"Les coses no duren eternament: si tens un somni l'has de perseguir", assegura Aarón Sánchez Tolosa que va pensar quan el 2022 la històrica llibreria Geli de Girona va abaixar la persiana per sempre, després de 143 anys d'història. El llibreter hi portava set anys i mig. Fora de la botiga compartia el seu gust per la bona literatura amb una altra llibretera, en aquest cas de la Llibreria 22, Cristina Sagrera. "La desaparició de la Geli ens va esperonar a tirar endavant d'una vegada el nostre propi projecte", comenta. Ella va deixar la feina. Ell va passar a formar part de l'equip de la Llibreria 22.

Del total de llibres produïts anualment a l'estat espanyol, un 53% es pensen i fabriquen des de Catalunya. El sector editorial dona feina directament i indirectament a un total de 35.000 persones. "Som un sector molt dinàmic, que ha crescut en els últims cinc anys al voltant d'un 35%", ha explicat Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre, coincidint amb la celebració de la Nit de l'Edició, en què s'ha reconegut, entre d'altres, la feina de llibreries com Sendak o la de traductores com Marta Pera Cucurell i Agata Oszerzek. "En el camp del llibre juvenil, aquest creixement ha estat encara més destacat, al voltant del 45%, en part gràcies a l'auge d'un nou gènere, el romantasy, que barreja les històries d'amor i les de dracs", ha afegit. Només durant el 2024, el llibre juvenil ha crescut un 15%. "També el còmic ha recuperat part de l'embranzida que havia perdut fa un parell d'anys, i el llibre de butxaca, que és un fons d'armari molt important del sector, ha pujat un 10% només aquest 2024". El president de la Cambra del Llibre ha volgut destacar també "el fenomen de l'audiollibre, que continua creixent".

Des que a principis del 2019 va començar a dirigir Barcino amb l'encàrrec de "treure la pols dels clàssics i fer-los accessibles", Oriol Magrinyà (Barcelona, 1973) ha liderat la transformació de l'emblemàtica editorial, creada el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i agombolada des de fa dècades per la Fundació Carulla. En menys de sis anys la feina de Magrinyà i el seu equip ha aconseguit reinventar el catàleg de Barcino i acostar-lo a les noves generacions de lectors gràcies a iniciatives com la col·lecció Imprescindibles, que publica alguns dels millors llibres de la tradició literària catalana amb dissenys llaminers i estudis preliminars impecables, des del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell fins a la poesia completa de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest dilluns celebren la festa dels 100 anys amb la participació d'Enric Casasses, Roger Mas i Laura Aubert, entre d'altres.

Una de les dones més oblidades de la cultura catalana del segle XX és Paulina Crusat (1900-1981), filla d’un barceloní acabalat, però que va viure quasi tota la vida a Sevilla i a Madrid, cosa que no té cap raó per ser considerada una desgràcia: a les dues ciutats hi ha molta vida nadiua al carrer.

La nova seu de l'Editorial Acantilado transmet la sofisticació del seu catàleg, en què conviuen el bo i millor de la literatura europea –de Montaigne a Stefan Zweig, Adam Zagajewski i Natalia Ginzburg– amb noves veus com les de Charlotte Van den Broeck, Afonso Reis Cabral i Helen Oyeyemi. Dirigida des de fa una dècada per Sandra Ollo (Pamplona, 1977), Acantilado acaba de ser reconeguda amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial per "l'excel·lència" del seu projecte, que va fundar i liderar Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014) el 1999.

¿Sou conscients que per fabricar un mòbil intel·ligent calen 12.700 litres d'aigua i que, en canvi, per aconseguir un llibre ecoeditat se'n necessiten només 16? ¿I que imprimir un llibre a l'Àsia multiplica per vuit les emissions de diòxid de carboni (CO₂) a l'atmosfera? ¿Sabíeu que, en un any, el sector del llibre en paper contamina com 18 jets privats, que emeten 3.338 tones de CO₂?

"Aixafaterrossos!", "Estaquirot!", "Invertebrat!", "Tros d'ectoplasma rebullit!". Aquests són només quatre dels centenars d'insults del capità Haddock en la versió catalana de Joaquim Ventalló, que l'editorial Joventut va posar en circulació a partir dels anys 60 i que, encara ara, és un dels grans èxits de l'empresa unifamiliar barcelonina. Les paraules gruixudes de Haddock, company inseparable del reporter Tintín, acostumaven a anar precedides d'un crit trasbalsador i inoblidable per a diverses generacions de lectors: "Llamp de rellamp!".

Pocs dies després de l'anunci d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) al Grup Enciclopèdia, ha transcendit que la direcció de l'editorial Vicens Vives, especialitzada en llibre educatiu, ha comunicat la seva voluntat de tirar endavant un ERO per causes econòmiques que afectaria 82 treballadors –un 25% de la plantilla– dels nou centres de treball que té a tot Espanya. De tots ells, el més perjudicat és el de Barcelona, on perdrien la feina 52 persones.

Les vendes de llibre en català creixen un 10% del gener a l'abril del 2023 en comparació amb les xifres de l'any passat, segons les dades de l'empresa d'anàlisi GFK que ha celebrat el director editorial del Grup 62, Emili Rosales. Les vendes superen les del 2022, que ja mantenien el creixement excepcional del 2021. "Els lectors del confinament han trobat la lectura tan interessant que s'hi han quedat", ha dit Rosales, que aquest dijous també ha presentat el seu balanç editorial, que manté la quota de mercat del 31%. Confien que hi haurà un creixement constant, tot i les adversitats polítiques amb què poden topar editorials com la valenciana Bromera, incorporada al principal grup editorial català aquest gener. El filòsof i president de Grup 62, Josep Ramoneda, admet que la situació és preocupant, però que "pot generar una dinàmica resistencial".

"Si baixés un marcià, no entendria què passa el dia de Sant Jordi, però un economista encara ho entendria menys", diu Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu. El moviment que implica és d’unes dimensions descomunals: amb motiu de la diada, el sector factura uns 22,5 milions, que per a les llibreries pot representar entre un 5% i un 20% de la facturació de tot l'any (el Gremi de Llibreters calcula de mediana un 6%). I el gran protagonista de la festa és el llibre en català. Si durant l'any els llibres que es venen a Catalunya són al voltant del 30% en català i el 65% en castellà (segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres 2022), per Sant Jordi es capgira la balança i el català supera el 50% de les vendes (segons el Gremi de Llibreters). Per què passa aquest fenomen? ¿Es pot estirar a la resta de l'any? ¿El 50% de vendes en català pot ser una aspiració sectorial?

Fa poc parlava amb la Mara Faye Lethem, traductora i estudiosa de la nostra literatura, i em comentava que li sorprenia molt que les nostres taules de novetats estiguin tan plenes de traduccions i que els autors emblemàtics de moltes editorials siguin sobretot estrangers. Als països anglosaxons és impensable. És sabut que allà el percentatge de traduccions sobre el total del que es publica és alarmantment petit. Abans diu que era d’un 3% i ara estan exultants d’haver arribat al 6%, xifra que tanmateix continua sent molt baixa si es compara amb la quantitat de literatura traduïda que podem trobar a altres països. Així, a Alemanya s’estima que ronda el 12%, a França arriba fins al 16% (i mira que són culturalment molt proteccionistes), a Itàlia és d’un 19% i Espanya ho peta amb al 24% (el percentatge de Catalunya també aniria per aquí).

Fa quinze anys, Bodour Al Qasimi –que ha sigut la convidada especial de l'últim Forum Edita i ha estat també a la Fira del Llibre de Frankfurt– es va decidir a fundar la seva pròpia editorial a Sharjah, capital d'un dels set Emirats Àrabs Units. Acabava de fer 30 anys i tenia una filla de 4. Filla de l'emir Sultan bin Muhammad al-Qasimi –que ocupa el càrrec des de fa mig segle–, Bodour no en tenia prou amb el futur que l'esperava com a princesa de l'emirat. S'ha acabat obrint camí en un món on, fins fa poc, les dones tenien poca presència. I no només continua al capdavant de l'empresa que va tirar endavant sinó que actualment presideix l'Associació Internacional d'Editors, amb membres d'una cinquantena de països repartits per tots els continents.

La jornada laboral dels editors, agents, autors i tants altres professionals del món del llibre presents a la fira de Frankfurt no acaba quan els pavellons tanquen les portes. Fins a altes hores de la matinada, la terrassa i el vestíbul de l'Hotel Frankfurter Hof es converteixen en un hub on les converses sobre negocis –i, amb sort, també literatura– flueixen acompanyades d'una mica d'alcohol. Les copes de vi i les cerveses duren potser més del compte a causa del preu: costen 22 i 7 euros, respectivament. L'endemà al matí, l'activitat a la fira comença a les nou en punt. Tot i la impossibilitat material d'abastar la desmesurada quantitat d'informació que circula per la fira, seleccionem cinc tendències i reptes del sector que estan d'actualitat i que el lector corrent potser encara no coneix.

La Fira del Llibre de Frankfurt de "la normalitat i l'entusiasme", en paraules de Jürgen Boos, el seu president, ha quedat inaugurada aquesta tarda amb el tradicional –i contundent– cop de martell contra l'estrada des d'on s'han pronunciat els discursos. S'hi ha afegit de seguida una copa de cava Freixenet, gentilesa de la participació d'Espanya com a cultura convidada.

"Publico llibres que em facin tremolar, que em toquin la fibra, que em facin exclamar: «Déu meu, quina meravella!». Però alhora també busco que tinguin una mínima sortida comercial: cal no oblidar que una editorial és una empresa", deia Diana Zaforteza Rodés, que ha mort a Barcelona, a conseqüència d'un càncer, als 44 anys.

Quan, l'any 1983, es va celebrar la primera edició de la Setmana, qui volgués estar al corrent de les novetats que es publicaven en català les podia llegir gairebé totes. Quatre dècades després, només durant els deu dies que se celebra la fira, convertida en "gran festival" –en paraules de Joan Carles Girbés, el seu president–, s'hi presenten 150 novetats. El llibre en català factura més de 245 milions d'euros anuals i ja fa una dècada que el nombre de novetats anuals no baixa de les 10.000.

El 2021 ha sigut el millor any de la dècada per al sector del llibre, que ha crescut un 15%. Les bones xifres no haurien sigut possibles sense una collita literària extraordinària, en la qual despunten, segons l'equip de crítics i opinadors del diari ARA, la novel·lista Maggie O'Farrell —que s'ha consolidat internacionalment amb Hamnet—, la periodista i historiadora Anne Aplebaum, autora d'El ocaso de la democracia, i el llibre de memòries de Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?. En poesia, el cim l'ocupa la Poesia completa de T.S. Eliot, que Josep M. Jaumà ha versionat en català.

La placidesa del sector editorial durant els mesos de juliol i agost s’acaba, abruptament, a principis de setembre, amb l’anomenada rentrée o represa. Una de les cançons més repetides a les xarxes socials durant aquestes vacances ha estat l’advertència –pronunciada amb entusiasme o temor– de l’allau de títols previstos per a la tardor. Hi ha des de retorns esperats com els de Sally Rooney, Fernando Aramburu, Jonathan Franzen i Susanna Clarke fins a debuts en la novel·la precedits per una expectació notable, cas de Carlota Gurt. En no-ficció arribaran novetats de Thomas Piketty, Patrick Radden Keefe, Maggie Nelson i Byung-Chul Han.

L’Albert Pijuan fa llibres perquè de petit tenia molt mala lletra. Amb la intenció que millorés la cal·ligrafia li feien escriure cinc-centes vegades la mateixa frase. Una vegada i una altra i una altra. Va acabar-ne fart i va començar a inventar-se ell les frases i les històries que escrivia. Al Jordi Lara, ja de gran, la seva mare li va llençar els llibres d’Els Grumets de la Galera. No ho va entendre: “Sembla que el passat pesi cada vegada més. La vida t’ensenya molts trucs quan ja és tard per aplicar-los, quan els pares ja no són aquells adults de quan tu eres petit, sinó nens deformats en avis”. Pijuan i Lara s’expliquen aquestes i altres històries a La Central del Raval mentre desgranen claus dels seus llibres Tsunami i Sis nits d’agost. És el Llibrestiu, la festa que el sector del llibre ha ideat per dinamitzar-se i aprofitar l’estela del Sant Jordi d’estiu que l’any passat es va posar dempeus per intentar pal·liar la sotragada de no tenir 23 d’abril. Les llibreries posen parades al carrer i organitzen signatures, presentacions i xerrades.

Quim Monzó, Enric Casasses, Màrius Serra, Jaume Cabré, Empar Moliner, Eva Baltasar, Vicenç Villatoro, Rafel Nadal, Albert Sánchez Piñol i Marta Pessarrodona són algunes de les personalitats del centenar del sector editorial que han demanat l’amnistia per als presos polítics, exiliats i represaliats. Òmnium Cultural ha convocat aquesta declaració que, a més d'autors, també inclou llibreters i editors com Núria Iceta, Joan Carles Girbés, Josep Lluch, Eugènia Broggi, Fe Fernández i Esther Pujol.