La Inspecció Educativa de la Conselleria d'Educació i Universitats obrirà una investigació al Centre Integrat d'FP Pere de Son Gall de Llucmajor per un suposat cas d'assetjament laboral. Fonts del departament han explicat a Europa Press que l'àrea té previst emprendre una avaluació psicosocial del centre arran d'un informe de riscos laborals. Les mateixes fonts han explicat que s'han activat els protocols habituals per aclarir les circumstàncies que han motivat algunes denúncies. L'avaluació es produirà després de diverses queixes i un informe que relaciona un quadre patològic d'un docent amb l'ambient laboral.

El secretari municipal de Petra, Francisco González, ha denunciat el batle del poble, Salvador Femenias, per presumpte assetjament laboral contra ell.

La Secció Primera de l’Audiència Provincial de les Illes Balears ha ordenat reobrir la causa judicial contra l’exbatle de Capdepera Rafel Fernández Mallol i un antic cap de la Policia Local del municipi per presumptes delictes d’assetjament laboral i prevaricació administrativa. Alhora, la Sala manté el sobreseïment de la causa respecte de la resta d’investigats.

El Tribunal General de la Unió Europea ha rebutjat aquest dimecres el recurs presentat per José Ramón Bauzá contra l'amonestació que li va imposar el Parlament Europeu per assetjament a un membre del seu equip quan va ocupar un escó com a eurodiputat de Ciutadans (Cs) en la passada legislatura europea.

La Policia Nacional ha detingut a un home, treballador d'un centre de salut de Palma, per presumptament intimidar fins a cinc companyes de feina i subordinades amb comentaris sexuals denigrants i proposicions de caràcter sexual de manera reiterada.

Idoia Ribas ha negat aquest divendres estar rere la denuncia interposada contra Manuela Cañadas per presumpte assetjament laboral. Arran de la informació publicada en un mitjà de comunicació local, en què es recull textualment que "Manuela Cañadas carrega contra Idoia Ribas davant el jutge i diu que ella està rere la querella contra assetjament laboral", Ribas ha assegurat que no ha tingut accés a la declaració de Cañadas davant el jutge.

Una exassessora de Vox Balears ha denunciat per assetjament la portaveu parlamentària del partit d'ultradreta, Manuela Cañadas. Segons consta a la querella, que s'ha remès al Jutjat d'Instrucció número 8 de Palma, Cañadas "es va dedicar a ridiculitzar i a fer córrer rumors" sobre la denunciant amb l'objectiu d'"aïllar-la i relegar-la de les seves funcions". Durant el temps que l'assessora va ocupar el càrrec, la política "va continuar fent-li la vida impossible, ridiculitzant-la davant els altres, recercant en el seu escriptori, menyspreant-la pel seu aspecte físic i relegant-la de les seves funcions i de celebracions i esdeveniments del partit". Com a conseqüència –recull la denúncia, avançada pel Diario de Mallorca i a què ha tingut accés l'ARA Balears–, l'assessora "va patir síndrome ansiosa depressiva", circumstància acreditada amb informes mèdics.

L'assetjament sexual i per raó de sexe en l'àmbit laboral és un dels grans reptes socials als quals hem de fer front perquè històricament les organitzacions han donat l’esquena a aquesta problemàtica, i han alimentat el silenci i la impunitat pel que fa a una de les violències masclistes més esteses.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha anunciat aquest dimecres una amonestació a l'eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá per un cas d'assetjament psicològic a un assessor parlamentari que el va denunciar a la institució. "He decidit imposar aquesta sanció com a resultat del seu comportament cap a un assessor que constitueix un cas d'assetjament psicològic", ha explicat Metsola al començament de la sessió parlamentària a Estrasburg, segons ha recollit Europa Press.

El jutjat d'Instrucció número 1 de Palma ha decidit arxivar la querella per assetjament laboral i acomiadament improcedent contra el prior i el diaca de Lluc. Després que l'extreballadora decidís retirar la denúncia arribar a un acord i que la justícia no hi apreciàs indicis de delicte, aquest divendres s'ha anunciat que el cas queda arxivat.

"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

La Universitat de Barcelona (UB) no vol que la investigadora Margarita Díaz-Andreu continuï a la universitat. L'arqueòloga Margarita Díaz-Andreu, que, des del gener del 2012, formava part de la UB, va ser denunciada el juny del 2022, segons la UB, per una estudiant de doctorat. L'estudiant al·legava que tenia ansietat per l'assetjament laboral de Díaz-Andreu. "Aquesta és l'única denúncia formal que ens costa i vam actuar amb celeritat –asseguren fonts de la UB–. Al setembre, ja s'havia traslladat l'expedient perquè l'estudiant pogués continuar la tesi a la UAB. Fins a finals d'abril, però, que és quan s'acaba el període d'al·legacions, no podrem dir que a Díaz-Andreu se l'ha apartat definitivament", assegura el departament de premsa de la UB.

CCOO ha presentat aquest divendres el seu darrer estudi sobre la violència sexual en l'àmbit laboral arreu de l'Estat i ha destacat que el 90% dels casos d'assetjament els pateixen les dones, mentre que els casos en què els homes són les víctimes és pràcticament residual. A més, ha subratllat que la macroenquesta que ha duit a terme arreu del territori espanyol ha destapat que més del 17% de les treballadores reconeix haver estat víctimes d'assetjament sexual.

El primer llibre de Jamie Fiore Higgins ha fet tremolar els fonaments de Wall Street. Ella, que s'havia convertit en una de les poques dones en una posició de responsabilitat a Goldman Sachs (el banc d'inversió més important de Nova York), hi explica les vivències durant els seus 18 anys a la companyia. Al llibre Bully market: My story of money and misogyny at Goldman Sachs (Mercat assetjador: La meva història de diners i misogínia a Goldman Sachs) hi relata un maltractament constant dels companys envers les dones i els negres.

Un de cada deu treballadors ha patit en algun moment de la trajectòria professional assetjament laboral a Espanya, segons dades de la Unió Europea. Darrere d’aquesta xifra, sovint silenciada, s’hi amaga un calvari de la víctima que acaba amb diagnòstics d’ansietat, depressió, tractaments mèdics i psicològics, a més d’inhabilitar-la per a qualsevol activitat laboral durant anys. Aquestes víctimes tenen noms i cognoms i una d’elles és l’Emma Navarro. “M’han expulsat del mercat laboral, m’han destrossat l’autoestima i la meva seguretat, necessito que es faci justícia”, explica a l'Emprenem amb una barreja de ràbia i d’emoció: “Si puc ajudar alguna persona que es vegi reflectida en la meva situació, ja haurà valgut la pena denunciar judicialment i públicament el meu cas”.

La Conselleria d'Educació ha publicat un comunicat per defensar que ha respectat i aplicat amb rigor la normativa vigent en els casos d'assetjament sexual entre docents. Després de la polèmica d'aquest cap de setmana pels fets ocorreguts entre dos professors de l'IES Madina Mayurqa, Educació ha remarcat que "sempre ha rebutjat qualsevol violència cap a les dones" i ha recordat que "en aquests sis anys s'ha actuat amb contundència davant qualsevol presumpta agressió, ja sigui entre l'alumnat o entre el professorat".

Comentaris, acudits sexuals i grapejades. L'assetjament laboral contra les dones es mostra de diferents maneres, però al final la majoria de vegades queda impune: el 72% de les víctimes desisteixen d'informar-ne la direcció de l'empresa o la justícia per por de perdre la feina, de ser assenyalades per la resta de la plantilla, de patir represàlies o per un sentiment de vergonya i culpa. Aquest silenci fa que fins i tot no ho comentin amb altres companyes, de manera que sovint ningú sap què passa realment.

“En el món de la política també hi ha casos d’assetjament sexual. Sorprèn que persones a qui has sentit parlar d’igualtat actuïn vulnerant aquesta igualtat en situacions íntimes”. L’exconsellera i històrica dirigent socialista Montserrat Tura ho escrivia en un article en aquest diari el 2017, l’any que va esclatar el moviment del Me Too. Mai com ara, però, havien transcendit públicament i amb tanta repercussió casos de violència masclista en la política catalana. Al presumpte assetjament sexual de Carles Garcias, cap de gabinet de l’exconseller d’ERC Alfred Bosch, i les denúncies a la CUP contra Quim Arrufat per agressions masclistes -dos casos destapats per l’ARA- s’hi sumaven fa una setmana les denúncies d’assetjament sexual del fins ara portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol. I aquí cal afegir-hi l’assetjament psicològic patit per l’exdiputada cupaire Mireia Boya, l’abús sexual que va portar a l’expulsió de la CUP del llavors alcalde d’Argentona Eudald Calvo o la investigació per assetjament laboral a l’exdelegat del Govern a Suïssa Manuel Manonelles. La violència contra la dona no s’escapa de les formacions polítiques i administracions. Però per què aflora ara? I, cosa més important: com s’ha d’abordar?