Més d’un milió d’exemplars venuts després, Irene Vallejo (Saragossa, 1979) continua acompanyant l’extraordinari èxit de L’infinit dins d'un jonc amb generositat i entusiasme, visitant fires i festivals literaris per compartir erudició i perspicàcia amb lectors d’arreu del món. El fenomen d’aquest brillant assaig sobre la invenció dels llibres al món antic assoleix una nova fita amb l’adaptació al còmic de l’obra que dibuixa Tyto Alba (Badalona, 1975), un treball que després d’una primera edició que no va deixar satisfets els autors arriba en una nova edició revisada i ampliada amb la guionista Xisca Mas. “Enlloc diu que la publicació hagi de ser el punt final del procés –apunta Vallejo–. Vam seguir treballant-hi perquè els llibres també es transformen”.

La circulació dels llibres a l'Antiguitat i la formació del cànon literari són dos temes que acompanyen la doctora en filologia clàssica i escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) durant tota la carrera acadèmica. Però li semblava que amb el material que tenia podia atraure un públic més ampli, així que ho va reescriure amb un to més literari i personal en un llibre del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars i que està conquerint el mercat anglosaxó, L'infinit dins d'un jonc (Siruela; publicat per Columna en traducció al català de Núria Parés Sellarès). Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, van quedar fascinats per "l'erudició planera" que fa servir Vallejo. "El títol no pot ser més encertat ni més evocador", subratllen els arquitectes.

La Fira del Llibre de Frankfurt de "la normalitat i l'entusiasme", en paraules de Jürgen Boos, el seu president, ha quedat inaugurada aquesta tarda amb el tradicional –i contundent– cop de martell contra l'estrada des d'on s'han pronunciat els discursos. S'hi ha afegit de seguida una copa de cava Freixenet, gentilesa de la participació d'Espanya com a cultura convidada.

Fa unes setmanes, de visita a Barcelona, l’escriptora Irene Vallejo em parlava de la tendència que encara hi ha a separar les humanitats i les ciències, com si fossin territoris diferents i, fins i tot, deia, en conflicte. Al contrari, ella creu que hem de lluitar per acabar amb aquesta distinció i treballar les connexions entre les dues “matèries”, perquè això ens enriquirà i ens permetrà tenir mirades i punts de vista diversos sobre la realitat. 

Irene Vallejo (Saragossa, 1979) traspua optimisme, tant als seus llibres com quan parla. Sap transmetre també el seu amor pels clàssics. Aboca erudició en cada llibre, però tot llisca com si t'estiguessin explicant una història a cau d'orella. Columna acaba de publicar en català, amb traducció de Núria Parés Sellarès, dos llibres escrits abans de l'èxit de L'infinit dins d'un jonc (Columna/Siruela). El xiulet de l'arquer recrea un dels episodis de l'Eneida de Virgili, l'arribada a Cartago d'Enees, l'heroi de Troia, convertit en refugiat. Allà li ofereix refugi una dona més gran i més poderosa, Elisa. A diferència de Virgili, Vallejo dona veu a cada personatge per explicar una història d'amor en què els papers estan subvertits. L'altre, Algú va parlar de nosaltres, són pessics d'història en què Vallejo fa dialogar el món clàssic amb l'actual i parla de temes tan diversos com el poder, la política, l'avarícia, el narcisisme, el riure o l'anorèxia.

D’on surt la necessitat d’escriure un llibre sobre l’origen dels llibres?

L'escriptora de Saragossa Irene Vallejo ha guanyat el Premio Nacional d'assaig amb el seu particular viatge a l'origen dels llibres L’infinit dins d’un jonc (Columna / Siruela), que a estones es llegeix com una novel·la d’aventures, amb la diferència que en comptes de cavallers, princeses i mags, els protagonistes són els llibres. L'assaig ha sigut un fenomen, amb desenes de reimpressions i traduccions, entre les quals la catalana. Ara rep el Premio Nacional del ministeri de Cultura, dotat amb 20.000 euros.