¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

La caiguda de les borses com a resposta als aranzels imposats per la Casa Blanca a la majoria de països del món té un impacte molt diferent als Estats Units que a Europa. A les dues bandes de l'Atlàntic, els mercats de valors tenen un rol bastant diferent dintre de l'economia: als EUA són una peça clau, tant per al sector empresarial com per a les famílies, mentre que a Europa tenen un paper més secundari.

Les borses europees han aguditzat aquest divendres les pèrdues després d'una jornada de dijous marcada pels números vermells en reacció a l'onada d'aranzels anunciada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els parquets d'arreu del món han registrat una nova jornada de caigudes pels temors a una recessió als EUA i al conjunt de l'economia global provocada per la nova guerra comercial.

Els Estats Units han pausat les seves contribucions a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), han dit tres fonts comercials a l'agència Reuters, mentre que el govern del president nord-americà Donald Trump intensifica els seus esforços per retallar la despesa pública. L'administració Trump s'està retirant de les institucions mundials que considera en desacord amb les seves polítiques econòmiques i planeja abandonar-ne algunes, com l'Organització Mundial de la Salut, i ha retallat contribucions a altres com a part d'una àmplia revisió de la despesa federal.

Un capítol més de caos i confusió a la guerra comercial de Donald Trump. Dimarts el matí, Trump anunciava un aranzel addicional del 25% –fins al 50%, ja que s'afegeix al 25% ja anunciat anteriorment i que entrarà en vigor aquest dimecres– sobre les importacions d'acer i alumini del Canadà, en resposta a la decisió del govern de la província canadenca d'Ontario d'aplicar una tarifa del 25% a les compres nord-americanes d'electricitat canadenca. Les borses es tenyien de vermell i tancaven amb caigudes. Hores després, amb els mercats ja tancats, un funcionari del seu govern deia que només s'aplicaria el 25%, després que Trump digués que "probablement" no els duplicaria.

L'índex borsari nord-americà Nasdaq, format sobretot per companyies tecnològiques, va perdre aquest dilluns un 4% i se situa al mínim dels últims sis mesos pels temors que la política aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, provoqui un alentiment de l'economia del país o fins i tot una recessió.

El terratrèmol borsari als EUA provocat per la irrupció de DeepSeek, el ChatGPT xinès, no sembla preocupar Donald Trump. El president estatunidenc ha qualificat l'ascens de la companyia asiàtica de "toc d'atenció" per a la indústria tecnològica nord-americana, però ha defensat que pot actuar com a revulsiu: "Si es pot fer més barat, si es pot fer per menys i aconseguir el mateix resultat final, crec que és bo per a nosaltres", ha dit als periodistes que l'acompanyaven a bord de l'Air Force One.

El denominat risc polític –la noció que unes eleccions poden tenir un impacte significatiu als mercats financers– va ser durant molt de temps una preocupació dels inversors en mercats emergents. Als països rics, en canvi, paraven més atenció als banquers centrals que als polítics. Però avui en dia les coses són una mica diferents. En els dies previs a les presidencials nord-americanes del 5 de novembre, els preus dels actius es movia d'acord amb les mitjanes de les enquestes. Wall Street xiulava al so del Trump trade, la idea que el nou president serà bo per als mercats.

La borsa xinesa porta un mes de turbulències, que s'afegeixen a més d'un any de problemes en tota l'economia. L'esclat d'una bombolla immobiliària que s'havia anat fent grossa durant gairebé dues dècades ha deixat tocada la segona economia del món, on el sector de la construcció té un pes molt important perquè canalitza bona part dels estalvis de la població.

La duríssima batalla econòmica que ha esclatat entre BBVA i Banc Sabadell arran de l'opa presentada pels primers sobre l'entitat catalana ha entrat en les últimes hores en el terreny dels dividends, és a dir, la retribució que reben els accionistes pels seus títols. Fins ara, l'entitat catalana portava un clar avantatge en aquest camp perquè havia detallat els diners que pensava destinar als accionistes per aquest concepte durant el 2024 i el 2025: uns 2.900 milions, que fins i tot podrien ser més. Fins aquest dijous, el BBVA havia estat més prudent en aquest camp.

El Nikkei, l'índex de referència de la borsa de Tòquio, es va ensorrar dilluns un 13% en una jornada, tot i que es va recuperar parcialment l'endemà amb un increment del 10%. Els números vermells de dilluns es van contagiar a la majoria de parquets de la resta del món. A Espanya, l'Ibex-35 va tancar el dilluns amb davallades de tots els valors, i les grans borses del món van estar en números vermells.

La Borsa de Tòquio ha rebotat amb força aquest dimarts després d'ensorrar-se dilluns. En la mateixa línia, els mercats europeus també han obert la jornada amb guanys moderats.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

9.107 milions d'euros. Aquesta és la part de la valoració del BBVA en borsa que s'ha volatilitzat des del passat 29 d'abril. El banc d'origen biscaí valia 63.634 milions d'euros aquell dilluns, unes hores abans que es conegués l'interès de l'entitat per adquirir el Banc Sabadell. Aquest dimecres, la seva valoració havia caigut fins als 54.527 milions d'euros.

L'esclat de la pandèmia va afavorir algunes multinacionals de sectors molt concrets, com ara tecnològiques, farmacèutiques i empreses de comerç online, que van veure com se'ls disparaven les vendes gràcies als confinaments i les restriccions de moviments a tot el món. Aquests increments del volum de negoci es van traduir en més guanys i pujades del preu de les accions a la borsa. Ara bé, la tornada a la normalitat de l'economia ha deixat tocades algunes de les empreses guanyadores de la covid.

La incertesa no agrada als mercats, i els últims cinc dies el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha deixada instal·lada al país. Finalment, Sánchez ha anunciat que seguirà al capdavant de l'executiu, però aquesta decisió no ha apaivagat la confusió dels inversors.

Cent anys donen per a molt, i si no que l'hi diguin a Telefónica, que els celebra aquest 19 d'abril tornant a ser, 27 anys després de la seva completa privatització, una cotitzada amb presència de l'Estat al capital social. Els orígens de la teleco espanyola es remunten al 1884, quan es va establir el monopoli del servei telefònic en favor de l'Estat, però Telefónica es va constituir com a societat anònima l'abril del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera. En aquells anys va arribar a ser una empresa americana (la novaiorquesa International Telephone and Telegraph Corporation era el principal accionista l'any 1925). També va viure una nacionalització durant la dictadura franquista (1945) per, després, als 60, inaugurar el capitalisme popular amb l'aparició de les conegudes matildes, les ampliacions de capital anunciades per l'actor José Luis López Vázquez i que van tenir una rebuda espectacular entre la població. També es va veure del tot privatitzada l'any 1997 per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar (PP), i vivia, amb el canvi de segle, l'època daurada pel que fa a preu de l'acció.

El preu de l'or ha arribat a un màxim històric enmig de la inquietud dels inversors per les tensions a l'Orient Mitjà i l'especulació que els tipus d'interès dels EUA es reduiran a l'estiu. Els inversors van començar a acumular aquest actiu –entès com a valor refugi– dimarts, i el preu va assolir un rècord de 2.141,59 dòlars per unça i va superar el rècord anterior de 2.135 dòlars al desembre, abans de tornar a baixar a uns 2.128 dòlars.

Si alguna cosa caracteritza els mercats financers aquest segle és la irracionalitat. En teoria, una inversió és una decisió en la qual qui manega els seus propis diners o els d'un client analitza les perspectives futures de l'actiu que adquireix, així com la seguretat de la inversió i la liquiditat, és a dir, la facilitat de recuperar els diners quan calgui.

Corria l'any 2014 i l'aleshores govern de Mariano Rajoy (PP) obria la porta a la SEPI a entrar com a accionista dins el fabricant espanyol d'oli d'oliva Deoleo —el més important del món i propietari de marques com Carbonell—. L'objectiu era mantenir-ne "l'espanyolitat" en un moment en què accionistes com Bankia i La Caixa estudiaven sortir-ne. Ara, aquell moviment que plantejava l'executiu de Rajoy i que no es va acabar materialitzant ha tornat a plantejar-se: "Aquesta marca [Deoleo] s'ha de quedar a Espanya. Es poden fer coses perquè una empresa no es vengui a un inversor estranger. S'ha fet amb Telefónica", apuntava Antonio Luque, president de la cooperativa d'oli Dcoop, quan el govern de Pedro Sánchez tot just anunciava que "explorava" l'entrada a la teleco espanyola. Les paraules de Luque cal emmarcar-les en un moment en què el principal accionista de Deoleo, el fons britànic CVC (57% del capital), ha activat la maquinària per desprendre's de la seva participació.