Nou anys després que Nigel Farage sacsegés el panorama polític britànic amb el referèndum del Brexit i la posterior sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el líder populista i antiimmigració, amic de Donald Trump i partidari de moltes de les seves polítiques, amb l'excepció dels aranzels, ha llançat aquest dijous una advertència al tradicional sistema bipartidista del Regne Unit.

El govern de Keir Starmer ha arribat a la conclusió que no només ha de dir què fa en matèria immigratòria, amb dades concretes sobre com combat les arribades irregulars al país, sinó que també ha d'oferir imatges a l'opinió pública de la mà dura amb què tracta aquells que són al país sense papers.

Els diners ho poden comprar tot? Semblaria que sí. I després d'ajudar decisivament Donald Trump a conquerir la Casa Blanca per segona vegada amb el seu algoritme, ara Elon Musk, l'amo de Tesla i de la xarxa social X, podria estar preparant l'assalt a la política britànica. L'objectiu entre cella i cella que s'hauria fixat seria col·locar l'extremista Nigel Farage a Downing Street en les eleccions del 2029. Un repte potser més difícil que la victòria de Trump a causa del bipartidisme perenne que regna a Westminster i la dificultat de trencar-lo ateses les característiques del sistema electoral.

La victòria aclaparadora del Partit Laborista a les eleccions generals del Regne Unit ja dona lliçons als partits de centre i de centreesquerra d’altres indrets. Però que sigui important o no a llarg termini depèn de la capacitat del primer ministre Keir Starmer de solucionar els problemes econòmics del seu país –una missió força difícil–.

Primer dia de classes a la Cambra dels Comuns després de les eleccions de dijous passat al Regne Unit. I, com de costum, no s'hi cabia. De fet, eIs 412 parlamentaris del govern podrien ocupar pràcticament els 430 seients que hi ha en total, per bé que si s'hi estrenyen molt, podrien arribar als 450 o 460. Si fa no fa, 200 menys que el nombre de parlamentaris, en total 650, dels quals 335 han entrat al Palau de Westminster aquest dimarts, a primera hora de la tarda, com a nous diputats.

Contra el corrent general a Europa i al món, el Parlament britànic s’omplirà la setmana que ve de diputats i diputades de centreesquerra. Però l’aclaparadora victòria en escons del laborisme a les eleccions de dijous ha eclipsat el mar de fons que ha portat per primer cop el Partit Reformista, la formació d’extrema dreta de Nigel Farage, a Westminster.

A les últimes eleccions al Parlament Europeu s’ha donat un resultat especialment cridaner: a Espanya, hi ha hagut 800.000 electors que han llençat el seu vot a la paperera. L’individu a qui han anat destinats aquests vots —un agitador d’extrema dreta que, després de passar per UPyD i Ciudadanos, utilitza les xarxes socials per llançar continguts nocius, particularment acusacions contra els immigrants, les feministes, la premsa i els polítics, sobretot d’esquerres— no ha ocultat que la seva nova condició d’eurodiputat li servirà, fonamentalment, per tenir immunitat parlamentària enfront de les ja nombroses causes que té per difamació.

Clacton-on-Sea, 105 quilòmetres al nord-est de Londres, a la costa d'Essex, és una població d'uns 53.000 habitants. És un típic centre vacacional britànic que pugna per superar una perenne decadència des de fa 40 anys: establiments de fish and chips, algun pub, camionetes de gelats que s'anuncien amb un ding-dong cridaner i fins i tot un petit parc d'atraccions al moll, com n'hi ha en tantes altres ciutats de la costa del Regne Unit: van proliferar a finals del segle XIX. Però Clacton-on-Sea té també algunes bosses de pobresa endèmica oblidades de la mà de Déu i de les administracions. I la taxa més alta de població inactiva del país. I un índex de criminalitat de 129 delictes per cada mil habitants, molt per sobre de la mitjana d'Anglaterra (92).

L'onada d'extrema dreta i populista que el cap de setmana passat va sacsejar França i Alemanya a les eleccions europees, té també un reflex al Regne Unit, on el 4 de juliol se celebren els comicis a la Cambra dels Comuns. Per primera vegada des que el 23 de maig el primer ministre Rishi Sunak va convocar per sorpresa els britànics a les urnes, una enquesta situav aquest divendres el Partit Reformista un punt per davant dels conservadors. El lidera el xenòfob Nigel Farage, d'extrema dreta, populista, d'inspiració trumpista i llibertari, que mira més al passat que no pas al futur.

El passat sempre torna, però a les eleccions generals del Regne Unit no es ballen tangos, sinó que el ball és de bastons. I qui ha irromput en la cursa per donar-ne a tort i a dret és un vell conegut de la política britànica i europea, el racista i ultra Nigel Farage, l'home que amb la seva retòrica populista, euroescèptica i trumpista avant la lettre va escorar el Partit Conservador fins al punt de forçar el referèndum del Brexit. Farage concorrerà per vuitena vegada a un seient a la Cambra dels Comuns. I en aquesta ocasió potser té més possibilitats que mai d'aconseguir l'escó. Si més no, en l'acte de llançament de la seva candidatura, aquest migdia a Clacton-on-sea, ha congregat centenars de devots que prenen la seva paraula com la d'un nou messies.

Ningú no ha perdut el temps. La campanya electoral del Regne Unit ja estava en marxa aquest dijous, hores després que Rishi Sunak anunciés dimecres a la tarda l'avançament dels comicis. El premier acusava el líder laborista, Keir Starmer, de no tenir un pla de futur per al país mentre assegurava, en canvi, que ell sí que en té. Starmer, al seu torn, deia que ha arribat l'hora del "canvi" i d'acabar amb el "caos" de catorze anys de desgovern.

Setmana molt difícil per al primer ministre britànic. Rishi Sunak ha entomat aquest divendres al matí una doble molt mala notícia, que s'ha d'afegir a les dues també dolentes que va collir entre dimecres i dijous, quan va saber, respectivament, que la inflació continuava estancada en el 4% i que el país havia entrat en recessió en els darrers sis mesos de l'any passat.

El populisme es continua estenent a la mateixa velocitat que el covid-19 i els populistes no desaprofiten cap ocasió per intentar fer forat amb la seva demagògia. Nigel Farage, l'home al darrere del Brexit, el xenòfob ultra que admira Donald Trump, ha anunciat aquest dilluns que posava en marxa el nou partit Reform UK per oposar-se a un confinament que no funciona a partir de la reconversió del Partit del Brexit, que va fundar l'abril de l'any passat per empènyer la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

Nigel Farage onejant la bandera britànica des del seu escó amb satisfacció, seguit de la reprimenda de la vicepresidenta irlandesa de l'Eurocambra i poc abans de les llàgrimes d'altres eurodiputades britàniques contràries al Brexit. Així ha estat el debat amb què aquest dimecres el Parlament Europeu ha dit adeu al Regne Unit i també als seus 73 eurodiputats. L'Eurocambra ha segellat l'acord per la retirada del Regne Unit de la UE. La seu d'aquesta institució a Brussel·les ha viscut l'últim tràmit parlamentari amb els passadissos més plens de l'habitual. Els adeus entre eurodiptuats i treballadors britànics que fa anys que treballen entre Brussel·les i Estrasburg és la conseqüència més palpable i emotiva d'un Brexit que a partir de dissabte passarà a estar en estat de transició. Com també ho són els brindis dels gairebé exeurodiputats del parti del Brexit. L'acord s'ha ratificat per 621 vots a favor, 49 en contra i 13 abstencions.

Nigel Farage, líder del Partit del Brexit, ha ofert aquest divendres al matí al primer ministre britànic, Boris Johnson, un pacte electoral si accepta abandonar el seu acord del Brexit signat amb la Unió Europea fa dues setmanes i s'avé a negociar-ne un de nou de lliure comerç. "El pacte de Boris Johnson no és el Brexit", també ha dit Farage, en el llançament de la seva campanya per als comicis del 12 de desembre, en un acte celebrat al centre de Londres. Una oferta que té tant d'ultimàtum com de proposta molt arriscada.

Fa dues setmanes una investigació de la cadena britànica Channel 4 posava Nigel Farage, el líder del Partit del Brexit, sota la lupa mediàtica per presumpte finançament irregular. El partit de Farage hauria obtingut finançament il·legal (450.000 lliures) del milionari Arron Banks després del referèndum del Brexit, uns diners que l’eurodiputat antieuropeista no hauria declarat, com exigeix el codi de conducta dels parlamentaris.

“No crec que cap altre president dels Estats Units estigui tan a prop del vostre gran país”. Amb aquesta i altres frases, recollides en una entrevista a l’edició del dissabte de The Sun i a la d’ahir de The Sunday Times, Donald Trump aterra avui a Londres per a una visita d’estat de tres dies prèvia a la celebració del 75è aniversari del Desembarcament de Normadia, del 6 de juny.

Entre el no acord i el no Brexit. El resultat de les eleccions europees al Regne Unit –a falta de la proclamació de les dades definitives a Escòcia i a Irlanda del Nord– deixa oberta qualsevol possibilitat sobre el futur de la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea (UE): des de la més extremista, amb una sortida a la valenta el 31 d'octubre, a la revocació, amb referèndum previ o sense.

El Parlament Europeu també investigarà el partit de l'euroescèptic i promotor del Brexit Nigel Farage. L'eurodiputada britànica Catherine Bearder ho ha demanat per carta al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, aquest dimarts i, segons confirmen fonts del Parlament Europeu, Tajani ha transmès l'ordre al comitè de parlamentaris que supervisen el correcte comportament dels integrants de la cambra. Aquest procés s'inicia just després que la Comissió Electoral britànica decidís obrir aquesta via aquest dilluns arran de la petició formal que va fer l'ex primer ministre britànic laborista Gordon Brown.

El diputat euroescèptic al Parlament d'Estrasburg Nigel Farage, líder del Partit del Brexit i un dels grans artífexs del procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), ha estat víctima aquest migdia, a la ciutat de Newcastle (nord-est d'Anglaterra), de la mateixa intolerància que fa més de vint-i-cinc anys que predica.