Patricia Evangelista es defineix com una "periodista de trauma", que ha après a investigar morts violentes intentant no contribuir al trauma dels familiars de les víctimes. Com a periodista de Rappler, el mitjà online fundat per la Nobel de la pau Maria Ressa, Evangelista va investigar desenes dels assassinats perpetrats durant la guerra contra les drogues del president filipí Rodrigo Duterte, que va deixar almenys 6.000 morts, segons dades oficials. El seu llibre, Algú els ha de matar (Comanegra), ple d'històries brutals i meticulosament contrastades, podria ser presentat com a prova condemnatòria en el judici contra Duterte, que està detingut a la Haia, acusat de crims contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional (TPI). La primera oferta de traducció del seu llibre (original en anglès) que va rebre arreu del món va ser la que li va fer Comanegra per editar-lo en català. Ara, Evangelista és a Barcelona com a quarta resident internacional del CCCB, un projecte realitzat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Privada Mir-Puig.

“Una nit, mentre dormia, van entrar a casa meva, van amagar diverses armes entre les joguines dels meus fills i em van detenir, sense ordre judicial, acusant-me de càrrecs falsos", explica Cora Agovida amb la veu trencada des de la seu de Karapatan, l’organització filipina de referència de defensa dels drets humans. Quatre anys enrere, mentre Rodrigo Duterte era el president de les Filipines, la van empresonar. "El meu «delicte» era ser part del moviment de dones Gabriela: m’acusaven de terrorisme i de pertànyer en un grup rebel –explica–. “Sense cap sentència, vaig estar tancada tres anys a la presó de dones de Manila, la més congestionada del país”.

L'expresident de les Filipines Rodrigo Duterte, acusat de crims de contra la humanitat, ha estat detingut per la policia a la seva arribada a l'aeroport internacional de Manila. El Tribunal Penal Internacional (TPI) el buscava per haver violat repetidament els drets humans amb les execucions extrajudicials comeses durant la seva "guerra contra les drogues".

A.J. Alfafara, de 46 anys, de confessió protestant i fundadora de la coalició Divorce Pilipinas, fa més de 12 anys que es va separar del seu marit i assegura que fa més d'una dècada que no veu el seu fill, des que aquest –amb 9 anys– va triar viure amb el pare, que provenia d’una família amb unes condicions econòmiques molt més acabalades. Uns mesos enrere, Alfafara, que treballa com a assistent virtual d'oficina i estudia a la universitat, va voler comprar un habitatge, però li van dir que necessitava la signatura del seu marit.

Tot va començar quan l'ambaixada de Filipines va preguntar al Museu Marítim si entre la seva col·lecció hi havia objectes provinents del seu país. "Vam indagar sobre la història de dues embarcacions que teníem i de les quals pràcticament no sabíem res. Al registre vam trobar que van arribar a Barcelona el 1899, quan Filipines va aconseguir la independència", explica Pere Izquierdo, director de l'àrea de col·leccions i coneixement del Museu Marítim, i comissari de l'exposició Sama-bajau. Nòmades de la mar, que es pot veure fins al 17 de març del 2024.

Una suau olor de mar impregna tot el barri mentre el fum s’escapa d’una cabana de nipa situada davant dels manglars d’Alburquerque, a l’illa filipina de Bohol. Els veïns saben que ja ha començat el laboriós procés de fabricació artesanal de sal i que els pròxims cinc o sis dies els acompanyarà aquesta olor tan agradable de fusta, coco i sal cremant-se a foc lent. El producte d’aquest procés en vies d’extinció que ha anat passant de generació en generació es coneix com a asin tibuok. Coneguda també com a ou de dinosaure per la seva gran semblança, és una peça ovalada de sal compacta dins d'un motlle d'argila que s'ha esquerdat parcialment per la intensa calor del foc i que només es produeix en aquesta petita localitat costanera d'uns 11.000 habitants.

Fa 125 anys, l’agost del 1898, un armistici va aturar el conflicte que havia esclatat entre els Estats Units i Espanya per la possessió de Puerto Rico. Només uns mesos més tard, el Tractat de París en va consagrar el lliurament als Estats Units, juntament amb Cuba i les Filipines. Fou el Desastre del 98. Milers d’illencs que s’havien establert en aquell territori de les Antilles, així com els seus descendents, deixaven així de ser súbdits de l’imperi hispànic, per passar a ser-ho del que avui és un Estat Lliure Associat lligat als Estats Units.

L’1 de maig del 1898, els espanyols varen ser derrotats pels nord-americans a la batalla de Cavite. Aquest fet va suposar la pèrdua de les Filipines, que uns mesos més tard varen ser lliurades als Estats Units. Emigrants de les Balears s’havien instal·lat en aquell remot indret asiàtic al llarg de decennis. I soldats de les Illes varen combatre i morir en el conflicte. Dos mallorquins hi eren entre els resistents de Baler, ‘els darrers de les Filipines’, quan la guerra ja havia acabat. Recordam aquests vincles entre tots dos arxipèlags, 125 anys després.

Mentre el món centra la mirada en Ucraïna, els Estats Units s'han assegurat un acord crucial per a les seves pretensions a l'altra banda del tauler geopolític, l'Indopacífic, on busca contenir la creixent influència de la Xina sobre els seus veïns. El secretari de Defensa nord-americà, Lloyd J. Austin III, ha anunciat aquest dijous, durant la seva visita a Manila (Filipines), que els EUA ampliaran la seva presència militar al país asiàtic, amb qui manté un tractat de defensa mútua des de l'any 1951.

L’any 2015, el joc d’estirar la corda va passar a ser considerat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat immaterial. Bé, no qualsevol activitat en què s’estira la corda. En aquest cas es reconeixien només unes pràctiques molt antigues arrelades a determinades comunitats de Cambodja, Corea, el Vietnam i les Filipines. Estirar la corda és una activitat universal, practicada a tots els continents, de festes majors als patis de les escoles. De fet, va arribar a ser un esport olímpic del 1900 al 1920. A pocs llocs, però, és tan espectacular com a la regió d’Ifugao, al nord de l'illa filipina de Luzon. Aquí, tres comunitats indígenes porten segles enfrontant-se entre elles quan acaba l’època de la recollida als camps. I la cirereta del pastís és una competició d’estirar la corda en què, en lloc de fer-ho en un camp o en un carrer, ho fan en un riu salvatge, el Hapao.

La periodista filipina i guanyadora del premi Nobel de la pau del 2021, Maria Ressa, ha perdut aquest divendres la seva apel·lació contra una condemna per difamació cibernètica i s'enfronta a una llarga pena de presó. La sentència arriba dues setmanes després que les autoritats filipines ordenessin el tancament del seu portal de notícies, Rappler, per "violar les restriccions constitucionals i estatutàries dels mitjans de comunicació".

Ferdinand Marcos Bongbong Jr ha fet seu el gest de victòria del seu pare, la mà alçada amb dos dits formant una V, i l'ha convertit en marca d'identitat de la seva campanya a les presidencials filipines. Els seus seguidors reprodueixen el gest, eufòrics, davant les càmeres. El triomf de Marcos Jr és aclaparador, amb un 60% dels vots. El recompte oficial comença aquest dimarts i es pot allargar dies, però els resultats preliminars (amb quasi el total dels vots escrutats) el situen com a guanyador incontestable amb més del doble de vots que Leni Robredo, la seva oponent més directa. Malgrat que durant la jornada electoral es van denunciar algunes irregularitats, el resultat es considera legítim i ha deixat molts filipins i analistes descol·locats per la fulgurant tornada de la dinastia. "Sé que no és fàcil acceptar els números [...]. Una clara frustració és el que senten les nostres files", ha dit Robredo.

L'ombra del llegat de la família Marcos enfosqueix les eleccions d'aquest dilluns a les Filipines. A mesura que han avançat les campanyes, el cercle s'ha anat tancant al voltant de dues propostes, la de Ferdinand Marcos Jr., fill de l'antic dictador del país, Ferdinand Marcos, i la de Leni Robredo, actual vicepresidenta. Les enquestes situen la candidatura de Marcos com a clara favorita, amb un 56% de suport de l'electorat. Robredo, advocada pels drets humans, presentada com a progressista i contra qui Marcos va perdre les eleccions a la vicepresidència el 2016, compta amb una intenció de vot del 23%, segons els últims sondejos. Sara Duterte-Carpio, filla del ja expresident Rodrigo Duterte, s'ha posicionat al costat de Marcos en una candidatura conjunta en què ella opta a la vicepresidència.

Almenys 375 persones han mort a les Filipines a causa del tifó Rai, que va sacsejar les illes entre dijous i dissabte, segons dades de la policia filipina. Més de 42.000 persones han estat desplaçades i n'hi ha prop d'un milió d'afectades, apunta el Consell Nacional de Gestió i Reducció del Risc de Desastres. Habitatges malmesos, ciutats inundades, talls de llum i d'aigua i falta d'aliments són només algunes de les conseqüències. Tot i els esforços dels serveis d'emergència, les ajudes encara no han arribat a molts afectats. La policia filipina ha informat que hi ha almenys 56 persones desaparegudes.

Sorpresa a les Filipines. El president Rodrigo Duterte es presentarà com a candidat a la vicepresidència a les eleccions del maig del 2022, segons ha anunciat el seu portaveu. Ho farà disputant-se el càrrec amb la seva filla, Sara Duterte-Carpio, que havia registrat la seva candidatura unes hores abans. Duterte, de 76 anys, havia dit a l'octubre que es retiraria de la política després d'acabar els sis anys de mandat com a president, que legalment no pot revalidar.

L'accident d'un avió militar al sud de les Filipines ha deixat fins ara 45 morts i desenes de ferits, mentre els equips de rescat busquen una vintena de persones entre les restes calcinades de la nau. Com a mínim dues de les víctimes mortals són civils i la resta de morts són soldats, tal com han confirmat les autoritats filipines aquest diumenge. Tant la gravetat de molts dels ferits com el fet que encara no s'hagin localitzat una vintena d'ocupants de l'avió fa témer que en les properes hores la xifra de víctimes mortals s'incrementi.

L’any 2050 al mar hi haurà més plàstics que peixos. Aquest càlcul científic, que fa anys que circula, ha servit per conscienciar el món sobre el problema dels plàstics. I és que dels 400 milions de tones de plàstic que es produeixen al món cada any, 80 milions acaben sent residus plàstics mal gestionats i, d’aquest total, un milió de tones va a parar al mar cada any. Però com hi arriben? Un 20% s’hi aboquen des dels vaixells, però el 80% queden abandonats al medi ambient i el vent els arrossega fins als rius, que els porten fins al mar. Això ja se sabia, però si fins ara es creia que només deu grans rius eren responsables de la immensa majoria d’aquests vessaments, un nou estudi científic ho desmenteix. Resulta que el 80% de la brossa plàstica que arriba al mar des de la terra ho fa a través de 1.656 rius, la majoria d’ells concentrats a l’Àsia, segons l’estudi publicat a la revista Science Advances i liderat per The Ocean Cleanup, una ONG contra la contaminació marina per plàstics que fa recerca al respecte.

Almenys vint persones han mort a les Filipines a causa del pas del tifó Goni i tres més continuaven avui desaparegudes. Aquesta potentíssima pertorbació tropical ha començat a afectar les Filipines amb categoria màxima i vents sostinguts de més de 310 km/h, segons dades del Joint Typhoon Warning Center.

Violacions constants dels drets humans i com a mínim 122 menors d’edat assassinats en la “guerra contra les drogues” del president de les Filipines Rodrigo Duterte, després de quatre anys de mandat. Els nens no se salven dels trets en aquesta guerra declarada pel govern contra els consumidors i els petits camells de les zones més deprimides i pobres del país, sobretot a Metro Manila, als afores de la capital, però que ha derivat en milers d'execucions extrajudicials –també d'activistes i opositors– amb moltes víctimes col·laterals, segons denuncien les ONG.