La indignació causada per la mort d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en les darreres setmanes un nou esclat social a les banlieues de les ciutats franceses. En els disturbis no només han resultat malmesos automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles radicades en els seus barris.

Com era absolutament previsible, les extremes dretes europees han trobat, en els disturbis a França, una mina a favor del seu ideari supremacista. A Espanya, on ara van més forts que mai, un Santiago Abascal eufòric ha sortit a dictaminar que França és a mig pas de la guerra civil (un sintagma que excita enormement la dreta nacionalista espanyola, i no d'ara, sinó de molt abans que existís Vox) i que això és culpa “de la política d'immigració massiva”. És un argument proper als que solen fer servir els neonazis i, de fet, les simpaties de la dreta nacionalista espanyola per les esvàstiques i les salutacions a la romana també venen d'enrere. Els mitjans afins com El Mundo, incansables, difonen, quan Abascal s'enfanga dins el llot del racisme, la seva foto al costat d'Ignacio Garriga, el missus del partit a Catalunya, que amb la seva negritud contribueix precisament a blanquejar-lo.

Homicidi voluntari: així defineix els fets que van acabar amb la vida del jove Nahel, de 17 anys, l’ordre de detenció del policia que va disparar contra ell. La brutalitat de l’acció repressiva ha provocat una onada de violència a Aulnay-sous-Bois que s’ha estès al mateix de centre de París i als suburbis d’altres capitals com Lió i Marsella, zones amb una llarga tradició de conflictivitat social i de xocs amb la policia, expressió d’uns nivells de discriminació i marginalitat que tensen sovint les comunitats. De fet, els mitjans de comunicació recorden un esclat de grans dimensions que hi va haver el 2005 en aquesta mateixa zona.

Un exsoldat britànic ha estat declarat culpable aquest divendres de l'homicidi involuntari d'un ciutadà catòlic a Irlanda del Nord el 1988 durant els anys més durs del conflicte armat. David Holden, de 53 anys, que aleshores en tenia 18, es converteix en el primer veterà de l’exèrcit del Regne Unit condemnat per un delicte dels qualificats històrics, que s’havien de perseguir judicialment segons es va recollir en l'Acord de Pau del Divendres Sant del 1998. L'any vinent tindrà lloc una nova sessió en què es determinarà la pena que haurà de complir.

L'ombudsman de la policia d'Irlanda del Nord, Marie Anderson, ha identificat aquest dimarts vuit informants de les forces de seguretat de la província (Policia Reial de l'Ulster, RUC) com a membres del grup paramilitar lleialista UFF (Combatents per la Llibertat de l'Ulster) que van estar vinculats o van perpetrar 11 assassinats i 16 intents d'assassinat al sud de Belfast entre els anys 1990 i 1998, tot i que la gran majoria van tenir lloc entre el 1990 i el 1992.

L’alcalde de Rotterdam parlava, aquest cap de setmana, d’una “orgia de violència”. Les protestes contra la intenció del govern neerlandès d’introduir un passaport covid, que limitaria l’accés públic dels no vacunats, van acabar en el pitjor esclat de violència urbana des de la imposició dels primers confinaments, amb la intervenció (amb trets inclosos) de la policia i amb detencions. Les imatges de divendres a Rotterdam van fer que es desconvoqués la manifestació de protesta que s’havia organitzat per a l’endemà a Amsterdam per por al descontrol.

Han passat 25 anys des que es va okupar el cinema Princesa, el 10 de març del 1996. D’aquell local en tinc un record molt viu perquè hi vam actuar dos cops els Accidents Polipoètics. I com que era just davant on vivia el meu difunt soci, en Rafael Metlikovez, hi anàvem sovint a fer la cervesa. Per a qui no el recordi, era un edifici atrotinat, situat a la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Manresa. Aquella sala, inaugurada el 1923, havia sigut un cinema de reestrena fins que el juny del 1970 va plegar. I, des de llavors, només s’havia fet servir per celebrar-hi reunions sindicals esporàdiques. Així doncs, quan el van okupar, ja feia 26 anys que estava abandonat.

No puc deixar de pensar en Somiadors, la pel·lícula de Bernardo Bertolucci que ja té gairebé vint anys i que tan bé s’ha acomodat a la posteritat. És una obra important, transcendent, un referent per a tot tipus d’espectadors, vells i nous. Un d’aquells films capaços de crear cinefílies, d’obrir mons i de despertar consciències. Aquesta última faceta em sembla especialment rellevant en el moment que vivim. Recordem els tres protagonistes, tancats en un pis de París durant els mesos de maig i juny del 1968, on experimenten amb l’amor, amb la sexualitat, amb els cossos, la ment, els sentits. I a fora, al carrer, la revolució incandescent, els aldarulls, els que estaven farts de tot, la vaga, la universitat presa, els vidres trencats, els objectes llançats, les flames...

El president espanyol, Pedro Sánchez, pren partit en el debat obert entre els socis de govern a l'Estat arran de les protestes de suport al raper Pablo Hasél. Després d'un allau de crítiques des de la dreta per la defensa des de Podem dels disturbis -tant el PP, com Cs i Vox han demanat de nou la dimissió del vicepresident segon, Pablo Iglesias, tot i que no ha fet cap pronunciament en aquest sentit-, Sánchez ha defensat aquest divendres des de Mèrida que "en una democràcia plena com l'espanyola és inadmissibles qualsevol tipus de violència". El líder socialista no ha fet una condemna explícita dels disturbis, però sí que ha assegurat que "la democràcia empara la llibertat de manifestació, d'expressió, fins i tot els pensaments més infames i absurds, però no la violència". "La violència és la negació de la democràcia", ha afegit.

Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir què va passar en el cas de la noia que va perdre un ull previsiblement per l'impacte d'un projectil de foam durant la primera nit de disturbis a Barcelona després de les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél. El director del cos, Pere Ferrer, ha dit que ja s'han posat en contacte amb la família de l'afectada, a qui ha assegurat que agents de la unitat de mediació van visitar a l'hospital, i també amb el Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia, que és qui va alertar del cas, i ha promès "màxima transparència". El comissari Joan Carles Molinero ha explicat en roda de premsa després de la segona nit de disturbis que estan analitzant la traçabilitat dels projectils que es van disparar i que determinaran si es van utilitzar seguint tots els protocols interns. Segons el cos, durant la primera nit d'aldarulls es van disparar 300 projectils de foam en diferents ciutats catalanes i la segona, 120. La noia ferida té 19 anys i avui serà operada a l'Hospital Clínic de Barcelona.

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha condemnat amb "majúscula i negreta" els aldarulls que es van produir ahir en diferents ciutats catalanes després de les concentracions de protesta per l'empresonament de Pablo Hasél, i ha subratllat que "la violència no està mai emparada ni permesa en el dret a manifestació". Sobretot ha lamentat la "violència gratuïta" contra els Mossos i la Guàrdia Urbana i els aldarulls a la comissaria de Vic, on els agents van haver de cridar el codi 33, que només s'utilitza en casos d'extrema gravetat.

Les imatges de contenidors cremats, llançament d'objectes contra la policia i corredisses es van repetir ahir per segona nit consecutiva en diferents ciutats de l'Estat, on les convocatòries de protesta contra les noves restriccions per frenar l'avenç del covid acabaven amb diferents grups provocant aldarulls. A Barcelona va passar així divendres a la nit, en una actuació que des dels Mossos d'Esquadra van atribuir a grups d'extrema dreta infiltrats a la protesta, i ahir una concentració contra els desnonaments en plena pandèmia i contra el desallotjament de la casa Buenos Aires de Vallvidrera va acabar provocants destrosses a l'edifici de l'Ajuntament i, de nou, amb llançament d'objectes contra la policia. El balanç: un detingut, 60 identificats i un policia ferit. Les imatges de barricades i corredisses es van repetir, també, en ciutats com Logronyo, Bilbao, Madrid o Màlaga. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha considerat "intolerable" aquestes conductes i ha fet una crida a "la responsabilitat, la unitat i el sacrifici".

Situat al centre de la polèmica per les actuacions policials en les protestes contra la sentència del Procés, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha negat avui que el president de la Generalitat, Quim Torra, li hagi demanat la dimissió en cap moment. Buch, que no ha negat que ell mateix sí que s'hagi plantejat fer aquest pas, ha assegurat que no sent que el president no li doni suport, però ha deixat clar que no creu que li proposin repetir en el càrrec. "No dimiteixo. M'han passat moltes coses pel cap, però rebo missatges de suport i que estem fent el que toca", ha dit el conseller.

El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha defensat en una entrevista a La Razón que la violència al carrer a Catalunya per protestar contra la sentència del Procés ha sigut "de molt més impacte que la del País Basc", d'acord amb la informació que li han transmès els operatius policials. "No s'havien enfrontat mai a una violència d'aquesta naturalesa per com buscaven el cara a cara, a més dels mitjans que van utilitzar", argumenta el ministre, que admet que no s'esperaven una violència tan "greu" i de tanta "intensitat". Segons explica, el govern espanyol sabia que es podrien produir episodis d'aldarulls, i assegura que sobre el dispositiu policial "les coses es van fer bé".

Un jutjat de guàrdia d'Igualada ha deixat en llibertat amb càrrecs l'home detingut per, presumptament, haver llançat una bengala a l'helicòpter dels Mossos d'Esquadra durant els aldarulls de la setmana passada. Tot i que l'informe policial el responsabilitzava d'un homicidi en grau de temptativa, finalment el jutge ha decidit investigar-lo únicament per desordres públics i atemptat a l'autoritat i passarà el cas a un jutjat de Barcelona, perquè allà es van produir els fets.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns tres persones per incidents en les mobilitzacions de fa una setmana. A un dels arrestats li atribueixen un delicte de temptativa d'homicidi i també un de desordres públics per llançar pirotècnica a un helicòpter de la policia catalana durant la concentració de dimecres passat a Barcelona. Segons la policia, que ha identificat l'home amb les imatges de la investigació, aquella nit es van produir almenys cinc llançaments de petards a l'helicòpter. L'home ja va ser detingut fa un any per l'agressió a un manifestant en una mobilització convocada pel sindicat de policies Jusapol a Barcelona.

Des que van començar els aldarulls com a resposta a la sentència del Procés, avui és el dia que més persones han ingressat a presó pels aldarulls: fins un total de 10 persones arran del territori. Amb aquestes 10 ja són 28 les persones que han entrat preventivament a la presó per ordre d'un jutjat. En total, des de dilluns s'han arrestat almenys 194 persones a Catalunya, sumant les detencions practicades per la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, segons ha informat el ministeri de l'Interior.

El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande Marlaska, ha tornat a rebutjar imposar a Catalunya mesures extraordinàries, tal com reclamen PP i Ciutadans, perquè considera que “només hi ha un problema d’ordre públic” com el que han viscut “altres democràcies del nostre entorn”. Segons les dades d'Interior, durant els aldarulls s'han detingut 194 persones a Catalunya des de dilluns. D'aquestes, un 16% són menors d'edat i hi ha un 13% d'estrangers.