<![CDATA[Ara Balears - Ricard Pla]]> 10 <![CDATA[El trofeu de l'Agricultura per al Mallorca]]> Les festes de Sant Jaume, a sa Pobla, també tenen el seu espai per al futbol. Com cada estiu, el Camp Municipal d’Esports acull el trofeu de l’Agricultura, que enguany ja compleix cinquanta un anys. Bon ambient a la graderia i a la gespa, perquè és evident que els dos aficionats sempre han gaudit d'una bona sintonia. El partit ha servit per fer un petit homenatge a un pobler i mallorquinista com Damià Amer, recentment jubilat. El que fou un bon defensa ha estat l'encarregat de fer la treta inicial d'un partit sense gaire història. El Mallorca ha seguit amb el pla de preparació i en aquest primer assaig a l’illa, després de l'estada a Àustria, no ha tingut cap problema per imposar-se a un equip, el Poblense, que es troba a quatre categories de distància dels professionals de Javier Aguirre. El Mallorca s’ha pres el partit seriosament i no ha donat cap opció a l’equip d’Óscar Troya. El joc no ha estat gaire vistós, sobretot a la primera part, en què el capità mallorquinista Abdon Prats ha marcat el primer gol. El d’Artà ha estat acompanyat per jugadors habituals més algun del filial. Aquesta ha estat la tònica del segon temps, on Aguirre ha disposat d’un onze totalment diferent. A la primera part hem vist els tres fitxatges nous i únics de la plantilla: Mascarell, Van der Heyden i Lato, tots tres formant la línia defensiva. A la segona, els protagonistes ja han estat més habituals: Muriqi, Dani Rodríguez, Morlanes, Copete i Raíllo, que s’ha estrenat després de no viatjar a Àustria per una lesió al peu. Però els protagonistes han estat tres jugadors del filial que han marcat tres gols consecutius en pocs minuts: Quintanilla, Luna i Marcos Fernández han resolt el resultat, que ha tancat Muriqi a la sortida d'un córner. Al final el trofeu de l’Agricultura un any més ha estat per al Mallorca, que continua sense perdre en aquesta pretemporada. L’horabaixa vespre s’ha tancat a sa Pobla amb molts d’al·lots en el terreny de joc demanant autògrafs i fent-se fotos amb els jugadors més mediàtics. En aquest sentit, ha estat Prats el més sol·licitat, juntament amb Muriqi. A l'espera de l'arribada de més reforços el Mallorca continua la posada a punt per a una temporada que, si fa no fa, comença d'aquí a dues setmanes.

]]> <![CDATA[Cau un altre dels grans]]> Si hem de mesurar com han arribat al partit l'Atlètic de Madrid i el Mallorca, no hi ha dubte que els locals ho han fet amb una senalla plena de moral i entusiasme després de la darrera victòria a Vila-real. En canvi, els visitants acaben de ser eliminats de qualsevol possibilitat de jugar competicions europees i, segons el seu entrenador, l'estat anímic de l'equip no és el millor. Tot i això, la distància de palmarès, econòmica i de qualitat futbolística sempre serà favorable a l'equip de Simeone. A més de gaudir d'una bona classificació a la lliga, el Mallorca recupera efectius, com la tornada a la convocatòria del central Raíllo, encara que perd Dani Rodríguez per sanció. El capità va ser baixa a València per acumulació d'amonestacions, però per sort la seva absència no es va notar. En canvi, sí que s'ha notat la seva presència a l'eix de la defensa. Tant Raíllo com Copete, Valjent, els tres centrals, o com els laterals Gio i Jaume Costa, els cinc, han estat a un gran nivell. Però per sobre de tot l'equip, l'home de la nit a Son Moix ha tornat a ser Muriqi. El davanter centre ha signat el millor partit des que juga en el Mallorca. A més de marcar el gol de la victòria ha fet un desplegament físic descomunal. Muriqi ha defensat com el millor central, totes les pilotes aèries les ha guanyades, ha sabut mantenir els centrals de l'Atlètic a retxa i ha aconseguit muntar tots els contraatacs del Mallorca mal aprofitats per un desencertat Amath. L'internacional kosovar ha estat el millor i el seu gol significa sumar la segona victòria a Son Moix i, a més, consecutiva.

]]> <![CDATA[Simple tràmit per al Barça]]> El Mallorca no ha estat ni el Cadis ni el Rayo. Simplement ha estat el Mallorca de sempre, el dels partits perduts abans de començar, sobretot si és davant un dels forts i, a més, amb necessitat de victòria. La derrota davant el Barça és una de les que estan previstes en el còmput final d'una temporada. La majoria dels equips de la part baixa —com és aquest cas—, encara que no ho diguin públicament, sempre donen per perduts sis punts abans de començar el campionat. Per tant, la derrota no és cap sorpresa. En un partit de 'permanència', el Barça s'ha sabut mantenir en les places de Campions i el Mallorca s'haurà d'esforçar molt més, davant el Granada, si vol fermar la continuïtat a la Primera Divisió. L'equip de Javier Aguirre ha estat de mel i sucre davant un Barça bastant vulgar, però que ha sabut imposar la seva qualitat tècnica i que li ha bastat per endur-se els tres punts. El Mallorca només ha reviscolat en el darrer tram i amb l'entrada al camp de Salva Sevilla, que ha tornat a posar una pilota de gol, aquesta vegada per a Raíllo. Però no ha estat abastament, perquè els mallorquinistes no han tingut més opcions, tot i les intencions dels dos jugadors orientals, Take i Kang in Lee. Un dels detalls marginals hauria estat saber què en pensava qui va ser fa alguns anys directiu, gerent, president i moltes més coses del Mallorca. Mateu Alemany ha estat un dels pocs mallorquins que, indirectament, ha 'disputat' aquest partit. No hi ha dubte que el director de futbol del Barça és una de les persones més preparades per 'navegar' en aquest món. Fitxat per Miquel Contestí a la dècada dels noranta, Alemany no s'ha mogut ni una passa que no fos en el món del futbol i avui ha presenciat la derrota del seu antic equip segurament amb sentiments contradictoris. Ara, però, el seu club és al segon lloc de la classificació i s'assegura la participació, la temporada que ve, a la Lliga de Campions. Ara bé, tot el que ha succeït en el Camp Nou no tindrà res a veure amb el que pugui passar dissabte que ve a Son Moix. El Granada, carregat de moral, vindrà havent exhibit caràcter i actitud en l'empat al darrer instant en un partit que tenia perdut contra el Celta. La permanència del Mallorca depèn gairebé al cent per cent de guanyar dissabte. I, per sumar els tres punts, els mallorquinistes hauran d'igualar, com a mínim, aquest caràcter i actitud que hi ha posat l'equip andalús. El Mallorca depèn d'ell mateix per mantenir la categoria. Dissabte veurem fins on.

]]> <![CDATA[Mallorquinista i soci de l'Atlètic Balears (i II)]]> Aquest text té molt poc a veure amb futbol. Tracta de coneixement i llengua.

]]> <![CDATA[Darder i RDT sentencien el Mallorca]]> Fins que no ha sortit Abdon Prats a la segona part, només hi havia un jugador mallorquí sobre la gespa del RCD Stadium, Sergi Darder. El problema per al Mallorca és que Darder juga amb l'Espanyol i, a més a més, n'és el millor. El d'Artà i Raúl de Tomàs són els dos cervells que sostenen l'equip de Vicente Moreno. Una jugada del migcampista i una rematada del davanter han estat suficients perquè el Mallorca dimitís del partit i no sabem si de la Primera Divisió. L'equip de Luis García Plaza, que sembla estar tranquil, perquè diu que les decisions sobre la seva continuïtat les prenen des dels Estats Units, no ha tingut ni la més mínima possibilitat ni tan sols d'empatar.

]]> <![CDATA[Victòria impactant del Mallorca al Wanda]]> Acabant amb dos davanters i sumar els tres punts amb gols d’un central i un mitja punta: així ha resolt el difícil tràngol el Mallorca davant l’Atlètic de Madrid, actual campió de lliga. Tothom té dret a marcar, i els dos gols, un de Russo i l’altre de Take Kubo, a més a més, han estat magnífics. Una victòria que podem qualificar de sorprenent i impactant: per l’escenari, pel rival i pel moment anímic que passava el Mallorca quan s’ha presentat al Wanda Metropolitano.

]]> <![CDATA[El Mallorca està en fase optimista]]> La primera rematada a porta l’ha feta l’Alcorcón i ha pegat al pal. La segona ha estat cosa del Mallorca i ha entrat. Gran gol del mallorquí Antonio Sánchez, que avui ha debutat com a titular i ha iniciat el camí de la segona victòria mallorquinista fora camp. Un altre que s’ha estrenat ha estat Marc Cardona, que ha rubricat el zero a dos en una bona passada de Joan Sastre.

]]> <![CDATA[L’àrbitre obre el camí de la derrota]]> Esperant una derrota dolorosa, Vicente Moreno, se senyava assegut a la banqueta just en el moment en què Melero López indicava el començament del partit. Poc devia pensar l'entrenador valencià que l'àrbitre andalús li faria la guitza. No havien passat ni vint minuts quan el col·legiat ha deixat seguir una jugada en què tothom, llevat d'ell, ha vist falta de Carvajal a Dani Rodríguez. L'acció ha acabat en gol i no ha estat revisada pel VAR. Ha estat el sus d'una altra derrota mallorquinista en aquest esprint final per mantenir la categoria. El Mallorca no ha estat el mateix que veiérem davant el Barça ni el Leganés. Aquesta vegada hi ha abocat més intensitat, més coratge i més bona actitud, però totes aquestes virtuts són insuficients davant la qualitat tècnica del líder i del mur de l'actuació arbitral, un detall que cap equip no pot gestionar. En algunes fases del joc, els mallorquinistes han estat un poc millors, però la falta d'encert a l'àrea de Courtois els ha penalitzat. El Madrid guanya amb VAR o sense; alguns jugadors tenen impunitat i ho saben, i també saben que davant el Mallorca són superiors.

]]> <![CDATA[La infinita superioritat blaugrana]]>

Quan Leo Messi s’encarrega de fer un llançament de banda és que o les coses van malament o que s’avorreix, o ni una cosa ni l’altra, perquè és difícil que no s’ho passi bé en un camp de futbol. Anit passada a Son Moix, el capità del Barça va veure que el seu equip no tindria problemes i es va limitar a dirigir les operacions des del centre del camp. Va intervenir en tots els gols sense cansar-se més del que era necessari i, quan ho va considerar oportú, va tancar la golejada fent el zero a quatre, i amb la cama dreta. Feina polida i sense més complicacions davant l’equip més golejat de la categoria i el que ha perdut més partits. El d’aquesta represa del campionat va ser un dels que ja comptaven de perdre, perquè la superioritat de tots els internacionals del Barça és majúscula.

]]> <![CDATA[Can Ventura. Objectiu: Europa]]> L’incombustible Damià Seguí hi insisteix: "Volem ser campions de lliga; l’any que ve hem de jugar a Europa". Ras i curt. Aquest és l’objectiu del Can Ventura Vòlei Palma, i sobretot del president i propietari. A Damià Seguí, de 81 anys, no li ha passat aquell caliu que, a la dècada dels vuitanta, va consolidar el Son Amar com el millor equip de la lliga espanyola. Els més veterans encara recordam jugadors com Sánchez Jover, Fernández Barrios, Rafa Pascual, Ocón, Jovic, Jiménez... Va ser una època durant la qual el voleibol, a Mallorca, es va fer un nom i quasi va estar a punt de desbancar el futbol. El Palau d’Esports de Son Moix va ser escenari de grans partits, sobretot contra el Reial Madrid i altres equips del continent que també competien per la Copa d’Europa. Les poques vegades que el Palau s’ha omplit fins a dalt de tot ha estat gràcies al Son Amar. Han passat molts anys, però l’exempresari ha tornat a apostar fort pel seu esport, aquell que de jove practicava a l’Alger i que per sempre serà la seva passió. Ara el projecte és el Can Ventura, topònim de la finca on viu Seguí, i el propietari no ha canviat d’idea: vol tornar a enfilar el seu equip de voleibol al cadamunt. Seguí es va fer càrrec del club i en tres temporades ha aconseguit pujar des de la Tercera Divisió fins a la Superlliga. El Can Ventura Vòlei Palma està format per catorze jugadors, sis dels quals són mallorquins i quatre, de fora. Està dirigit per l’entrenador i jugador Marcos Dreyer, un brasiler de 41 anys que coneix perfectament el voleibol espanyol. Fa pocs dies la plantilla ha reprès els entrenaments al poliesportiu Germans Escalas (on també disputen els partits) per començar a preparar el primer compromís de l’any nou. Serà dissabte que ve, dia 7, contra el FC Barcelona, al Parc Esportiu del Llobregat. Els catalans estan classificats els tercers dels darrers, amb només nou punts, a anys llum dels mallorquins, que ocupen la segona plaça, amb vint-i-cinc punts i a cinc del líder, que és l’Unicaja Almeria. Mantenir aquest segon lloc i intentar arribar al primer és una aspiració, però la prioritat és classificar-se per disputar el play-off final i arribar a ser campió de lliga per accedir a la competició continental: la gran il·lusió de Damià Seguí.

]]> <![CDATA[La síndrome de la camiseta]]> Acabar l’any amb quatre derrotes seguides i classificat entre els quatre darrers de la categoria és prou demolidor com per deixar anar els típics resums anuals. D’aquesta manera tan frustrant tanca el 2016 el Reial Mallorca, aquell equip confeccionat per pujar a Primera; aquell club que també ha tancat l’any del centenari d’una manera trista i sense gens d’honor. Des que perdé la Primera Divisió, l’entitat esportiva més representativa de les Illes també ha perdut molts de signes d’identitat i sobretot d’afecte. Un club dirigit per una persona delegada des dels Estats Units no té gaire acceptació en una societat com la nostra: hi ha molts d’aficionats que ja ni s’acosten a Son Moix i encara n’hi ha molts més que han deixat de ser socis perquè no se senten identificats amb el Mallorca. Quan la tendència és comentar passats "gloriosos" i recordar-se de jugadors i plantilles de no fa gaire anys, això no és bon símptoma. Podem posar mecions que ningú no es recorda ni de qui jugava l’any passat. Baixar a Segona encara no ha estat assumit pel mallorquinisme, però el pitjor de tot és que la plantilla tampoc no se n’ha temut i creiem que aquest és el bessó de la majoria dels problemes que arrossega. Deu existir una síndrome vinculada a la camiseta del Mallorca, que quan els jugadors se la posen deixen de ser competitius; si més no això és el que ens fan veure. Arriben a Palma, se senten ben tractats, els agrada l’illa, però no tenen el rendiment esperat. Després, quan se'n van a altres clubs, són uns futbolistes diferents. Hi ha un munt de casos d’aquests, però els més recents són els de Joselu i Ortuño, els màxims golejadors de la categoria, amb 13 i 12 gols, respectivament. Si a una plantilla amb la qualitat tècnica justeta hi afegim manca d’implicació, té poca cosa a fer. Justament ara, els dies de vacances han arribat en el pitjor moment: serà molt difícil que recuperi els dotze punts que ha perdut el darrer mes. La responsabilitat és d’Olaizola, però la feina i el compromís és cosa dels jugadors i també de les altes instàncies del club, que qualsevol diria que no tenen res a fer... Salut i molts d’anys.

]]> <![CDATA[Totes les alarmes ben enceses]]> La derrota del Mallorca al camp de Los Pajaritos just servirà perquè les alarmes encara facin més renou i per intentar posar fil a l’agulla perquè el club continuï competint a la Segona Divisió A. El que acabam de dir, "competir", és el que no ha fet l’equip a Sòria ni a la majoria de camps. El Numància, un altre grup de jugadors que tampoc no aspira a gran cosa, simplement ha mostrat un poc més d'interès que el Mallorca i s'ha quedat els tres punts. Una frase que diem i repetim moltes vegades: qualsevol equip sempre és millor que el mallorquí. A més, el 3 a 1 darrer el podem considerar un resultat curt, vist l’esdevenir del joc. Els locals han tengut un bon grapat de situacions perilloses que han ridiculitzat l’equip de Javier Olaizola. No sabem si l’entrenador basc passarà bones festes, però podrà carregar-se de paciència i forces per treure l’equip del profund solc en què s’ha enfangat. El Mallorca no juga a res. Ja no sabem trobar una altra sentència que defineixi l’actitud que mantenen i l’etapa en què es troben aquests homes. Jugar pitjor que com ho han fet a Sòria és molt difícil: l’equip no ha tengut cap possibilitat perquè, entre altres coses, ni s’ha acostat a l’àrea rival. El gol, marcat en un clamorós fora de joc de quatre jugadors, no ha servit per res, ni tan sols per esperonar l’equip, que continua perdut i desbocat en totes les seves línies. El canvi tàctic proposat per Olaizola, amb un 4-4-2 claríssim, tampoc no ha donat resultat. A aquest quadre vergonyós encara hi hem d’afegir l’autoexpulsió de Brandon en el descans, que ha deixat l’equip amb 10 jugadors per afrontar tota la segona part. Per a qualsevol mallorquinista, per als que encara queden, aquest panorama deu ser un malson. L’equip és en zona de descens, una posició que s’ha guanyat a pols i oferint un espectacle totalment frustrant. Aquesta realitat no deu fer gens content el propietari del club, Robert Sarver, que era al camp. Mai com enguany no havia semblat tan urgent treure el talonari per reforçar l’equip durant el mercat d’hivern. Ara bé, diuen que no hi ha ni un euro.

]]> <![CDATA[No en saben més]]> Tres derrotes consecutives, sis gols en contra i cap a favor. Aquesta és la realitat del Mallorca després que hagi disputat devuit jornades i tan sols hagi pogut adjudicar-se quatre victòries. Si qualcú esperava cap símptoma de reacció amb el canvi d’entrenador, el partit d’Almeria l'ha fet tornar a la realitat. És evident que els jugadors no en saben més; no cal fer-hi més voltes. L’equip "jugateja". Fa dos mesos havien enfilat una progressió més o menys correcta, sobretot en l’aspecte defensiu; ara, però, han reculat al joc vulgar i faciliten les coses als equips rivals. Així ha quedat palès al camp de l’Almeria. El Mallorca no ha sabut reaccionar al primer gol dels locals i en cap instant no hem tengut la sensació que ho pogués fer. No hi ha hagut "efecte Olaizola", ni tan sols en el plantejament tàctic del tècnic basc. Era normal que introduís canvis en l’alineació, però no ho eren tant que aquestes estrenes ja ho fossin des del minut zero. Ni Pol Roigé ni Dalmau, dos jugadors que Fernándo Vázquez mai no tengué en compte per ser titulars, no hi han aportat res significatiu. Després del dos a zero de l’Almeria, hem pogut detectar un intent de rescat a la desesperada, fent sortir al camp jugadors que tampoc no havien agradat ni gens ni poc a l’anterior tècnic. Tot plegat hauran estat decisions que seran qüestionades des de tots els àmbits. Com sempre, els qui tenen la solució al problema són els jugadors. Fa una setmana Joan Oriol criticava l’equip i es culpava de la manca de competitivitat. Al camp de l’Almeria, el futbol del Mallorca no ha estat gaire diferent del d’altres partits. Al primer entrebanc en forma de gol en contra, la reacció és i sol esser molt tèbia. Els mals endèmics viuen i perviuen amb la plantilla, i per molta força i empenta que vulgui contagiar Olaizola als seus homes, no vol dir que tothom respongui igual. El gran obstacle ara és la urgència i la classificació, i el pròxim compromís a Los Pajaritos no pareix que hagi de ser el principi del ressorgiment. El nou responsable mallorquinista, un home visceral i entregat al club, tendrà una setmana per recuperar els seus jugadors.

]]> <![CDATA[Son Moix dicta sentència]]> 'Desgavell total' també podria servir com a titular del partit que va fer el Mallorca davant el Valladolid. La segona derrota de la temporada a Son Moix s’explica simplement per la superioritat de l’equip castellà, que, gràcies a un plantejament tàctic més valent, no va donar cap opció als mallorquinistes.

]]> <![CDATA[Molt previsible]]> Els rivals ho saben. El Mallorca juga així i aixà, però amb poca diferència; no hi ha secrets, no hi ha sorpreses. L’únic que intenta sortir dels mateixos esquemes de sempre és un defensa: Yuste. Tenim la sensació que de vegades ho fa a la desesperada, però el central mallorquinista és l’únic que intenta crear un poc de desconcert en la defensa rival. La resta, res de res; ni Culio, ni Domínguez, dos homes que haurien d’imposar el seu nivell, redueixen l’esforç a constants actuacions de 'passatú'. A tot això hi hem d’afegir el desencert dins l’àrea, ja sigui en la pròpia com en la contrària. No parlam de mala sort, que no hem de confondre amb mala punteria. El Mallorca va tenir tres oportunitats de marcar i les va tudar totes. Brandon, de cap; Lekic, de cap al pal, i Company no va saber rematar dins l’àrea petita. L’Elx, en canvi, va encertar entre els tres pals. Primer, amb un penal que va rebotar al travesser i, després, amb el gol de Guillermo. Alguna pilotada també va acabar a fora. Fa quinze dies, a Còrdova, el Mallorca sumà la darrera victòria i va ser en un partit molt deficient, molt mal jugat. En canvi, a Elx, els mallorquinistes no és que jugassin millor, però tengueren la possibilitat de no tornar de buit. Ara bé, el joc del Mallorca és extremadament previsible. Tot i els canvis i el dibuix presentat pel tècnic gallec, l’Elx no va tenir gaires problemes per desfer els atacs de Brandon, Lago Junior, un intranscendent Moutinho i un perdut Salomao. No hi ha cap jugador que sorprengui; de fet, no n’hi ha cap que ho provi. No hi ha anticipació i totes les accions acaben en no res. El resum del viatge a Alacant és una repetició d’altres grises actuacions del Mallorca, tot i que aquesta vegada el preu de la derrota ha estat molt més alt: dos expulsats. En tot cas, no creim que les baixes de Raillo i de Pleguezuelo representin un problema insalvable per a Fernando Vázquez per rebre, la pròxima jornada, el Valladolid. L’inconvenient, una vegada més, torna a ser la insípida situació a la taula classificatòria.

]]> <![CDATA[Fins ara, el millor de la temporada]]> Ha estat un bon partit de futbol i no solament ens referim al joc desplegat pel Mallorca, sinó que també ho aplicam en general. El de la darrera jornada a Son Moix ha estat, de bon tros, el millor des que començà la temporada, sempre tenint en compte el baix nivell de la categoria. El Mallorca-Sevilla Atlètic va tenir de tot: gols (quatre), rematades al pal (dues) i diverses alternatives, i també nervis a les banquetes, fins al punt que els entrenadors d'ambdós equips varen ser expulsats. El filial sevillista és, amb diferència, el millor conjunt que ha passat per Son Moix. Veiérem un bloc molt ben estructurat, gent molt jove, molt ràpida, amb ganes de tenir la pilota, competir i gaudir sense la pressió d'haver de sumar. L'únic objectiu que tenen és mantenir la categoria i aspirar a jugar amb el primer equip. Amb aquesta disposició es manifestaren a Palma: exhibint un catàleg de bones jugades i amb la intenció de fer un bon partit, com així va ser. El Mallorca va anar de remolc durant els primers 45 minuts i amb el marcador en contra per un clar i sorprenent 0 a 2. Tant va ser així que, en el descans, més d’un aficionat ja se'n va anar del camp; una llàstima, perquè l’equip de Fernando Vázquez va reaparèixer d'una manera molt diferent. Ara amb Lekic i Salomao, els mallorquinistes cregueren poder remuntar i, abans de la mitja hora, Brandon i Lago Junior ja havien aconseguit empatar. Per primera vegada, l'afició mallorquinista veia un equip convençut, amb ganes i que havia canviat la intensitat del seu joc. Però no arribà a guanyar, perquè el Mallorca topà amb un equip molt perillós i que en cap moment no va renunciar a sumar els tres punts. Aquells qui en el descans es resignaven a una derrota i que intentaven passar-s'ho bé mirant els llançaments de penals d'aficionats pogueren gaudir d'una bona segona part del Mallorca. Encara que just hagi estat un empat, molts sortiren de Son Moix satisfets per, com a mínim, no haver perdut. En tot cas, la segona victòria consecutiva haurà d'esperar. El pròxim repte és a Elx.

]]> <![CDATA[Son Malferit també existeix]]> Vallori és un dels pocs mallorquins que té l’Atlètic Balears. En haver acabat el partit, aquest diumenge s’acostà a un grup d’aficionats, entre els quals segurament també hi devia haver algun familiar, per lamentar-se de l’empat a zero davant l’Espanyol B. "Avui no ha volgut entrar, n’hem tengudes dues o tres, però no ha estat el dia". És la mateixa conclusió d’un bon grapat de seguidors alemanys que no s’aturaren d’animar el seu equip ni d’insultar l’àrbitre (en alemany, és clar). L’equip el dirigeix el seu compatriota Christian Ziege, exjugador del Milan i del Bayern, i magnífic lateral esquerre de la selecció alemanya. Aquest diumenge, però, va haver d’estar tot el partit assegut a un altell darrere la porteria sud, perquè estava sancionat. Són els contrasts que trobam a Son Malferit: mallorquins, peninsulars, alemanys..., un bon ambient per donar suport a un equip que lluita per aconseguir classificar-se entre els quatre primers i ascendir a la Segona Divisió A. Aquest és l’únic objectiu que tenen els caps visibles del projecte. Un president, un entrenador i un director esportiu: tres potes alemanyes. Naturalment, hi ha altres persones involucrades en el projecte i que fan de tot, com és Antonio Diéguez, un gran entusiasta del futbol, advocat del club i totalment identificat amb els blanc-i-blaus. La bonhomia i passió per l’esport fan que Diéguez també ocupi cada dia quinze dies el seu seient a la tribuna de Son Moix des de fa molts anys. Si se sap dur, tot és compatible.

]]> <![CDATA[Mallorquinista i soci de l'Atlètic Balears]]>

Segurament ella avui està contenta, perquè el Mallorca ha guanyat el líder, però ja fa temps que no va al camp a veure l'equip de la seva vida. Té l'abonament número 127, però està decebuda, perquè ja no hi coneix ningú i el club està en mans d'estrangers.

]]>