicili aquest curs, en la jornada 2, contra el Girona.

Ara que el Baskonia i l’Alabès comparteixen propietari és interessant estudiar algunes de les sinergies que es van creant entre el club de bàsquet i el de futbol. Una de les últimes complicitats és Inside talks, unes entrevistes que reuneixen els pals de paller de cada entitat. La xerrada entre els entrenadors Pedro Martínez i Abelardo Fernández és una delícia, per treure’s el barret. Un poc per l’estil de preguntes que fem els periodistes, un poc per l’afany d’autoprotecció dels tècnics i un poc per la bunquerització dels clubs, costa veure’ls analitzar la seva feina amb tanta naturalitat.

Quique Sánchez Flores ha lamentat la falta de verticalitat del seu conjunt en l'empat contra l'Alabès, especialment en un primer temps en què han abusat del joc pausat. "La possessió era estèril, sense profunditat ni amplitud, sabíem que aquella velocitat no ens donaria ocasions. Ens ha agradat més l'estil més directe del segon temps". Malgrat la falta d'encert en el remat, el tècnic ha reivindicat que aquest curs generen "més ocasions" que en l'anterior, però que el seu problema és que estan són "menys eficaços".

Que l'objectiu europeu era una via morta per a l'Espanyol aquesta temporada era una cosa pública que ha quedat reafirmada després de l'empat contra l'Alabès (0-0). En un partit adequat per reivindicar-se i tornar a enganxar l'afició de cara al tram final de curs, l'Espanyol ha tornat a demostrar que l'ambició es limita a les paraules prèvies al partit i que el seu pla de joc segueix faltat de personalitat i identitat. Davant els bascos, l'Espanyol buscava un triomf que li permetés revifar objectius més ambiciosos, però el partit que ha fet demostra que aquest equip no creu en la resurrecció. Més preocupant que el resultat, però, ha sigut el fet que l'afició, cada cop més desenganxada, segueixi sense connectar amb l'equip i faci visible altra vegada el seu malestar amb el que veu. L'Alabès tenia clar que havia de cedir la iniciativa a l'Espanyol, però els blanc-i-blaus no han sabut aprofitar el domini de la pilota.