Som al mig d’aquest pont de desembre que tothom espera amb candeletes. El dia 6 és la festa de la Constitució, ara tan discutida. El dia 8 és la Puríssima, que ja fa temps que era festa. Per tant, entremig hi sol haver un dia laboral que s’ha convertit en festiu. Un pont, com se sol dir. Aquest any, la Puríssima cau en diumenge i el pont s’ha reduït. Però tant li fa. Dies festius, dies de comprar per Nadal, dies d’anar a esquiar, si és que hi ha neu, dies per a una escapada on sigui. La qüestió és bellugar-se. 

Que a Barcelona, aquest any, no hi hagi pessebre (pessebre creatiu, esclar) és una mala notícia. Tenim molt poques alegries com a catalans, i una d’elles és celebrar les tradicions que ens distingeixen al món.

El futur de Barcelona s’ha de buscar el 1941. A la frase que escriu Carles Soldevila: “El barcelonés sólo se va –y aún de mala gana– cuando sabe que lo persiguen personalmente para matarlo. Todas las demás calamidades de dirección menos precisa, no logran desarraigarlo; las soporta, con paciencia o sin ella, pero sin ocurrírsele jamás la idea de cambiar de domicilio". Sap de què parla. 

Agafat desesperadament al manual del supervivent polític, el president Mazón ha entrat en la fase del contraatac. Que no era a la reunió del Cecopi perquè és un òrgan del qual no forma part. O sigui, que està baixant la riuada del segle i el president no hi és. Estan morint valencians a casa seva, en residències o garatges, però el president es veu que no hi ha de fer res, al Cecopi. Entesos, president, ara ja està clar. Segons vostè, la responsabilitat de les 219 morts deu ser dels tècnics que sí que estaven reunits. I si el dia que baixa tot vostè no hi havia de ser, per què hi ha anat tantes vegades després, amb l’armilla, com si estigués dirigint alguna cosa?

Enguany, en comptes de pessebre, l'Ajuntament de Barcelona col·locarà una estrella de grans dimensions a la plaça Sant Jaume. El disseny que s'ha presentat, que recorda l’estrella que es va col·locar fa tres anys a la torre de Maria de la Sagrada Família, té una factura molt elegant i ofereix un simbolisme escaient a les festes nadalenques, com són la llum del dia que s'allarga quan arriba el solstici d'hivern i l'estel anunciador. I en la societat del mòbil en què vivim, segur que tindrà un gran èxit a Instagram.

M’agrada, aquests dies de Nadal, començar per fer el pessebre. Ara, cada any, el fem més petit. Abans el fèiem en una taula grossa i hi posàvem moltes coses, però ara ja ens costa moure aquella taula i ens limitem a fer servir una taula petita. Hem de reduir figures, però l’essencial hi és tot. El cobert amb el bou i la mula, Sant Josep i la Mare de Déu i el Nen al seu llitet, i l’àngel també, esclar, que vola, penjat del teulat del cobert. També hi fem unes muntanyes amb un tros d’escorça de suro, una basseta on neden aneguets, un camí que s’eixampla davant del portal. El camí el fem de sal gruixuda, que sembla neu, i el voltem amb la molsa, que no hi pot faltar. Amb branquillons d’avet hi fem els arbres. A sobre del suro, una caseta voltada d’aviram. Un gall d’indi, gallines i un gall, i altres bèsties, ocells, coloms… I xais i oques. Pel camí, aquest any, només tres pastors i, adorant el Nen, unes figures dels Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar. I els presents: una roda d’arengades, un cistell d’ous, una gerra d’oli, i en una panereta hi ha sobrassades, pa, verdures… Aquest any, sobre el teulat del cobert, hi hem posat una òliba que vigila. I entre els Reis, un gosset. Ha quedat prou bé, mal m’està el dir-ho. Senzillet i fi, que diria Carner. 

Les Reines Magues, pessebres amb dues mares de Déu o cavalcades més bíbliques que mai. Les festes i les tradicions també són un camp de batalla de la política: partits d'esquerres i partits de dretes s'enfronten aquests dies en una guerra cultural nadalenca. D'episodis controvertits n'hi ha per donar i per vendre, començant pel pessebre vivent de Vilavenut (Pla de l'Estany), que ha deixat fora Sant Josep i, en canvi, ha incorporat dues mares de Déu. O a Altafulla (ERC-Junts) les Tres Magues de gener –no els tres Reis d'Orient– han fet la primera visita del seu Parc de Nadal amb el lema de la Revolució Francesa, "Llibertat, igualtat i fraternitat", per reivindicar el laïcisme, tot i que també fan una cavalcada tradicional.

Sí, parlo del tradicional pessebre nadalenc. Del caganer, els tres Reis i el riu de plata. I el tenim doblement assetjat per motius ben diferents. D’una banda, per la cada cop més invasiva i repressiva correcció política, que amb l’ajut d’alguns servidors públics –sigui per militància o per pobresa d’esperit– està arrencant, com una mala herba, tot el que encara tenia gust i olor de Nadal, començant per aquesta mateixa paraula. L’escola de les meves filles m’envia un correu avisant que no faran "el concert d’hivern". Fa dos anys era "el concert de Nadal", l'any passat ja va ser "d'hivern" i aquest ja no es fa. L’excusa per esterilitzar el propi passat, les pròpies tradicions, sol ser, parlant en plata, que la identitat d’un petit país i territori pot incomodar (o discriminar) els que, venint d’altres cultures i religions, no la comparteixen. Si la identitat és global (és la dels més poderosos), com passa amb Halloween, ens l’hem de menjar amb patates. Si és la nostra, amaguem-la perquè put a carrinclona, a rosegaaltars, i així tothom es podrà sentir bé en el buit asèptic (i universal) que queda. Com si fos el buit, i no un país que s’estima i es fa estimar, el que pot integrar els nouvinguts.

Joseba Segura Etxezarraga és des del maig passat bisbe de Bilbao. El 12 de desembre del 2005 era el capellà que, al costat del bisbe Uriarte, havia organitzat la mediació entre el govern espanyol i ETA de cara a la pau que ja s’estava coent amb la gran treva de la primavera del 2006. Amb aquest fons, el president Maragall el va rebre a Palau. La salutació del president va ser aquesta: “Siéntase en casa. Todos mis antecesores fueron clérigos, excepto los cinco últimos, a uno de los cuales lo fusilaron”.

Fa un parell de dies vaig comprar una preciosa branca d’avet. Cada any quan s’acosten aquestes festes, no sé per què, m’agrada que a casa hi hagi una presència vegetal: avet, molsa, gallerans i, si en trobo, grèvol i vesc. Moltes vegades m’he preguntat per què ens agraden aquestes boletes vermelles o blanques, per què ens fan tanta companyia. És per la seva forma esfèrica? És per la perfecció de la seva forma? Ara costa trobar grèvol, perquè està prohibit agafar-ne. També, diuen, no es pot collir molsa. Els gallerans suposo que encara són legals. Són una bardissa amb baies vermelles que pengen del mig de les fulles. Quan arriba Santa Llúcia i veig que els pagesos i pageses porten rams de gallerans se m’estova el cor. Nadal truca a la porta i cal fer el pessebre. 

El que havia de ser un pessebre vivent, amb uns pocs personatges, ha acabat posant tot un hospital cap per avall per fer un conte de Nadal amb desenes de persones implicades. L'Hospital General de Palma es torna a presentar al concurs de betlems que fa cada any la gerència de Son Espases –que engloba també l'Hospital Verge de Lluc i el Psiquiàtric– i amb una proposta "única", segons els seus creadors: un betlem que ha implicat tot el centre, des del departament de manteniment fins als metges i infermeria, passant pels pacients i els seus familiars.

La figura tradicional

Jordi Arruga i Josep Mañà al llibre El caganer. La figura més popular del pessebre català especifiquen que la figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina que sol portar un cigarret al llavi o una pipa mentre compleix la seva obligació natural, i algunes vegades té a la mà un tros de paper o un diari obert per amenitzar la tasca amb la lectura i fer-lo servir per a la posterior neteja.

]]> Llegeixo a l'ARA les novetats sobre el pessebre que fins ara es col·locava a la plaça de Sant Jaume, de Barcelona, per Nadal. El seu autor, l’arquitecte Jordi Darder, ha dit que enguany “per les façanes i balcons de la Via Laietana i la Rambla es repartiran diferents figures il·luminades”. El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de Barcelona, Jordi Martí, ha afegit: "Ens hem reservat dues figures, el bou i la mula, i després d'una llarga negociació hem decidit que a la façana de l'Ajuntament hi hagi el bou i a la de la Generalitat la mula".

]]>

La plaça Sant Jaume de Barcelona no acollirà aquest any el tradicional pessebre que organitza l'Ajuntament. El tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, ha explicat que han optat per substituir el pessebre per una exposició fotogràfica amb els muntatges dels últims 10 anys que es desplegarà al pati de l'ajuntament. Segons Subirats, la decisió s'ha pres per motius de seguretat arran de la pandèmia. "Ara les dinàmiques socials i de la ciutat en relació amb l'ocupació de la plaça Sant Jaume poden variar d'un dia per l'altre. Amb el pessebre cada any ocupem una quarta part de la plaça. El pessebre és d'accés lliure, i això genera aglomeracions. A més havia de ser combinable amb el fet imprevisible que es donessin manifestacions a la plaça", ha argumentat Subirats.

]]>

El caganer de Rosalía torna a estar a la venda a les fires de Nadal de Barcelona, després que s'esgotés arran dels seus concerts a la capital catalana. L'empresa Caganer.com, amb seu a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), elabora anualment aquestes petites obres d'art amb cares de personatges famosos d'àmbits com el de la música, però també de la política o el cinema.

]]>

Estem assistint al naixement de noves tradicions de Nadal que d'aquí uns anys formaran part del costumari català. Una de ja força consolidada és l'aparició de les noves figures del caganer, que a mitjans de novembre formen part de les notícies destacades de tots els informatius. L'altra és la inauguració del pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que, des del famós pessebre del butaner del 2004, porta polèmica.

]]>

Dotze personatges que són dotze cadires. Dotze nius que són dotze desitjos. El pessebre d’aquest any a la plaça de Sant Jaume, tota una tradició barcelonina, representa un àpat de Nadal, essència de la trobada familiar, del caliu de la llar, de la confluència entre el present que es repeteix en forma de ritual i el passat que representen els personatges del pessebre. L’Ajuntament ha encarregat el projecte a l’escenògraf teatral Sebastià Brosa, que amb Tots a taula -així es titula la instal·lació- ha volgut condensar un grapat d’idees vinculades al Nadal i les seves tradicions.

]]>

Antoni Bargalló és pessebrista i cada any en fabrica un o dos per regalar. Aquest any va decidir que en faria un d'especial per enviar-lo a la presó d'Estremera perquè Oriol Junqueras i Joaquim Forn, cristians reconeguts, el posessin a la cel·la. El dia 21 de desembre va anar a l'empresa de transport UPS per enviar el pessebre en les millors condicions i, per sorpresa seva, el dia 27 al matí un transportista d'aquesta mateixa empresa va picar a la porta de casa seva amb la capsa del pessebre a les mans. La presó d'Estremera havia tornat el regal. El pitjor no era això, però.

]]>

El jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Lucena (Còrdova) ha deixat en llibertat amb càrrecs l'home de 38 anys detingut dimecres per haver-se assegut, la setmana passada, al damunt d'una cria d'ase, nascuda feia pocs mesos, al pessebre del poble. L'animal va morir al cap de dos dies. L'home, molt corpulent, està acusat d'un presumpte delicte de maltractament animal. Agents de la Policia Nacional l'han detingut aquest dimecres i l'han posat a disposició judicial.

]]>

La policia local de Lucena, un poble de Còrdova, ha elaborat un informe després que el ruc d'un pessebre amb animals vius morís dos dies després que un home "hi pugés al damunt". L'Ajuntament ha encarregat l'informe veterinari per saber la causa de la mort i en el cas que es certifiqui que va causada pel fet que l'home es muntés damunt del ruc, iniciar les accions legals corresponents.

]]>