L’inesgotable, el trencador, l’irreductible, el sempre heterogeni i, per damunt de tot, l’apassionat i apassionant Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) ha estat reconegut amb el 58è premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “Les obres de Biel Mesquida són monuments barrocs que encomanen passió i diuen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: "La bona literatura genera llegiguera i escriguera", ha valorat el jurat, que el considera "un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres". "És un explorador de la llengua, un català apassionat, convuls, profund i connectat amb la vida i el moment històric", ha dit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, en l'anunci que s'ha fet a la Nau Bostik de Barcelona. L'entrega serà el 8 de juny al Palau de la Música Catalana i rebrà 20.000 euros.

Avui us vull parlar d’un llibre que no he llegit. I no l’he llegit abans d’escriure aquest article perquè el més important de l’article no és si el llibre és bo o dolent, sinó el que ha passat amb aquest llibre, que tampoc no és cap novetat, perquè fa anys que el drama es perpetua.

El so vellutat d’un piano de cua que venien en una petita botiga del barri de Gràcia és l’origen de la novel·la que ha guanyat el 44è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L'autor és el músic i presentador Ramon Gener (Barcelona, 1967), que debuta en la novel·la amb aquesta Història d’un piano, "un viatge de redempció a través de la música que explica per què som com som i per què la música pot salvar-nos a tots", afirma.

El premi Planeta ha aconseguit miracles com el del canvi de sexe i multiplicació de Carmen Mola –rere la qual s'amagaven tres homes guionistes—, i ha arribat a reconèixer novel·les que disgustaven part del jurat, com va ser el cas de Pasiones romanas, de Maria de la Pau Janer, que va acabar comportant la dimissió de Juan Marsé. Però fins i tot els anys més controvertits, la divisa del gran grup editorial ha estat la mateixa: provar de recuperar l'altíssima inversió que comporten els guardons, que actualment recompensen l'obra guanyadora amb 1 milió d'euros i la finalista amb 200.000.

El premi d'assaig Joan Fuster ha quedat desert justament l'any en què es commemora el cent aniversari de l'autor suecà. Així ho ha dictaminat el jurat d'aquesta modalitat dels Premis Octubre celebrats dissabte, format per Francesc Montero, Maria Margalida Perelló i Josep Maria Terricabras, que han considerat que cap dels originals presentats "reunia les condicions necessàries per fer-lo mereixedor del guardó, ajustant-nos a allò que esperem d'un assaig: la defensa argumentada d'una idea o opinió personal i la reflexió estimulant". Per tant, el premi que ret homenatge a l'escriptor suecà es queda sense guanyador per primer cop des del 2005. "Pot semblar que enguany s’hagués de donar el premi, però hem filat molt prim per respecte a Fuster, hem posat el llistó a l’alçada màxima que podíem i devíem", va aclarir Terricabras, que prosseguia: "Ens ha semblat més homenatge no donar-lo que fer-ho per alguna cosa que no fos un assaig fusterià. Esperem que aquest any serveixi perquè tothom torni a llegir Fuster i es retrobi amb la veritat de la modalitat".

Per a Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986), la poesia és una manera d’explorar en allò ocult. És, com ella mateixa explica, "com entrar dins una cova amb una llanterna i anar il·luminant aquells racons o experiències que el dia a dia no ens permet veure". Aquest exercici introspectiu, que caracteritza tota la seva obra poètica, és especialment intens en el seu últim poemari, Les ocultacions, pel qual ha rebut aquest dimarts el premi Miquel de Palol dels Premis Literaris de Girona. El guardó consagra una poeta jove però de trajectòria sòlida, amb una veu poètica molt singular, reconeguda amb nombrosos premis i aclamada per la crítica i els lectors.

Isaac Rosa (Sevilla, 1974) va escriure Lugar seguro (premi Biblioteca Breve de Seix Barral) abans de la guerra d’Ucraïna i de l’anunci de l’apocalipsi permanent que vivim els últims mesos. Avui el dilema que hi planteja encara sona més urgent. D’una banda, trotem durant 24 hores darrere de tres generacions de penques que han intentat enriquir-se aprofitant les esquerdes d’un sistema podrit; i, de l’altra, hi veiem uns col·lectius alternatius que (¿innocentment?) asseguren que un món millor és possible. Rosa torna a demostrar el seu domini narratiu, com a la magnífica Feliz final, i una gran capacitat de generar debat polític a través de la literatura.

S'han presentat fins a 273 originals als Premis Mallorca de Creació Literària, 61 més que l'any passat; una xifra que representa un creixement "significatiu" en l'opinió del Departament de Cultura del Consell de Mallorca. Aquestes obres es reparteixen entre cinc categories: narrativa, poesia, assaig, teatre i literatura infantil.  

El combat i l’alegria tenen aquest vespre accent mallorquí: l’autora nascuda a Santanyí Antònia Vicens ha entrat al Palau de la Música per rebre el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes acompanyada del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; amb tot el públic dret, fent pinya i sense mascaretes. També la rebel·lia i el desig insaciable de coneixement i llibertat tenen accent mallorquí: abans del lliurament del guardó, s’ha pogut veure la posada en escena d’un text de la mateixa Vicens dirigit per Israel Solà (de la companyia La Calòrica) que relata el sorgiment la seva vocació artística i com, més endavant, va començar a estudiar català en plena dictadura franquista gràcies als cursets pioners de l’Obra Cultural Balear als anys 60. 

La verda és porta, de Joan Todó (Godall Edicions / Centre Quim Soler), i La señora Potter no es exactamente Santa Claus, de Laura Fernández (Random House), han estat les obres premiades en català i en castellà de la segona edició del premi Finestres de narrativa, dotat amb 25.000 euros. El premi Finestres reconeix cada any dues obres de l'any anterior (en aquest cas, el 2021) "per l’originalitat, la qualitat i l'audàcia literàries".

Una dècada després de La col·laboradora, la periodista, escriptora i columnista de l'ARA Empar Moliner torna a la novel·la amb Benvolguda i ho farà amb el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sota el braç. El llibre és una aproximació a la crisi dels 50 des d'un personatge que es veu a venir la infidelitat del marit. La dona haurà d'assumir la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, abordar la maternitat com a droga i encarar la caducitat de la vida artística. El premi és el més ben dotat en català, amb 60.000 euros. El llibre es publicarà el 9 de març a Columna, en castellà a Planeta i posteriorment en portuguès a Planeta Portugal, si bé aspira a arribar a més llengües.

“Tornar a ser aquí després de quatre anys és un moment d’orgull immens. La cultura és font de resistència, sí”, ha afirmat amb contundència el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la 71a Nit de Santa Llúcia, que s’ha celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya. Cuixart ha estat rebut amb un aplaudiment fervorós que ha precedit un discurs en què ha reivindicat la cultura “com a font de resistència” i després ha saludat els exiliats i represaliats pel Procés. "Aquesta és una nit per a l'autoestima col·lectiva i per a l'exigència compartida", ha afegit. Fill de castellanoparlants, Cuixart ha demanat "blindar l'escola catalana, un model de país que és garantia de cohesió social", ha afirmat, i ha demanat la participació en la manifestació de dissabte.

15 d’octubre de 2019. Nit del Planeta al MNAC. És el primer dia de les protestes per la sentència del Procés. A la sortida, des de dalt de Montjuïc, es veuen focs al mig de la ciutat. Una imatge colpidora, dantesca i també un punt poètica. El guanyador ha sigut Javier Cercas. Han passat dos anys i una pandèmia tenebrosa. L’any passat el Planeta va ser auster, en família, al Palau de la Música, amb premsa acreditada i quatre convidats comptats.

És tradició que, en el marc de les Festes de Sant Jaume, el municipi de Santanyí presenti l’edició dels llibres dels premis literaris Vila de Santanyí. La Casa de Cultura Ses Cases Noves va ser el lloc que va acollir la presentació de les edicions del XXXVI Premi Bernat Vidal i Tomàs: el llibre de poemes Firmament obert, de Cristina Àlvarez Roig, i Els proscrits de Sant Fe, de Josep Masanés Nogués, obra guanyadora de la quarta edició del Premi Antoni Vidal Ferrando de narrativa.

Avui s'ha presentat a la premsa la nova Llibreries Finestres, que obre demà al centre de Barcelona, impulsada per l'empresari Sergi Ferrer-Salat. També s'han anunciat les beques i els premis que impulsa. Tsunami, d'Albert Pijuan (Angle Editorial), i Las malas, de Camila Sosa (Tusquets), han sigut les obres premiades en català i en castellà, respectivament, de la primera edició del premi Finestres de narrativa, que guardona obres publicades l'any natural anterior, amb una dotació econòmica de 25.000 euros cadascun. Amb aquest premi la llibreria vol donar una segona oportunitat a autors que han passat desapercebuts.

Òmnium Cultural ha fet públics els 12 títols que aspiren a ser escollits al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any en català, guardó que atorguen per quart any consecutiu i que és el més ben dotat a obra publicada en català, amb 25.000 euros (20.000 per al guanyador i 5.000 en promoció).

El premi Planeta més atípic de la història, entregat durant una gala minimalista al Palau de la Música Catalana, ja té cara: nerviosa i aclaparada perquè li acabava de “canviar la vida”, la basca Eva García Sáenz de Urturi -coneguda per més d’un milió de lectors gràcies a la popular Trilogía de la Ciudad Blanca - es va imposar als altres 581 candidats al guardó amb Aquitania, un thriller medieval ambientat al segle XII. “El llibre, que m’ha costat dos anys i mig de feina intensa, és un homenatge a El nom de la rosa, d’Umberto Eco, i és també un Joc de trons fundacional d’Europa, una novel·la plena de setges, incestos, conspiracions polítiques i morts cruentes”, va avançar, abans de dedicar el premi, dotat amb 601.000 euros, a “les 33.000 víctimes de la pandèmia”.

2017, l’anunci de deixar Catalunya si es declara la independència i la ressaca post 1-O.

L'escriptor, crític i periodista Jordi Llavina (Gelida, 1968) ha guanyat el 43è premi Marià Manent amb El magraner. El lliurament del premi, dotat amb 2.000 euros i una obra artística original, s'ha dut a terme aquest dissabte 16 de novembre a Premià de Dalt. L'obra guanyadora és un llibre conceptual i arriscat que barreja poesia amb prosa poètica i que serà editat per l'editorial Quaderns de la Font del Cargol. Sortirà a la venda a finals de febrer.