Joan Garcia Pons s’ha convertit en la gran esperança de l’Espanyol. Les 40 intervencions que porta l’han convertit en el porter amb més aturades de les cinc grans lligues europees en aquest inici de curs. Són una desena més que els següents de la llista: Hermansen (Leicester City) n’ha fet 31, mentre que Hein (Valladolid) i Flekken (Brentford), en duen 30 cadascun. El porter català és el segon amb millor ràtio d’aturades per partit (5), empatat amb Hein. Només el supera Hermansen (5,17). La seva actuació contra el Betis —va ser el primer porter que atura deu xuts en aquesta Lliga, inclòs un penal— no va fer més que confirmar el bon moment de forma que viu el de Sallent, que aquest dissabte (14 h, M. LaLiga) voldrà transformar les aturades en punts contra el Mallorca.

L’allargada ombra de Diego López sobrevolarà aquest divendres (20 h, Gol) les porteries de Cornellà-El Prat. El veterà porter gallec, que no va poder acomiadar-se de l’afició espanyolista com desitjava, es perdrà per unes molèsties la visita que el seu nou equip, el Rayo Vallecano, farà a la que ha estat casa seva les últimes sis temporades. La seva empremta no serà gens fàcil d’esborrar en un Espanyol on va demostrar que, amb treball, l’edat queda resumida a una anècdota. 

Pares. Una de les coses que van quedar pendents amb el meu pare és que mai no vaig acabar de saber de quin equip era. Sobre la meva mare no vaig tenir mai cap dubte: era perica per via filial. I el seu primer i gran ídol va ser José María, el meu primer capità. La seva alopècia li donava un aire respectable i madur. Tot un senyor. Un d’aquells futbolistes que estàs convençut que és un gran pare. Com també ho semblaven ídols posteriors com Fernando Molinos o Rafa Marañón. En el cas del golejador, el seu fill Carlos –el millor pare del món– n’és la prova més clara.

Diego López s’ha acomiadat de l’Espanyol en un acte emotiu en què no han faltat paraules d’agraïment i també un lament, el del gallec, que ha reconegut que se sentia amb ganes i energia per continuar defensant la porteria de Cornellà-El Prat. “Esperava continuar, la meva intenció era seguir ajudant el club amb el meu treball, però respecto la decisió presa”, ha explicat el veterà porter, que deixa el club espanyolista amb 40 anys i sis temporades com a periquito. López ha reconegut que fins i tot el nou tècnic, Diego Martínez, li va confessar que lamentava la seva sortida aquest estiu: “Em va traslladar que li sabia greu que, per les circumstàncies que sigui, no segueixi”. 

Cap dels tres porters que l’Espanyol té en nòmina actualment al primer equip té assegurada la continuïtat el curs vinent. Diego López finalitza contracte; Oier Olazábal té firmat un any més, però el club el podria rescindir, mentre que Joan Garcia podria sortir cedit a la recerca de minuts al futbol professional. La situació de la porteria serà un dels principals trencaclosques que haurà de resoldre en els pròxims mesos Rufete o el seu relleu a l’àrea esportiva. De moment, l’única certesa és que serà el porter basc el titular aquest dilluns (21 h, Gol) a Anoeta, com va confirmar Vicente Moreno. 

Un gol encaixat en les primeres deu jornades. Aquesta és la dada més representativa i destacada de l'Espanyol de Vicente Moreno, ja que, fins ara, cap equip en la història de Primera o Segona Divisió l'havia assolit. El tècnic de Massanassa la considera una anècdota, però sap perfectament que és una de les conseqüències més visibles del treball de regeneració profunda que està implementant en la plantilla espanyolista.

El joc grinyola. S’encaixen massa gols i gairebé no se'n marquen. Els resultats no arriben i l’afició s’impacienta. Gallego busca la tecla amb l’ajuda d’un vestidor autocrític i d’un consell d’administració que li mostra la seva confiança. Amb aquest panorama l’Espanyol arriba a Balaídos aquest dijous (20 h, Movistar+ La Liga), on haurà de treballar de valent si vol sortir-ne ben parat. Un dels aspectes on més s’haurà d’esforçar l’Espanyol a Vigo és en solidificar una defensa que demostra massa fragilitats. O el que és el mateix, en intentar buscar deixar la porteria a zero. Aquest curs només ho ha aconseguit en quatre dels 12 duels disputats: contra l’Alabès i contra els modestos Lucerna (l’anada i la tornada) i Stjarnan.

Un cop tancat el mercat de fitxatges, l’àrea esportiva de l’Espanyol s’ha agafat un breu descans abans d’afrontar la següent carpeta que haurà d’obrir en les pròximes setmanes: analitzar i valorar el futur dels 11 jugadors que acaben contracte l’estiu del 2020 (quatre dels quals estan cedits). L’Espanyol té en nòmina, actualment, nou jugadors que superen la trentena. Exceptuant Víctor Sánchez, amb contracte fins al 2021, la resta hauran de passar pels despatxos de l’RCDE Stadium per tractar les seves respectives situacions. En cap dels casos s’espera una decisió imminent, ja que si bé vuit d’ells podrien negociar amb qualsevol altre club per marxar gratis el juny de l’any vinent, la seva edat, els seus elevats salaris i el seu pes decreixent en l’equip suposen tres problemes a l’hora de trobar nous destins.

Diego López només aparenta els 36 anys en alguns cabells blancs i en la maduresa del seu discurs. L’edat no pesa al gallec, que està preparat per al debut al camp del Celta (18.15 h, BeIN LaLiga) després de completar la primera pretemporada sencera des que va arribar a l’Espanyol.

En els vuit anys i mig de vida de Cornellà-El Prat, només quatre dels 36 conjunts que han trepitjat l'actual feu de l'Espanyol han aconseguit sobreviure-hi en totes les visites que hi han fet. Dos dels casos, el Xerez i el Girona, són anecdòtics, ja que només hi han jugat una vegada (0-0 per als andalusos el 2009 i 0-1 per als gironins al partit de la primera volta d'aquest curs). Més significatiu és el balanç dels altres dos invictes a l'RCDE Stadium: el Madrid i el Vila-real. Després d'haver visitat aquest estadi nou i set vegades, respectivament, encara no hi coneixen la derrota. El curs passat hi va estar a punt, però un gol de Musacchio al minut 88 va salvar l'empat (2-2). El submarí groc intentarà aquest diumenge a la tarda (18.30, BeIN LaLiga) no enfonsar-s'hi per primer cop. La cita enfrontarà dos conjunts que arriben, pel que fa a resultats, en el pitjor moment de la temporada, de manera que el factor anímic serà especialment clau.

La situació a la porteria de l’Espanyol va donar un nou gir de guió dissabte quan Quique Sánchez Flores va fer efectiu “un canvi que podia passar en qualsevol moment”. Coincidint amb el bon moment de Diego López, que venia d’aturar un penal a Messi en el triomf blanc-i-blau al derbi, així com amb l’inici de la segona volta i amb la incertesa al voltant d’un Pau López que segueix sense renovar, el tècnic va tornar el gallec la titularitat en Lliga, un canvi que, però, no va aclarir si seria definitiu, ni tampoc si es tractava d’un intercanvi de competicions entre els dos porters. “Ja veurem qui va jugant, en funció de com ens sentim i de com veiem els nois”, es va limitar a comentar el tècnic.

El futbol va fer justícia amb Diego López. El gallec, condemnat a la banqueta en Lliga, va aprofitar ahir l’oportunitat que li donava la Copa i va retrobar-se amb les bones sensacions que va oferir el curs passat. Ho va fer, a més, contra el rival que l’havia privat de la felicitat. El gallec va perdre aquest curs la titularitat perquè al derbi del desembre del 2016 una topada amb Luis Suárez va causar-li una bursitis de la qual va ser operat a l’estiu. Quan va tornar, sense haver fet pretemporada, Pau ja era un fix a l’onze de Quique. Ahir, el derbi li va tornar la glòria que li havia pres. Gairebé tota la feina que va tenir, que no va ser poca, va ser refusar un xut botant a Busquets i aturar un penal a Messi superada l’hora de joc. El gallec no podia haver triat uns millors context i rival per reivindicar-se, i va celebrar la seva prodigiosa estirada al cantó esquerre amb una celebració eufòrica. No n’hi havia per menys. Era el tretzè que aturava en la seva carrera. A més, no era el primer cop que frustrava l’argentí des dels onze metres. Deu anys enrere, el 31 de gener del 2008, Diego López s’havia convertit en el primer porter que aturava una pena màxima en la carrera d’un Messi professional. Aleshores, però, no va poder evitar que el seu Vila-real caigués al Camp Nou. Ahir, una dècada després, la gesta del gallec sí que va resultar decisiva, i es va convertir, a més, en el primer porter a aturar-li dos penals.

Melendo tenia cinc anys quan es va posar per primer cop la samarreta de l’Espanyol. Cinc anys. Tota una vida vestint de blanc-i-blau. El jugador de Sant Adrià de Besòs va convertir-se en l’heroi blanc-i-blau marcant el gol amb el qual per primer cop l’Espanyol va derrotar el Barça al seu nou estadi (1-0). Protagonisme compartit amb Diego López, que va aturar un penal a Leo Messi i va donar emoció al partit de tornada dels quarts de final de Copa. El Barça, millor durant bona part del matx, va caure en el parany dels locals després de fallar el penal: es va oblidar de jugar i va perdre quan el duel, el derbi, es va traslladar al terreny de l’emotivitat.

Quan els porters de l'Espanyol i del Màlaga es trobin aquest dilluns al vespre a la gespa de la Rosaleda (21.00 h, GolT), no podran obviar el passat i el present de tots quatre, que en els últims mesos han viscut canvis força radicals. L'estiu passat, tots ells tenien contracte amb l'Espanyol. Des de Pau López i Roberto Jiménez, a priori els titulars d'aquest partit, fins a Diego López i Andrés Prieto, els dos que veuran el partit des de la banqueta, han viscut girs significatius en les seves carreres. Un autèntic guirigall a la porteria que segueix allargant-se i que encara tardarà mesos a resoldre's definitivament.

El novembre del 2015, un fet va suposar un punt d’inflexió en la carrera de Diego López. Una tendinitis al genoll esquerre el va apartar quatre mesos dels terrenys de joc. Aquella lesió, però, no va ser el seu pitjor enemic. L’aleshores tècnic Sinisa Mihajlovic va apostar per Gianluigi Donnarumma, de 15 anys i 1,96 d’alçada. Era una de les figures més importants del club, però Diego López ja no va tornar a jugar amb els ‘rossonero’. A final de temporada, l’eclosió i projecció del jove porter italià va portar el gallec a fer les maletes rumb a l’Espanyol. L’estiu passat, després d’uns mesos d’incertesa sobre el seu futur, i amb nombroses ofertes d’importants clubs europeus, Donnarumma va renovar fins al 2022 amb un contracte de 6 milions anuals. Els sona la història?

L’Espanyol té una de les millors parelles de porters de la Lliga. Com diu el tòpic, benvinguts siguin els maldecaps quan del que es tracta és de triar entre dues bones opcions. Pau i Diego només tenen dues coses en comú: el cognom i la gran qualitat. La resta, tot diferències: un és molt jove (22 anys), l’altre és veterà (avui en fa 36); un és de la casa, l’altre hi va arribar després d’un llarg periple; un acaba contracte a final de temporada, l’altre va signar fins al 2020; un és dels més mal pagats de l’equip, l’altre és el més ben pagat de tots. Per completar aquestes diferències, els esdeveniments han ajudat a complicar-ho tot.

El fantasma d’Alcorcón tornarà a sobrevolar Cornellà a finals de novembre. Lluny de fer els deures a l’Heliodoro Rodríguez López, un decepcionant fons d’armari de l’Espanyol va quedar-se a les fosques i va firmar un empat que, com va passar l’any passat, deixa més ombres que llums. I no només metafòricament. Advertits pel seu tècnic, els blanc-i-blaus volien evitar les sorpreses a Tenerife. Amb el que no comptaven, però, era amb un imprevist del tot inesperat: una apagada de llums a tot l’estadi, que va quedar-se a les fosques mitja hora abans de l’inici del duel. Tocava actuar amb pressa, ja que l’expedició periquita havia de tornar ahir mateix amb un vol de matinada.

El porter de l'Espanyol Diego López ha assegurat després de l'entrenament a la Ciutat Esportiva que després de sotmetre's a una operació al final de la temporada passada ha passat "mesos difícils", però que ja "està perfecte per ajudar l'equip". El futbolista, de fet, ha defensat que se sent preparat per ser titular contra el Celta, aquest dilluns: "Em veig per jugar d'entrada. Ja fa dies que m'entreno i estic a disposició de l'entrenador, encara que si jugo o no ho decidirà el míster. El que cal fer és treballar per estar tots disponibles".

Diego, Pau i Adrià, de 35, 22 i 18 anys, respectivament. Tots ells, de cognom López. Tots ells, porters d’un Espanyol que afronta avui (21 h, Esport3 i GOL) l’últim amistós de la pretemporada, a San Paolo contra el Nàpols. Dues promeses del planter que han d’aprendre del veterà mestre gallec, a qui una bursectomia i una neteja quirúrgica del genoll han impedit participar en la pretemporada i, gairebé amb total seguretat, l’impediran ser en el debut de Lliga el dia 19 al Sánchez Pizjuán.

Diego López ha recuperat a l'Espanyol la felicitat que va perdre al Milan. El porter gallec ha celebrat l'oficialització de l'acord que el lliga a l'entitat blanc-i-blava fins al 2020 amb una clàusula de 50 milions d'euros, i ha destacat que venir a aquest club va ser una decisió encertada. "Vam arribar en l'últim dia de mercat, a una ciutat nova, tornava al meu país. Era una aposta, però m'han ajudat molt: m'he trobat una família, un club fantàstic", ha comentat.