285.000 persones que viuen a Palma –dos de cada tres, si s'agafen els 430.000 habitants del 2023 com a referència– no tenen accés a zones verdes de més d'una hectàrea, segons consta a l'informe Com garantir el dret a la natura?, que compara les zones verdes de les ciutats segons la renda de la població i que ha fet públic aquest dimecres Amics de la Terra. La renda determina l'alimentació, l'educació, l'habitatge, les oportunitats i també una cosa en aparença tan senzilla com viure a prop d'un parc. L'anàlisi que fa l'entitat és basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, la regla 3-30-300: poder veure 3 arbres des de la finestra, un 30% de cobertura vegetal en el barri i un parc d'almenys una hectàrea a no més de 300 metres.

De manuals sobre plantes en trobareu publicats una bona pila, però probablement cap com Les coses que creixen (Ara Llibres), un "tractat sobre plantetes, arbres i tot el que hi ha entremig" que signa Godai Garcia (l'alter ego de Galdric Plana), guionista, còmic i, com ell mateix es defineix, amant febril de la natura. Plana proposa una aproximació ben peculiar al món vegetal del nostre entorn, reivindicant aquelles plantes que no trobarem a cap floristeria o centre de jardineria, però que formen part del nostre dia a dia i que conformen el paisatge natural de les nostres vides.

En les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista New Phytologist. "La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés.

La Fundació Endesa ha dut a terme la restauració forestal de quatre hectàrees de la finca pública de sa Duaia, a Artà, mitjançant la plantació de 3.000 plantes, concretament pi blanc, alzina i ullastre. Segons ha informat l'entitat, el projecte té un compromís a 30 anys, en el qual s'estima que el bosc resultant sigui capaç d'absorbir una important quantitat de CO2.

Els arbres i els arbustos caducifolis més comuns a casa nostra

1. Vern

Alnus glutinosa

]]>