Tota l'illa de Mallorca acabarà sent una gran ciutat. Ho vaig sentir per primera vegada fa una trentena d'anys, i no podria precisar de qui. Qualque portaveu del GOB? Qualque professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat? Qualque militant del PSM? Tant és, ara.

Compareixença urgent del conseller d'Agricultura, Joan Simonet, per donar comptes al Parlament pel tancament d'Agama, la principal empresa lletera de les Illes. En un debat marcat per les crítiques de l'oposició a la gestió de la Conselleria, Simonet ha carregat contra el grup Damm per haver propiciat aquest tancament amb una "política erràtica de preus". "Em qued sabent el que val la paraula donada per aquest grup i el seu compromís real amb aquestes illes", ha lamentat. "El que no pot ser és jugar amb el sector, amb els ramaders i amb els treballadors", ha criticat.

El sector agrari de les Balears ha traslladat la seva preocupació al Govern per la pujada dels preus dels carburants a causa de la guerra de l'Iran. Segons un càlcul intern, els preus dels productes pujaran d'aquí a un mes aproximadament si no reben ajudes, han comunicat representants dels pagesos al vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, aquest dimecres. Així ho ha explicat la representant de Cooperatives Agroalimentàries de les Balears, Jerònima Bonafé, després de la trobada, segons ha informat Europa Press.

La història alimentària i industrial de les Balears afronta un punt d'inflexió. A la desaparició d'Agama s'afegeix l'adquisició, per part del grup català Vall Companys, de l'empresa Comercial Vera, un referent de l'alimentació gurmet a Mallorca. L'empresa, fundada el 1994 per Manuel Vera, s'ha venut a aquest gegant de la distribució de carn, amb una facturació superior als 4.100 milions d'euros anuals.

El Govern no exigeix ser ramader per optar a la subvenció per fer tancaments per a animals, tal com es desprèn del Butlletí Oficial de les Illes Balears del 9 de desembre del 2025, on s’especifiquen els requisits per accedir a aquesta convocatòria. Per aquest motiu, un pagès que prefereix mantenir l’anonimat ha denunciat a l’ARA Balears que “es pot optar a ajudes per fer tancaments sense tenir animals”.

El sector primari de les Illes està ofegat per problemes que amb els anys s’han agreujat. La sequera, les alertes sanitàries, la permissivitat de les administracions per consentir usos impropis del sòl rústic i la manca de relleu generacional en són alguns. Els pocs treballadors que queden al sector primari cerquen maneres de sobreviure mentre que el debat sobre la importància de l’agricultura, la pesca i la ramaderia per preservar el territori i la sostenibilitat ambiental de les Balears és cada vegada més present.

Un total de 56 finques ecològiques de Mallorca han sembrat 2.424 arbres fruiters durant els dos primers anys del projecte 'Mallorca en Fruit'.

La vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.

El propietari d’Avícola Ballester, Onofre Ballester, ha explicat a l’ARA Balears que ha demanat fins a quatre vegades per reunir-se amb el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, però lamenta que no ha rebut “cap resposta”. En els darrers anys el Govern ha sancionat i també ha expedientat l’empresa per les granges que té en funcionament. Tot i això, el propietari ha presentat diferents al·legacions i, fins i tot, ha demanat la rectificació d’actes que va obrir l’Executiu.

Pressionat per l'oposició, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat la seva gestió de la situació de la granja de gallines de Llucmajor i ha carregat contra el Govern d'Armengol per "no actuar". Simonet ha explicat que entre el 2016 i el 2021, l'explotació tenia 127.000 gallines. "Ningú les veia?", ha demanat. En aquest sentit, ha recordat que l'activitat de la granja va començar el 2016 amb 40.000 gallines, però ha afegit que el 2023 es va obrir un expedient sancionador per l'augment de la capacitat de l'explotació.

En els pròxims dies el Govern estendrà les mesures de protecció per fer front a la grip aviària a tots els municipis de les Illes, però no confinarà les aus. Actualment, les mesures de control només afecten els municipis considerats zones d'especial risc, com Santa Margalida, Muro, sa Pobla, Pollença i Alcúdia, i els que es consideren zones d'especial vigilància, com Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, es Mercadal i Ses Salines. Aquest dijous, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) de l'estat espanyol ha ordenat el confinament de tot l'aviram del país, però l'ordre ministerial recull que les comunitats autònomes poden flexibilitzar les mesures per adaptar-les a la realitat de les seves explotacions.

A diferència dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, el de Mallorca encara no té les competències d’agricultura, ramaderia i pesca, ni tampoc la de transports terrestres. MÉS per Mallorca ha presentat una moció al Ple del Consell de Mallorca per reclamar al Govern de les Illes Balears l’inici immediat del procés de traspàs de les competències en matèria d’agricultura, ramaderia, pesca i desenvolupament rural. La formació ecosobiranista denuncia que el Govern del Partit Popular ha incomplert la Llei agrària del 2019 –que establia un termini de cinc anys per fer efectiu el traspàs— i, a més, ha eliminat aquesta obligació del nou avantprojecte de llei agrària 2025. Per la seva banda, el Govern incompleix la Llei de consells insulars, la qual dictamina que en un any des de la seva entrada en vigor (el 2022), l’Executiu havia de completar els traspassos de les funcions que s’indiquen a l’Estatut d’Autonomia.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reconegut aquest dimecres que, tal com va avançar l’ARA Balears aquest cap de setmana, amb l’aprovació de la nova llei agrària s’augmentaran de 6 fins a 10 les places turístiques a les explotacions que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura. 

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

Unió de Pagesos ha recordat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que "el sòl rústic s'ha de dedicar a la producció d'aliments i tot allò que no sigui així, en serà un ús impropi". El sindicat agrícola ha reaccionat així després que Simonet asseguràs a una entrevista de l'ARA Balears que no creu "en la prohibició sistemàtica de plaques solars i xalets".

Coneix de primera mà la duresa del sector primari de les Illes. Abans de ser el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (Alaró, 1973) va estar a l’altre costat de la taula com a gerent de la patronal Asaja. Marca les directrius d’un sector minoritari que de cada vegada té menys espai i més problemes.

A les set del dematí, a una vinya de Felanitx, les garrafes d’aigua congelades que hi ha damunt una paret seca ja regalimen. Estan tapades amb camisetes dels treballadors perquè no els pegui el poc sol que comença a sortir. D’entre les fileres de vinya s’hi sent una música alegre però fluixa, i també alguna conversa. Els sons que predominen, però, són el de les tisores de vermar i el fregadís dels caixons de plàstic arrossegar-se per terra. Un dia abans de vermar, els deixen a la finca col·locats entre els solcs subtils i lineals que hi ha a totes les fileres de ceps per estalviar-se una feina l’endemà.

La producció de garrova a les Illes Balears es veurà greument reduïda aquesta campanya. Segons dades de l’Associació de Trossejadors de Garrova de PIMEM, només es recollirà un 50% del fruit disponible, quan en un any normal se n’arriba a collir fins al 70% dels 20.000 a 25.000 quilos que es produeixen anualment.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural vol comprar una finca a Mallorca per fer-hi tasques de recerca i d'experimentació agrària, amb un pressupost màxim de sis milions d'euros. Els pagesos lamenten que aquests doblers no es destinin al sector agrari que, segons asseguren, "pateix un dèficit pressupostari molt gros".

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va assegurar aquest dimecres, durant la presentació del balanç dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2024, que el sector primari de les Balears està “més conscienciat amb el canvi climàtic”. Segons va dir, els pagesos pateixen cada vegada més els efectes d'aquesta crisi i apliquen pràctiques respectuoses amb el medi ambient per pal·liar-la. Per implantar aquestes pràctiques voluntàriament —anomenades eecorrègims—, els pagesos poden rebre ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea. De fet, a les Balears hi ha hagut un augment de les sol·licituds per a la PAC 2025 respecte de l’any passat. Concretament, les cobertes vegatals espontànies o sembrades han crescut un 12% respecte del 2023. En la sega, l'increment ha estat del 7,7%, i en els espais de biodiversitat, del 7,6%. Aquest augment s'associa a l'increment dels ajuts per al 2024.