El jutge Manuel García-Castellón ha posat punt final a la causa de Tsunami Democràtic. Després que l'Audiència Nacional tombés bona part de la instrucció del polèmic jutge des del juliol del 2021, aquest vespre ell mateix ha dictat una interlocutòria per arxivar el cas, en què figuren deu investigats, entre els quals la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Aquest pas aplana el camí del retorn a Catalunya de la dirigent republicana, exiliada a Suïssa des del març de 2018: sense la causa de Tsunami ja no té risc de ser empresonada, ja que només se li imputa un delicte de desobediència per l'1-O que no comporta presó. La decisió, però, també té efectes per a l'expresident Carles Puigdemont: aboca el Tribunal Suprem a arxivar la seva causa i també la de Ruben Wagensberg, que estan investigats per terrorisme a l'alt tribunal perquè són aforats.

Amb l'amnistia aprovada, és l'hora dels tribunals i els moviments d'oposició no han trigat a arribar. Els fiscals del judici del Procés al Tribunal Suprem ja han obert la batalla: pretenen evitar el retorn de Carles Puigdemont i també s'oposen a amnistiar el delicte de malversació, pel qual estan inhabilitats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, i processats el propi Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. En una reunió aquest mateix dijous amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, els fiscals més durs contra l'1-O li han traslladat que, al seu entendre, la llei d'amnistia no pot obligar a retirar les ordres de detenció i ingrés a presó contra els exiliats. Com han d'aplicar a partir d'ara la llei els tribunals?

El jutge Manuel García-Castellón ha deixat en llibertat la dirigent d’ERC, Marta Molina, després de declarar en la causa del Tsunami, sense decretar cap mesura cautelar. La secretària de moviments socials d'ERC només ha respost a les preguntes de la seva advocada, Marina Roig, en una declaració breu, d’uns cinc minuts. Molina ha dit que no va fer cap crida a accions violentes i que només va conèixer els comunicats de Tsunami a través de la premsa després de reiterar que l’independentisme és un moviment pacífic.

Ni 24 hores després de les eleccions a Catalunya, Manuel García-Castellón reactiva la causa de Tsunami Democràtic a l'Audiència Nacional i cita a declarar 10 dels investigats per terrorisme el 22 de maig. És a dir, dimecres de la setmana que ve, encara sense la llei d'amnistia aprovada. En una interlocutòria d'aquest dilluns a la tarda, ordena la compareixença de Marta Rovira (ERC), Oleguer Serra, Oriol Soler, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Xavier Vendrell, Jaume Cabaní i Josep Lluís Alay a través de videoconferència i des de Barcelona. Alguns d'ells, però, són a l'exili. A l'escrit no es fa referència a Josep Campmajó, un altre dels imputats que es troba a Suïssa, tot i que el jutge el corregirà en breu i també se'l cita. Pel que fa a Nicola Flavio Giulio Foglia, el magistrat reclama que les autoritats italianes el localitzin i pugui declarar des d'allà.

El periodista Jesús Rodríguez és un dels investigats en el cas Tsunami Democràtic pel jutge Manuel García-Castellón, tot i que ell oficialment no ha rebut encara cap comunicació que així ho certifiqui. La manca de confiança en aquesta operació policial l'ha dut a exiliar-se a Ginebra, Suïssa. Des d'allà, explica la seva visió sobre una causa que, a parer seu, intenta aplicar la plantilla basca a la realitat catalana.

Una cadira buida a la redacció de La Directa. Una cadira buida a la mesa del Parlament. Una cadira buida a la seu d’Òmnium Cultural. Una cadira buida en una llar de Girona. La segona onada d’exilis coneguda la setmana passada, que opera com la torna perversa de l’amnistia, són massa coses alhora. L'enèsima prova de fins on arriba, i a qui pot enxampar, la repressió en l’ecosistema democràtic, que va d’un periodista d’investigació a un emprenedor, d’un diputat a un editor, d’un president de la Generalitat a la secretària general d’una formació política. Però també sobre quins paràmetres excepcionals resistim i quin és el moment precís que afrontem. L’exili –escrivia Joseba Sarrionandia– és tancar-se dins un armari i tenir por que ningú l’obri i, tot alhora, que algú l’obri. Se sap amb exactitud quin dia arrenca, i queda enregistrat en cada cos en quin moment es va prendre la decisió. Però mai se sap del cert com i quan acabarà –però sempre acaba, la qüestió és a quin preu i després de quants anys–. A hores d'ara, però, en els meandres tèrbols de la futura aplicació de la llei d’amnistia, ningú sap quan tornaran el Jesús, l’Oleguer, el Rubèn o el Josep –i el Jaume o el Nico–. Com fa set anys –dos mil tres-cents dies ja– que sí que sabem que encara no han tornat ni el Carles, ni la Marta, ni el Toni ni el Lluís.

No tenim pluja que ens doni alegries, però hem tingut un eclipsi que, gràcies a la retransmissió magnífica i espontània de Lídia Heredia a TV3, ens ha portat una mica d’alè entre tanta duresa informativa. La periodista va viure amb emoció un fenomen difícil de veure al llarg de la vida i que la IA no pot suplir. De moment i que jo sàpiga. Des d’aquí no podíem veure l’eclipsi, però vam poder sentir la mateixa sensació. La naturalesa, els astres i determinades persones encara tenen la facultat de fer-nos viure en un món possible, ple de bellesa i d’empatia. Potser si donéssim més temps i rellevància als moments de joia col·lectiva fins i tot la sequera seria més suportable. Potser.    

Nous exiliats pel cas Tsunami Democràtic: l'empresari Josep Campmajó i Jesús Rodríguez Sellés, periodista de La Directa, s'han traslladat a viure a Suïssa, segons han anunciat aquest dijous. Ho han fet l'endemà que ho fes públic el membre de la Junta d'Òmnium Oleguer Serra. Com a la resta d'investigats en el marc de la causa a l'Audiència Nacional, el jutge Manuel García-Castellón li va donar aquest dimarts 24 hores perquè informés d'un domicili on ser localitzable, pas previ i imprescindible per poder citar-lo a declarar. Arribat aquest moment, i en cas que no es presentés, podria dictar contra ell una ordre de detenció. Tot plegat, quan falta un mes i mig per a l'aprovació definitiva de l'amnistia. I aquest moviment és un més d'una onada d’independentistes exiliats per aquest cas.

A mes i mig de l’aprovació definitiva de l’amnistia, la causa contra Tsunami Democràtic suma un nou exiliat: és el membre de la junta directiva d’Òmnium Oleguer Serra, que s'ha instal·lat a Suïssa davant del risc que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón l’enviï a la presó. "Fa gairebé sis mesos que soc a l'exili perseguit per les meves idees i perquè soc un independentista català", ha explicat Serra en una declaració amb la resta de la junta de l'entitat a Perpinyà i exdirigents com Jordi Cuixart. Ho ha fet al costat del seu president, Xavier Antich, que ha denunciat la "persecució política" darrere del cas Tsunami i ha anunciat que l'entitat posa en marxa una campanya per convertir l'exili en una "estratègia de treball internacional".

L'endemà que el Tribunal Suprem cités a declarar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny, ha arribat un moviment en la mateixa línia de l'Audiència Nacional per als que no estan aforats. En concret, una providència del jutge Manuel García-Castellón amb data d'aquest dilluns segueix els mateixos passos de l'alt tribunal en la persecució del cas Tsunami Democràtic i demana facilitar un domicili on siguin localitzables en només 24 hores. Aquest és un pas imprescindible per poder citar a declarar els imputats, entre els quals figuren personalitats com la dirigent d'ERC Marta Rovira, el periodista Jesús Rodríguez o el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, que fa un parell de mesos va patir una hemorràgia cerebral.

La jutgessa que investiga el Tsunami Democràtic al Tribunal Suprem cita Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg a declarar per videconferència entre el 17 i el 21 de juny. A més, dicta dues ordres d'investigació europea i comissions rogatòries internacionals per fer-los arribar la citació. La magistrada Susana Polo ha dictat una interlocutòria aquest dilluns en la qual proposa una compareixença voluntària dels dos investigats que tenen condició d'aforats —Puigdemont davant el Parlament Europeu i Wagensberg davant el Parlament de Catalunya—, un cop s'hagi pogut localitzar el seu domicili. El diputat d'ERC és a Suïssa i el candidat de Junts del 12 de maig va anunciar que es traslladaria a la Catalunya del Nord.

Manuel García-Castellón té via lliure per mantenir la tesi de terrorisme en la investigació de Tsunami Democràtic. La sala penal de l'Audiència Nacional ha avalat la línia que segueix el magistrat instructor de la causa, tal com ja va fer el Tribunal Suprem ara fa deu dies. Els tres jutges que componen la secció tercera han rebutjat el recurs d'Oriol Soler, un dels investigats, que havia demanat que s'arxivés. La fiscalia s'havia adherit a la petició. La decisió de la sala penal de l'Audiència Nacional arriba després que el Suprem decidís quedar-se la part de la causa que afecta Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, pel fet que són aforats, i avalés el relat de García-Castellón en relació amb els indicis de terrorisme.

Carles Puigdemont i el diputat al Parlament Rubén Wagensberg seran investigats per terrorisme al Tribunal Suprem. En una interlocutòria dictada aquest dijous, la sala penal resol que se'ls ha de citar a declarar com a investigats en la causa sobre el Tsunami Democràtic a l'alt tribunal, mentre que l'Audiència Nacional ha de continuar la seva instrucció contra les altres deu persones que assenyala el jutge Manuel García-Castellón. Els cinc membres que han pres la decisió són: Manuel Marchena, Julián Sánchez Melgar, Carmen Lamela, Juan Ramón Berdugo i Eduardo de Porres, tots cinc d'òrbita conservadora. I ja marquen el camí a seguir a l'encarregada d'instruir el cas, Susana Polo, magistrada considerada progressista que va ser ponent de la sentència de la Manada que sí que va considerar agressió sexual la violació grupal.

A l'espera que el Tribunal Suprem decideixi si assumeix la causa de Tsunami Democràtic, les defenses han mogut fitxa conjuntament per tractar d'aturar la investigació que porta el controvertit instructor del cas a l'Audiència Nacional. En un escrit presentat a l'alt tribunal, esgrimeixen que Manuel García-Castellón va cometre un error que converteix en il·legals tots els moviments del magistrat en la investigació dels últims tres anys i mig. La data clau és el 29 de juliol del 2021, quan vencien els primers dotze mesos d'instrucció. A partir d'aquell moment, per mantenir-la viva, el magistrat ha hagut de dictar pròrrogues de fins a sis mesos. L'escrit de les defenses al·lega que la primera pròrroga es va fer fora de termini i, per tant, cap de les diligències fetes a partir d'aquell dia són vàlides. Altres recursos amb la mateixa objecció s'estan analitzant també a l'Audiència Nacional, tot i que inicialment un d'ells ja va ser rebutjat pel jutge.

Andreu Buenafuente, Carlos Bardem, Jordi Évole, Ismael Serrano, Laura Rosel, Jordi Basté i la cantant Mushkaa. Aquestes són algunes de les personalitats de la societat civil que han subscrit un manifest, auspiciat per Òmnium Cultural amb altres organitzacions, que defensa el dret a la protesta i denuncia la investigació de l'Audiència Nacional contra Tsunami Democràtic.

Informes a favor i també en contra per evidenciar la divisió dins la Fiscalia fins a arribar al moment definitiu: la Fiscalia del Tribunal Suprem, finalment, defensa que no hi ha indicis de terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg pel cas de Tsunami Democràtic. En l'escrit que ha elaborat la tinenta fiscal de l'alt tribunal, María Ángeles Sánchez Conde, es conclou que la causa s'ha de continuar instruint a l'Audiència Nacional i no pas al Suprem. La número 2 del ministeri públic, doncs, esmena la gran majoria de fiscals del Suprem, que aquest dimecres van fer córrer un escrit redactat per Fidel Cadena –un dels fiscals del judici del Procés– en què situaven Puigdemont com a "líder absolut" de la plataforma de mobilització després de la sentència de Manuel Marchena de l'octubre del 2019 i hi veien indicis clars de terrorisme. Més enllà de la petició de la Fiscalia, però, seran els jutges de la sala segona del Suprem els que decidiran si assumeixen o no la investigació.

Diu Manuel Marchena que viu un "temps de silenci" que s'ha vist obligat a trencar per presentar aquest matí el president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, en un esmorzar informatiu a Madrid. Només un hipotètic anunci de dimissió del ja tercer president de l'òrgan de govern dels jutges en aquest mandat podia eclipsar el protagonisme del president del tribunal del Procés, que ha sigut ovacionat per la gran majoria de l'auditori quan Guilarte ha demanat "posar en valor el seu servei públic inestimable" amb aquell judici. El fiscal general de l'Estat, present a la sala, no ha mostrat efusivitat en aquest moment, ni tampoc alguns vocals del CGPJ del sector progressista.

Carles Puigdemont exercia "el lideratge absolut" del Tsunami Democràtic, "un grup organitzat de caràcter terrorista". La conclusió surt ben destacada a l'informe signat pel fiscal Fidel Cadena –un dels fiscals del judici del Procés– que comparteixen la majoria de fiscals del Tribunal Suprem. Una forma d'expressar el sentit majoritari abans que es pronunciï la tinent fiscal encarregada d'expressar la posició definitiva de la Fiscalia en el cas del Tsunami. L'expresident a l'exili no ha trigat a reaccionar a través de X considerant que les investigacions que serveixen per arribar a aquestes conclusions són "delirants i manipulades". Puigdemont ha lamentat que es doni credibilitat a aquestes tesis i que es facin servir amb objectius merament polítics.

Nova bufetada de Suïssa a l'Audiència Nacional pel Tsunami Democràtic. L'Oficina Federal de Justícia del país helvètic ha denegat de nou col·laborar amb el jutge Manuel García-Castellón perquè dubta de la imputació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. En una resposta el passat 22 de desembre a una comissió rogatòria del magistrat instructor —avançada per El País i a la qual ha tingut accés l'ARA—, les autoritats suïsses demanen a Espanya que aclareixi "exactament" la relació entre la dirigent republicana i la mobilització de l'aeroport del Prat el dia que es va emetre la sentència del judici del Procés, així com si la llei d'amnistia que s'està tramitant al Congrés l'afectaria. Després de saber això, es plantejarà si col·labora amb la causa en cas que no tingui un "caràcter polític que impediria concedir l'assistència".

Doncs sí, caldrà un nou tsunami, o diversos, però no ara. Ara la batalla és una altra. Ara els partits independentistes tenen la clau de la governabilitat a Espanya, però no la tindran sempre; l’han d’aprofitar, en aquest moment favorable. Primer, per alinear el PSOE i Sumar en la lluita contra la repressió. Segon, per consolidar el pes relatiu del sobiranisme perifèric que guanya terreny a Euskadi, Galicia i, malgrat tot, manté posicions a Catalunya (tant de bo una estratègia unitària de la vella Galeusca). I en tercer lloc, per barrar el pas a aquest monstre de dos caps, aquesta mena d’infecció feixistoide que encarnen el PP i Vox, que està gangrenant bona part de les institucions locals i autonòmiques, del poder econòmic i mediàtic, i especialment de la judicatura: el poder de les togues, que és ademocràtic, endogàmic, parcial, i que en lloc de garantir l’estat de dret ha esdevingut la seva principal amenaça.