El festival d’estiu La Lluna en Vers torna aquest 2026 a Mallorca amb una programació de 14 nits de cultura a l’aire lliure repartides entre diferents punts de l'illa i una imatge marcada per l’eclipsi del 12 d’agost, que enguany inspira el relat visual i simbòlic del projecte.

El Teatre del Mar ha presentat la seva temporada d’hivern 2026 amb una programació que consolida el seu model cultural singular, basat en la combinació de creació contemporània, teatre social, educació i residències artístiques. La proposta reivindica l’escena com un espai de pensament crític, cohesió comunitària i risc artístic, amb una mirada arrelada al territori i oberta a la transformació social.

L'edifici de la Riera acull aquest dijous la II Jornada d'Intercanvi sobre teatre i literatura per a la transformació social amb l'objectiu de visibilitzar els lligams entre recerca, literatura i teatre per abordar la violència masclista, el trauma, la salut emocional i l'edatisme, i d'afavorir la creació de vincles afectius i espais de canvi. La UIB ha reunit investigadors i experts en literatura, teatre, salut mental i acció social en una jornada d'anàlisi i debat sobre el potencial transformador de l'escriptura i el teatre, entesos com a eines per a la construcció de comunitats més resilients, sensibles i compromeses amb el canvi social. El projecte de recerca Remlicat (Règims emocionals de la contemporaneïtat en la literatura catalana) i el grup associat a l'Institut de Recerques i Innovació Educativa (IRIE) La forma dels somnis són els impulsors d'aquesta iniciativa.

Professionals, creadors i experts es trobaran aquests divendres i dissabte al Casal Sa Fàbrica d'Inca a la I Jornada Teixir xarxes d'afectes. Teatre i literatura per a la transformació social. El col·lectiu La Forma dels Somnis, el projecte REmLiCat (El règim emocional de la contemporaneïtat en la literatura catalana del segle XXI) i el grup de recerca LiCETC (Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius) són els organitzadors d'aquesta iniciativa, que servirà per compartir experiències i estratègies creatives. Persones i entitats del tercer sector que han duit a terme experiències de treball teatral, artístic, d'escriptura i lectura amb diferents col·lectius –persones estigmatitzades i amb problemes de salut mental, per exemple– compartiran la seva experiència amb estudiants, educadors, terapeutes ocupacionals i persones interessades.

Fa poc Greg Marston, un actor de veu britànic, va descobrir per casualitat a internet el Connor: un clon de la seva veu generat per IA a partir d’una gravació seva del 2003. Era la seva veu pronunciant paraules que mai havia dit.

El centre de creació i investigació Llucalcari, que disposa d'un finançament de dos milions d'euros i que s'ubicarà a les cases de Can Junyer, estarà finalitzat el gener del 2024, segons ha informat aquest dilluns la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura i ha recollit Europa Press.

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Palma ha adjudicat el projecte d'execució i direcció d'obres de l'antiga presó per 133.993 euros a l'UTE formada per Grimalt, Nadal i Morey Enginyers i es preveu que estigui enllestit en cinc mesos. L'acord aprovat a la Junta de Govern també inclou els serveis d'assistència tècnica per elaborar els estudis previs a l'obra.

Bach, Mozart, Brahms, Vivaldi... quan parlam de compositors, el primer que pensa el públic general són les grans figures de sempre de la història de la música, tots ells morts. Però, i els vius? I a les Balears? Els compositors que apareixen en aquest reportatge coincideixen a afirmar que la creació musical a l’Arxipèlag està en un molt bon moment de salut, però continua sent complicat viure només d’aquest vessant de la música. “Hi ha gent a les Illes amb molt de talent, que està fent coses de molt alt nivell a escala internacional”, apunta el compositor manacorí Antoni Parera Fons. Considera que cada vegada es tenen més en compte els músics coetanis i n’és una prova l’estrena, fa dues setmanes al teatre Principal de Palma, de L’Arxiduc, una òpera en català sobre la figura de l’arxiduc Lluís Salvador amb la seva música i text de Carme Riera. A més, ara com ara està immers en l’orquestració d’una nova òpera sobre la compositora francesa Nadia Boulanger.

Un redescobriment, una nova vida, un present viu. Mal Pelo. Before the Words. Refugi temporal és el títol de l’exposició que la companyia de dansa va inaugurar dijous a Es Baluard, on fa més d’un mes que fan feina. És la tercera vegada en més de 30 anys de trajectòria que la companyia canvia l’escenari per un espai expositiu, una manera de convidar els cossos dels visitants a habitar llocs incòmodes, diferents, nous. És una mostra de l’univers de Mal Pelo a partir de materials vells ressignificats i ressituats, especialment centrada en la col·laboració amb altres creadors, com l’escriptor i pintor John Berger i el poeta Mahmud Darwish. María Muñoz i Pep Ramis, fundadors de Mal Pelo, han dirigit aquesta aventura. L’ARA Balears entrevista Ramis, que assenyala, entre altres coses, la importància de l’equip creatiu, format per Pep Aymerich, Leo Castro, Catalina Julve, Llorenç Julve, Adrià Miserachs, Eduard Teixidor, Fanny Thollot, August Viladomat, Steve Noble i Fanny Thollot. 

Nou centres de creació escènica de Mallorca rebran enguany el suport del teatre Principal de Palma per acollir residències artístiques i de formació, “amb la finalitat d’estimular la creativitat i fomentar la producció”, apunten des de la institució. La idea és que companyies i artistes de les Illes puguin desenvolupar els seus projectes en unes condicions òptimes i favorables.

Un noi es planta davant d’una torre de Pedralbes i toca el timbre. Són les onze del matí d’un dimecres qualsevol. La porta automàtica s’obre i el rep el propietari. Entren al garatge i el noi agafa una bicicleta elèctrica amb una gran cistella de vímet al darrere per començar la seva jornada laboral. Es dedica a recollir els taps de suro d’ampolles de vi i cava que li guarden en diversos bars i restaurants de Barcelona. Quan ja ha completat la ruta d’aquell dia, el noi torna a la torre. Ara toca fer el triatge: sempre es pot colar algun tap de silicona i cal separar les grapes metàl·liques dels taps de cava. Costa de creure, però ara mateix ja s’acumulen vuit o nou sacs de construcció plens de taps de suro reciclats. El volum és tan gran que el propietari s’ha comprat un transpalet per moure’ls. No li estranya, que els veïns tinguin curiositat per saber què traginen en aquell garatge de la zona alta. Però a ell el fa sentir immensament feliç.

La reivindicació del psiquiatre republicà Francesc Tosquelles tindrà la seva posada de llarg amb una gran exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) a mitjans del 2022. Aquesta figura de gran influència a Europa, un personatge excèntric i magnètic –“Entre el professor Tornassol i Groucho Marx”, com diu Jordi Costa, cap d’exposicions–, va reinventar la institució psiquiàtrica des del seu exili francès, on va reunir exiliats, surrealistes i malalts mentals. “Defensava que la bogeria és l’essència de la naturalesa humana i que la cultura és una eina terapèutica per tractar la bogeria i el deliri humà”, explica Judit Carrera, directora del CCCB. Tosquelles deia que són les institucions i la societat les que s’han de curar, i aplicava un nou mètode: el desbarrament.

Si la felicitat fos una imatge seria la cara de Paula Bonet aixecant la persiana del seu local, La Madriguera, al cor de l'Eixample barceloní. Una imatge que ella mateixa podria plasmar sobre un llenç o convertir en una il·lustració per compartir amb la munió de seguidors i sobretot seguidores que aquest divendres l'han acompanyat en la reobertura del seu taller. Una imatge que seria la d'una dona jove amb uns ulls enormes i clars darrere dues portes blanques, amb grans finestrals, a punt de tornar a obrir-se i deixar enrere el patiment dels últims mesos. Uns ulls brillants pel que significa el moment. La Madriguera ja no és un cau on refugiar-se, sinó el que hauria d'haver sigut sempre, un espai de creació, somriures i retrobament. Un espai de felicitat on l'art d'aquesta pintora i escriptora de Vila-real ha tornat a lluir amb tota la seva força després d'un any en què la seva vida s'ha vist condicionada per l'assetjament d'un home.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports ha anunciat que destinarà 48.000 euros als set certàmens artístics de l'Art Jove de 2021, dirigits a fomentar la formació i professionalització dels creadors de les Balears. Una de les novetats de la convocatòria d'enguany és que s'amplia l'edat de participació fins a 36 anys en les modalitats de disseny gràfic, arquitectura i disseny d'interiors. A l'acte de presentació hi han assistit la consellera Fina Santiago, el director de l'Institut Balear de la Joventut, Sebastià Lliteras, i la directora general d'Infància, Joventut i Família, Marta Carrió.

Si per casualitat us creueu amb un artista que camina en solitari, penseu-vos-ho dues vegades abans d'estroncar-li el passeig. Potser és un actor que s'està aprenent un paper important, o un escriptor que ordena les idees per a una nova història, o un cineasta muntant la pròxima pel·lícula al cap. Caminar és, sobretot per als artistes, molt més que simple exercici físic: el moviment propicia la inspiració, i per això són molts els que necessiten transitar pels llocs per fer avançar així els seus processos de creació.

La Fundació Carulla ha anunciat la posada en marxa d'un programa per ajudar els creadors culturals, SOS Cultura, dotat amb 100.000 d'euros. "Durant el confinament ha quedat palesa la importància que té la cultura en les vides de les persones i de les societats", afirmen els responsables de la fundació en un comunicat. El programa, que pretén ajudar a pal·liar la crisi causada pel covid-19 en l'àmbit cultural, destinarà vint beques de 4.000 euros cadascuna a les creacions artístiques en l'espai públic.

El col·lectiu de dansa contemporània Iniciativa Sexual Femenina –format per Cristina Morales, Elisa Keisanen i Élise Moreau– busca persones disposades a fotografiar-se els genitals, els pits i l'anus. El grup ha organitzat, juntament amb la investigadora en filosofia de l'espai Sara Pierallini, del col·lectiu artístic Bachini-Bachini, una sessió de fotografies "genitoanals i pectojuganeres" aquest divendres a la tarda a La Caldera de Barcelona. Les impulsores de la proposta, titulada Ballar amb el cony, busquen "persones de qualsevol sexe, edat i condició física" disposades que els fotografiïn aquestes parts del cos.