Miguel de Cervantes y Saavedra, a través del seu Quixot, considerava el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell un dels llibres més importants de la història, i per això és un dels pocs que el barber i el capellà salven de ser destruïts. D'acord amb els experts, aquesta opinió estava fonamentada en el fet que el Tirant trencava amb les novel·les de cavalleries i hi introduïa sensualitat, sexe i humor.

Poques novel·les condensen tants embolics, intrigues i traïcions com Tirant lo Blanc, el gran clàssic de la literatura catalana del segle XV. Joanot Martorell va convertir la seva pròpia frustració com a cavaller en una novel·la de mil pàgines, insòlitament moderna i ambiciosa, que ja a la seva època va ser un èxit de vendes. "El Tirant donaria per a una sèrie de Netflix de 5 temporades", diu l'escriptor i filòleg Màrius Serra. El 2020 Serra va publicar a Proa una versió actualitzada de la novel·la, sense renunciar a la "riquesa verbal" de l'original però adaptant-la a un català més actual. I al cap de poc se li va acudir una idea tant o més estimulant: escriure'n una versió teatral que, amb menys de 50 pàgines, concentrés tota l'èpica i tota la intensitat amorosa de la novel·la de Martorell.

“No podem deixar que les edicions de clàssics catalans es destinin sobretot a un públic estudiantil o acadèmic”, comenta el filòleg, editor i professor Joan Santanach, que fa una dècada va impulsar des de l’Editorial Barcino una col·lecció que pogués acostar al lector corrent autors com Ausiàs March, Ramon Llull i Jordi de Sant Jordi. “El repte era facilitar una mica més l’accés a aquests i altres referents –continua–. Un primer pas en aquesta direcció va ser la col·lecció Biblioteca Barcino, que des del 2004 presentava textos antics medievals i fins al segle XVII adaptats a l’ortografia moderna, però encara en el català de l’època, amb les notes que calgués per solucionar problemes de comprensió”.

Com parlaria avui el Tirant? L’adaptació de la llengua de Tirant lo Blanc ha sigut un repte majúscul per a Màrius Serra, que ha optat per una "actualització". “Escriure és decidir, sempre, un registre, unes opcions, que jo he intentat que siguin coherents i que responguin a uns criteris que explico al pròleg”, diu. Hi havia dos camps molt presents: la moda i les armes, per la qual cosa s’ha servit de L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, de Martí de Riquer. La part més difícil, però, ha sigut la retòrica. Aquí escollim 10 adaptacions que es troben a la novel·la que edita Proa.

Les mil pàgines d’un dels clàssics més importants de la literatura catalana, gran exponent europeu de la novel·la cavalleresca i la nostra primera novel·la moderna, Tirant lo Blanc, per fi parlen un català comprensible per al lector modern. Proa acaba de publicar la versió “completa, rigorosa i actualitzada”, segons l’editor Josep Lluch, de l’obra de Joanot Martorell, del 1490. “Si els lectors anglesos, alemanys, italians, francesos i xinesos poden llegir el Tirant en la seva llengua actual, per què no podem fer-ho els catalans?”, es va plantejar l’editor.