Fa poc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la possibilitat d'establir un nou marc legislatiu on es fes pública obligatòriament, amb tots els ets i uts, qui són els propietaris dels mitjans i de quina manera es financen. Així mateix, va plantejar també una reforma de la publicitat institucional, que en alguns casos implica la pràctica totalitat dels ingressos de certs mitjans. En el fons de tot plegat hi gravita la qüestió de la responsabilitat legal, i també política, de la ingent quantitat de mentides, mistificacions, insinuacions malintencionades, etc. que el flux informatiu digitalitzat ha elevat a dimensions mai vistes (i sembla que la cosa no ha fet més que començar). Tal com es planteja, el projecte de Sánchez és factible? Jo crec que no, i per diferents raons. 

Diumenge al vespre, Lo de Évole commemorava a La Sexta el vintè aniversari dels atemptats a Madrid de l’11-M. El plantejament dels dos episodis de Los cuatro días que nos cambiaron estava enfocat en les vivències periodístiques dels protagonistes perquè la conclusió, des de fa anys, ja és coneguda, força compartida i ja ha estat explicada: el govern d’Aznar ens va enganyar sobre l’autoria de l’atemptat per treure’n rèdit electoral. Lo de Évole se centrava en la feina de Cadena Ser, l’ABC i Televisió Espanyola. Si bé en un primer moment el criteri no semblava gaire clar, a mesura que avançava el relat s’entenia el motiu de la selecció. Tots van cometre errors i tots van ser víctimes de les mentides d’estat, però uns hi van caure de bona fe, d’altres per dubtoses conviccions de línia editorial i d’altres per pur sectarisme propagandístic. El programa trenava cronològicament els records dels periodistes implicats: des de la memòria d’un matí laborable qualsevol fins al caos, la incredulitat, l’horror i les dificultats professionals per afrontar l’atemptat d’Al-Qaeda. Uns lluitaven per contrastar les versions i d’altres per treballar amb llibertat dins el seu propi mitjà. Els testimonis estaven molt ben escollits i les seves aportacions servien per entendre els dilemes i les pressions que s’afronten en l’ofici. El programa era sòlid i interessant tot i el risc de caure en una certa èpica on els periodistes s’acaben convertint en l’epicentre dels grans esdeveniments. Malgrat tot, la reconstrucció dels fets permetia a l’espectador entendre els vincles, tensions i equilibris entre el periodisme i el poder. Amb tot, jutjar ara pot ser avantatgista.

Un exercici clàssic de comparativa de portades és veure quina foto posa cada diari d'una manifestació. Com a norma general, si el diari simpatitza amb la causa intentarà buscar un angle on es vegi el màxim de gent. En canvi, si és crític tendirà o optar per una imatge que minimitzi la participació. En el cas de la Diada de 2023 teníem una participació estimada per la Guàrdia Urbana de 115.000 persones, que en el context europeu és sens dubte una manifestació multitudinària. Ara bé, és cert que tothom podia veure que era una participació sensiblement inferior a la de Diades històriques com les que hi va haver entre 2012 i 2017. Per fusionar els dos elements, la fotografia que millor il·lustrava la idea era una vista aèria de la plaça Espanya on es veia molta gent i també espais buits. Així ho van fer El País, La Vanguardia, El Periódico, l'ARA i El Punt Avui. El Mundo i La Razón van optar per plans més curts on també es veien espais buits. Però l'Abc es va endur la palma de la desinformació amb una fotografia on es veia, atenció, un sol manifestant! I a sobre amb el següent titular: "La pugna entre ERC i Junts buida la Diada independentista". Era tan evident la voluntat manipuladora que molts tuitaires se'n van fer ressò.

Des dels eixos cívics fins a les galeres elèctriques, la ciutat dels quinze minuts, el Nou Llevant i el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana). Aquests són alguns dels conceptes que s’han fet habituals durant el darrer mandat i, encara més, els darrers mesos, amb el compte enrere cap a les eleccions en marxa. Certes iniciatives seran claus per a la campanya electoral i segur que tindran un lloc garantit en moltes sobretaules fins al 28-M. 

El diari 'Abc' ha acusat aquest dimarts el president del Senat, Manuel Cruz, d’haver plagiat nou autors al seu manual de 'Filosofía contemporánea' que va publicar el 2002 i va reeditar el 2010. El PSOE ho ha negat categòricament en un comunicat difós a la premsa, en què assegura que els suposats plagis corresponen a "coincidències mínimes".

Jimmy Kimmel, reconegut còmic i presentador nord-americà, ha tornat a enriure's del president Donald Trump i aquesta vegada la broma li ha sortit cara. La Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC) ha multat 'Jimmy Kimmel Live!' amb 395.000 dòlars per haver simulat en tres ocasions l'alerta presidencial en un dels seus programes.

Leo Messi ha perdut la demanda pel dret a l'honor que va interposar el juny del 2017 contra el diari 'Abc', segons ha informat el mateix mitjà. El jugador argentí del Barça va denunciar aleshores una informació del periodista Javier Chicote en què es detallaven irregularitats comptables en la fundació que porta el seu nom entre el 2007 i el 2015. L''Abc' va acusar-lo d'haver eludit 10 milions d'euros creant un entramat per amagar ingressos dels patrocinadors que no s'haurien acreditat que acabessin en projectes d'ajuda a nens.

L’ASSUMPTE DELS MÀSTERS provocarà que els diaris acabin publicant quantes campanes va fer cada polític. Però permet veure la diferència clara entre periodisme i propaganda. Periodisme: quan ja semblava que ningú recordava la polèmica pels màsters, Eldiario.es explica les irregularitats que ha trobat en el tema en Carmen Montón. La ministra ho nega, i en poques hores surten més evidències i acaba caient. Propaganda: Albert Rivera posa sota sospita la tesi de Pedro Sánchez, i hores després l’ Abc titula així en portada: “Pedro Sánchez va plagiar la seva tesi doctoral”. Sorprenent, tenint en compte que diversos diaris van tenir accés a la tesi presidencial i cap arriba tan lluny, i que el digital La Marea, que ho va investigar el 2015, va descartar el plagi. L’ Abc feia dies que hi treballava -des del 21 de juny- però el resultat no és categòric i és sospitós que ho publiqui ara: el dia que vol Ciutadans amb el títol que vol Ciutadans, però no dubtarem del diari... O potser sí, si revisem l’enquesta que ells mateixos publicaven ahir: “¿Creus que Sánchez va plagiar la seva tesi?” Ni ells mateixos ho tenen clar.

Hiperventilat. Supremacista. Sectari. Indesitjable. Talibà. Servil. Un home de palla. El masover. El "pelele" de Puigdemont. La marioneta. El "títere". El titella. El lacai. Un 'hooligan'. Un fanàtic. Un ultra. Un xenòfob que han col·locat per reemplaçar “el liante prófugo”. Kim Torra-un.

En aquest 'tour' de pantomimes en què s’ha convertit la política espanyola –on es representa una investidura recitant en realitat discursos preelectorals–, aquesta setmana toca un escenari de luxe: el Congrés, reconvertit en teatre kabuki, per a més glòria d’abraçades, amples gesticulacions i, fins i tot, un morreig d’Iglesias a Domènech, adreçat a robar-li a Sánchez les portades de demà. No devia haver-hi cap bebè disponible.

Álvaro Ballarín, el número 7 de la llista del PP a la Comunitat de Madrid –encapçalada per Cristina Cifuentes– estaria imputat per prevaricació, falsedat documental i desobediència des del 8 de gener. Així ho informen aquest dijous els diaris 'Abc' i 'El Mundo', on s'explica que Ballarín –en qualitat de conseller del districte de Moncloa-Aravaca– "hauria obstaculitzat el compliment d'una sentència judicial que obligava a demolir la construcció de dos aparcaments per haver-se aixecat il·legalment a la urbanització de La Florida de Madrid". L'objectiu seria, segons les informacions publicades, afavorir presumptament l'empresa Corporación Financera Alba S.A. El jutjat d'instrucció número 39 de Madrid hauria admès a tràmit la querella i acordat incoar diligències prèvies el 8 de gener, després de la presentació de la querella el 26 de novembre, emesa per la Cadena de Moteles S.A.

Diu La Razón en portada: “Alarma al PSOE perquè Podem el guanyi ja en estimació de vot al CIS”. I l’ Abc, també en primera: “Temor al PSOE perquè Podem l’avanci avui en estimació de vot”. L’acceleració dels temps informatius és ja tan bèstia que els diaris ofereixen les reaccions als resultats d’una enquesta... un dia abans que es publiquin les dades! Ironitzo, esclar. Els que fa uns anys que ens afaitem desconfiem de les casualitats. I, en aquest cas, totes les mirades apunten a les tres esses de Soraya Sáenz de Santamaría com a probable espoilerjadora dels resultats de l’enquesta del CIS. Com que els dos diaris més afins al PP no poden fer evident que han rebut les dades de manera avançada, omplen els subtítols i les pàgines de verbs en condicional, però el lector veterà detecta a la primera que es tracta d’un mer formalisme. Per no dir que totes dues capçaleres parlen d’un “temor” i d’una “alarma” que no sustenten en res objectivable -càrrecs que consideren dimitir, admissió explícita de por per part d’algun dirigent, increment del consum de Fortasec- perquè el partit refusa valorar el CIS fins que no surti. L’ Abc aporta, això sí, un parell de declaracions genèriques. Resumint: destaquen en portada unes reaccions (que no s’han produït) a una enquesta (que no s’ha publicat). És un nou exemple de les distorsions surrealistes que genera l’excessiva proximitat dels diaris amb els polítics. Però després ens queixarem de la crisi del periodisme.

En un nou intent de criminalització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el diari 'Abc' publica aquest dissabte un reportatge que relaciona l'entitat independentista catalana amb el pla Pitzu, dissenyat fa 20 anys i decomissat al dirigent d'ETA José Javier Arizkuren Ruiz, 'Kantauri', el 1999. "També la banda proposava llavors la creació d'una assemblea constituent i accions continuades d'insubmissió a l'Estat", afirma el rotatiu, que obvia l'absència de violència en el procés polític català.

Tres capítols seguits dedicats a la masturbació, els perills que comporta i la manera d'evitar-la. L'Aula de Sexualitat de la web del diari 'Abc' s'ha convertit en tema de comentari a les xarxes socials arran d'aquesta insistència. Es tracta d'un apartat en què es donen consells que són, suposadament, respostes a preguntes que plantegen els lectors sobre la vida sexual. Segons assegura la pàgina, el que es publiquen són "respostes el