Al menjador de gala de l'ambaixada d'Espanya a Londres hi ha, entre altre mobiliari, un element de llegenda que, en principi, no hauria de ser allà. Es tracta de la grandiosa taula, hàbil per a 66 comensals sense massa estretors, que fa uns trenta-dos metres. Aquell moble, més que centenari, hauria de ser al fons del mar. En concret, a uns 4.000 metres sota l'aigua, a 400 milles nàutiques (740 km) de Terranova, el Canadà. Però la casualitat o l'atzar, que de vegades és un excés de sentit i una porta al futur, i les mides més aviat gegants de la peça, la van salvar del naufragi. Del naufragi més famós de la història de la humanitat: el del Titanic, que va tenir lloc l'abril de 1912.

La primera tragèdia del Titanic s'esdevingué fa 111 anys, i va tenir un gran impacte tant en la cultura popular com en pensadors rellevants. Oswald Spengler (1880-1936), autor de La decadència d'Occident, va començar a perfilar el llibre que el transformaria en l'assagista més influent del primer quart del segle XX tot just llavors (el primer volum es va publicar el 1918, i el segon ara fa tot just un segle, el 1923). Molt abans de la pel·lícula que va protagonitzar Leonardo DiCaprio l'any 1997 ja se n'havien fet moltes altres. Les dues primeres es van rodar immediatament després de la tragèdia, l'estiu del mateix 1912. Destaca la caríssima i fallida producció que va auspiciar el 1943, en plena Segona Guerra Mundial, el ministre de Propaganda del Tercer Reich, Joseph Goebbels, amb la curiosa intenció de ridiculitzar la marina britànica. El superescarni cap als anglesos va costar molts milions de marcs i ni tan sols es va arribar a estrenar (aquesta història, plena d'extravagàncies i absurditats, mereixeria un article a part; o dos).

Tres multimilionaris, acompanyats d'un pilot i un copilot, van pagar 250.000 dòlars per visitar les restes del Titanic, a 3.810 metres de profunditat, i han tingut el món en suspens durant cinc dies, fins dijous, quan la guàrdia costanera nord-americana va descobrir que els ocupants del Titan van morir per la implosió de la nau. Els Estats Units, el Canadà i França havien mobilitzat "tots els recursos" per dur a terme un rescat multimilionari, el cost del qual encara no ha transcendit. Ara, molta gent es pregunta si aquesta despesa no hauria sigut evitable i totes les mirades apunten a l'empresa propietària del submergible, Oceangate, a la recerca de respostes.

Seguim, esclar, les notícies del submarí Titan, que porta cinc homes a bord, tots milionaris, per anar a explorar les restes del Titanic, i que, com tothom sap, va perdre el contacte amb la base, com el Major Tom, i ara està extraviat potser al fons del mar. Pel que sembla, l’oxigen se’ls acabava avui al migdia. Tots nosaltres pensem en les converses que van tenir al principi, quan es van explicar les possibilitats d'assolir l'objectiu. I ara pensem que, si són vius, deuen estar en silenci, per estalviar aire. Potser un d’ells —hi ha un pare i un fill— ha cridat de nervis, de por a morir-se, i els altres, sense moure’s gaire, s’han dut el dit índex als llavis, ni tan sols han fet “Xxxxssst!”, perquè això gasta. Potser algú ha escrit, i ho deu haver fet a mà. Potser algú ja és mort. Potser hi fa tanta calor (això deien del Kursk) que només dormen.

Dos dels fets que han generat més controvèrsia als mitjans aquests dies s'expliquen pel que diu el títol d'aquest article. D'una banda, el desplegament i l'atenció exagerats als milionaris i desgraciats passatgers del batiscaf que s'ha perdut intentant fer turisme vora el derelicte del Titanic, en contrast literalment sagnant amb la desatenció de què van ser víctimes els 37 migrants morts (dos d'ells, infants) dins una zòdiac enfonsada a les Canàries, o els 82 morts i més de 500 desapareguts d'un pesquer naufragat a les costes gregues del Peloponès. De l'altra, l'entrevista de la periodista Mayka Navarro, de La Vanguardia, a aquest futbolista violador (presumpte, presumpte) a la presó, i la seva subsegüent i obscena explotació en programes d'intoxicació i desinformació com el d'Ana Rosa Quintana.

S'ha esgotat el temps. El subministrament d'oxigen del submarí Titan ja s'hauria d'haver exhaurit. Poc després de les nostres 13 h del migdia (les 7 del matí a la costa est dels Estats Units) s'han acabat les 96 hores des que es va submergir a l'oceà Atlàntic, a la mateixa hora de diumenge. L'operació de rescat de la nau, però, continua, i tant els guardacostes com els membres d'OceanGate, l'empresa propietària del submarí, no perden l'esperança. Confien, de fet, que els cinc homes que viatjaven a bord del Titan hagin aconseguit relaxar-se per tal d'allargar la durada del seu subministrament d'oxigen.

Els guardacostes dels Estats Units han confirmat que les restes trobades a prop del Titanic són del submarí desaparegut diumenge, amb cinc passatgers a bord, que han donat per morts. "Els resultats confirmen la teoria d'una pèrdua catastròfica de pressió" a la cabina de l'aparell, ha afirmat el contraalmirall John Mauger en una roda de premsa, on ha conclòs que el submergible va implosionar. Minuts abans, l'empresa organitzadora de l'expedició al Titanic havia afirmat que donava per morts els passatgers del submarí. "Creiem que el nostre director general, Stockton Rush; Shahzada Dawood i el seu fill Suleman Dawood; Hamish Harding i Paul-Henri Nargeolet lamentablement han mort", ha escrit OceanGate en un comunicat.

Els guardacostes dels Estats Units han detectat sorolls en la zona de recerca del submarí Titan, amb el qual es va perdre el contacte diumenge mentre baixava a veure les restes del Titanic amb cinc persones a bord. L'operatiu de rescat s'ha ajustat per seguir els sorolls, que segons la CNN se senten en intervals de 30 minuts, però fins ara no hi ha resultats. Dimarts a la tarda, el capità que dirigeix l'operatiu va dir que els "queden unes 40 hores d'aire respirable", d'acord amb els informes inicials, de manera que l'oxigen dins el submergible s'acabaria dijous al matí.

A bord del Titan, el submarí que porta turistes a les restes del Titanic que va desaparèixer diumenge, hi van cinc persones. La tripulació va perdre contacte amb el vaixell mare de l'empresa OceanGate, que organitza aquestes excursions, una hora i 45 minuts després d'haver-se submergit per arribar als gairebé 4.000 metres de profunditat on hi ha les restes del transatlàntic sinistrat el 1912. Després de quatre dies de cerca, els equips de rescat vaan trobar les restes de l'aparell al fons del mar, a menys de 500 metres de les del Titanic, i tots cinc es van donar per morts.

Vaixells i avions del Canadà i els Estats Units busquen a contrarellotge el submergible que portava turistes a les restes del Titanic, que es va perdre dilluns. Hi viatgen el pilot i cinc passatgers i l'aparell té oxigen només per 96 hores. No queda clar, però, si ha sortit a la superfície i no pot comunicar-se. La recerca es fa en una zona a 1.500 quilòmetres de la costa i s'estan utilitzant també sonars per escanejar el fons del mar, a gairebé 4.000 metres, segons ha informat l'almirall John Mauger, dels guardacostes estatunidencs.

La història de (des)amor més commovedora dels últims anys està d'aniversari: Titanic, de James Cameron, celebra un quart de segle des de la seva estrena a la pantalla gran. Per commemorar-ho, la Institució Oceanogràfica de Woods Hole (WHOI) de Massachusetts ha fet públiques aquesta passada matinada unes imatges inèdites de la primera expedició del naufragi real del 1912.

Així com molts recorden el que estaven fent quan es van assabentar que Lady Di havia mort, molts també saben amb qui van anar a veure Titanic al cinema i moltes altres qüestions relacionades amb el seu primer visionament del film. I no és pas d'estranyar perquè anar a veure la pel·lícula es va convertir en gairebé un deure ciutadà. En un must social que s'havia de complir per poder sortir al carrer sense sentir-se un pària. Doncs bé, tant d'una cosa com de l'altra, en fa 25 anys. Un quart de segle que a molts ens sembla ahir tot i que, des de llavors fins ara, el món ja no té gairebé res a veure en qüestions com el cinema, que ha perdut poder d'influència arran de l'eclosió de les plataformes de streaming, entre altres qüestions.

L'actriu Elsa Raven ha mort aquest dimarts als 91 anys al seu domicili de Los Angeles, segons ha confirmat el seu agent, David Shaul. Per ara no es coneixen detalls de com els 15 nebots de l'actriu, que no tenia fills, organitzaran el funeral.

El grup d'exploradors Caladan Oceanic ha aconseguit fotografiar les restes del 'Titanic', situades al nord de l'oceà Atlàntic, per primera vegada en els últims 14 anys. L'expedició ha anat a càrrec de l'empresa Atlantic Productions –guanyadora de diversos premis Bafta–, que utilitzarà les imatges obtingudes per fer un documental. El transatlàntic va enfonsar-se l'abril del 1912 durant el seu viatge inaugural entre la ciutat anglesa de Southampton i Nova York.

Una rèplica del 'Titanic', enfonsat el 1912 a l'Atlàntic, salparà el 2022 per fer la mateixa ruta que va inspirar la pel·lícula de James Cameron. Aquesta vegada, però, la nau sortirà del port amb bots salvavides per a tothom.

Stephen Cummings és un home de Florida que ha demandat James Cameron per inspirar-se en ell a l'hora de construir el personatge de Jack Dawson, interpretat per Leonardo DiCaprio, i per basar-se en les històries que ell hauria explicat per crear l'argument de la segona pel·lícula més taquillera de la història, 'Titanic'. Així ho han explicat el portal 'TMZ' i el 'Daily Mail', que asseguren que Cummings demana al director de cinema 300 milions de dòlars més un 1% dels beneficis del film, que van sumar un total de 2,5 bilions de dòlars.

L'actriu britànica Kate Winslet rebrà un Cèsar d'honor a la 37ena cerimònia dels premis Cèsar, el 24 de febrer a Paris. "Kate Winslet és l'heroïna ineludible de Titànic i d'Un déu salvatge de Roman Polanski, encarregat d'atorgar-li el premi", segons ha anunciat Alain Terzian, president de l'Acadèmia Francesa de les Arts i les Tècniques del Cinema, i afegeix que "celebrarem junts l'excel·lència del cinema".