L'atleta francesa Sounkamba Sylla va estar a punt de no poder participar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics l'estiu passat perquè és musulmana i porta vel. Els esportistes francesos tenen prohibit portar qualsevol símbol religiós durant les competicions internacionals que fan amb els colors de la selecció francesa, però poc abans de l'inici dels Jocs de París el govern va advertir que tampoc permetria portar símbols durant la cerimònia d'inauguració. Sylla, rellevista dels 4x400, es va plantar. Finalment, hi va poder participar després d'arribar a un acord amb el govern: es va posar una gorra, la mateixa amb la qual després va competir als Jocs.

Quin trist destí el dels anomenats catalans musulmans o musulmans catalans. En el repartiment de papers de l’auca de l’enlluernadora diversitat postmoderna a nosaltres ens han penjat la llufa de ser els perfectes creients de costums immutables, tancats en una essència religiosa que algú ha decidit que portem inscrita en la sang i els gens. És clar que no se’ns ha adjudicat aquesta tasca humiliant de la mateixa manera que ho han fet sempre els racistes clàssics: negant-nos l’existència o rebaixant explícitament la nostra humanitat. Ja se sap que els multicultis són moralment superiors, els bons de la pel·lícula, oberts, inclusius, tolerants i respectuosos amb els costums dels altres. Passa, però, que els “altres” i les seves característiques peculiars són fruit del seu propi imaginari i sovint els “diversos” reals, els que ara anomenen “racialitzats”, no encaixem en l’esquema preconcebut que han inventat per a nosaltres. La resistència davant d’aquesta construcció és tremendament difícil perquè per canviar les narratives s’ha de tenir poder. 

A la seva novel·la Submissió, l'escriptor francès Michel Houellebecq imaginava una França en què el líder d'un partit musulmà esdevé president de la República. La història era ficció, però la polèmica que havia aixecat l'argument, que alguns veien com una advertència del que podia passar en la realitat, va obligar l'autor a puntualitzar que Submissió era "política-ficció". Era el 2015 i l'escriptor, abonat a la polèmica i a opinar sobre política, ja compartia arguments habituals de l'extrema dreta. Vuit anys després, la radicalització del novel·lista és notòria i s'ha fet encara més evident fa poc en una conversa publicada en un número especial de la revista Front Populaire que ha indignat la comunitat musulmana de França.

Convidar a un sopar de negocis un grup d’emprenedors saudites en un restaurant on se serveix menjar halal (“el que està permès”, segons l’Islam) i que apareguin els cambrers amb un postre de músic i un got de vi dolç. O que les càpsules vermelles de cafè descafeinat no es puguin vendre al món musulmà perquè estan fabricades amb tint de sang de cotxinilla. Són dos exemples de l’anecdotari que Javier Albarracín, fundador de Barcelona Halal Services, ha acumulat en els set anys que treballa assessorant empreses, institucions i universitats per adequar els seus productes i serveis al consumidor musulmà.

Un grup de manifestants cremaven dilluns fotos de Macron i banderes franceses davant l’ambaixada de França a Bagdad, la capital iraquiana. A l’Aràbia Saudita s’han multiplicat aquests dies les crides –sobretot a través de les xarxes socials– perquè la població eviti comprar a la cadena de supermercats Carrefour o a qualsevol altra marca francesa. També al Marroc, al Pakistan, a Jordània o a Kuwait. A Qatar, les dues grans cadenes de distribució han optat directament per retirar els productes francesos de les prestatgeries, i la principal universitat qatariana ha suspès la setmana cultural dedicada al país gal. Ahir, a Dacca, la capital de Bangladesh, més de 40.000 persones sortien al carrer clamant a favor del boicot a tot allò que sigui o sembli francès. I són només alguns exemples.

Líders musulmans d'Europa i l'Àsia han posat les bases d'una nova oficina que estudiarà els pròxims passos per construir una gran mesquita a Barcelona. La reunió ha sigut convocada per l’European Muslim Forum, una plataforma que pretén ser un interlocutor que representi les diverses sensibilitats que hi ha a l'islam per promoure activitats i projectes com la construcció de mesquites i que aviat obrirà altres oficines a Europa i l'Àsia. El president del fòrum, Malik Abderrahman Ruiz, que portarà l'oficina de Barcelona, ha lamentat que Barcelona sigui "una de les ciutats europees que no té construïda una mesquita com a tal" malgrat que "té la comunitat musulmana més gran de tot Espanya", i que per això tenen la "necessitat" de fer "un projecte de gran envergadura".

La comunitat musulmana de Catalunya s'ha manifestat aquesta tarda a Barcelona, acompanyada per més de 148 entitats i al voltant de 2.500 assistents, segons estimacions de la Guàrdia Urbana, per condemnar "la barbàrie i la desraó" dels terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils dijous passat.

La Rambla de Barcelona ha tornat a ser, un dia més, escenari de solidaritat. En un acte que no estava previst, aquest diumenge, al voltant de les 19.00, centenars de musulmans s'han acostat a l'escenari de l'atropellament per homenatjar les víctimes dels atemptats. A hores d'ara, l'atac ha deixat 13 víctimes mortals a la capital catalana i una a Cambrils.