L'associació menorquina Fem-ho en Català ha demanat, a través d'una pregunta d'iniciativa ciutadana enviada al Parlament el 10 d'abril, que el canal 2CAT de RTVE arribi a les Balears. En un comunicat, l'associació ha explicat que, a la pregunta dirigida al Govern, demanen quines mesures adoptarà perquè el nou canal arribi a les Balears.

La idea la va llançar Salvador Alsius al FAQS d’aquest dissabte, on jo també participava per -ja em perdonaran la falca- donar a conèixer el meu llibre Objectiu TV3. Es tractaria de posar en marxa un programa setmanal en què el canal públic català pogués donar explicacions sobre les polèmiques que l’afecten. TV3 té un servei d’atenció a l’espectador, que elabora un informe anual, però en aquest cas la gran diferència seria el fet que se’n parlaria públicament.

El director de Betevé, Sergi Vicente, ha alçat la veu d’alarma: el canal té un dèficit creixent que el fa insostenible. Segons es desprèn del seu comunicat, l’Ajuntament ha deixat clar que no pensa anar rescatant el canal cada any, com ha passat aquests dos últims. La situació recorda en molts aspectes la de TV3: la majoria de despeses corresponen al personal i això escanya -sobretot en la televisió municipal- la possibilitat de comprar programes.

La nova direcció d'informatius de RTVE no implicarà el retorn de La 2 noticias, el telenotícies d'autor de la segona cadena de la corporació que es va deixar d'emetre amb motiu de la pandèmia. Esteve Crespo, nomenat director de continguts informatius aquesta setmana, ha assegurat respecte a l'informatiu "que no val la pena tornar de forma precària", i ha remarcat que actualment "no hi ha prou recursos ni personal" per plantejar-se la recuperació del format.

El Tribunal Constitucional ha declarat parcialment inconstitucional el decret llei aprovat el 22 de juny del 2018 a través del qual es nomenava Rosa María Mateo com a presidenta provisional de RTVE. El tribunal considera que el decret llei vulnera el dret fonamental de participació ciutadana a través dels mitjans de comunicació. La decisió del Constitucional no té efectes pràctics perquè des del març passat RTVE ja té un nou president, José Manuel Pérez Tornero, i un nou consell d'administració.

El president de RTVE, José Manuel López Tornero, ha proposat el periodista Esteve Crespo com a director de continguts informatius de l'ens després que Mamen del Cerro renunciés al càrrec per diferències respecte de com havia de ser l'organigrama de la corporació. López Tornero va proposar Del Cerro per substituir Enric Hernández, que ocupava la posició de continguts informatius des del setembre del 2019. El nomenament de Crespo ha estat aprovat per la majoria del consell d'administració de RTVE.

Potser aprofitant la llarga interinitat governamental i el silenci discursiu d’uns partits independentistes absorbits (esperem-ho!) per la negociació de la investidura, diverses faccions de l’unionisme han reprès l’ofensiva contra els mitjans de comunicació públics de Catalunya. Aquesta havia estat, els darrers anys, la gran especialitat de Ciutadans, i amb molta lògica ara els dos hereus político-electorals del partit taronja, Vox i el PSC, n'han agafat el relleu. 

Els grups parlamentaris del PSOE, el PP, Podem i el PNB han arribat a un acord per a la renovació del consell d'administració de RTVE, segons han fet públic el PSOE i el PP en dos comunicats. L'acord situarà com a president de la corporació el periodista José Manuel Pérez Tornero, catedràtic de periodisme i ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. El ple del Congrés votarà aquest mateix dijous els sis membres que són de la seva elecció, i el Senat farà el mateix amb els quatre que li pertoquen. Aquest és el primer acord entre el PSOE i el PP, i queden pendents els que han de fer possible la renovació del CGPJ, el TC, el Tribunal de Comptes, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i el Defensor del Poble. Fonts dels dos partits s'han emplaçat a seguir treballant en els pròxims dies.

Un grup de professionals de TVE a Catalunya ha expressar la seva disconformitat per com ha plantejat l’ens estatal el debat entre candidats previst per a aquest diumenge, en prime time. En concret, protesten perquè és la primera vegada que un debat a les eleccions catalanes organitzat per la pública s’emet exclusivament en castellà. “Tampoc no entenem que el presentador escollit no sigui un professional de RTVE Catalunya. Aquí hi ha professionals sobradament capacitats per exercir les funcions de moderador i que, a més, estan en contacte diari amb la realitat social i política catalana”. En la carta a la qual ha tingut accés l’ARA, els professionals recorden que alguns d’aquests periodistes “tenen experiència en programes d’aquest mateix format, tant a nivell català com estatal”. El periodista Xabier Fortes és l’escollit per presentar el debat, però els signants no l'esmenten ja que no volen qüestionar la seva professionalitat.

Els consells d'informatius de Televisió Espanyola, Ràdio Nacional d'Espanya i RTVE.es han fet arribar un comunicat conjunt a la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet, i al president de la comissió mixta de control parlamentari a Radiotelevisió Espanyola, Antonio José Cosculluela, per reclamar que "es facin els passos oportuns per reactivar i concloure de manera ja urgent el concurs públic que ha d'escollir els membres del consell d'administració de la corporació RTVE i la seva presidència". Tal com recorden els signants, la llei que obliga a escollir la cúpula de l'ens públic per aquest procediment fa més de tres anys que va ser aprovada però encara no s'ha aplicat. El concurs públic es va activar el juliol del 2018, però està aturat des de finals d'aquell any.

La marxa de Mònica Terribas de Catalunya Ràdio va ser una sorpresa d'última hora, amb la temporada a punt de tancar, però el caldo que va portar la periodista a abandonar el magazín matinal de l'emissora feia anys que bullia. Aquesta és la cronologia d'un conflicte que s'ha saldat amb la seva renúncia a dirigir el programa –quan encara tenia un any de contracte– i que evidencia les friccions constants entre els informadors de l'emissora pública, la direcció i el consell de govern. Són els "grinyols" que denunciava la periodista, en la que va ser l'última portada al capdavant del magazín matinal de la ràdio pública.

La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya de recollida de firmes a través del portal Canvia.cat amb l'objectiu d'exigir a TV3 que "aturi la castellanització" de la seva programació i "recuperi la seva missió de difusió i promoció de la llengua catalana". L'entitat vol "fer pressió davant la deriva castellanitzadora que considera que ha agafat la televisió pública de Catalunya" i convida els ciutadans a firmar la petició. En el moment que ho facin s'enviarà automàticament una carta al director de TV3, Vicent Sanchis, per exposar-li els motius de la reivindicació. La iniciativa es va posar en marxa aquest dimecres al migdia, i dijous al matí ja superava les 5.300 adhesions.

RTVE viu les seves setmanes més convulses, amb dimissions i destitucions a un ritme accelerat. Tot això passa, a més, en una excepcional situació de provisionalitat: l'ens no té consell d'administració, a l'espera que es resolgui un concurs que cada cop es dona més per mort. A més, l'últim ball de nomenaments té lloc en el moment en què Rosa María Mateo està a punt d'arribar als dos anys de mandat, quan l'objectiu inicial –segons va admetre ella mateixa– passava per estar-s'hi "dos o tres mesos". Una de les claus de la mala maror són els cops de colze que hi ha entre Podem i PSOE, que es traslladen al si de la corporació pública espanyola aprofitant aquesta situació de provisionalitat que la fa operar sense consell.

Josep Vilar serà nomenat properament cap d'informatius de Televisió Espanyola. El director d'informació i actualitat de RTVE, Enric Hernández, ha anunciat aquest dimarts l'elecció del periodista de Cardedeu (que des del gener era el director de continguts de programes informatius) per assumir el càrrec, i ho ha comunicat al consell d'informatius. Abans que es pugui formalitzar el nomenament, el nom de Vilar s'haurà de sotmetre a votació entre els treballadors de la cadena, un tràmit obligatori però que no és vinculant.

La crisi a l'àrea d'informatius de Radiotelevisió Espanyola s'agreuja cada dia que passa. Ignacio Marimón ha dimitit del càrrec de director dels centres territorials de la corporació estatal només sis dies després d'haver estat nomenat arran de la dimissió de la seva antecessora en el càrrec, Cristina Ortiz.

Els directors de tots els centres territorials de Radiotelevisió Espanyola han signat una carta conjunta en què critiquen que el director d'informació i actualitat de l'ens estatal, Enric Hernández, no deixi "treballar amb llibertat i autonomia" els seus respectius equips. Es tracta d'una iniciativa inèdita, a la qual donen suport els 13 responsables dels centres territorials que TVE té a totes les comunitats autònomes, tret de Madrid. Només hi falta la signatura del de l'Aragó (que va abandonar el càrrec aquesta setmana i encara no ha estat substituït) i els de Catalunya i les Canàries, que no són centres territorials sinó centres de producció i, per tant, funcionen al marge de la resta.

"Perquè volem que l'Ivan Labanda pugui continuar imitant el Gabriel Rufián i el Quim Torra", "perquè @SalvemPoloniael Polònia no desaparegui de TV3

La situació de provisionalitat en què viu instal·lada des de fa mesos Televisió Espanyola (encara més accentuada en l’àrea d’informatius) no ha impedit que la direcció hagi plantejat una ambiciosa reforma de la graella de La 1 de cara a la temporada vinent, amb canvis rellevants, especialment a la franja matinal i en l’àmbit d’informatius, que han generat malestar entre una part dels treballadors. El principal impulsor dels canvis és el cap d’informació i actualitat de TVE, Enric Hernández, que des de principi d’any ocupa també, temporalment, el càrrec de cap d’informatius, després que la candidata que ell havia proposat, Almudena Ariza, hi renunciés a l'obtenir menys suport del que considerava adequat en la consulta preceptiva entre la redacció.