Ricard Ustrell i Garrido (Sabadell, 1990) tanca un 2024 en què ha estat pare per segona vegada, li han donat un premi Ondas per Col·lapse –el seu programa setmanal a TV3– i ha retallat la distància que el separa de Jordi Basté en la cursa pel lideratge dels matins radiofònics. Amb 34 anys acabats de fer i més de mitja vida davant d’un micròfon, Ustrell s’estima més treballar que parlar, però quan parla no fuig d’estudi. La lluita pels convidats, la imatge que projecta, la precocitat en l’èxit o els quadres que (no) penja apareixen en aquesta conversa.

Quan, parlant de TV3, Jordi Évole li pregunta a Ricard Ustrell al Col·lapse quin problema hi ha en espanyolitzar-se, la resposta comença per una prèvia fonamental: què vol dir espanyolitzar-se? Perquè si Catalunya és Espanya, ja no cal espanyolitzar-se, en la línia d’aquella definició que catalans no independentistes han fet seva de “ser català és la meva manera de ser espanyol”. Però tothom sap que, en l’accepció més usada, espanyolitzar-se sempre ha volgut dir castellanitzar-se, anar reduint, pel civil o pel criminal, una realitat nacional en un matís regional, en un accent particular d’una mateixa identitat general. Espanyolitzar, gairebé sempre, ha volgut dir descatalanitzar, com aquell que arrenca una crosta. 

Ricard Ustrell tornava d'entrevistar Alberto Núñez Feijóo i es trobava a l'aeroport de Barajas per viatjar a Israel, des d'on volien fer el programa d'El matí de Catalunya Ràdio aquest dimarts. Però una sèrie de coincidències inesperades van acabar amb la detenció del director del programa i la seva productora, Sara Llovet, a més de la cancel·lació total del vol direcció a Israel.

La cobertura informativa que TV3 ha fet de les eleccions nord-americanes ha sigut excel·lent. Tant per la feina del corresponsal a Washington, Xesco Reverter, com per la de l’equip d’enviats especials als Estats Units, amb Sílvia Heras, Enric Miró i Raquel Sans, que han permès que els Telenotícies i altres programes de la cadena poguessin explicar de primera mà aquest esdeveniment amb reportatges i connexions en directe. El seguiment de la jornada electoral dimecres a la matinada va ser fluïda i molt accessible per als espectadors per informar-se dels primers resultats. La programació complementària de la cadena com l’especial Món dimarts a la nit va ser una prèvia excel·lent per a una nit llarga, i el Sense ficció dedicat a Trump o el 60 minuts han servit per oferir a l’audiència una informació de context de qualitat.

Dijous a la nit, TV3 emetia un especial del Quatre gats de Ricard Ustrell en què nou professionals de prestigi de diferents àmbits reflexionaven sobre el món que ve. El plat fort del programa era una entrevista a distància amb la primatòloga Jane Goodall, tot i que ella prefereix dir que la seva feina “consisteix en donar esperança a la gent”. La calma i claredat amb què s’expressa i un control molt acurat del discurs que fa que no s'aboqui en l’apocalipsi confirmaven aquesta missió de transmetre esperança. Però explicant les causes del món en què vivim, immers en una pandèmia mundial, va advertir: “Hem sigut massa arrogants”. L’entrevista es va fer curta. Una llàstima que un cop que podem escoltar una figura de prestigi internacional a TV3, el seu testimoni resultés tan fugaç.

Un cop acabada la sèrie de cinc programes dedicats al judici de l’1-O (l’últim dels quals es va emetre aquest diumenge), el 'Quatre gats' ja té a punt un nou capítol especial, que s’emetrà a TV3 dimarts de la setmana vinent, a les 21.55 h. En aquesta ocasió, el format que condueix Ricard Ustrell abordarà la memòria històrica, i ho farà en una data especialment significativa: l’endemà del 80è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, que es va acabar formalment l’1 d’abril del 1939.

La líder de Reagrupament Nacional (antic Front Nacional), Marine Le Pen, ha sigut entrevistada al programa 'Quatre gats' de TV3. La dirigent d'ultradreta ha opinat sobre immigració i seguretat. Aquestes són les 10 frases més destacades de l'entrevista:

Tot i que les entrevistes de Quatre gats es fan a personalitats de l’arena internacional, la selecció de personatges interpel·la, ni que sigui indirectament, la situació catalana i espanyola.

Ricard Ustrell ha fitxat com a col·laborador de Josep Cuní de cara al magazín matinal que el periodista estrenarà el dia 15 a SER Catalunya, una nova oferta en català que impulsa el grup Prisa. D'aquesta manera, i segons ha pogut saber l'ARA, el presentador farà la competència a Catalunya Ràdio, l'emissora de la qual va marxar després de diverses tensions amb la direcció i la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ustrell va deixar la ràdio però segueix a TV3, per a qui prepara noves entrevistes d''Els quatre gats'.

Ha sigut una de les preguntes més repetides pels espectadors de TV3 des que l’ARA ho va avançar el 10 de novembre: “Per què plega Ricard Ustrell?” La resposta és senzilla. “Vaig signar per quatre mesos, o sigui que el contracte s’acaba ara”, explica a l’ARA el presentador i director de Preguntes freqüents, que aquest dissabte s’acomiada del programa. De fet, diu, “la notícia” no és que ell hagi decidit deixar el programa, sinó que TV3 tingui intenció de mantenir-lo a la graella després de Nadal. Efectivament, la televisió pública només havia contractat l’espai de debat per a un trimestre, però segons va explicar al setembre el director de la cadena, Vicent Sanchis, la intenció era que seguís fins a final de temporada, tot i que “condicionat a l’èxit que tingués”.

Andreu Buenafuente serà una de les incorporacions de la pròxima temporada d''El suplement', de Catalunya Ràdio. Ho va anunciar aquest dijous a la tarda Ricard Ustrell, director i presentador del programa, a l'espai 'Gravetat zero', de la ràdio pública catalana.